La distancia de seguridad en los accidentes de tráfico en EspañaLínea Directa
El presente informe titulado “La distancia de seguridad en los
accidentes de tráfico en España (2002-2006)” ha sido desarrollado entre
Línea Directa Aseguradora y el Instituto Universitario de Tráfico y Seguridad Vial
de la Universidad de Valencia.
El fabricante CYBEX y el Real Automóvil Club de España – RACE presentan la Campaña “La Seguridad Responsable”, con la que ambas entidades pretenden mejorar el conocimiento, aumentar la formación, concienciar y sensibilizar en el uso correcto de sistemas de retención infantil. A la hora comprar un producto de seguridad, hay que buscar el que mejor responda en caso de un incidente, el que más seguridad ofrezca, y el que mejores resultados haya obtenido en las pruebas de impacto.
La distancia de seguridad en los accidentes de tráfico en EspañaLínea Directa
El presente informe titulado “La distancia de seguridad en los
accidentes de tráfico en España (2002-2006)” ha sido desarrollado entre
Línea Directa Aseguradora y el Instituto Universitario de Tráfico y Seguridad Vial
de la Universidad de Valencia.
El fabricante CYBEX y el Real Automóvil Club de España – RACE presentan la Campaña “La Seguridad Responsable”, con la que ambas entidades pretenden mejorar el conocimiento, aumentar la formación, concienciar y sensibilizar en el uso correcto de sistemas de retención infantil. A la hora comprar un producto de seguridad, hay que buscar el que mejor responda en caso de un incidente, el que más seguridad ofrezca, y el que mejores resultados haya obtenido en las pruebas de impacto.
Presentación del Plan de Seguridad Vial del Ayuntamiento de Granada.
Delegación de Protección Ciudadana y Movilidad.
24 de julio de 2012.
http://www.movilidadgranada.com
Magnitud y factores asociados a colisión frontal en
carretera convencional (Proyecto Medianas)
Marta Olabarria, Katherine Pérez, Elena Santamariña-Rubio, Marc Marí-Dell’Olmo,
Mercè Gotsens, Ana M Novoa
DESCIENDEN POR SEXTO AÑO CONSECUTIVO LOS ACCIDENTES DE TRÁFICO EN MÁLAGAAyuntamiento de Málaga
Los concejales de Seguridad y Accesibilidad y Movilidad, Julio Andrade y Raúl López respectivamente, han dado a conocer esta mañana el balance en materia de seguridad vial en 2013 y los datos más destacados del informe de siniestralidad que elabora el Grupo de Investigación de Accidentes y Atestados (GIAA) de la Policía Local de Málaga. Se realiza a partir de los datos recopilados por las distintas unidades policiales que han intervenido en accidentes de tráfico ocurridos en el término municipal durante el pasado año.
Presentación del Plan de Seguridad Vial del Ayuntamiento de Granada.
Delegación de Protección Ciudadana y Movilidad.
24 de julio de 2012.
http://www.movilidadgranada.com
Magnitud y factores asociados a colisión frontal en
carretera convencional (Proyecto Medianas)
Marta Olabarria, Katherine Pérez, Elena Santamariña-Rubio, Marc Marí-Dell’Olmo,
Mercè Gotsens, Ana M Novoa
DESCIENDEN POR SEXTO AÑO CONSECUTIVO LOS ACCIDENTES DE TRÁFICO EN MÁLAGAAyuntamiento de Málaga
Los concejales de Seguridad y Accesibilidad y Movilidad, Julio Andrade y Raúl López respectivamente, han dado a conocer esta mañana el balance en materia de seguridad vial en 2013 y los datos más destacados del informe de siniestralidad que elabora el Grupo de Investigación de Accidentes y Atestados (GIAA) de la Policía Local de Málaga. Se realiza a partir de los datos recopilados por las distintas unidades policiales que han intervenido en accidentes de tráfico ocurridos en el término municipal durante el pasado año.
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
Más de Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
Evolución de las colisiones frontales en carreteras secundarias en España, 2003-2007 (Proyecto Medianas)
1. Evolución de las colisiones frontales en carreteras
secundarias en España, 2003-2007
(Proyecto Medianas)
Katherine Pérez, Elena Santamariña-Rubio, Marta Olabarria, Mercè Gotsens, Marc
Marí Dell’Olmo, Ana Novoa
Conflicto de intereses: ninguno
Financiación: DGT
Estudio semi-separación de calzadas en carretera convencional: análisis de diferentes sistemas y evaluación de intervenciones ya
realizadas. N. 0100DGT22160
2. Antecedentes
Una carretera convencional es aquella fuera del
ámbito urbano, que no cumple las condiciones
para ser autovía o autopista y tiene, en general,
un solo carril para cada sentido de circulación.
Un 60% de las colisiones mortales en los países
de la OCDE se producen en carreteras no
urbanas, un 25% de las cuales son colisiones
frontales.
En España, dichas vías suponen más del 90%
del total de kilómetros de la red de carreteras.
En los últimos años ha disminuido de forma
notable el número de colisiones con víctimas en
España. Es necesario estudiar si dicha
disminución también se ha producido en las
carreteras convencionales.
3. Objetivos
Analizar la evolución de las colisiones con víctimas en
carretera convencional con calzadas de más de 6,5m
de doble sentido en España entre 2000 y 2012,
y específicamente, de colisiones frontales
4. Metodología
• Diseño: estudio de tendencias.
• Población de estudio: Personas que se desplazan por las carreteras convencionales de España.
• Criterios de inclusión: carreteras convencionales con un carril en cada sentido, carreteras convencionales
con carril lento, y cuya anchura de carril es igual o superior a 3,25 metros en zona interurbana
• Fuentes de información:
• Registro de víctimas y accidentes ddee llaa DDGGTT
• Ministerio de Fomento
• Variables:
Variables dependientes:
• número de colisiones totales y frontales; número de colisiones totales y frontales con heridos
graves y/o muertos; número de colisiones totales y frontales con implicación de turismo,
furgoneta, camión, motocicleta o ciclomotor.
• número de personas lesionadas en carreteras convencionales según gravedad, totales, y
lesionadas en colisiones frontales
en carretera convencional y entre los años 2003 y 2012.
Variable de exposición:
Vehículos-km recorridos
5. Metodología
Análisis estadístico
Análisis de series temporales con modelos lineal generalizados con distribución de
Poisson, ajustando por sobredispersión y por vehículos-km recorridos.
A partir del riesgo relativo (RR) de la tendencia y anual, y su Intervalo ddee CCoonnffiiaannzzaa aall
95% (IC95%) se ha valorado el cambio medio y el cambio acumulado de reducción de la
razón del número de colisiones y de personas lesionadas por 1.000 millones de veh-km
desde 2003 a 2012.
7. Evolución del número y porcentaje de colisiones con víctimas en
carretera convencional según tipo de colisión. España 2000-2012
n %
7016 7148
6974
7237
6669 6601
8398
10409
7070
8674
8200
8288
6849 7283
20.000 30.000
Colisiones con víctimas
31
20
31
21
31
21
31
21
31
20
31
23
34
26
38
26
37
27
38
27
40
27
38
27
40
27
60 80 100
Colisiones con víctimas
4526
3416
5505
2445
4749
3396
5440
2314
4735
3487
5171
2217
5027
3741
5367
2344
4307
3402
4944
1997
4926
3362
4594
1962
6466
2829
5089
2102
2930
5146
2043
6274
2503
4343
1766
5987
2280
3804
1531
5716
2149
3384
1426
5004
1913
3138
1301
4973
1940
3005
1125
0 10.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Col ision frontal Colisión frontolateral
Salida de la vía por la izda Sal ida de la vía por la dcha
Otro tipo de accidente
15
24
11
15
24
10
15
23
10
16
23
10
16
23
9
16
21
9
11
20
8
11
19
7
11
18
7
10
17
7
10
16
7
11
17
7
11
16
6
0 20 40
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Col ision frontal Colisión frontolateral
Salida de la vía por la izda Sal ida de la vía por la dcha
Otro tipo de accidente
8. n %
474
343
261
Evolución del número y porcentaje de colisiones con fallecidos en
carretera convencional según tipo de colisión. España 2000-201
438
335
421
303
451
305
358
271
369
292
419
396
1.000
1.500 2.000
Colisiones con fallecidos
24
17
13
24
18
23
17
15
24
16
13
23
17
13
23
18
12
29
18
29
16
23
19
27
19
26
15
12
25
16
11
28
19
60 80 100
Colisiones con fallecidos
438
472
231
405
406
262
388
429
252
413
464
202
378
373
198
351
387
257
149
263
347
215
164
294
298
242
197
138
213
259
245
173
101
180
211
221
132
100
187
216
177
116
79
132
203
173
119
84
109
137
0 500 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Colision frontal Colisión frontolateral
Salida de la vía por la izda Salida de la vía por la dcha
Otro tipo de accidente
22
24
13
22
22
22
24
22
25
24
24
22
24
10
18
24
12
22
22
13
20
25
11
20
23
22
25
19
29
14
18
22
0 20 40
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Colision frontal Colisión frontolateral
Salida de la vía por la izda Salida de la vía por la dcha
Otro tipo de accidente
9. Evolución razón de colisiones por mil millones de vehículos-km en
carretera convencional por tipo de colisión, España 2003-2012
10. Evolución razón de colisiones por mil millones de vehículos-km en
carretera convencional según tipo de colisión y tipo de vehículo
implicado. España, 2003-2012
11. Evolución de la razón de personas lesionadas en colisiones frontales
por mil millones de vehículos-km en carretera convencional según
gravedad. España, 2003-2012
Total personas lesionadas
Diferencia absoluta -13.594 -65,7 -7.452 -58,8 -1.535 -12,1 -8.987 -70,9
RR (IC95%) 2012 vs 2003 0,82 (0,808-0,833) 0,363 (0,349-0,378) 0,377 (0,346-0,410) 0,366 (0,353-0,379)
% cambio 2012 vs 2003 -18 -63,7 -62,3 -63,4
Personas lesionadas en colisiones frontales
Diferencia absoluta -3.395 -24,7 -1.537 -12,4 -436 -3,5 -1.973 -15,9
RR (IC95%) 2012 vs 2003 0,525 (0,502-0,550) 0,31 (0,281-0,341) 0,324 (0,272-0,386) 0,313 (0,288-0,340)
% cambio 2012 vs 2003 -47,5 -69 -67,6 -68,7
12. Limitaciones y fortalezas
Limitaciones
No se incluyen las colisiones frontales ocurridas en carreteras de menor anchura.
La causa de la colisión y la gravedad de la misma se determinan según la valoración
policial, con el consiguiente sesgo de información que ello puede suponer.
FFoorrttaalleezzaass
Como principal del estudio destacar la disponibilidad del Registro de víctimas y
accidentes de la DGT que recoge una gran cantidad de información y para un periodo
de tiempo largo, de 2000 a 2012. Esto ha permitido la caracterización de las colisiones
en carretera convencional. La exhaustividad de los datos permite considerar variables
relacionadas con la colisión, con las personas lesionadas y con el/la conductor/a. Al
disponer de datos recogidos sistemáticamente de manera anual ha permitido estudiar la
evolución de este tipo de colisión a lo largo de los últimos años.
13. Conclusiones
En los últimos años el número de colisiones frontales en carreteras convencionales
en España se ha reducido de forma significativa, y en mayor magnitud que el
conjunto de colisiones de dichas carreteras.
Aún así, teniendo en cuenta la gravedad de estas colisiones y el marco de “Visión
Cero”, se considera necesario implementar medidas efectivas ccoommoo ssiisstteemmaass ddee
separación de carriles.
14. Magnitud y factores asociados a colisión frontal en
carretera convencional (Proyecto Medianas)
GRACIAS