El documento describe el sector terciario de la economía. El sector terciario incluye actividades como servicios, comercio, transporte, turismo, entretenimiento y más. El documento analiza la definición, clasificación e indicadores del sector terciario, así como las causas de su crecimiento en la economía global y en España específicamente. Finalmente, el documento describe algunos servicios importantes dentro del sector terciario como la administración pública y el turismo.

1. Les activitats econòmiques El sector terciari

2. El sector terciari: definició El sector terciari: o de serveis, agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials. Reuneix totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors.

3. El sector terciari: definició Són terciaris: L’administració pública Els serveis financers El comerç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d’esport i d’oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

4. El sector terciari: definició Una nova definició: Actualment però s’està parlant d’una nova classificació la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).

5. El sector terciari: definició Sector quaternari: El sector quaternari és el sector econòmic que inclou els serveis altament intel·lectuals tals com la recerca científica, el desenvolupament tecnològic i les tecnologies de la informació. Tradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, però la seva importancia creixent ha comportat que es formés un sector especialitzat. Engloba la industria d'alta tecnologia, tecnologies de la informació i les telecomunicacions i algunes formes de recerca científica, aixi com l'educació i la consultoria i la indústria de la informació.

6. Segons l’actuació en el mercat: A) Serveis de mercat Serveis de consum final Serveis de producció i distribució B)Serveis públics El sector terciari: classificació

7. Segons la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (IDESCAT) Comerç, restaurants, hosteleria i reparacions. Transport i comunicacions. Serveis a la producció: institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers. Altres serveis. El sector terciari: classificació

8. El sector terciari: indicadors VAB (V alor afegit brut) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. Sovint es considera sinònim del PIB PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. Població ocupada

9. El sector terciari: indicadors Dades del 2002. % sobre el sector terciari ACTIVITAT VAB POBLACIÓ OCUPADA Comerç 17,5% 25’2% Hosteleria i restauració 10’9% 9’6% Comunicacions 3’8% 2% Transport per carretera 6’7% 5’1% Altres transports 3’6% 2’5% Crèdits i assegurances 8% 4% Serveis públics 21% 28’4% Servei domèstic 1’6% 3’6% Lloguer d’immobles 12’6% 0’6% Altres serveis destinats a la venda 13’5% 13’4%

10. Terciarització de l’economia CAUSES Canvis en els processos productius: La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie). L’externalització de serveis. Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....

11. Terciarització de l’economia CAUSES 2. Noves estratègies empressarials Concentració d’empreses Externalització i deslocalització de la producció Ampliació de mercats.

12. CAUSES 3. Globalització i internacionalització: Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat. Terciarització de l’economia La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es basa en la llibertat de comerç, d’inversió i d’establiment.

13. Terciarització de l’economia DIRECTIVA BOLKESTEIN (2006) A ctualmente denominada "Directiva de Servicios" incluye una serie de disposiciones para las empresas de servicios y sus usuarios como son la simplificación de procedimientos y trámites para el acceso y ejercicio de una actividad de servicios y un sistema de cooperación administrativa entre las autoridades competentes de los Estados miembros. GLOBALITZACIÓ

14. CAUSES 4. La societat de consum i de benestar: La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). El consumisme. “ L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc. Terciarització de l’economia

15. CAUSES 5. Desenvolupament tecnològic Terciarització de l’economia

16. Distribució al món Distribució al món: Països industrialitzats: 58% PIB Països en vies de desenvolupament: 50% PIB Països subdesenvolupats: 37% PIB PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).

17. Dades de 2006

18. PIB per sectors Dades de 2006

19. El sector terciari: Espanya

20. El sector terciari: Espanya

21. Procès de terciarització 1973 Balears, Canàries i Madrid Astúries i el País Basc Catalunya i Cantàbria El sector terciari: Espanya

22. Procès de terciarització 1985 Balears, Canàries Madrid >50% El sector terciari: Espanya

23. INDICADORS OCUPACIÓ + Balears, Canàries i Madrid - Rioja, Galícia, Castella-La Manxa PRODUCCIÓ + Madrid, Catalunya, Andalucia - Rioja, Cantàbria, Navarra i Extremadura N. D’EMPRESES El sector terciari: Espanya

24. PER ACTIVITATS Serveis a les empreses: Catalunya i Madrid S erveis destinats al consum: Balears i Canàries turisme i el comerç Comunitat Valenciana comerç ; País Basc, Navarra i Cantàbria transport Alta especialització turística: Andalusia El sector terciari: Espanya

25. SECTOR PÚBLIC :  Administracions públiques  Empreses públiques  Institucions financeres públiques El sector terciari: Serveis

26. Administració Pública Administració General de l’Estat INEM MUFACE FOGASA Correos y Telégrafos ONLAE El sector terciari: Serveis

27. Administració Pública Administració General de l’Estat Administració Autonòmica (Const 1978) Nacionalitats històriques: Catalunya, P Basc , Galícia i Andalusia Assimilades: Canàries, C Valenciana i Navarra El sector terciari: Serveis

28. Administració Pública Administració General de l’Estat Administració Autonòmica Administració Local Municipis i províncies illes: Cabildo Canario Consell insular balear Comarques: Consell comarcal El sector terciari: Serveis

29. Administració Pública. Funcionariat 2006: 2.882.000 funcionaris (un milió + del 1986) 17’8% de la població ocupada (Font:Tamames) El sector terciari: Serveis

30. Font: Ministerio de Política territorial. 2008

31. Els serveis socials EL BENESTAR SOCIAL s’entén com a un conjunt de factors que participen de la qualitat de vida de la persona i que fan que la seva existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la traquil·litat i la satisfacció humana. Als països desenvolupats garanteixen un seguit de serveis que són considerats de dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, etc... Una gran part dels serveis són públics , atesos i finançats per l'Estat, als països europeus.

32. Els serveis socials Els bàsics són: L’educació , que està estretament lligada amb el grau de desenvolupament d’un país. Els països menys desenvolupats no poden afrontar els costos necessaris per oferir una educació, i la seva població roman analfabeta. El segon dels objectius de desenvolupament del mil·leni de l’ONU és aconseguir “ensenyament primari universal”. 2. La sanitat, és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país. 3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.

33. El turisme Història: A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olimpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres. A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca. A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig de conèixer nous móns) A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.

34. El turisme Causes de l’augment del turisme: L’augment del temps lliure o anomenat també oci . El creixement de les rendes. Millores en els transports. Noves pautes de comportament, com la necessitat de conèixer altre parts del món. La liberalització de la circulació de persones.

35. El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra un munt d’activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD (Programa de les NU per al Desenvolupament) Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 161 estats membres. El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer. El turisme

36. Podem classificar-los segons el tipus d’activitat turística: 1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement. 2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció antròpica. 3. El turisme Religiós: pelegrinatges. 4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana 5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis) 6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura. 7. De sol i platja: turisme a la costa 8. De neu: turisme de muntanya 9. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals. El turisme

37. Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional. Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat. Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-artístics . Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments. Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles. Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic. D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural. Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull. D’altres Ornitológico, Rural, Agroturisme, etc. El turisme

38. Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural): Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids) El turisme

39. Segons les característiques dels turistes (altra classificació): Juvenil De la tercera Edat 3. Familiar 4. De grup 5. De masses 6. De minories Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors. El turisme

40. Grans àrees de destinació: Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia) El carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines. Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica. El turisme

41. 1 2 3 4 Principals destinacions turístiques al món

43. Principals destinacions turístiques a Europa 1 2

44. Principals destinacions turístiques a Espanya

45. ZONES TURÍSTIQUES CATALUNYA: Costa Brava Costa Daurada ANDALUSIA Costa del Sol Costa de la Llum Almeria

46. ZONES TURÍSTIQUES COMUNITAT VALENCIANA Costa dels Tarongers Comarca de la Safor Costa Blanca Regió de Múrcia

47. ZONES TURÍSTIQUES ZONA ATLÀNTICA I CANTABRICA Galícia Astúries i Cantàbria País Basc

48. ZONES TURÍSTIQUES INTERIOR PENINSULAR Ciutats històriques de l’interior ARXIPÈLAGS Balears Canàries

49. Espanya. Enquesta de Moviments turístics en frontera (FRONTUR) : L’any 2007: 59’2 milions de turistes (1 milió + que el 2006) Canàries : 9’5 milions.Mercats britànic, alemany i p. Nòrdics. Catalunya : 15’2 milions. Mercats francès i britànic. Andalusia : 8’6 milions. Mercats britànic i francès. C. Valenciana : 5’6 milions. Mercat britànic. Madrid : 4’4 milions.Mercat italià i francès. Balears : 10’2 milions. Mercat alemany. Resta 9’5% El turisme

50. El turisme a Catalunya: Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa Daurada, Barcelona i els Pirineus. El turime a Catalunya

51. Conseqüències del turisme: 1. Creixement del PIB dels països receptors. 2. Promoció internacional de productes locals, que amplien el seu mercat. 3. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball. 4. Construcció de infraestructures en zones deficitàries. 5. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural. Impacte medi ambiental: A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació. A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora. Conseqüències del turisme

52. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

54. Aquest viatge es dóna una pausa. Descanseu, estimeu i sigueu feliços. Bon Nadal Viatgers dels Viatges amb Heròdot.