CTMA I T6 4 part Aigües continentals fins abans Rius 11_12

1. T.6 : PART 4
3. ACCIÓ GEOLÒGICA D’AIGÜES CONTINENTALS
FINS ABANS DE RIUS
CTMA I

2. • PROCESSOS D’EROSIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ, COMENCEN AMB PRECIPITACIONS=> CIRCULACIÓ D’AIGÜES => PRINCIPALS AGENTS
GEOLÒGICS ( AIGÜES SALVATGES, TORRENTS, RIUS I SUBTERRÀNIES). INTENSITAT D’EROSIÓ DEPÈN DE 2 FACTORS:
 EROSIVITAT ->CAPACITAT EROSIVA DE L’AGENT. MÉS EROSIVITAT SI AIGÜES TORRENCIALS => TOT CANVIA RÀPIDAMENT=> MOV. EN MASSA,
EROSIÓ VESSANTS I TALUSSOS, INUNDACIONS I SEDIMENTACIÓ -> NO DE FORMA CONTINUADA NI ALHORA EN TOTS LLOCS.
 EROSIONABILITAT -> SUSCEPTIBILITAT DEL TERRENY PER SER MOBILITZAT. DEPÈN DE 3 CARACTERÍSTIQUES: A) TIPUS DE TERRENY ( SEGONS
DURESA) => + FÀCIL EN MAT. DISGREGATS PER METEORITZACIÓ O SEGONS TIPUS ( ARGILES, SORRES... O SOBRE EVAPORITES).
B) VEGETACIÓ => A + VEGET. => AIGUA INTERCEPTADA ,FRENADA I RETINGUDA => + INFILTRACIÓ => POCA EROSIÓ=> SI PLOU + D’UNA HORA => EL SÒL
SE SATURA=> AIGUA S’ESCOLA . SI POCA VEGETACIÓ => MOLTA AIGUA EN SUPERFÍCIE => + EROSIÓ.
C) A + PENDENT => + EROSIONABILITAT.
• EROSIÓ HÍDRICA: PROCÉS SEPARACIÓ PARTÍCULES I TRANSPORT A COTES + BAIXES QUE FA L’AIGUA AL CIRCULAR SOBRE TERRENY NU O POCA
VEGETACIÓ.
• RELLEUS DE L’ACCIÓ AIGUA NO CANALITZADA O D’ESCOLAMENT:
- FLUX POT SER: DIFÚS O CONCENTRAT. – HI HA DIFERENTS MIDES DE FORMA EROSIVA EN
f (LITOLOGIA,PENDENT I CABAL).
EVOLUCIÓ: * 1er : ESCORRIMENT DIFÚS ->FLUX LAMINAR I F. TRENAT. *2on : E. CONCENTRAT -> EROSIÓ EN REGUERONS
O SOLCS ( cms.) -> XARAGALLS ( m.) -> BARRANCS ( Dms.) => BADLANDS ( en mat. Argilosos, s/vegetació = terres dolentes).
MÀXIM DE BADLANDS: TERRENYS TOUS, CLIMES TORRENCIALS I ÀRIDS => S/VEGETACIÓ.
• ALTRES RELLEUS FORMATS EN ROQUES HETEROMÉTRIQUES ( MAT. FINS + DE GROSSOS NO GAIRE CONSOLIDATS COM MORENES GLACIALS,
BRETXES DE FALLA ...)=> XEMENEIES DE FADES O PIRÀMIDES.
• EFECTES EN AQUESTS RELLEUS:
DESERTITZACIÓ :PÈRDUA SÒL I VEGETACIÓ (DE FORMA NATURAL) => - FAUNA. DESERTIFICACIÓ DEGUT A L’HOME :
INCENDIS, TALA... A CATALUNYA: 36%. MURCIA: 89,4. ARAGÓ: 58%. CASTELLA-LA MANXA: 62,7%.
3.1 AIGÜES D’AIXARAGALLAMENT O SALVATGES O D’ESCOLAMENT

3. EXEMPLES: XARAGALLS

4. NORUEGA: XEMENEIES DE FADES

5. • A CAPÇALERA DE TORRENTS: AIXARAGALLAMENT
DIFÓS => A. CONCENTRAT =>XARXA FIXA =
TORRENTS.
• EN ZONES DE GRAN PENDENT => AIGÜES A GRAN
VELOCITAT I INCONSTANTS (DEPÈN DE LES PLUGES:
PERÍODE D’ESTIATGE= SEC .
• ES FORMEN: TORRENTS
PERMANENTS I T. ESTACIONALS
• =>MOLTA EROSIÓ.
• ES FORMEN CASCADES I RÀPIDS.
• TAMBÉ MARMITES DE GEGANT O OLLES: FORATS PER
-> AIGUA + PEDRES O SORRA EN REMOLINS.
3.2 TORRENTS:

6. • CONCA DE RECEPCIÓ: VESSANTS + O –
EXTENSOS => EROSIÓ.
• CANAL DE DESGUÀS: FORTA PENDENT
=>DRENA LES AIGÜES =>EROSIÓ LINEAL:
*VERTICAL:FONS LLERA I *HORITZONTAL:
VESSANTS => VALL EN V => LLERA
PRINCIPAL
• CON DE DEJECCIÓ: MOLTA MENYS PENDENT
=> SEDIMENTA DE COP=> FORMA DE VENTALL
AL·LUVIAL. SÓN D’EVOLUCIÓ INESTABLES PER
CURSOS DIVAGANTS O TRENATS.
UNIÓ DE DIVERSOS CONS = PEU DE MONT
PARTS D’UN TORRENT:

8. EVOLUCIÓ DE CASCADA A RÀPID

9. CAS ESPECIAL:
AMB POCA PENDENT ( EN AQUEST CAS: BÀRDENAS REALES A NAVARRA) O AMB
MOLTA PENDENT ( A LA COSTA) I ZONES ÀRIDES =>RAMBLA O RIERES ( OUADIS AL
SAHARA)

10. TORRENTS: EN ZONES MUNTANYOSES => 3 PARTS :CONCA DE
RECEPCIÓ,CANAL DE DESGUÀS I CON DE DEJECCIÓ.

11. TORRENT:CANAL DESGUÀS I CON DEJECCIÓ

12. CERDANYA: hi van a parar moltes torrenteres

13. QÜESTIONARI SOBRE
TORRENTS I MOVIMENTS EN MASSA:
QUIN RELLEU I AGENT OBSERVES EN LES
SEGÜENTS FOTOS?

14. 1) NORUEGA:

15. 2)NORUEGA:

16. 3)NORUEGA:

17. 4)NORUEGA:

18. 5)NORUEGA:

19. 6)NORUEGA:

20. 7)QUIN RELLEU S’OBSERVA EN AQUESTA I LA SEGÜENT DIAPOSITIVES? QUÈ HA PASSAT?

21. DETALL D’ANTERIOR:

22. 8) NORUEGA:

23. 9)AQUESTA DIAPOSITIVA I LES 2 SEGÜENTS COM ESTAN RELACIONADES?

25. NORUEGA( FIORD DE GEIRANGER),LLOC ON ES TROBA LA PLACA ANTERIOR.

26. 10) NORUEGA (LOM): ÉS UN TORRENT O UN MOVIMENT EN MASSA?

27. 11)ESLLAVISSADA DE LA VAIONT O VAJONT ( Itàlia):
BUSCA PER INTERNET QUINA HA ESTAT LA CAUSA.