SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 56
100 
aniversari
Xavier Trias 
Com a alcalde de Barcelona, és un plaer participar en aquest llibre per commemorar el centenari de David S.A. Sempre és una molt bona notícia que una empresa de la nostra ciutat compleixi anys, però ho és encara més quan es tracta de celebrar cent anys d’existència, perquè això vol dir que la seva activitat ja ha passat a formar part de la nostra història recent. 
En efecte, l’empresa David ha estat testimoni dels canvis experimentats per la nostra societat en aquest darrer segle. Des dels seus inicis, quan va començar a fabricar cotxes i taxis, fins a temps més recents, en què l’emblemàtic edifici d’oficines i locals comercials del carrer Tuset va acollir el Drugstore David, un dels escenaris privilegiats de l’animada vida barcelonina dels setanta. 
Com la nostra ciutat, en aquests últims cent anys, David S.A. ha hagut de viure moments molt complicats. Malgrat tot, sempre ha aconseguit donar resposta a les necessitats de cada època i, fent honor al seu nom, inspirat en el personatge bíblic, ha sabut vèncer les dificultats i adaptar-se amb èxit als nous temps, reconvertint la seva activitat i buscant sempre la qualitat i l’excel·lència. 
Des d’aquestes línies, voldria felicitar tots aquells que han ajudat a fer de l’empresa David un referent a la nostra ciutat, i destacar alguns valors que estan íntimament lligats a la seva llarga i fructífera trajectòria: l’esforç, la perseverança, l’esperit de superació i la capacitat d’innovar en cada moment històric. 
Tots ells són valors que també vull per a Barcelona, una ciutat que afronta el futur amb il·lusió i optimisme gràcies a empreses que, com David, mai han deixat de creure i confiar en el potencial i atractiu de la nostra ciutat. 
Xavier Trias 
Alcalde de Barcelona
Andrés Feliu Roviralta 
5 
Hace 100 años los hermanos Armangué fundaron en la calle Pallars de Barcelona una de las más novedosas fábricas automovilísticas de España, automóviles David. Un nombre que surgió de la mano del primer ciclocar David, bautizado con ese nombre en alusión al personaje bíblico. Era 1914, un año convulso a escala mundial, pero lleno de oportunidades y de proyectos tecnológicos que resultarían decisivos en el devenir de las décadas posteriores. Así lo supieron ver las familias Andreu, Roviralta y Sagnier, que apostaron fuerte por David y que actualmente continúan como accionistas de la compañía. Tres generaciones de esfuerzo y emprendeduría. 
La empresa David ha sabido adelantarse siempre a su época. En 1924 comenzó a comercializar taxis y en 1925 tenía ya una flota de casi 200 automóviles hasta llegar a 1000 en 1929. Dos años después, en 1931, la compañía estrenó sede en el actual edificio construido por el prestigioso arquitecto de la escuela de Chicago, Ignasi Mas, un edificio de grandes dimensiones que incluye los números del 230 al 240 de la calle Aribau. 
Durante la guerra civil la empresa pasó, como muchas otras, por diferentes y complicadas vicisitudes; se colectivizaron los taxis y hasta 1939 no se le devolvieron a David las 728 licencias de circulación. En los años cuarenta, José María Moré diseñó una serie de vehículos eléctricos coincidiendo con la entrada en el accionariado de la familia Noguera. En los años sesenta, tras la aparición del Seat 600 y la bajada de la fabricación artesanal de vehículos, es cuando se replantea el edificio David como un gran espacio para parking y oficinas, incluyendo también una gasolinera. Manteniendo siempre una firme vocación de crecimiento, en 1964 se compraron los bajos del edificio adyacente (calle Tuset 19-21), que albergarían las galerías David y que, posteriormente, en los setenta, se convirtieron en el mítico Drugstore David, escenario de la gauche divine, un nombre que dejó huella en toda una generación de barceloneses. 
Al finalizar la actividad automovilísitica y de taxis de la empresa, se reconvirtieron las plantas superiores del edificio en espacios destinados a albergar pequeñas industrias y empresas de diversos sectores. 
Me llena de satisfacción presidir el centenario de David y aprovecho estas líneas para agradecer a todos los trabajadores, accionistas y consejeros de la empresa, así como a nuestros clientes, su valiosa aportación, sin la cual no habría sido posible cumplir 100 años. 
Andrés Feliu Roviralta 
Presidente de DAVID, S. A.
La confrontació entre el segle que s’acomiada i el següent, el segle XX, no és més que la desembocadura d’uns fets que marcaran aquesta centúria com a una de les èpoques modernes de més agitació dins de la història universal. Sens dubte, el calendari d’aquest segle no és més que una successió de fets i dates que retornen a la societat, una vegada i una altra, allò que els homes sembren. I Barcelona no s’escapa de ser-ne protagonista el 1909 (la Setmana Tràgica), data que marcarà tota una generació de barcelonins. 
Al reflex de la grandeur de París, la burgesia catalana impulsa i celebra la modernització de la ciutat, les seves grans obres urbanístiques d’expansió, com el Pla Jaussely, la reforma interior o la monumentalització del casc antic, l’obertura de la Via Laietana o la majestuositat de formes de les joies del modernisme català. 
El creixement econòmic (especialment propiciat per la neutralitat d’Espanya en la Gran Guerra) fa que la indústria catalana floreixi novament com va fer a mitjan segle passat i enriqueix la ciutat amb noves indústries, que atrauran pròximament mà d’obra procedent de moltes regions de l’estat espanyol. 
Catalunya segueix sent referent internacional (gràcies encara a l’Exposició Universal de 1888) i motor econòmic d’una Espanya en ple procés de canvi social, cultural i polític. 
La confrontación entre el siglo que se despide y el siguiente, el siglo XX, no es más que la desembocadura de unos hechos que marcarán esta centuria como una de las épocas modernas de más agitación dentro de la historia universal. Sin duda, el calendario de este siglo no es más que una sucesión de hechos y fechas que devuelven a la sociedad, una y otra vez, aquello que los hombres siembran. Y Barcelona no se escapa de ser protagonista de ello en 1909 (la semana trágica), fecha que marcará a toda una generación de barceloneses. 
Al reflejo de la «grandeur» de París, la burguesía catalana impulsa y celebra la modernización de la ciudad, sus grandes obras urbanísticas de expansión, como el Plan Jaussely, la Reforma Interior o la monumentalización del casco antiguo, la apertura de la Vía Laietana o la majestuosidad de formas de las joyas del modernismo catalán. 
El crecimiento económico (especialmente propiciado por la neutralidad de España en la primera Gran Guerra) hace que la industria catalana florezca nuevamente como hiciera a mediados del siglo pasado y enriquece a la ciudad con nuevas industrias, que atraerán próximamente a mano de obra procedente de muchas regiones del estado español. 
Catalunya sigue siendo referente internacional (gracias todavía a la Exposición Universal de 1888) y motor económico de una España en pleno proceso de cambio social, cultural y político. 
La Barcelona de principis del segle XX 
LA BARCELONA DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XX 
7
El creixent poder adquisitiu de la burgesia catalana i les seves ànsies de modernització porten a molts dels seus integrants a interessar-se no només per la cultura, sinó també per esports que fins ara eren totalment desconeguts: les carreres d’autos. 
L’any 1907, un jove de 17 anys, José María Armangué, va ser designat pel Centre Excursionista de Catalunya com a conductor d’un dels bobsleigh que havien de participar en la Copa del President de la República Francesa, però el destí va voler que aquell any la neu fos insuficient per practicar aquest esport. Llavors, al noi se li va ocórrer col·locar rodes a l’artefacte, creant així el que es coneixia a altres països com a down-car, downhill-wagon, soap-box o bob-car. 
El creciente poder adquisitivo de la burguesía catalana y sus ansias de modernización lleva a muchos de ellos a interesarse no solo por la cultura, sino también por deportes que hasta ahora eran totalmente desconocidos: las carreras de autos. 
En el año 1907, un joven de 17 años, José María Armangué, fue designado por el Centro Excursionista de Cataluña como conductor de uno de los «bobsleigh» que iban a participar en la Copa del Presidente de la República Francesa, pero el destino quiso que ese año la nieve fuera insuficiente para practicar dicho deporte. Entonces, al muchacho se le ocurrió colocar ruedas al artefacto, creando lo que se conocía en otros países como «down- car», «downhill-wagon», «soap-box» o «bob-car». 
Aquells bojos 
i els seus vells trastos 
AQUELLOS LOCOS Y SUS VIEJOS CACHARROS 
9
Des d’aquell dia, José María Armangué, juntament amb un selecte grup d’amics, es va dedicar a lliscar per les costes de la muntanya del Tibidabo amb aquest artefacte. No obstant això, cansat d’haver d’empènyer el seu peculiar invent fins al cim del Tibidabo després de cada baixada, i recolzat pels seus germans Luis i Federico i pels germans José María i Ramón Moré, a més de Fernando Comas, els germans Puig, Arruga i altres aficionats als down-cars, com membres de les famílies Andreu, Roviralta i Sagnier (famílies d’empresaris visionaris que van recolzar aquest projecte i que encara segueixen sent accionistes de referència a la societat), l’any 1913 va decidir motoritzar els seus bob-cars, cosa que va donar lloc al que en altres indrets es denominava cycle-car. 
Aquesta primigènia idea del cycle-car va ser estudiada, dissenyada i perfeccionada fins que va cobrar forma el primer «David» (1913), que va ser batejat amb aquest nom en al·lusió al cèlebre personatge bíblic, ja que aquest David podia competir amb altres automòbils de major grandària i sortir victoriós dels seus enfrontaments. 
Desde aquel día, José María Armangué, junto con un selecto grupo de amigos, se dedicó a deslizarse por las cuestas de la montaña del Tibidabo con dicho artilugio. Pero, cansado de tener que empujar su peculiar invento hasta la cumbre del Tibidabo tras cada deslizamiento y apoyado por sus hermanos Luis y Federico, así como por los hermanos José María y Ramón Moré, además de Fernando Comas, los hermanos Puig, Arruga y otros aficionados a los «down-cars», como miembros de las familias Andreu, Roviralta y Sagnier (familias estas de empresarios visionarios que apoyaron dicho proyecto y que aún siguen siendo accionistas de referencia en la sociedad), decidió en 1913 motorizar sus «bob-cars», dando lugar a lo que, en otros sitios, se denominaba «cycle-Car». 
Esta primigenia idea del «cycle-Car» fue estudiada, diseñada y perfeccionada hasta que cobró forma el primer «David» (1913), que fue bautizado con este nombre en alusión al célebre personaje bíblico, pues este «David » podía competir con otros automóviles de mayor tamaño y salir victorioso de sus enfrentamientos.
11
13
15
El 1914, un any després de la fabricació del primer prototip, es va fundar la Fábrica Nacional de Autociclos David, que més tard (per abreujar i simplificar) passaria a dir-se David, S. A. 
Els èxits esportius van acompanyar els germans Armangué, així com José María Moré, principals pilots de la David. Aquestes gestes ajudarien a consolidar la marca i els motors que fabricaven. La més important va ser, sens dubte, la victòria el 1916 de Luis Armangué a la Barcelona-Madrid-Barcelona: 1250 quilòmetres a una velocitat mitjana de 44 km/h, que va consolidar el reconeixement i l’èxit comercial de la marca. 
Tanmateix, el 29 octubre 1917 ocorre un fet punyent: José Armangué mor en un desgraciat accident d’aviació. El control de l’empresa passa als germans Moré (José María i Ramón), que decideixen produir automòbils destinats al servei públic: petits taxis que, juntament amb la comercialització d’altres automòbils, acabarien per decidir el destí de l’empresa. 
En 1914, un año después de la fabricación del primer prototipo, se fundó la Fábrica Nacional de Autociclos David, que, más tarde (para abreviar y simplificar), pasaría a llamarse David, S. A. 
Los éxitos deportivos acompañaron a los hermanos Armangué, así como a Jose María Moré, principales pilotos de la David. Estas gestas ayudarían a afianzar la marca y los motores que fabricaban. La más importante fue, sin duda, la victoria en 1916 de Luis Armangué en la Barcelona-Madrid-Barcelona: 1250 kilómetros a una velocidad media de 44 km/h, que consolidó el reconocimiento y el éxito comercial de la marca. 
Pero el 29 de octubre de 1917 ocurre un hecho desgarrador: José Armangué muere en un desgraciado accidente de aviación. El control de la empresa pasa a los hermanos Moré (José María y Ramón), que deciden producir autos destinados al servicio público: pequeños taxis que, junto a la comercialización de otros autos, acabarían por decidir el destino de la empresa. 
La construcció 
dels primers David 
LA CONSTRUCCIÓN DE LOS PRIMEROS «DAVID»
17
19
21
L’èxit en la comercialització dels serveis públics a la ciutat de Barcelona i, en particular, el dels minitaxis de dues places David va fer que, a poc a poc, la fàbrica anés deixant pas a un nou negoci, el dels taxis. Així, el 1924, els responsables de l’empresa van contactar amb la parisenca S. A. André Citroën per obtenir la representació de la marca a Barcelona. Al mateix temps, David introduiria a la ciutat comtal el nou Citroën 
10 HP «Landolet», un auto especialment fabricat per al servei de taxi. Un vehicle espaiós i còmode amb capacitat per a quatre passatgers que va catapultar a l’èxit l’empresa en un període curt. I és que, a finals de 1925, David ja tenia una flota de gairebé 200 automòbils. 
El éxito en la comercialización de los servicios públicos en la ciudad de Barcelona y, en particular, el de los minitaxis de 2 plazas David hizo que, poco a poco, la fábrica fuera dejando paso a un nuevo negocio, el de los taxis. Así, en 1924, los responsables de la empresa contactaron con la parisina S. A. André Citröen para obtener la representación de la marca en Barcelona. Al mismo tiempo, David introduciría en la ciudad condal el nuevo Citröen 10 HP «Landolet», un auto especialmente fabricado para el servicio de taxi. Un vehículo espacioso y cómodo con capacidad para cuatro pasajeros que catapultó al éxito a la empresa en un periodo corto. Y es que, a finales de 1925, David tenía ya una flota de casi 200 automóviles.
23
25
27
Durant els anys següents, la David va anar incrementant la seva flota de taxis: es van introduir nous models, com els Berliet i, posteriorment, els nous Citroën 12 HP. El 1929 es va arribar a l’astronòmica xifra d’un miler d’automòbils. On es podia ficar una flota de vehicles d’aquestes dimensions? Va ser al 
novembre d’aquest mateix any que es va encarregar a l’arquitecte Ignasi Mas Morell la construcció d’un 
edifici capaç d’albergar tots aquests vehicles i que, 
alhora, servís com a taller. 
L’Exposició Universal de 1929 va suposar, a més, un gran impacte urbanístic per a la ciutat de Barcelona: per tota la ciutat es van realitzar obres de millora i condicionament, que van impulsar l’asfaltatge de molts carrers. Van ser anys d’una gran transformació que va acabar modernitzant tota la ciutat. 
Dos anys després, el 1931, l’Edifici David estrena la seva seu i es trasllada del carrer Pallars al carrer Aribau. A Barcelona hi neix un imponent edifici d’aspecte neoclàssic que beu de les mateixes fonts que les arrels arquitectòniques de l’escola industrial de Chicago. Una moderna estructura que, gràcies a l’enginyós sistema de rampes internes, promet facilitar no només l’emmagatzemament de la gran flota de vehicles, sinó també la seva reparació i proveïment de carburant. 
Durante los años siguientes, la David fue incrementando su flota de taxis: se introdujeron nuevos modelos, como los Berliet y, posteriormente, los nuevos 
Citröen 12 HP, alcanzando en 1929 la astronómica cifra de un millar de automóviles. ¿Dónde meter semejante flota de vehículos? Fue en noviembre de ese mismo año que se encargó al arquitecto Ignasi Mas Morell la construcción de un edificio capaz de albergar a todos estos vehículos y que, a la vez, sirviera como taller. 
La Exposición Universal de 1929 supuso, además, un gran impacto urbanístico para la ciudad de Barcelona: por toda la ciudad se realizaron obras de mejora y acondicionamiento, que impulsó el asfaltado de muchas calles. Fueron años de una gran transformación, que acabó modernizando a toda la ciudad. 
Dos años después, en 1931, el Edificio David estrena su sede y se traslada de la calle Pallars a la calle Aribau. Un imponente edificio de aspecto neoclásico que bebe de los mismos manantiales que las raíces arquitectónicas de la escuela industrial de Chicago nace en Barcelona. Una moderna estructura que, gracias al ingenioso sistema de rampas internas, promete facilitar no solo el almacenamiento de la gran flota de vehículos, sino también su reparación y repostaje. 
La David 
es trasllada 
LA DAVID SE TRASLADA
29
31
33
Tanmateix, aleshores la indústria del taxi ja es trobava immersa en una guerra de preus entre les cooperatives i les empreses privades, la qual cosa havia desencadenat una enorme competència en el sector. La proclamació de la II República no va fer sinó afavorir les cooperatives agrupades en una Confederació d’Entitats Taxistes, en contra dels interessos de la David, cosa que va suposar un cop dur per a l’empresa, que va ressorgir promovent la seva pròpia cooperativa per fer front a aquesta competència. 
Pero, para entonces, la industria del taxi se encontraba ya inmersa en una guerra de precios entre las cooperativas y las empresas privadas, lo cual había desatado una enorme competencia en el sector. La proclamación de la II República no hizo sino favorecer a las cooperativas agrupadas en una Confederación de Entidades Taxistas, en contra de los intereses de la David, lo que supuso un mazazo para la empresa, que resurgió promoviendo su propia cooperativa para hacer frente a dicha competencia.
En esclatar la guerra civil, el sindicat del transport de la CNT va confiscar les principals cooperatives i va decretar la col·lectivització dels taxis, en contra dels treballadors autònoms i petits propietaris. No obstant això, conforme la guerra va anar avançant, tots els vehicles van ser confiscats per a les necessitats militars, amb la qual cosa el servei de taxi a Barcelona es va suspendre completament. La David, com tota Espanya, entraria en un període de parèntesi que duraria gairebé 3 anys. 
Al estallar la guerra civil, el sindicato del transporte de la CNT confiscó las principales cooperativas y decretó la colectivización de los taxis, en contra de los trabajadores autónomos y pequeños propietarios. No obstante, conforme la guerra fue avanzando, todos los vehículos fueron confiscados por necesidades militares, con lo cual el servicio de taxi en Barcelona fue completamente suspendido. La David, como toda España, entraría en un periodo de paréntesis que duraría casi 3 años. 
35
El 2 de març de 1939 es va restablir oficialment el servei de taxi i a la David li van ser retornades 728 llicències de circulació, però la realitat de l’època va fer que molt pocs taxis circulessin pels carrers de la ciutat. La manca de vehicles i, sobretot, de combustible va fer molt difícil que la indústria de l’automòbil pogués subsistir. 
No obstant això, si alguna cosa ha caracteritzat a la David en tota la seva història és la capacitat de ressorgir de les seves cendres i, sens dubte, l’etapa de la postguerra va ser tot un repte per a la capacitat d’enginy dels espanyols. 
A principis dels quaranta, José María Moré va desenvolupar una sèrie molt curta de vehicles elèctrics (esmentats en el NO-DO), que funcionaven amb grans bateries muntades sobre un xassís Citroën i amb carrosseria estil «aiga». Tot un portent tecnològic avançat a l’època, que va tenir poc èxit per la poca autonomia de què disposava. També és en aquesta època quan membres de la família Noguera entren com a accionistes de l’empresa (avui en dia, els seus hereus hi participen activament) per ajudar a revitalitzar-la després d’uns anys de d’aturada «obligada». 
El 2 de marzo de 1939 se restableció oficialmente el servicio de taxi y a la David le fueron devueltas 728 licencias de circulación, pero la realidad de la época hizo que muy pocos taxis circularan por las calles de la ciudad. La falta de vehículos y, sobre todo, de combustible hizo muy difícil que la industria del automóvil pudiera subsistir. 
Pero si algo ha caracterizado a la David en toda su historia es la capacidad de resurgir de sus cenizas, y, sin duda, para la capacidad de ingenio de los españoles, la etapa de la posguerra fue todo un reto. 
A principios de los cuarenta, José María Moré desarrolló una serie muy corta de vehículos eléctricos (referenciados en el NO-DO), que funcionaban con grandes baterías montadas sobre un chasis Citröen y con carrocería estilo «aiga». Todo un portento tecnológico avanzado a la época, que tuvo poco éxito por la poca autonomía de la que disponía. También es en esta época cuando miembros de la familia Noguera entran como accionistas de la empresa (hoy en día, con sus herederos participando activamente) para ayudar a revitalizarla tras unos años de «obligado» parón. 
Els anys més difícils: 
els de l’enginy 
LOS AÑOS MÁS DIFÍCILES: LOS DEL INGENIO 
37
A causa de la poca activitat industrial de la fàbrica David i del ferri control franquista sobre les cooperatives del taxi, a més de la manca de matèries primeres per mantenir en marxa un negoci d’aquest tipus, David es va ressentir. Per tant, en instal·lar-se novament a l’Edifici David del carrer Aribau, es van començar a parcel·lar alguns espais per convertir-los en seu de petites indústries i magatzems de l’època. 
No va ser fins l’any 1949 en què José María Moré va tornar a presentar un vehicle innovador, un producte típic de la dècada dels cinquanta: els microcotxes. En aquest cas, David es va diferenciar de la resta de competidors construint un petit tricicle motoritzat sota el lema «no es tracta d’un cotxe amb una roda menys, sinó d’una moto amb una roda més». Es calcula que, entre prototips i exemplars matriculats (l’últim el 1959), van poder sortir al mercat uns 60 vehicles. El principal problema al qual es va enfrontar David va ser el de produir en sèrie tota la carrosseria, ja que es feia a mà i era molt dificultosa. A més, la competència dins del sector del microcotxe va ser aferrissada: entre els més destacats hi havia els Biscuter, Kapi, Orix, Clúa, Delfín, etc., a més dels que es construïen amb llicència estrangera, com la Isseta o el Goggomobil. 
Debido a la poca actividad industrial de la fábrica David y al férreo control franquista sobre las cooperativas del taxi, además de la falta de materias primas para mantener en marcha un negocio de este tipo, David se resintió. Por tanto, al instalarse nuevamente en el Edificio David de la calle Aribau, se empezaron a parcelar algunos espacios para convertirlos en sede de pequeñas industrias y almacenes de la época. 
No fue hasta el año 1949 en que José María Moré volvió a presentar un vehículo innovador, un producto típico de la década de los 50: los microcoches. En este caso, David se diferenció del resto de competidores construyendo un pequeño triciclo motorizado bajo el lema «no se trata de un coche con una rueda menos, sino de una moto con una rueda más». Se calcula que, entre prototipos y ejemplares matriculados (el último en 1959), pudieron salir al mercado unos 60 vehículos. El principal problema al que se enfrentó David fue el de producir en serie toda la carrocería, ya que se hacía a mano y era muy dificultosa. Además, la competencia dentro del sector del microcoche fue encarnizada: entre los más destacados estaban los Biscuter, Kapi, Orix, Clúa, Delfín, etc., además de los que se construían con licencia extranjera, como la Isseta o el Goggomobil.
39
L’aparició, el 1957, del Seat més famós de tots els temps, el Seat 600, assesta un cop mortal a una indústria «artesanal», que encara lluitava per mantenir-se. 
Adaptant-se sempre al present, de forma paral·lela i amb vista a futur (cosa que també ha caracteritzat l’empresa des dels seus inicis), David va anar incorporant al seu edifici varis serveis: el més destacable va ser la instal·lació d’una estació de servei a la segona planta (1958), de manera que ara no només podia exercir de taller per a vehicles, sinó també proveir-los de combustible. És a partir d’aquest període fins ben entrats els anys seixanta que l’Edifici David serà concebut com a un gran espai de pupil·latge i pàrquing. Barcelona veuria en la pròxima dècada com la irrupció massiva de l’ús del cotxe propiciaria l’asfaltatge dels seus carrers, les obres d’inici de la xarxa del metro (amb intenció de substituir el tramvia) i la instal·lació de semàfors per regular el trànsit. 
La aparición, en 1957, del Seat más famoso de todos los tiempos, el Seat 600, asesta un golpe mortal a una industria 
«artesanal», que todavía luchaba por mantenerse a flote. 
Amoldándose siempre al presente, de forma paralela y con vistas al futuro (algo que también ha caracterizado a la empresa desde sus inicios), David fue incorporando a su edificio diferentes servicios: el más destacable fue el de instalar una estación de servicio en la segunda planta (1958), de forma que ahora no solo podía ejercer de taller para vehículos, sino también abastecerlos de combustible. Es a partir de este periodo hasta bien entrados los años sesenta que el Edificio David será concebido como un gran espacio para pupilaje y parking. Barcelona vería en la próxima década cómo la irrupción masiva del uso del coche propiciaría el asfaltado de sus calles, las obras de inicio de la red del metro (con intención de sustituir al tranvía) y la instalación de semáforos para regular el tráfico. 
41
El creixement de la companyia va propiciar que, el 1964, es comprés la finca adjacent a Tuset, 19 i que, el 1965, s’arribés a un acord amb la constructora de l’edifici del carrer Tuset, 21 per a l’obtenció de la planta baixa i els soterranis d’ambdós edificis. Així, el 1969, van quedar llestes per gaudir-ne les galeries David, no sense abans inaugurar, el novembre de 1967, un espectacular i innovador pàrquing a la terrassa de l’edifici. 
Ja en el crepuscle del franquisme, amb uns joves que miraven cap a Europa i una societat catalana que madurava pacient a l’ombra dels «Setze Jutges», es va gestar a Barcelona un moviment cultural anomenat «Gauche Divine», que acollia personalitats de la cultura, la intel·lectualitat i la política barcelonines, que van establir al carrer Tuset (conegut llavors com el «Tuset Street», amb clara referència al «Carnaby Street» londinenc) un dels seus punts de trobada (al costat de la coneguda discoteca Bocaccio del carrer Muntaner). 
El crecimiento de la compañía propició que, en 1964, se comprara la finca adyacente en Tuset 19 y que, en 1965, se llegase a un acuerdo con la constructora del edificio de la calle Tuset 21 para la obtención de la planta baja y los sótanos de ambos edificios. Así, en 1969, quedaron listas para su disfrute las galerías David, no sin antes inaugurarse, en noviembre de 1967, un espectacular e innovador parking en la terraza del edificio. 
Ya en el crepúsculo del franquismo, con unos jóvenes que miraban hacia Europa y una sociedad catalana que maduraba paciente a la sombra de los «Setze Jutges», se gestó en Barcelona un movimiento cultural llamado 
«Gauche Divine», que acogía a personalidades de la 
cultura, la intelectualidad y la política barcelonesas, que establecieron en la calle Tuset (conocida, entonces, como la «Tuset Street», con clara referencia a la «Carnaby Street» londinense) uno de sus puntos de encuentro (junto a la conocida discoteca Bocaccio de la calle Muntaner). 
La 
democràcia 
LA DEMOCRACIA
43
El carrer Tuset es va convertir en tot un fenomen de masses: es van obrir innovadors restaurants, bars, botigues de moda, agències de publicitat referents a Espanya van traslladar-hi les seves oficines, etc.; tot un nucli cultural, comercial i empresarial que va convertir aquest carrer en un dels més importants de Barcelona. 
En ple procés de transició democràtica, les Galeries David van ser completament renovades i es van passar a anomenar Drugstore David (octubre de 1973), un nom que marcarà tota una generació de barcelonins. Les plantes superiors de l’edifici es renoven, es parcel·len i s’utilitzen com a oficines, despatxos i tallers. En aquest mateix any, s’habilita també l’entrada al pàrquing des de Travessera de Gràcia, 62 i, pocs anys després, s’habilita també l’accés de vianants, ampliant així les galeries amb diversos locals comercials més. 
La calle Tuset se convirtió en todo un fenómeno de masas: se abrieron innovadores restaurantes, bares, tiendas de moda, agencias de publicidad referentes en España trasladaron sus oficinas, etc.; todo un núcleo cultural, comercial y empresarial, que hizo de esta calle una de las más importantes de Barcelona. 
En pleno proceso de transición democrática, las Galerías David fueron completamente renovadas y pasaron a llamarse Drugstore David (octubre de 1973), un nombre que marcará a toda una generación de barceloneses. Las plantas superiores del Edificio se renuevan, parcelan y se utilizan como oficinas, despachos y talleres. En ese mismo año, se habilita también la entrada al parking desde Travessera de Gràcia, 62, y, pocos años después, también el acceso peatonal, ampliando así las galerías con varios locales comerciales más.
45
Amb la mort de Franco, el 1975, Madrid pren el relleu cultural (la «Movida») i deixa a Barcelona a les portes dels anys vuitanta sumida en una gran revolució sociocultural. 
És precisament en aquest any que, al soterrani dels locals del carrer Tuset, 21, es van celebrar els primers mercats de la nostra ciutat. Posteriorment, s’hi va inaugurar un frankfurt que obria fins a altes hores de la matinada (recordat actualment per diverses generacions de barcelonins), i diversos negocis es van establir en allò que ara conforma el centre comercial David: primer la cadena de menjar ràpid Wimpy, més tard Tuset Nuvis (1997) i, posteriorment, el primer gran supermercat de la cadena Mercadona a Barcelona (juliol de 2000), així com des de fa pocs anys (2009) un dels gimnasos DiR més grans de Barcelona, que inclou un centre de ioga únic a tota la ciutat. 
Con la muerte de Franco, en 1975, Madrid toma el relevo cultural (la «Movida») y deja a Barcelona a las puertas de los años ochenta, sumida en una gran revolución sociocultural. 
Es precisamente en ese año cuando, en el sótano de los locales de la calle Tuset 21, se celebraron los primeros mercadillos de nuestra ciudad. Posteriormente, se inauguró un frankfurt que abría hasta altas horas de la madrugada (recordado, actualmente, por varias generaciones de barceloneses), y varios negocios se establecieron en lo que conforma ahora el centro comercial David: primero, la cadena de comida rápida Wimpy, más tarde Tuset Nuvis (1997) y, posteriormente, el primer gran supermercado de la cadena Mercadona en Barcelona (julio del 2000), así como desde hace pocos años (2009) uno de los mayores gimnasios DiR de Barcelona, que incluye un centro de yoga único en toda la ciudad. 
47
La transició democràtica va suposar una profunda renovació que, al mateix temps, ha anat convertint l’Edifici David en el que milers de barcelonins gaudeixen avui en dia: 
• Un espai singular d’estil industrial, distribuït en quatre plantes modulables, diàfanes i lluminoses en el qual desenes d’empreses —locals i estrangeres, punteres en els seus sectors respectius— estableixen les seves oficines al centre de Barcelona. 
• Un centre comercial modern i viu, ple de negocis i serveis destinats a facilitar i millorar el dia a dia dels més de tres milions de visitants anuals que hi passen entre setmana i durant els caps de setmana. 
• Un gran i cèntric pàrquing que satisfà les necessitats dels inquilins de l’Edifici, habitants i empreses de la zona, així com les dels milers de barcelonins i estrangers que l’utilitzen cada any. 
La transición democrática supuso una profunda renovación, que, a su vez, ha ido convirtiendo el Edificio David en lo que miles de barceloneses disfrutan hoy en día: 
• Un espacio singular de estilo industrial, distribuido en cuatro plantas modulables, diáfanas y luminosas, en el que decenas de empresas —locales y extranjeras, punteras en sus respectivos sectores— establecen sus oficinas en el centro de Barcelona. 
• Un centro comercial moderno y vivo, lleno de negocios y servicios orientados a facilitar y mejorar el día a día de los más de tres millones de visitantes anuales que por él pasan entre semana y durante los fines de semana. 
• Un gran y céntrico parking que satisface las necesidades de inquilinos del Edificio, habitantes y empresas de la zona, así como las de los miles de barceloneses y extranjeros que lo utilizan cada año.
49
Els profunds canvis que ha experimentat Barcelona a través d’aquests 100 anys d’història, que ens han vist créixer (no sense dificultats), gràcies a esdeveniments com l’Exposició Universal de 1929, els Jocs Olímpics de 1992 o el Fòrum de 2004, han demostrat que, si d’alguna cosa som capaços els ciutadans d’aquesta meravellosa ciutat, és de renéixer una vegada i una altra de les nostres cendres: com més gran és la dificultat, més gran és l’esforç per superar-nos. 
Ens enorgulleix profundament formar part de la història de la ciutat, ser part activa d’un passat que va contribuir a forjar l’entramat empresarial de Barcelona, ajudant a construir també un present i un futur prometedor. 
Mirant 
al futur 
MIRANDO AL FUTURO
Los profundos cambios que ha experimentado Barcelona a través de estos 100 años de historia, que nos han visto crecer (no sin dificultades), gracias a eventos como la Exposición Universal de 1929, los Juegos Olímpicos de 1992 o el Fórum de 2004, han demostrado que, si de algo somos capaces los ciudadanos de esta maravillosa ciudad, es de renacer una y otra vez de nuestras cenizas: cuanto mayor es la dificultad, mayor es el esfuerzo por superarnos. 
Nos enorgullece profundamente formar parte de la historia de la ciudad, ser parte activa de un pasado que contribuyó a forjar el entramado empresarial de Barcelona, ayudando a construir también un presente y un futuro prometedor. 
51
I és aquest futur el que estem començant a construir, renovant un present en obres, que ens ajudarà a aconseguir un nou objectiu: seguir sent un emblemàtic referent dins del teixit empresarial de la ciutat. Un lloc amb espais que inspiren desenes de petites i mitjanes empreses que ens han escollit com a seu dels seus negocis, dels seus somnis particulars. Oficines que alberguen i desborden creativitat, ara en procés de renovació total, per avançar-nos al procés de canvi que la societat actual està experimentant. Un entramat, així mateix, de locals comercials i negocis que ajuden a inquilins, veïns i amics a fer més còmoda la seva estada a l’Edifici. Perquè, en definitiva, és un espai per a tots, que ha crescut i vol seguir creixent amb tu. 
En un moment tan delicat com l’actual, de transició econòmica, tornem a apostar per aquest futur que s’albira al final de tot un procés de canvi en el qual ens trobem. Tornem a invertir en el demà basant-nos en l’experiència que ens han donat 100 anys, perquè, igual que els visionaris fundadors d’aquesta empresa, que van voler lluitar per escriure el seu propi destí, nosaltres volem recollir el seu testimoni per seguir esculpint en la memòria de Barcelona la història d’una empresa centenària que vol seguir complint molts anys més. I complir anys no vol dir veure’ls caure un darrere l’altre, sinó evolucionar i modelar-los perquè d’aquí a molts anys algú pugui mirar enrere i sentir-se orgullós de la nostra feina. 
Feliç centenari! 
Espais 
que inspiren 
Centre 
comercial
Y es este futuro el que estamos empezando a construir, renovando un presente en obras, que nos ayudará a alcanzar un nuevo objetivo: seguir siendo un emblemático referente dentro del tejido empresarial de la ciudad. Un lugar con espacios que inspiran a decenas de pequeñas y medianas empresas que nos han escogido como sede de sus negocios, de sus sueños particulares. Oficinas que albergan y rebosan creatividad, ahora en proceso de renovación total, para adelantarnos al proceso de cambio que la sociedad actual está experimentando. Un entramado, asimismo, de locales comerciales y negocios que ayudan a inquilinos, vecinos y amigos a hacer más cómoda su estancia en el Edificio. Porque, en definitiva, es un espacio para todos, que ha crecido y quiere seguir creciendo contigo. 
En un momento tan delicado como el actual de transición económica, volvemos a apostar por ese futuro que se vislumbra al final de todo un proceso de cambio, en el que nos hallamos. Volvemos a invertir en el mañana basándonos en la experiencia que nos han demostrado 100 años, porque, al igual que los visionarios fundadores de esta empresa quisieron luchar por escribir su propio destino, nosotros queremos recoger su testigo para seguir esculpiendo en la memoria de Barcelona la historia de una empresa centenaria que quiere seguir cumpliendo muchos años más. Y cumplir años no significa verlos caer uno detrás de otro, sino evolucionar y moldearlos para que, dentro de muchos años, alguien pueda mirar atrás y sentirse orgulloso de nuestro trabajo. 
¡Feliz centenario! 
53 
Oficines des de 50 a 500 m2 
Parking 
al mateix edifici 
Facilitat 
d’accés 
Oficines 
modulables
Direcció del projecte: TOUCHÉ Comunicación 
Redacció: Roger Navarro Castella 
Correccions i traduccions: Planet Lingua 
Disseny gràfic: TOUCHÉ Comunicación 
Impressió: Pressing 
Fotografia: 
Arxiu històric DAVID, S.A. 
Juan Ventura 
Alejandro Edo 
Edita DAVID, S.A. 
2014 
Reservats tots els drets. Queda rigorosament prohibida la reproducció o qualsevol altre acte d’explotació total o parcial, gratuït o onerós, dels textos, imatges o altre contingut que figuri en aquesta publicació sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor.
DAVID (1914-2014). De las carreras de coches al alquiler de oficinas y locales en Barcelona.
DAVID (1914-2014). De las carreras de coches al alquiler de oficinas y locales en Barcelona.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONO
RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONORAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONO
RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONORamón Copa
 
Tirar del pasado para innovar
Tirar del pasado para innovarTirar del pasado para innovar
Tirar del pasado para innovarAna Luisa Islas
 
madrid pps
madrid ppsmadrid pps
madrid ppssokoban
 
My London Trends Article
My London Trends Article My London Trends Article
My London Trends Article Noelia Oliver
 
Madrid ppt
Madrid pptMadrid ppt
Madrid pptdavidgpr
 
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...Graciela Mariani
 
Memorias de Madrid
Memorias de MadridMemorias de Madrid
Memorias de Madridmaherran
 
Guia de compras Pepechic Londres by Pepetravel
Guia de compras Pepechic Londres by PepetravelGuia de compras Pepechic Londres by Pepetravel
Guia de compras Pepechic Londres by Pepetravelpepetravel.com
 

La actualidad más candente (18)

RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONO
RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONORAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONO
RAMAL C-13: SALTA – ALEMANÍA. CRÓNICAS DE UN ABANDONO
 
Tirar del pasado para innovar
Tirar del pasado para innovarTirar del pasado para innovar
Tirar del pasado para innovar
 
Madrid Actual
Madrid ActualMadrid Actual
Madrid Actual
 
110-217-1-SM
110-217-1-SM110-217-1-SM
110-217-1-SM
 
madrid pps
madrid ppsmadrid pps
madrid pps
 
La Gatera de la Villa nº 10
La Gatera de la Villa nº 10La Gatera de la Villa nº 10
La Gatera de la Villa nº 10
 
La Gatera de la Villa nº 18
La Gatera de la Villa nº 18La Gatera de la Villa nº 18
La Gatera de la Villa nº 18
 
My London Trends Article
My London Trends Article My London Trends Article
My London Trends Article
 
Madrid ppt
Madrid pptMadrid ppt
Madrid ppt
 
Actividades icono 2013
Actividades icono 2013Actividades icono 2013
Actividades icono 2013
 
Sharia75 2016
Sharia75 2016Sharia75 2016
Sharia75 2016
 
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...
Seminario de Crítica titulado “El Árbol de Cemento. Arquitecturas desaparecid...
 
La Gatera de la Villa nº 35
La Gatera de la Villa nº 35La Gatera de la Villa nº 35
La Gatera de la Villa nº 35
 
La Gatera de la Villa nº 13
La Gatera de la Villa nº 13La Gatera de la Villa nº 13
La Gatera de la Villa nº 13
 
Madrid powerpoint
Madrid powerpointMadrid powerpoint
Madrid powerpoint
 
La Gatera de la Villa nº 44
La Gatera de la Villa nº 44La Gatera de la Villa nº 44
La Gatera de la Villa nº 44
 
Memorias de Madrid
Memorias de MadridMemorias de Madrid
Memorias de Madrid
 
Guia de compras Pepechic Londres by Pepetravel
Guia de compras Pepechic Londres by PepetravelGuia de compras Pepechic Londres by Pepetravel
Guia de compras Pepechic Londres by Pepetravel
 

Similar a DAVID (1914-2014). De las carreras de coches al alquiler de oficinas y locales en Barcelona.

Malasaña
Malasaña Malasaña
Malasaña 16elena
 
Revista Spanish Way- Junio/Julio 2010
Revista Spanish Way-  Junio/Julio  2010 Revista Spanish Way-  Junio/Julio  2010
Revista Spanish Way- Junio/Julio 2010 Spanish Way
 
Recuerdos del ayer slinshare
Recuerdos del ayer slinshareRecuerdos del ayer slinshare
Recuerdos del ayer slinshareElena Cosio
 
Richard Rogers "Ciudad Compacta"
Richard Rogers "Ciudad Compacta"Richard Rogers "Ciudad Compacta"
Richard Rogers "Ciudad Compacta"Lupita Leija
 
Crecimiento comercial e industrial
Crecimiento comercial e industrialCrecimiento comercial e industrial
Crecimiento comercial e industrialjessicamayita
 
Historia De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En FotosHistoria De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En Fotostrafegandoronseis
 
Historia De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En FotosHistoria De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En Fotoszarrapas
 
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOS
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOSHISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOS
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOSColegio Cervantes
 
Ra MhistoriadeespañAenfotos
Ra MhistoriadeespañAenfotosRa MhistoriadeespañAenfotos
Ra MhistoriadeespañAenfotosMireia Buchaca
 
FotoshistoricasespañA
FotoshistoricasespañAFotoshistoricasespañA
FotoshistoricasespañAmasde30
 
Historia De España En Fotos
Historia De España En FotosHistoria De España En Fotos
Historia De España En Fotosguest47ec280
 
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...Montserrat Navarro Morales
 
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973Vitalitat
 
30 Días en bici y el comercio de Gijón
30 Días en bici y el comercio de Gijón30 Días en bici y el comercio de Gijón
30 Días en bici y el comercio de GijónCarmen Llaneza
 
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaDe poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaFundación Sancho el Sabio
 
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaEdificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaFUNDACIÓN SANCHO EL SABIO FUNDAZIOA
 

Similar a DAVID (1914-2014). De las carreras de coches al alquiler de oficinas y locales en Barcelona. (20)

Malasaña
Malasaña Malasaña
Malasaña
 
La Gatera de la Villa nº 39
La Gatera de la Villa nº 39La Gatera de la Villa nº 39
La Gatera de la Villa nº 39
 
La Gatera de la Villa nº 7
La Gatera de la Villa nº 7La Gatera de la Villa nº 7
La Gatera de la Villa nº 7
 
Revista Spanish Way- Junio/Julio 2010
Revista Spanish Way-  Junio/Julio  2010 Revista Spanish Way-  Junio/Julio  2010
Revista Spanish Way- Junio/Julio 2010
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Recuerdos del ayer slinshare
Recuerdos del ayer slinshareRecuerdos del ayer slinshare
Recuerdos del ayer slinshare
 
Richard Rogers "Ciudad Compacta"
Richard Rogers "Ciudad Compacta"Richard Rogers "Ciudad Compacta"
Richard Rogers "Ciudad Compacta"
 
Crecimiento comercial e industrial
Crecimiento comercial e industrialCrecimiento comercial e industrial
Crecimiento comercial e industrial
 
Valdivia, en fotos, historia
Valdivia, en fotos, historiaValdivia, en fotos, historia
Valdivia, en fotos, historia
 
Historia De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En FotosHistoria De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En Fotos
 
Historia De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En FotosHistoria De EspañA En Fotos
Historia De EspañA En Fotos
 
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOS
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOSHISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOS
HISTORIA DE ESPAÑA EN FOTOS
 
Ra MhistoriadeespañAenfotos
Ra MhistoriadeespañAenfotosRa MhistoriadeespañAenfotos
Ra MhistoriadeespañAenfotos
 
FotoshistoricasespañA
FotoshistoricasespañAFotoshistoricasespañA
FotoshistoricasespañA
 
Historia De España En Fotos
Historia De España En FotosHistoria De España En Fotos
Historia De España En Fotos
 
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...
Adaptación para Ciencias Sociales del tema "Las ciudades europeas y andaluzas...
 
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973
Fotos históricas de España desde 1860 hasta 1973
 
30 Días en bici y el comercio de Gijón
30 Días en bici y el comercio de Gijón30 Días en bici y el comercio de Gijón
30 Días en bici y el comercio de Gijón
 
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaDe poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
 
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionadaEdificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
Edificio transparente. De poblachón a posmociudad: la Vitoria revolucionada
 

Último

cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdf
cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdfcuadro sinoptico tipos de organizaci.pdf
cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdfjesuseleazarcenuh
 
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdf
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdfADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdf
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdfguillencuevaadrianal
 
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptx
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptxINTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptx
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptxRENANRODRIGORAMIREZR
 
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdf
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdfClima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdf
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdfConstructiva
 
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-ComunicacionesIMSA
 
diseño de redes en la cadena de suministro.pptx
diseño de redes en la cadena de suministro.pptxdiseño de redes en la cadena de suministro.pptx
diseño de redes en la cadena de suministro.pptxjuanleivagdf
 
exportacion y comercializacion de palta hass
exportacion y comercializacion de palta hassexportacion y comercializacion de palta hass
exportacion y comercializacion de palta hassJhonnyvalenssYupanqu
 
Ejemplo Caso: El Juego de la negociación
Ejemplo Caso: El Juego de la negociaciónEjemplo Caso: El Juego de la negociación
Ejemplo Caso: El Juego de la negociaciónlicmarinaglez
 
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAY
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAYPPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAY
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAYCarlosAlbertoVillafu3
 
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de Gestión
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de GestiónLIC-ZIEGLER-Planificación y Control de Gestión
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de GestiónBahamondesOscar
 
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.Gonzalo Morales Esparza
 
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO PUERTO DEL CALLAO
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO  PUERTO DEL CALLAOANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO  PUERTO DEL CALLAO
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO PUERTO DEL CALLAOCarlosAlbertoVillafu3
 
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptx
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptxAUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptx
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptxMatiasGodoy33
 
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdf
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdfPresentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdf
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdfLuisAlbertoAlvaradoF2
 
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docx
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docxPLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docx
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docxwilliamzaveltab
 
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHill
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHillContabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHill
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHilldanilojaviersantiago
 
instrumentos de mercados financieros para estudiantes
instrumentos de mercados financieros  para estudiantesinstrumentos de mercados financieros  para estudiantes
instrumentos de mercados financieros para estudiantessuperamigo2014
 
Buenas Practicas de Almacenamiento en droguerias
Buenas Practicas de Almacenamiento en drogueriasBuenas Practicas de Almacenamiento en droguerias
Buenas Practicas de Almacenamiento en drogueriasmaicholfc
 
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdf
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdfinformacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdf
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdfPriscilaBermello
 
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESA
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESACOPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESA
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESADanielAndresBrand
 

Último (20)

cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdf
cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdfcuadro sinoptico tipos de organizaci.pdf
cuadro sinoptico tipos de organizaci.pdf
 
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdf
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdfADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdf
ADMINISTRACION FINANCIERA CAPITULO 4.pdf
 
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptx
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptxINTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptx
INTERESES Y MULTAS DEL IMPUESTO A LA RENTA POWER POINT.pptx
 
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdf
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdfClima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdf
Clima-laboral-estrategias-de-medicion-e-book-1.pdf
 
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-
Teleconferencia Accionistas Q1 2024 . Primer Trimestre-
 
diseño de redes en la cadena de suministro.pptx
diseño de redes en la cadena de suministro.pptxdiseño de redes en la cadena de suministro.pptx
diseño de redes en la cadena de suministro.pptx
 
exportacion y comercializacion de palta hass
exportacion y comercializacion de palta hassexportacion y comercializacion de palta hass
exportacion y comercializacion de palta hass
 
Ejemplo Caso: El Juego de la negociación
Ejemplo Caso: El Juego de la negociaciónEjemplo Caso: El Juego de la negociación
Ejemplo Caso: El Juego de la negociación
 
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAY
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAYPPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAY
PPT DIAGNOSTICO DAFO Y CAME MEGAPUERTO CHANCAY
 
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de Gestión
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de GestiónLIC-ZIEGLER-Planificación y Control de Gestión
LIC-ZIEGLER-Planificación y Control de Gestión
 
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.
Clase 2 Ecosistema Emprendedor en Chile.
 
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO PUERTO DEL CALLAO
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO  PUERTO DEL CALLAOANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO  PUERTO DEL CALLAO
ANÁLISIS CAME, DIAGNOSTICO PUERTO DEL CALLAO
 
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptx
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptxAUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptx
AUDITORIAS en enfermeria hospitalaria .pptx
 
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdf
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdfPresentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdf
Presentacion III ACTIVIDADES DE CONTROL. IV UNIDAD..pdf
 
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docx
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docxPLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docx
PLAN LECTOR JOSÉ MARÍA ARGUEDAS (1).docx
 
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHill
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHillContabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHill
Contabilidad universitaria Septima edición de MCGrawsHill
 
instrumentos de mercados financieros para estudiantes
instrumentos de mercados financieros  para estudiantesinstrumentos de mercados financieros  para estudiantes
instrumentos de mercados financieros para estudiantes
 
Buenas Practicas de Almacenamiento en droguerias
Buenas Practicas de Almacenamiento en drogueriasBuenas Practicas de Almacenamiento en droguerias
Buenas Practicas de Almacenamiento en droguerias
 
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdf
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdfinformacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdf
informacion-finanTFHHETHAETHciera-2022.pdf
 
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESA
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESACOPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESA
COPASST Y COMITE DE CONVIVENCIA.pptx DE LA EMPRESA
 

DAVID (1914-2014). De las carreras de coches al alquiler de oficinas y locales en Barcelona.

  • 1.
  • 2.
  • 4. Xavier Trias Com a alcalde de Barcelona, és un plaer participar en aquest llibre per commemorar el centenari de David S.A. Sempre és una molt bona notícia que una empresa de la nostra ciutat compleixi anys, però ho és encara més quan es tracta de celebrar cent anys d’existència, perquè això vol dir que la seva activitat ja ha passat a formar part de la nostra història recent. En efecte, l’empresa David ha estat testimoni dels canvis experimentats per la nostra societat en aquest darrer segle. Des dels seus inicis, quan va començar a fabricar cotxes i taxis, fins a temps més recents, en què l’emblemàtic edifici d’oficines i locals comercials del carrer Tuset va acollir el Drugstore David, un dels escenaris privilegiats de l’animada vida barcelonina dels setanta. Com la nostra ciutat, en aquests últims cent anys, David S.A. ha hagut de viure moments molt complicats. Malgrat tot, sempre ha aconseguit donar resposta a les necessitats de cada època i, fent honor al seu nom, inspirat en el personatge bíblic, ha sabut vèncer les dificultats i adaptar-se amb èxit als nous temps, reconvertint la seva activitat i buscant sempre la qualitat i l’excel·lència. Des d’aquestes línies, voldria felicitar tots aquells que han ajudat a fer de l’empresa David un referent a la nostra ciutat, i destacar alguns valors que estan íntimament lligats a la seva llarga i fructífera trajectòria: l’esforç, la perseverança, l’esperit de superació i la capacitat d’innovar en cada moment històric. Tots ells són valors que també vull per a Barcelona, una ciutat que afronta el futur amb il·lusió i optimisme gràcies a empreses que, com David, mai han deixat de creure i confiar en el potencial i atractiu de la nostra ciutat. Xavier Trias Alcalde de Barcelona
  • 5. Andrés Feliu Roviralta 5 Hace 100 años los hermanos Armangué fundaron en la calle Pallars de Barcelona una de las más novedosas fábricas automovilísticas de España, automóviles David. Un nombre que surgió de la mano del primer ciclocar David, bautizado con ese nombre en alusión al personaje bíblico. Era 1914, un año convulso a escala mundial, pero lleno de oportunidades y de proyectos tecnológicos que resultarían decisivos en el devenir de las décadas posteriores. Así lo supieron ver las familias Andreu, Roviralta y Sagnier, que apostaron fuerte por David y que actualmente continúan como accionistas de la compañía. Tres generaciones de esfuerzo y emprendeduría. La empresa David ha sabido adelantarse siempre a su época. En 1924 comenzó a comercializar taxis y en 1925 tenía ya una flota de casi 200 automóviles hasta llegar a 1000 en 1929. Dos años después, en 1931, la compañía estrenó sede en el actual edificio construido por el prestigioso arquitecto de la escuela de Chicago, Ignasi Mas, un edificio de grandes dimensiones que incluye los números del 230 al 240 de la calle Aribau. Durante la guerra civil la empresa pasó, como muchas otras, por diferentes y complicadas vicisitudes; se colectivizaron los taxis y hasta 1939 no se le devolvieron a David las 728 licencias de circulación. En los años cuarenta, José María Moré diseñó una serie de vehículos eléctricos coincidiendo con la entrada en el accionariado de la familia Noguera. En los años sesenta, tras la aparición del Seat 600 y la bajada de la fabricación artesanal de vehículos, es cuando se replantea el edificio David como un gran espacio para parking y oficinas, incluyendo también una gasolinera. Manteniendo siempre una firme vocación de crecimiento, en 1964 se compraron los bajos del edificio adyacente (calle Tuset 19-21), que albergarían las galerías David y que, posteriormente, en los setenta, se convirtieron en el mítico Drugstore David, escenario de la gauche divine, un nombre que dejó huella en toda una generación de barceloneses. Al finalizar la actividad automovilísitica y de taxis de la empresa, se reconvirtieron las plantas superiores del edificio en espacios destinados a albergar pequeñas industrias y empresas de diversos sectores. Me llena de satisfacción presidir el centenario de David y aprovecho estas líneas para agradecer a todos los trabajadores, accionistas y consejeros de la empresa, así como a nuestros clientes, su valiosa aportación, sin la cual no habría sido posible cumplir 100 años. Andrés Feliu Roviralta Presidente de DAVID, S. A.
  • 6.
  • 7. La confrontació entre el segle que s’acomiada i el següent, el segle XX, no és més que la desembocadura d’uns fets que marcaran aquesta centúria com a una de les èpoques modernes de més agitació dins de la història universal. Sens dubte, el calendari d’aquest segle no és més que una successió de fets i dates que retornen a la societat, una vegada i una altra, allò que els homes sembren. I Barcelona no s’escapa de ser-ne protagonista el 1909 (la Setmana Tràgica), data que marcarà tota una generació de barcelonins. Al reflex de la grandeur de París, la burgesia catalana impulsa i celebra la modernització de la ciutat, les seves grans obres urbanístiques d’expansió, com el Pla Jaussely, la reforma interior o la monumentalització del casc antic, l’obertura de la Via Laietana o la majestuositat de formes de les joies del modernisme català. El creixement econòmic (especialment propiciat per la neutralitat d’Espanya en la Gran Guerra) fa que la indústria catalana floreixi novament com va fer a mitjan segle passat i enriqueix la ciutat amb noves indústries, que atrauran pròximament mà d’obra procedent de moltes regions de l’estat espanyol. Catalunya segueix sent referent internacional (gràcies encara a l’Exposició Universal de 1888) i motor econòmic d’una Espanya en ple procés de canvi social, cultural i polític. La confrontación entre el siglo que se despide y el siguiente, el siglo XX, no es más que la desembocadura de unos hechos que marcarán esta centuria como una de las épocas modernas de más agitación dentro de la historia universal. Sin duda, el calendario de este siglo no es más que una sucesión de hechos y fechas que devuelven a la sociedad, una y otra vez, aquello que los hombres siembran. Y Barcelona no se escapa de ser protagonista de ello en 1909 (la semana trágica), fecha que marcará a toda una generación de barceloneses. Al reflejo de la «grandeur» de París, la burguesía catalana impulsa y celebra la modernización de la ciudad, sus grandes obras urbanísticas de expansión, como el Plan Jaussely, la Reforma Interior o la monumentalización del casco antiguo, la apertura de la Vía Laietana o la majestuosidad de formas de las joyas del modernismo catalán. El crecimiento económico (especialmente propiciado por la neutralidad de España en la primera Gran Guerra) hace que la industria catalana florezca nuevamente como hiciera a mediados del siglo pasado y enriquece a la ciudad con nuevas industrias, que atraerán próximamente a mano de obra procedente de muchas regiones del estado español. Catalunya sigue siendo referente internacional (gracias todavía a la Exposición Universal de 1888) y motor económico de una España en pleno proceso de cambio social, cultural y político. La Barcelona de principis del segle XX LA BARCELONA DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XX 7
  • 8.
  • 9. El creixent poder adquisitiu de la burgesia catalana i les seves ànsies de modernització porten a molts dels seus integrants a interessar-se no només per la cultura, sinó també per esports que fins ara eren totalment desconeguts: les carreres d’autos. L’any 1907, un jove de 17 anys, José María Armangué, va ser designat pel Centre Excursionista de Catalunya com a conductor d’un dels bobsleigh que havien de participar en la Copa del President de la República Francesa, però el destí va voler que aquell any la neu fos insuficient per practicar aquest esport. Llavors, al noi se li va ocórrer col·locar rodes a l’artefacte, creant així el que es coneixia a altres països com a down-car, downhill-wagon, soap-box o bob-car. El creciente poder adquisitivo de la burguesía catalana y sus ansias de modernización lleva a muchos de ellos a interesarse no solo por la cultura, sino también por deportes que hasta ahora eran totalmente desconocidos: las carreras de autos. En el año 1907, un joven de 17 años, José María Armangué, fue designado por el Centro Excursionista de Cataluña como conductor de uno de los «bobsleigh» que iban a participar en la Copa del Presidente de la República Francesa, pero el destino quiso que ese año la nieve fuera insuficiente para practicar dicho deporte. Entonces, al muchacho se le ocurrió colocar ruedas al artefacto, creando lo que se conocía en otros países como «down- car», «downhill-wagon», «soap-box» o «bob-car». Aquells bojos i els seus vells trastos AQUELLOS LOCOS Y SUS VIEJOS CACHARROS 9
  • 10. Des d’aquell dia, José María Armangué, juntament amb un selecte grup d’amics, es va dedicar a lliscar per les costes de la muntanya del Tibidabo amb aquest artefacte. No obstant això, cansat d’haver d’empènyer el seu peculiar invent fins al cim del Tibidabo després de cada baixada, i recolzat pels seus germans Luis i Federico i pels germans José María i Ramón Moré, a més de Fernando Comas, els germans Puig, Arruga i altres aficionats als down-cars, com membres de les famílies Andreu, Roviralta i Sagnier (famílies d’empresaris visionaris que van recolzar aquest projecte i que encara segueixen sent accionistes de referència a la societat), l’any 1913 va decidir motoritzar els seus bob-cars, cosa que va donar lloc al que en altres indrets es denominava cycle-car. Aquesta primigènia idea del cycle-car va ser estudiada, dissenyada i perfeccionada fins que va cobrar forma el primer «David» (1913), que va ser batejat amb aquest nom en al·lusió al cèlebre personatge bíblic, ja que aquest David podia competir amb altres automòbils de major grandària i sortir victoriós dels seus enfrontaments. Desde aquel día, José María Armangué, junto con un selecto grupo de amigos, se dedicó a deslizarse por las cuestas de la montaña del Tibidabo con dicho artilugio. Pero, cansado de tener que empujar su peculiar invento hasta la cumbre del Tibidabo tras cada deslizamiento y apoyado por sus hermanos Luis y Federico, así como por los hermanos José María y Ramón Moré, además de Fernando Comas, los hermanos Puig, Arruga y otros aficionados a los «down-cars», como miembros de las familias Andreu, Roviralta y Sagnier (familias estas de empresarios visionarios que apoyaron dicho proyecto y que aún siguen siendo accionistas de referencia en la sociedad), decidió en 1913 motorizar sus «bob-cars», dando lugar a lo que, en otros sitios, se denominaba «cycle-Car». Esta primigenia idea del «cycle-Car» fue estudiada, diseñada y perfeccionada hasta que cobró forma el primer «David» (1913), que fue bautizado con este nombre en alusión al célebre personaje bíblico, pues este «David » podía competir con otros automóviles de mayor tamaño y salir victorioso de sus enfrentamientos.
  • 11. 11
  • 12.
  • 13. 13
  • 14.
  • 15. 15
  • 16. El 1914, un any després de la fabricació del primer prototip, es va fundar la Fábrica Nacional de Autociclos David, que més tard (per abreujar i simplificar) passaria a dir-se David, S. A. Els èxits esportius van acompanyar els germans Armangué, així com José María Moré, principals pilots de la David. Aquestes gestes ajudarien a consolidar la marca i els motors que fabricaven. La més important va ser, sens dubte, la victòria el 1916 de Luis Armangué a la Barcelona-Madrid-Barcelona: 1250 quilòmetres a una velocitat mitjana de 44 km/h, que va consolidar el reconeixement i l’èxit comercial de la marca. Tanmateix, el 29 octubre 1917 ocorre un fet punyent: José Armangué mor en un desgraciat accident d’aviació. El control de l’empresa passa als germans Moré (José María i Ramón), que decideixen produir automòbils destinats al servei públic: petits taxis que, juntament amb la comercialització d’altres automòbils, acabarien per decidir el destí de l’empresa. En 1914, un año después de la fabricación del primer prototipo, se fundó la Fábrica Nacional de Autociclos David, que, más tarde (para abreviar y simplificar), pasaría a llamarse David, S. A. Los éxitos deportivos acompañaron a los hermanos Armangué, así como a Jose María Moré, principales pilotos de la David. Estas gestas ayudarían a afianzar la marca y los motores que fabricaban. La más importante fue, sin duda, la victoria en 1916 de Luis Armangué en la Barcelona-Madrid-Barcelona: 1250 kilómetros a una velocidad media de 44 km/h, que consolidó el reconocimiento y el éxito comercial de la marca. Pero el 29 de octubre de 1917 ocurre un hecho desgarrador: José Armangué muere en un desgraciado accidente de aviación. El control de la empresa pasa a los hermanos Moré (José María y Ramón), que deciden producir autos destinados al servicio público: pequeños taxis que, junto a la comercialización de otros autos, acabarían por decidir el destino de la empresa. La construcció dels primers David LA CONSTRUCCIÓN DE LOS PRIMEROS «DAVID»
  • 17. 17
  • 18.
  • 19. 19
  • 20.
  • 21. 21
  • 22. L’èxit en la comercialització dels serveis públics a la ciutat de Barcelona i, en particular, el dels minitaxis de dues places David va fer que, a poc a poc, la fàbrica anés deixant pas a un nou negoci, el dels taxis. Així, el 1924, els responsables de l’empresa van contactar amb la parisenca S. A. André Citroën per obtenir la representació de la marca a Barcelona. Al mateix temps, David introduiria a la ciutat comtal el nou Citroën 10 HP «Landolet», un auto especialment fabricat per al servei de taxi. Un vehicle espaiós i còmode amb capacitat per a quatre passatgers que va catapultar a l’èxit l’empresa en un període curt. I és que, a finals de 1925, David ja tenia una flota de gairebé 200 automòbils. El éxito en la comercialización de los servicios públicos en la ciudad de Barcelona y, en particular, el de los minitaxis de 2 plazas David hizo que, poco a poco, la fábrica fuera dejando paso a un nuevo negocio, el de los taxis. Así, en 1924, los responsables de la empresa contactaron con la parisina S. A. André Citröen para obtener la representación de la marca en Barcelona. Al mismo tiempo, David introduciría en la ciudad condal el nuevo Citröen 10 HP «Landolet», un auto especialmente fabricado para el servicio de taxi. Un vehículo espacioso y cómodo con capacidad para cuatro pasajeros que catapultó al éxito a la empresa en un periodo corto. Y es que, a finales de 1925, David tenía ya una flota de casi 200 automóviles.
  • 23. 23
  • 24.
  • 25. 25
  • 26.
  • 27. 27
  • 28. Durant els anys següents, la David va anar incrementant la seva flota de taxis: es van introduir nous models, com els Berliet i, posteriorment, els nous Citroën 12 HP. El 1929 es va arribar a l’astronòmica xifra d’un miler d’automòbils. On es podia ficar una flota de vehicles d’aquestes dimensions? Va ser al novembre d’aquest mateix any que es va encarregar a l’arquitecte Ignasi Mas Morell la construcció d’un edifici capaç d’albergar tots aquests vehicles i que, alhora, servís com a taller. L’Exposició Universal de 1929 va suposar, a més, un gran impacte urbanístic per a la ciutat de Barcelona: per tota la ciutat es van realitzar obres de millora i condicionament, que van impulsar l’asfaltatge de molts carrers. Van ser anys d’una gran transformació que va acabar modernitzant tota la ciutat. Dos anys després, el 1931, l’Edifici David estrena la seva seu i es trasllada del carrer Pallars al carrer Aribau. A Barcelona hi neix un imponent edifici d’aspecte neoclàssic que beu de les mateixes fonts que les arrels arquitectòniques de l’escola industrial de Chicago. Una moderna estructura que, gràcies a l’enginyós sistema de rampes internes, promet facilitar no només l’emmagatzemament de la gran flota de vehicles, sinó també la seva reparació i proveïment de carburant. Durante los años siguientes, la David fue incrementando su flota de taxis: se introdujeron nuevos modelos, como los Berliet y, posteriormente, los nuevos Citröen 12 HP, alcanzando en 1929 la astronómica cifra de un millar de automóviles. ¿Dónde meter semejante flota de vehículos? Fue en noviembre de ese mismo año que se encargó al arquitecto Ignasi Mas Morell la construcción de un edificio capaz de albergar a todos estos vehículos y que, a la vez, sirviera como taller. La Exposición Universal de 1929 supuso, además, un gran impacto urbanístico para la ciudad de Barcelona: por toda la ciudad se realizaron obras de mejora y acondicionamiento, que impulsó el asfaltado de muchas calles. Fueron años de una gran transformación, que acabó modernizando a toda la ciudad. Dos años después, en 1931, el Edificio David estrena su sede y se traslada de la calle Pallars a la calle Aribau. Un imponente edificio de aspecto neoclásico que bebe de los mismos manantiales que las raíces arquitectónicas de la escuela industrial de Chicago nace en Barcelona. Una moderna estructura que, gracias al ingenioso sistema de rampas internas, promete facilitar no solo el almacenamiento de la gran flota de vehículos, sino también su reparación y repostaje. La David es trasllada LA DAVID SE TRASLADA
  • 29. 29
  • 30.
  • 31. 31
  • 32.
  • 33. 33
  • 34. Tanmateix, aleshores la indústria del taxi ja es trobava immersa en una guerra de preus entre les cooperatives i les empreses privades, la qual cosa havia desencadenat una enorme competència en el sector. La proclamació de la II República no va fer sinó afavorir les cooperatives agrupades en una Confederació d’Entitats Taxistes, en contra dels interessos de la David, cosa que va suposar un cop dur per a l’empresa, que va ressorgir promovent la seva pròpia cooperativa per fer front a aquesta competència. Pero, para entonces, la industria del taxi se encontraba ya inmersa en una guerra de precios entre las cooperativas y las empresas privadas, lo cual había desatado una enorme competencia en el sector. La proclamación de la II República no hizo sino favorecer a las cooperativas agrupadas en una Confederación de Entidades Taxistas, en contra de los intereses de la David, lo que supuso un mazazo para la empresa, que resurgió promoviendo su propia cooperativa para hacer frente a dicha competencia.
  • 35. En esclatar la guerra civil, el sindicat del transport de la CNT va confiscar les principals cooperatives i va decretar la col·lectivització dels taxis, en contra dels treballadors autònoms i petits propietaris. No obstant això, conforme la guerra va anar avançant, tots els vehicles van ser confiscats per a les necessitats militars, amb la qual cosa el servei de taxi a Barcelona es va suspendre completament. La David, com tota Espanya, entraria en un període de parèntesi que duraria gairebé 3 anys. Al estallar la guerra civil, el sindicato del transporte de la CNT confiscó las principales cooperativas y decretó la colectivización de los taxis, en contra de los trabajadores autónomos y pequeños propietarios. No obstante, conforme la guerra fue avanzando, todos los vehículos fueron confiscados por necesidades militares, con lo cual el servicio de taxi en Barcelona fue completamente suspendido. La David, como toda España, entraría en un periodo de paréntesis que duraría casi 3 años. 35
  • 36.
  • 37. El 2 de març de 1939 es va restablir oficialment el servei de taxi i a la David li van ser retornades 728 llicències de circulació, però la realitat de l’època va fer que molt pocs taxis circulessin pels carrers de la ciutat. La manca de vehicles i, sobretot, de combustible va fer molt difícil que la indústria de l’automòbil pogués subsistir. No obstant això, si alguna cosa ha caracteritzat a la David en tota la seva història és la capacitat de ressorgir de les seves cendres i, sens dubte, l’etapa de la postguerra va ser tot un repte per a la capacitat d’enginy dels espanyols. A principis dels quaranta, José María Moré va desenvolupar una sèrie molt curta de vehicles elèctrics (esmentats en el NO-DO), que funcionaven amb grans bateries muntades sobre un xassís Citroën i amb carrosseria estil «aiga». Tot un portent tecnològic avançat a l’època, que va tenir poc èxit per la poca autonomia de què disposava. També és en aquesta època quan membres de la família Noguera entren com a accionistes de l’empresa (avui en dia, els seus hereus hi participen activament) per ajudar a revitalitzar-la després d’uns anys de d’aturada «obligada». El 2 de marzo de 1939 se restableció oficialmente el servicio de taxi y a la David le fueron devueltas 728 licencias de circulación, pero la realidad de la época hizo que muy pocos taxis circularan por las calles de la ciudad. La falta de vehículos y, sobre todo, de combustible hizo muy difícil que la industria del automóvil pudiera subsistir. Pero si algo ha caracterizado a la David en toda su historia es la capacidad de resurgir de sus cenizas, y, sin duda, para la capacidad de ingenio de los españoles, la etapa de la posguerra fue todo un reto. A principios de los cuarenta, José María Moré desarrolló una serie muy corta de vehículos eléctricos (referenciados en el NO-DO), que funcionaban con grandes baterías montadas sobre un chasis Citröen y con carrocería estilo «aiga». Todo un portento tecnológico avanzado a la época, que tuvo poco éxito por la poca autonomía de la que disponía. También es en esta época cuando miembros de la familia Noguera entran como accionistas de la empresa (hoy en día, con sus herederos participando activamente) para ayudar a revitalizarla tras unos años de «obligado» parón. Els anys més difícils: els de l’enginy LOS AÑOS MÁS DIFÍCILES: LOS DEL INGENIO 37
  • 38. A causa de la poca activitat industrial de la fàbrica David i del ferri control franquista sobre les cooperatives del taxi, a més de la manca de matèries primeres per mantenir en marxa un negoci d’aquest tipus, David es va ressentir. Per tant, en instal·lar-se novament a l’Edifici David del carrer Aribau, es van començar a parcel·lar alguns espais per convertir-los en seu de petites indústries i magatzems de l’època. No va ser fins l’any 1949 en què José María Moré va tornar a presentar un vehicle innovador, un producte típic de la dècada dels cinquanta: els microcotxes. En aquest cas, David es va diferenciar de la resta de competidors construint un petit tricicle motoritzat sota el lema «no es tracta d’un cotxe amb una roda menys, sinó d’una moto amb una roda més». Es calcula que, entre prototips i exemplars matriculats (l’últim el 1959), van poder sortir al mercat uns 60 vehicles. El principal problema al qual es va enfrontar David va ser el de produir en sèrie tota la carrosseria, ja que es feia a mà i era molt dificultosa. A més, la competència dins del sector del microcotxe va ser aferrissada: entre els més destacats hi havia els Biscuter, Kapi, Orix, Clúa, Delfín, etc., a més dels que es construïen amb llicència estrangera, com la Isseta o el Goggomobil. Debido a la poca actividad industrial de la fábrica David y al férreo control franquista sobre las cooperativas del taxi, además de la falta de materias primas para mantener en marcha un negocio de este tipo, David se resintió. Por tanto, al instalarse nuevamente en el Edificio David de la calle Aribau, se empezaron a parcelar algunos espacios para convertirlos en sede de pequeñas industrias y almacenes de la época. No fue hasta el año 1949 en que José María Moré volvió a presentar un vehículo innovador, un producto típico de la década de los 50: los microcoches. En este caso, David se diferenció del resto de competidores construyendo un pequeño triciclo motorizado bajo el lema «no se trata de un coche con una rueda menos, sino de una moto con una rueda más». Se calcula que, entre prototipos y ejemplares matriculados (el último en 1959), pudieron salir al mercado unos 60 vehículos. El principal problema al que se enfrentó David fue el de producir en serie toda la carrocería, ya que se hacía a mano y era muy dificultosa. Además, la competencia dentro del sector del microcoche fue encarnizada: entre los más destacados estaban los Biscuter, Kapi, Orix, Clúa, Delfín, etc., además de los que se construían con licencia extranjera, como la Isseta o el Goggomobil.
  • 39. 39
  • 40.
  • 41. L’aparició, el 1957, del Seat més famós de tots els temps, el Seat 600, assesta un cop mortal a una indústria «artesanal», que encara lluitava per mantenir-se. Adaptant-se sempre al present, de forma paral·lela i amb vista a futur (cosa que també ha caracteritzat l’empresa des dels seus inicis), David va anar incorporant al seu edifici varis serveis: el més destacable va ser la instal·lació d’una estació de servei a la segona planta (1958), de manera que ara no només podia exercir de taller per a vehicles, sinó també proveir-los de combustible. És a partir d’aquest període fins ben entrats els anys seixanta que l’Edifici David serà concebut com a un gran espai de pupil·latge i pàrquing. Barcelona veuria en la pròxima dècada com la irrupció massiva de l’ús del cotxe propiciaria l’asfaltatge dels seus carrers, les obres d’inici de la xarxa del metro (amb intenció de substituir el tramvia) i la instal·lació de semàfors per regular el trànsit. La aparición, en 1957, del Seat más famoso de todos los tiempos, el Seat 600, asesta un golpe mortal a una industria «artesanal», que todavía luchaba por mantenerse a flote. Amoldándose siempre al presente, de forma paralela y con vistas al futuro (algo que también ha caracterizado a la empresa desde sus inicios), David fue incorporando a su edificio diferentes servicios: el más destacable fue el de instalar una estación de servicio en la segunda planta (1958), de forma que ahora no solo podía ejercer de taller para vehículos, sino también abastecerlos de combustible. Es a partir de este periodo hasta bien entrados los años sesenta que el Edificio David será concebido como un gran espacio para pupilaje y parking. Barcelona vería en la próxima década cómo la irrupción masiva del uso del coche propiciaría el asfaltado de sus calles, las obras de inicio de la red del metro (con intención de sustituir al tranvía) y la instalación de semáforos para regular el tráfico. 41
  • 42. El creixement de la companyia va propiciar que, el 1964, es comprés la finca adjacent a Tuset, 19 i que, el 1965, s’arribés a un acord amb la constructora de l’edifici del carrer Tuset, 21 per a l’obtenció de la planta baixa i els soterranis d’ambdós edificis. Així, el 1969, van quedar llestes per gaudir-ne les galeries David, no sense abans inaugurar, el novembre de 1967, un espectacular i innovador pàrquing a la terrassa de l’edifici. Ja en el crepuscle del franquisme, amb uns joves que miraven cap a Europa i una societat catalana que madurava pacient a l’ombra dels «Setze Jutges», es va gestar a Barcelona un moviment cultural anomenat «Gauche Divine», que acollia personalitats de la cultura, la intel·lectualitat i la política barcelonines, que van establir al carrer Tuset (conegut llavors com el «Tuset Street», amb clara referència al «Carnaby Street» londinenc) un dels seus punts de trobada (al costat de la coneguda discoteca Bocaccio del carrer Muntaner). El crecimiento de la compañía propició que, en 1964, se comprara la finca adyacente en Tuset 19 y que, en 1965, se llegase a un acuerdo con la constructora del edificio de la calle Tuset 21 para la obtención de la planta baja y los sótanos de ambos edificios. Así, en 1969, quedaron listas para su disfrute las galerías David, no sin antes inaugurarse, en noviembre de 1967, un espectacular e innovador parking en la terraza del edificio. Ya en el crepúsculo del franquismo, con unos jóvenes que miraban hacia Europa y una sociedad catalana que maduraba paciente a la sombra de los «Setze Jutges», se gestó en Barcelona un movimiento cultural llamado «Gauche Divine», que acogía a personalidades de la cultura, la intelectualidad y la política barcelonesas, que establecieron en la calle Tuset (conocida, entonces, como la «Tuset Street», con clara referencia a la «Carnaby Street» londinense) uno de sus puntos de encuentro (junto a la conocida discoteca Bocaccio de la calle Muntaner). La democràcia LA DEMOCRACIA
  • 43. 43
  • 44. El carrer Tuset es va convertir en tot un fenomen de masses: es van obrir innovadors restaurants, bars, botigues de moda, agències de publicitat referents a Espanya van traslladar-hi les seves oficines, etc.; tot un nucli cultural, comercial i empresarial que va convertir aquest carrer en un dels més importants de Barcelona. En ple procés de transició democràtica, les Galeries David van ser completament renovades i es van passar a anomenar Drugstore David (octubre de 1973), un nom que marcarà tota una generació de barcelonins. Les plantes superiors de l’edifici es renoven, es parcel·len i s’utilitzen com a oficines, despatxos i tallers. En aquest mateix any, s’habilita també l’entrada al pàrquing des de Travessera de Gràcia, 62 i, pocs anys després, s’habilita també l’accés de vianants, ampliant així les galeries amb diversos locals comercials més. La calle Tuset se convirtió en todo un fenómeno de masas: se abrieron innovadores restaurantes, bares, tiendas de moda, agencias de publicidad referentes en España trasladaron sus oficinas, etc.; todo un núcleo cultural, comercial y empresarial, que hizo de esta calle una de las más importantes de Barcelona. En pleno proceso de transición democrática, las Galerías David fueron completamente renovadas y pasaron a llamarse Drugstore David (octubre de 1973), un nombre que marcará a toda una generación de barceloneses. Las plantas superiores del Edificio se renuevan, parcelan y se utilizan como oficinas, despachos y talleres. En ese mismo año, se habilita también la entrada al parking desde Travessera de Gràcia, 62, y, pocos años después, también el acceso peatonal, ampliando así las galerías con varios locales comerciales más.
  • 45. 45
  • 46.
  • 47. Amb la mort de Franco, el 1975, Madrid pren el relleu cultural (la «Movida») i deixa a Barcelona a les portes dels anys vuitanta sumida en una gran revolució sociocultural. És precisament en aquest any que, al soterrani dels locals del carrer Tuset, 21, es van celebrar els primers mercats de la nostra ciutat. Posteriorment, s’hi va inaugurar un frankfurt que obria fins a altes hores de la matinada (recordat actualment per diverses generacions de barcelonins), i diversos negocis es van establir en allò que ara conforma el centre comercial David: primer la cadena de menjar ràpid Wimpy, més tard Tuset Nuvis (1997) i, posteriorment, el primer gran supermercat de la cadena Mercadona a Barcelona (juliol de 2000), així com des de fa pocs anys (2009) un dels gimnasos DiR més grans de Barcelona, que inclou un centre de ioga únic a tota la ciutat. Con la muerte de Franco, en 1975, Madrid toma el relevo cultural (la «Movida») y deja a Barcelona a las puertas de los años ochenta, sumida en una gran revolución sociocultural. Es precisamente en ese año cuando, en el sótano de los locales de la calle Tuset 21, se celebraron los primeros mercadillos de nuestra ciudad. Posteriormente, se inauguró un frankfurt que abría hasta altas horas de la madrugada (recordado, actualmente, por varias generaciones de barceloneses), y varios negocios se establecieron en lo que conforma ahora el centro comercial David: primero, la cadena de comida rápida Wimpy, más tarde Tuset Nuvis (1997) y, posteriormente, el primer gran supermercado de la cadena Mercadona en Barcelona (julio del 2000), así como desde hace pocos años (2009) uno de los mayores gimnasios DiR de Barcelona, que incluye un centro de yoga único en toda la ciudad. 47
  • 48. La transició democràtica va suposar una profunda renovació que, al mateix temps, ha anat convertint l’Edifici David en el que milers de barcelonins gaudeixen avui en dia: • Un espai singular d’estil industrial, distribuït en quatre plantes modulables, diàfanes i lluminoses en el qual desenes d’empreses —locals i estrangeres, punteres en els seus sectors respectius— estableixen les seves oficines al centre de Barcelona. • Un centre comercial modern i viu, ple de negocis i serveis destinats a facilitar i millorar el dia a dia dels més de tres milions de visitants anuals que hi passen entre setmana i durant els caps de setmana. • Un gran i cèntric pàrquing que satisfà les necessitats dels inquilins de l’Edifici, habitants i empreses de la zona, així com les dels milers de barcelonins i estrangers que l’utilitzen cada any. La transición democrática supuso una profunda renovación, que, a su vez, ha ido convirtiendo el Edificio David en lo que miles de barceloneses disfrutan hoy en día: • Un espacio singular de estilo industrial, distribuido en cuatro plantas modulables, diáfanas y luminosas, en el que decenas de empresas —locales y extranjeras, punteras en sus respectivos sectores— establecen sus oficinas en el centro de Barcelona. • Un centro comercial moderno y vivo, lleno de negocios y servicios orientados a facilitar y mejorar el día a día de los más de tres millones de visitantes anuales que por él pasan entre semana y durante los fines de semana. • Un gran y céntrico parking que satisface las necesidades de inquilinos del Edificio, habitantes y empresas de la zona, así como las de los miles de barceloneses y extranjeros que lo utilizan cada año.
  • 49. 49
  • 50. Els profunds canvis que ha experimentat Barcelona a través d’aquests 100 anys d’història, que ens han vist créixer (no sense dificultats), gràcies a esdeveniments com l’Exposició Universal de 1929, els Jocs Olímpics de 1992 o el Fòrum de 2004, han demostrat que, si d’alguna cosa som capaços els ciutadans d’aquesta meravellosa ciutat, és de renéixer una vegada i una altra de les nostres cendres: com més gran és la dificultat, més gran és l’esforç per superar-nos. Ens enorgulleix profundament formar part de la història de la ciutat, ser part activa d’un passat que va contribuir a forjar l’entramat empresarial de Barcelona, ajudant a construir també un present i un futur prometedor. Mirant al futur MIRANDO AL FUTURO
  • 51. Los profundos cambios que ha experimentado Barcelona a través de estos 100 años de historia, que nos han visto crecer (no sin dificultades), gracias a eventos como la Exposición Universal de 1929, los Juegos Olímpicos de 1992 o el Fórum de 2004, han demostrado que, si de algo somos capaces los ciudadanos de esta maravillosa ciudad, es de renacer una y otra vez de nuestras cenizas: cuanto mayor es la dificultad, mayor es el esfuerzo por superarnos. Nos enorgullece profundamente formar parte de la historia de la ciudad, ser parte activa de un pasado que contribuyó a forjar el entramado empresarial de Barcelona, ayudando a construir también un presente y un futuro prometedor. 51
  • 52. I és aquest futur el que estem començant a construir, renovant un present en obres, que ens ajudarà a aconseguir un nou objectiu: seguir sent un emblemàtic referent dins del teixit empresarial de la ciutat. Un lloc amb espais que inspiren desenes de petites i mitjanes empreses que ens han escollit com a seu dels seus negocis, dels seus somnis particulars. Oficines que alberguen i desborden creativitat, ara en procés de renovació total, per avançar-nos al procés de canvi que la societat actual està experimentant. Un entramat, així mateix, de locals comercials i negocis que ajuden a inquilins, veïns i amics a fer més còmoda la seva estada a l’Edifici. Perquè, en definitiva, és un espai per a tots, que ha crescut i vol seguir creixent amb tu. En un moment tan delicat com l’actual, de transició econòmica, tornem a apostar per aquest futur que s’albira al final de tot un procés de canvi en el qual ens trobem. Tornem a invertir en el demà basant-nos en l’experiència que ens han donat 100 anys, perquè, igual que els visionaris fundadors d’aquesta empresa, que van voler lluitar per escriure el seu propi destí, nosaltres volem recollir el seu testimoni per seguir esculpint en la memòria de Barcelona la història d’una empresa centenària que vol seguir complint molts anys més. I complir anys no vol dir veure’ls caure un darrere l’altre, sinó evolucionar i modelar-los perquè d’aquí a molts anys algú pugui mirar enrere i sentir-se orgullós de la nostra feina. Feliç centenari! Espais que inspiren Centre comercial
  • 53. Y es este futuro el que estamos empezando a construir, renovando un presente en obras, que nos ayudará a alcanzar un nuevo objetivo: seguir siendo un emblemático referente dentro del tejido empresarial de la ciudad. Un lugar con espacios que inspiran a decenas de pequeñas y medianas empresas que nos han escogido como sede de sus negocios, de sus sueños particulares. Oficinas que albergan y rebosan creatividad, ahora en proceso de renovación total, para adelantarnos al proceso de cambio que la sociedad actual está experimentando. Un entramado, asimismo, de locales comerciales y negocios que ayudan a inquilinos, vecinos y amigos a hacer más cómoda su estancia en el Edificio. Porque, en definitiva, es un espacio para todos, que ha crecido y quiere seguir creciendo contigo. En un momento tan delicado como el actual de transición económica, volvemos a apostar por ese futuro que se vislumbra al final de todo un proceso de cambio, en el que nos hallamos. Volvemos a invertir en el mañana basándonos en la experiencia que nos han demostrado 100 años, porque, al igual que los visionarios fundadores de esta empresa quisieron luchar por escribir su propio destino, nosotros queremos recoger su testigo para seguir esculpiendo en la memoria de Barcelona la historia de una empresa centenaria que quiere seguir cumpliendo muchos años más. Y cumplir años no significa verlos caer uno detrás de otro, sino evolucionar y moldearlos para que, dentro de muchos años, alguien pueda mirar atrás y sentirse orgulloso de nuestro trabajo. ¡Feliz centenario! 53 Oficines des de 50 a 500 m2 Parking al mateix edifici Facilitat d’accés Oficines modulables
  • 54. Direcció del projecte: TOUCHÉ Comunicación Redacció: Roger Navarro Castella Correccions i traduccions: Planet Lingua Disseny gràfic: TOUCHÉ Comunicación Impressió: Pressing Fotografia: Arxiu històric DAVID, S.A. Juan Ventura Alejandro Edo Edita DAVID, S.A. 2014 Reservats tots els drets. Queda rigorosament prohibida la reproducció o qualsevol altre acte d’explotació total o parcial, gratuït o onerós, dels textos, imatges o altre contingut que figuri en aquesta publicació sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor.