Ciencia al Servico de la Sociedad: Mas allá del peer review
•Descargar como PPTX, PDF•
1 recomendación•301 vistas
Este documento discute la importancia de una sociedad informada y cómo la medicina personalizada (P4) puede mejorar la salud pública mediante la participación informada de los pacientes. Se destaca la necesidad de una educación social efectiva para que la evidencia científica llegue a la población de una manera comprensible. Asimismo, se enfatiza el papel de los medios de comunicación para diseminar información científica de una forma que aumente la confianza y la capacidad crítica de la sociedad.
Recomendados
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Similar a Ciencia al Servico de la Sociedad: Mas allá del peer review
Similar a Ciencia al Servico de la Sociedad: Mas allá del peer review (20)
Más de Roi Villar Vázquez
Último
Último (20)
Ciencia al Servico de la Sociedad: Mas allá del peer review
- 1. Ciencia al servicio de la Sociedad:Másallá de la divulgación Roi Villar Vázquez, MSc Director de Comunicación , FEBiotec JornadasFarmakritikoak 2.0 – AVIEM, Bilbo2011
- 2. INTRO:
- 3. AGENDASituaciónlegislativadelDTCa EU Estudio EC USA Despliegue EU Dictamen USA FDA aprueba EU 2001/83/EC EU Propuesta EC
- 6. Sociedaddel S. XXI:Poder 2.0 en el EntornoSanitario Mejora de la Salud Pública
- 7. Sociedaddel S.XXI:Poder 2.0 Cambioregulatorio e institucional Participación en Lobbies Revueltas y cambiosgubernamentales Opiniónpública (el clínicotambién es sociedad) Cambios en los EECC Marcadores de QoL & PRO Marcadores de Coste - Eficiencia
- 10. P4 Medicine:PersonalizandoTerapia y Profilaxis EliminarEnsayo y Error prescriptivo Uso de biomarcadores IndividualizaciónTerapia Modelo del Niche Buster.
- 11. P4 Medicine: ParticipacióndelPaciente en su Salud Requisitos de la Autogestión Conocimiento (accesible) Enfermedad Predisposiciones Decisión : AcciónInformada Cómo? Educación Social Usoeficaz de TIC & RSV’s TIC permiten al pacienteaprender Quality Of Life & Patient Assoc’s
- 12. Educación Social:Necesidad de unapoblacióncientífica Comprendida, Asumida y con actos en base a ella Evidencia Científica Roll out / Diseminación Un diálogoCiencia – Sociedadayudará: IdentificarUnmet Patient/Society Needs Toma de decisiones (DecisiónInformada) Permitir su usocorrecto y adecuado, aumentando la confianza & CapacidadCrítica.
- 13. Educación Social:Periodismo vs Educación. Sin embargo, la información que llega a la sociedad es la de las 5 S Sesso, Sangue, Soldi, Sport: Spetacolo
- 15. Conclusiones La impresión de la población sobre los medicamentosdefine su utilidad El pacientequiere y debeinformarse, para optimización y democratizacióndel SNS. Existenretos y oportunidades a fin de que la info científicallegue al paciente
- 16. Eskerrikasko //Muchas Gracias roivillar@gmail.com // roivillar@febiotec.es // @erreuvedos
- 17. back up Slides (otros conceptos)
- 18. MedicinaParticipativa: Corresponsabilidad de la Prescripción Aparecenotrosfactores Health Economics TIC permiten al pacienteaprender Quality Of Life & Patient Assoc’s Risc Benefit - balance
- 19. EvidenceBasedMedicineRelevancia en el Medical Marketing Estrategias de Riesgocompartidos con agenciassanitarias: patientaccessscheme – Vidaza (CLGN) refund the non responders’ cost – Velcade (J&J)
- 20. EvidenceBasedMedicineUso en el Medical Marketing focalizado en paciente. AnalizarsusIntereses: CopagoFarmacéutico QoL Toxicidad AportarInformaciónCientíficaque los satisfaga: RedesSocialesVirtuales Mass Media Soporte Global (e-Health…) & CRM
Notas del editor
- Intro: (hacer en forma de Cronograma)SituaciónlegislativadelDTCaPermitido en USA (1985) & NZ, con bajaintervencióninstitucional.2002 - Propuesta EC para responder consultas, Rechazadapor EP & IFIDirectiva 2001/83/EC:Prohibe DCTa de medicamentosrecetadosInterpretaciónvaría entre EM. Nov 2010: DTCa en radio, TV, impresos. Información no solicitadaUSA: legislación improvisada donde la publicidad no está regulada (solo por la Federal TradeCommision, si otra compañía se ve afectada hasta los 60)Se inicia con Rufen (Boots), aprovechando un vacío legal del 1906 que cogen a la FDA por sorpresa. Debido a la implicación del paciente en las decisiones sanitarias.Se aprueba en 1985 debido a una encuesta de la FDA descubriendo el deseo de los pacientes a ser informados. Mismos requisito sque la promoción al profesional sanitario. Nuevo marco legislativoEpar y summary of productcaractheristicsLabelin & leafletNon propomotionalinfo : unponrequest& underregulatorypermissionsTb en Bangladesh y South Korea
- Prescripción Responsable: Gasto de prescripción, efectos secundarios, PE, PRO
- Aumenta confianza – más complianceToma decisiones – enrolamiento en politicas de screeningCiudadanía Crítica – lobby polítifcoLa non compliance provoca gastos sanitarios fruto de una asimetría informativa. Buenu, si hoentencbé afirmes que el no compliment del tractamentés (o potser) resultat de la falta d’informaciómèdica (l’assimetria informativa) que dius. I que el no-compliment genera despesasanitària. Del que imagino desprens que la ifofrmaciómèdica (o qualsevolacció que es faci en el sentit de disminuir l’assimetria informativa) resoldrà/reduirà el no compliment i per tantreduirà la despesa. Es així?L’argumentés una mica (bastant!) forçat. Si el públic al que t’adreces no estàrelacioantamb la pràcticaassistencial o la gestió de la salut, pot colar. Si hoestà, aquestargumentésclarament una “weaknes” de la ppt... La segonapart de l’argument (que la non-compliance genera majordespesa) ésevidence-based. La primera, que l’assimetria en la informació genera non-compliance, no hoés (tot i ser una interessanthipòtesi de treball...).
- En el entorno sanitario los diferentes actorescolaboran, interactuar para optimizar el uso racional del medicamentoEl principal interesado, la sociedad receptora de los medicamentos, ha de velar por tejer esta telaraña de mensajes sanitariosEl Paciente y las CCAA son capaces de decidir. Se informan y toman decisiones en base a su QOL o PEPrescriptor pasivo: : psicólogos, fisioterapeutas y enfermer@s son prescriptores pasivos... que están dentro de centros sanitarios.Los canales de comunicación se abren porsi mismos, abriéndose y cerrándose.. Y basados en paresLa idea emsemblamoltinteressant. NomésduesobservacionsJo no centraria el discurs en “Optimizar el uso de los medicamentos”. Tot i que sigui el missatge que t’interessallençar, joparlariad’algoaixícom “Mejorar la salud pública” o “Aumentar la calidad de vida” o alguntermermésgenéric, delquedespréspuguisagafar la part que t’interessa. Centrar el discurs en el “Uso de los medicamentos” comporta una visiómedicalitzada de la salut, moltpròpia de la indústriafarmacèutica per una banda (que entensalutcom a tractamentfarmacològic) i de l’administració per l’altra (que enténsalutcom a “despesa que s’ha de contenir”). Al parlar de sistemes de salutsempreemcrueixeix el discurs sobre “el pacient”. De fet, emcruixeix la pròpiautilització del terme. Perquè en realitat, quèés un pacient? Hi ha persones que tenen la “condició de pacient” i d’altres que no la tenen?. Tets “pacient” quantens una grip i estàs 5 dies al llitambanalgèsics i antipirètics i deixes de ser-ho el 6è dia, quanja et lleves i vas a treballar? O nomésets “pacient” si tens una malaltiacrònica (o fatal) de la que et mediques de per vida? Tal i comjohoveig, “ser pacient” és una condicióinherent a la de “ser ciutadà”, i per tant el termepreferent al parlar de sistemes de saluthauria de ser “ciutadà” : elsciutadans han de participar en la repsa de decisions, elsciutadans han de participar en la definiciódelsobjectius del sistema, en el control de la qualitatdelsserveis, bla, bla, bla... I deixaria la de “pacient” per a quanparlisd’e les persones que tenen una malatia concreta (elspacients hipertensos, pex)Comjasapscom a “Scientificcommunicator” les paraulessónrellevants. Si utilitzesm la paraula “pacient” estemdeixantforaprecisamentaquells que tenen la capacitat i la voluntatd’incidir en el sitema (que majoritàriamentsónels que no estanamlalts), i dóna la impressió de que elssistemes de salutsón cotos reservats de “metges” i “malalts”
- ESTA DIAPO DEBE VERSAR SOBRE EL PODER QUE TIENE LA SOCIEDAD SOBRE LA IF Y LAS DECISIONES SANITARIAS..Finalmente tambien, que itnerés puede tener la industria en atraer la atención, y como modifica su comportamiento para llamar a este grupo. Influencia sobre physicians, formulary managers, commissions, health insurance bodies and any other group with a voice and opinion in local and national health services.Perotodavia se fijan en medicalmktgantiguos, 85 percent of marketing spending by pharma still resides in procuring initial prescriptions via drug detailing, drug samples, physician conferences, speaker programmes and continuing medical education. http://www.firstwordplus.com/Tomorrows_KOLs_the_changing_face_of_influence.doReflexiómoltinteressant, la de quin tipos de “promoció” fa la indústria ($$$). Peròpotsercaldria ponderar-la introduintelements de reflexió i debatposant una mica en qüestió el discurs habitual anti-indústria: quinés el percentatged’investigació aplicada (=que té impacte clínic) que finança la indústria vs d’altres? Quinés el percentatge de formació médica continuada que finança la indústria vs d’altres? Etc...No serà que la indústria farmacéutica, com la de qualsevolaltre sector, ha aprofitatl’oportunitatd’unnitxoabandonatcompletamentdinsl’ecosistemadelssistemes de salut? Quèhem de fer per a que això no siguiaixí (des de l’administració i des delsciutadans)? Ensofereixen les xarxessocialsinstruments per a “recuperar” aquestnitxo i establircertequilibri en el flux de recursos dinsl’ecosistema? (que ara van de la butxaca del ciutadà a la de la indústria i la delsmetgespassant per l’administració, que els fa la feina de recaptar-los...)
- ESTA DIAPO DEBE VERSAR SOBRE COMO SE PUEDE ALTERAR Y COMO PUEDE “CONTAMINARSE” LA OPINIÓN PUBLICA. Shock Doctrine & Agenda SettingMass Media y Gobiernosgeneranmensajes atrocesEn unasituación de stress/crisis se aceptanmedidasdrásticasTabloidMedicine & ManufactroversySoluciones pro-conspirativascarentes de EvidenciaCientífica.Y finalmentepodergestionar la salud de manera libre e informada. Bona slide! Imagino que l’objectiuésqüestionarels rol delsmitjans de comunicació, la sevacapacitat de generar estatsd’opinió, etc... Jo hiafegiria el paper que realment (des del meupunt de vista!) és el fonamental ara mateixdels MC: el de “gatekeeper”. Allò que no surt “als media” no existeix o, si existeix, no ésimportant (precisamenteprquè no hisurt). No sembla tan rellevantallò que diuen (cadascú selecciona les fonts en funciód’afinitatspersonals, i es creuallò que té certapredisposicó a creure’s: per aixòunsveuen TV3 i d’altresIntereconomia), sinó el fet de que en parlin. Ambels temes relacionatsamb la salut (comamb la política, l’esport, etc...) això també ésaixí.
- Ideada por Leroy Hood, lleva un año en estudio en la Ohio StateUniversity (May 2010) Pretende cambiar el paradigma desde Curar enfermedades, a Gestión de la salud focalizada en el propio paciente.Que nos recuerda al antiguo modelo sanitario chino.
- Meta La individualización de la terapiallegará a talpuntoque el pacientetendráquetomardecisionesactivas y decisorias en suterapia y profilaxis, realizando el mismo el balance beneficioriesgo.
- Ni que decir que realmente we are still in the early days, with limited patient education, services that aren’t quite there yet, a somewhat ambiguous regulatory scenario and no clear idea of who owns what piece of information.
- Decision informada – Recordar concepto de Consentimiento Informado. A nivel: Personal – como paciente, quiero este tto o este otro adecuado a mi healthlifestile Social – como efector, decisor de politicas publicas
- Dificultades:-Sociedad no alfabetizadaUna reflexió conjunta a les dues slides (12-13). Intento escriure-la, però com sempre m’enrotllaré massa... Seria un bon tema per akl cafè de després de dinar...Si ho entenc bé, la presentació en aquest punt mostra un missatge clar de confiança en el coneixement científic, i el situa a la base del que hauria de ser el sistema de salut del futur (ho he vist també a les slides de back-up). En línies generals, estaria d’acord en que l’evidència ha de ser un element fonamental en la presa d decisions. Però, com sempre, crec que el ponent està obligat a ser honest i més que senyalar la direcció “correcta” a seguir com si fos el messies ha de presentar elements de reflexió que permetin a qui l’escolta crear la seva pròpia opinió. Així que permetem que t’assenyali algunes idees que crec que enriquirien l’exposició (o si més no, el debat!).Si en aquests moments prenguéssim només decisions (de salut) en funció de l’evidència científica, tindríem moltes dificultats. En dos sentits: primer, perquè hi ha més coses que ignorem que no pas que sabem (“científicament”, vull dir). I segon, perquè el coneixement científic no és “neutral” i juga també en el camp dels conflictes d’interessos. Per exemple, tenim un bon nivell de coneixement científic sobre el funcionament del Sistema Renina Angiotensina i el seu paper en la regulació del la PA. Però en canvi, tindríem moltes dificultats en algo tan senzill com seleccionar el millor tractament antihipertensiu (més eficaç i menys efectes adversos). Tots –tots!!!- els antihipertensius disponibles tenen estudis rigorosos (EECC) que demostren d’una forma o altra la seva superioritat en front de la resta. Si al damunt hi afegíssim el criteri de cost-efectivitat, la cosa encara es complicaria més. El que vull dir amb això és que la ciència, com qualsevol altra activitat humana, està plena de zones fosques, zones que augmenten a mesura que s’acosta a on poden entrar els interessos econòmics (indústria, però també administració i metges) i/o de grup professional (metges, gestors...). (El que ens porta a posar de manifest l’oximoró que suposa que allò que se suposa és el “motor” del progrés i el coneixement, el “legítim” desig d’obtenció delbenefici, es converteix també en el seu major obstacle... Però aquest és un altre tema...) I si el que pretenem és prendre decisions “evidence-based” en entorns que s’allunyen una mica de les ciències experimentals com la biologia o la medicina per entrar en el de les ciències socials, com podria ser la forma de gestionar amb major eficiència un sistema de salut públic (decisions que sovint tenen un major impacte socials que l’antihipertensiu que et prescrigui el metge), el grau de coneixement és encara menor, però sobretot les dificultats per a obtenir-lo són molt més grans!!!.I acabo amb una visió personal: la meva opinió en aquest punt és que com a societat no hem de donar a la ciència el poder de l’Oracle, convertint els científics en els sacerdots que es comuniquen amb ella, entenen, interpreten i ens tradueixen el que diu. No hem de fer amb la ciència el que durant mil·lennis els poderosos han fet amb la religió: amb la promesa de la salvació eterna, fer-ne uns instrument de sotmetiment i d’exclusió. Com a societat hauriem d’establir el que en podríem anomenar un “Contracte Social”·, si em permets el paral.lelisme amb el que Rousseau demanava entre l’Estat i els seus ciutadans. Un “contracte” que estableix clarament el model de relació, allò que és lícit i allò que no, allò que cau dins la responsabilitat d e cada part. I en aquest “contracte”, l’educació de la ciutadania és una part essencial. Però no qualsevol educació: l’educació en la llibertat, la igualtat i la responsabilitat, que sens dubte tindrà com a conseqüència l’aparició del ciutadà crític.
- Ideas sobre como fomentar el flujo informativo (hacerla más gráfica)
- Buf!!!Nanu, molt en la tevalineaaquestesconclusions!!! Jo no m’atreviria a formular-les així, peròés la tevapresentació (i la tevapersonalitat!)
- El Paciente y las CCAA son capaces de decidir. Se informan y toman decisiones en base a su QOL o PEPrescriptor pasivo: : psicólogos, fisioterapeutas y enfermer@s son prescriptores pasivos... que están dentro de centros sanitarios.
- Por tanto asegurar unos flujos dinámicos de información en IF valorizará..
- Por tanto asegurar unos flujos dinámicos de información en IF valorizará..