2. Lección 06. La negación.
Lección 07. Los números.
Lección 08. Los posesivos. ¿Cómo decir? "del
amigo".
Lección 09. Las declinaciones: ¿Cómo decir?
"de San Sebastián ".
Lección 10 . Las declinaciones: ¿Cómo decir?
"en casa". El verbo estar en presente.
3.
4.
5. * Para expresar la negación se antepone al verbo
la palabra "ez". Por razones eufónicas, dicha
negación y el verbo, al pronunciarlos, se funden
frecuentemente en una sola palabra:
Z+ D = ZT >> ez da (eztá)
Z+G = ZK >> ez gara (ezkára)
Z+ N = N >> ez naiz (enáyz)
Z+Z = TZ >> ez zarete (etzárete)
* En las frases negativas se invierte el orden,
pues lo que más fuerza expresiva tiene es la
misma negación:
6. ni gizona naiz (ni gizónà nàyz) > ni ez naiz gizona (ni
enáyz gizónà)
* La conjunción castellana "o" se traduce por "ala" cuando
expresa opción a elegir, alternativa, es decir, no cualquiera
de las dos, sino uno de los dos ("o" exclusivo). El "o"
inclusivo en vasco es "edo" (édo) .
zuria ala beltza? (zurí-à ála béltzà?) = ¿blanco o negro?
[sólo se puede elegir una opción]
mahai beltz hau edo mahai zuri hori? (maáy beltz àw édo
maáy zurí orì?) = ¿esta mesa negra o esa mesa blanca? [se
puede elegir una opción, la otra o las dos]
* La conjunción "baino", que se traduce al castellano como
"sino" se coloca al final de la frase, y no en medio como en
castellano:
etxe hau ez da argia, iluna baino (etxé àw eztá argí-à,
illúnà bañò)= está casa no es clara, sino oscura
7. telebista
(telébistà)
televisión aulki (áwlki) silla ez no
irrati (irráti) radio
horma
(órma)
pared
ala (ála) /
edo (édo)
o (exclusivo)
/ o
(inclusivo)
mugikor
(mugíkor)
teléfono
móvil
teilatu
(tellátu)
tejado
ordea
(ordéà)
en cambio
ordenagailu
(ordénagállù)
ordenador baino (báño) sino gorri (górri) rojo
urdin (úrdin) azul hori (óri) amarillo
berde
(bérde)
verde
8. 01. Hori irratia da, ez da telebista (Óri irráti-à dà, eztá telébistà)
02. Mugikor horiek txikiak dira, ez dira haundiak (Mugíkor ori-èk txikí-
àk dirà, eztíra awndí-àk)
03. Gizon haiek gazteak dira, ez dira zaharrak (Gizón ay-èk gaztéàk
dirà, eztíra zaárràk)
04. Teilatu hau gorria da, ez da beltza (Tellátu àw gorrí-à dà, eztá
béltzà)
05. Zuek mutilak eta neskak zarete, mutil eta neska gazteak (Zú-ek
mutíllàk éta néskàk zarétè, mutíl éta neská gaztéàk)
06. Txakur txiki hori ez da ona, okerra baino (Txakúr txikí orì eztá ónà,
okérrà bañò)
07. Lander ez da mutil haundia ume txikia baino (Lánder eztá mutíl
awndí-à, umé txikí-à bañò)
08. Zuek ez zarete ikasleak, irakasleak baino (Zú-ek etzárete ikásleàk,
irákasleàk bañò)
09. Gu ez gara zaharrak, gazteak baino (Gu ezkára zaárràk, gaztéàk
bañò)
10. Horma hauek ez dira beltzak, zuriak baino (Órma aw-èk eztíra
béltzàk, zurí-àk bañò)
9. 01. Eso es la radio, no es el televisor.
02. Esos móviles son pequeños, no son grandes.
03. Aquellos hombres son jóvenes, no son viejos.
04. Este tejado es rojo, no es negro.
05. Vosotros sois chicos y chicas, chicos y chicas
jóvenes.
06. Ese perro pequeño no es bueno, sino torcido.
07. Lander no es un chico grande, sino un niño
pequeño.
08. Vosotros no sois alumnos, sino profesores.
09. Nosotros no somos viejos, sino jóvenes.
10. Estas paredes no son negras, sino blancas.
10. 11. Hau mahaia da? Ez, hori ez da mahaia, aulkia baino (Áw maáy-à dà?
Ez, óri eztá maáy-à, awlkí-à bañò)
12. Hori atea da? Ez, hori ez da atea, leihoa baino (Óri atéà dà? Ez, óri
eztá atéà, ley-óà bañò)
13. Etxe hau argia da? Ez, ez da argia, iluna baino (Etxé àw argí-à dà?
ez, eztá argí-à, illúnà bañò)
14. Zer dira horiek, mugikorrak ala ordenagailuak? (Zer dirà ori-èk,
mugíkorràk ála ordénagállu-àk?)
15. Zer gara gu, zaharrak ala gazteak? (Zer garà gu, zaárràk ála
gaztéàk?)
16. Mutil onak ala okerrak dira? (Mutíl ónàk ála okérràk dirà?)
17. Etxe hau polita ala itsusia da? (Etxé àw polítà ála itxúsi-à dà?)
18. Telebista hura beltza da; irrati hau, ordea, zuria (Telébistà urà béltzà
dà; irráti àw, ordéà, zurí-à)
19. Atea haundia da; leihoa, ordea, txikia (Atéà awndí-à dà; ley-óà,
ordéà, txikí-à).
20. Euskal bandera, ikurriña, zuria, gorria eta berdea da (Éwskal
bandérà, ikúrriñà, zurí-à, gorrí-à éta berdéà dà)
11. 11. ¿Esto es la mesa? No, esto no es la mesa, sino la silla
12. ¿Eso es la puerta? No, eso no es la puerta, sino la
ventana
13. ¿Esta casa es clara? No, no es clara, sino oscura
14. ¿Qué son esos, móviles u ordenadores?
15. ¿Qué somos nosotros, viejos o jóvenes?
16. ¿Son chicos buenos o torcidos?
17. ¿Esta casa es bonita o fea?
18. Aquella televisión es negra; esta radio, en cambio,
blanca
19. La puerta es grande; la ventana, en cambio, pequeña.
20. La bandera vasca, la ikurriña, es blanca, roja y verde
12.
13. * Los numerales "bat" (uno) y "bi" (dos) se colocan detrás del nombre. Si
el nombre va seguido de adjetivo calificativo, detrás de éste. Pero todos
los demás numerales se colocan delante:
ikasle bat, ume bi, hiru etxe, zortzi neska, hamalau aulki...
mutil gazte bat, txakur haundi bi, hiru emakume gazte...
* Como se puede observar, el nombre determinado por un número no
lleva artículo. Poniéndole éste, cambia de sentido, como en castellano:
lau mutil (law mútil) = cuatro chicos / lau mutilak (law mutíllàk) = los
cuatro chicos
irakasle bi (irákaslè bì) = dos profesores / irakasle biak (irákaslè bí-àk)
= los dos profesores
* Atención a la acentuación:
lau mutil (law mútil) = cuatro chicos
mutil bi (mutíl bi) = dos chicos
bost neska (bost néska) = cinco chicas
neska bat (neská bàt) = una chica
14. zenbat
(zémbat
)
cuánto/s zazpi (zázpi) siete
hamalau
(amálaw)
catorce
bat uno (bát)
zortzi
(zórtzi)
ocho
hamabost
(amábost)
quince
bi dos
bederatzi
(bedératzì)
nueve
hamasei
(amásey)
dieciséis
hiru
(íru)
tres
hamar
(ámar)
diez
hamazazpi
(amázazpì)
diecisiete
lau (law) cuatro
hamaika(am
áyka)
once
hamazortzi
(amázortzì)
dieciocho
bost cinco
hamabi
(amábi)
doce
hemeretzi
(eméretzì)
diecinueve
sei (sey) seis
hamahiru(a
máyru)
trece
gurasoak
(gurásoàk)
los padres
15. 01. Ni ikasle bat naiz (Ni ikásle bàt nàyz)
02. Gu sei ikasle gara (Gu sey ikásle garà)
03. Lau mutil eta neska bi gara (Law mútil éta neská bì garà)
04. Haiek hamalau dira: sei mutil eta zortzi neska (Áy-ek amálaw dirà: sey
mútil éta zórtzi néskà)
05. Hiru eta bi bost dira (Íru éta bi bost dirà)
06. Zenbat dira zazpi eta bi? Zazpi eta bi bederatzi dira (Zémbat dirà zázpi
éta bì? Zázpi éta bi bedératzì dirà)
07. Zenbat ikasle zarete? Hamazazpi ikasle gara (Zémbat ikásle zarétè?
Amázazpì ikásle garà)
08. Zenbat dira hamar eta bederatzi? Hemeretzi dira (Zémbat dirà ámar éta
bedératzì? Eméretzì dirà)
09. Bost eta lau hamar dira? Ez, bost eta lau ez dira hamar, bederatzi baino
(Bost éta law ámar dirà? Ez, bost éta law eztíra amár, bedératzì bañò)
10. Hiru etxe gorriak dira; bat beltza da (íru etxé gorrí-àk dirà; bat béltzà dà)
11. Bost ume dira: hiru mutil eta neska bi (bost úme dirà: íru mútil éta neská
bì
16. 01. Yo soy un alumno.
02. Nosotros somos seis alumnos.
03. Somos cuatro chicos y dos chicas.
04. Ellos son catorce: seis chicos y ocho chicas.
05. Tres y dos son cinco.
06. ¿Cuántos son siete y dos? Siete y dos son nueve.
07. ¿Cuántos alumnos sois? Somos diecisiete
alumnos.
08. ¿Cuántos son diez y nueve? Son diecinueve.
09. ¿Cinco y cuatro son diez? No, cinco y cuatro no
son diez, sino nueve.
10. Tres casas son rojas, una es negra.
11. Son cinco niños: tres chicos y dos chicas.
17. 12. Mahai bat eta lau aulki (maáy bàt éta law áwlkì)
13. Ate bi eta leiho bat (até bì éta ley-ó bàt)
14. Hamalau telebista eta irrati bat (amálaw telébistà éta irráti
bàt)
15. Txakur haundi bat eta hiru txakur txiki (txakúr awndí bàt éta
íru txakúr txíkì)
16. Hamar eta bi, hamabi; hamar eta lau, hamalau; hamar eta
sei, hamasei; hamar eta zortzi, hamazortzi (Ámar éta bi, amábi,
ámar éta law, amálaw; ámar éta sey, amásey; ámar éta zórtzi,
amázortzì)
17. Zenbat dira hamar eta bat? (Zémbat dirà ámar éta bàt?)
18. Zenbat dira hamar eta hiru? (Zémbat dirà ámar éta írù?)
19. Zenbat dira hamar eta bost? (Zémbat dirà ámar éta bòst?)
20. Zenbat dira hamar eta zazpi? (Zémbat dirà ámar éta zázpì?)
21. Zenbat dira hamar eta bederatzi? (Zémbat dirà ámar éta
bedératzì?)
18. 12. Una mesa y cuatro sillas.
13. Dos puertas y una ventana.
14. Catorce televisiones y una radio.
15. Un perro grande y tres perros pequeños.
16. Diez y dos, doce; diez y cuatro, catorce; diez
y seis, dieciséis; diez y ocho, dieciocho.
17. ¿Cuántos son diez y uno?
18. ¿Cuántos son diez y tres?
19. ¿Cuántos son diez y cinco?
20. ¿Cuántos son diez y siete?
21. ¿Cuántos son diez y nueve?
19.
20. nire (niré) mi buru (búru) cabeza
seme
(séme)
hijo
zure (zuré) tu
aurpegi
(awrpégi)
cara
alaba
(alába)
hija
bere (beré)
su (de él,
de ella)
begi (bégi) ojo
anai
(anáy)
hermano (dicho
por parte de un
hermano)
gure (guré) nuestro
belarri
(belárri)
oreja
neba
(néba)
hermano (dicho
por parte de una
hermana)
zuen (zú-en) vuestro luze (lúze) largo -aren de (del, de la)
euren (éwren)
su (de
ellos, de
ellas)
labur
(lábur)
corto -en de (los, las)
21. * Para expresar el posesivo se añade -aren al poseedor, si éste es uno,
colocando detrás el objeto poseído:
katuaren begiak (katúarèn begí-àk) = los ojos del gato
irakaslearen etxea (irákaslearèn etxéà) = la casa del profesor
* Si el poseedor es nombre propio se añade -(r)en, la erre entre
paréntesis se utiliza si el nombre propio acaba en vocal. En las palabras
bisílabas de acento llano el acento se corre al final de la palabra excepto
en los nombres propios acabados en vocal: Áyta > Aytárèn, Míkel >
Mikélèn; pero: Górka > Górkarèn, Náy-a > Náy-arèn.
Ainararen semeak (Aynárarèn seméàk) = los hijos de Ainara
Mikelen aitona (Mikélèn aytónà) = el abuelo de Mikel
* Si los poseedores son varios se añade -en:
Katuen begiak (Katú-èn begí-àk) = los ojos de los gatos
Gizonen aurpegia (Gizónèn awrpégi-à) = la cara de los hombres
* Los posesivos nire, zure... van delante del nombre y éste ha de llevar
artículo:
nire semea (niré seméà), zure burua (zuré burú-à), bere alabak (beré
alábàk), gure etxea (guré etxéà)...
22. 01. Aitaren txakurra. Amaren aurpegia. Ainararen begiak (Aytárèn
txakúrrà. Amárèn awrpégi-à. Aynárarèn begí-àk)
02. Katuen belarriak. Gorkaren ama. Nahiaren burua. Aitaren aulkia
(Katúen belárri-àk. Górkarèn ámà. Náy-arèn burúà. Aytárèn awlkí-à)
03. Gure etxea argia da (Guré etxéà argí-à dà)
04. Zuen ama gaztea da (Zú-en ámà gaztéà dà)
05. Euren irakaslea ona da (Éwren irákasleà ónà dà)
06. Nire begiak ez dira politak, itsusiak baino (Niré begí-àk eztíra
polítàk, itxúsi-àk bañò)
07. Bere begiak beltzak dira (Beré begí-àk béltzàk dirà)
08. Gure etxe hau zaharra da (Guré etxé àw zaárrà dà)
09. Zure belarri horiek luzeak dira (Zuré belárri ori-èk luzéàk dirà)
10. Landerren gurasoak gazteak dira (Landérrèn gurásoàk gaztéàk
dirà)
11. Arantzaren begiak argiak dira (Arántzarèn begí-àk argí-àk dirà)
12. Mikelen begiak, ordea, ilunak (Mikélèn begí-àk, ordéà, illúnàk)
23. 13. Hau gure irakaslearen etxea da (Aw guré irákaslearèn etxéà dà)
14. Hori Garmendia jaunaren etxea da (Óri Garméndi-à jáwnarèn etxéà dà)
15. Horiek Ainararen umeak dira (Óri-ek Aynárarèn uméàk dirà)
16. Nahiaren begiak ez dira txikiak, haundiak baino (Náy-arèn begí-àk eztíra
txikí-àk, awndí-àk bañò)
17. Txakurren belarriak ez dira laburrak, luzeak baino (Txakúrrèn belárri-àk
eztíra labúrràk, luzéàk bañò)
18. Zure semeak haundiak dira (Zuré seméàk awndí-àk dirà)
19. Euren semeak, ordea, txikiak (Éwren seméàk, ordéà, txikí-àk)
20. Mikel, nor da mutil hori? Mutil hori nire anaia da (Míkel, nor dà mutíl orì?
Mutíl orì niré anáy-à dà)
21. Arantza, nor da mutil hori? Mutil hori nire neba da (Arántza, nor dà mutíl
orì? Mutíl orì niré nébà dà)
22. Zenbat dira Landerren anaiak? Landerren anaiak bi dira (Zémbat dirà
Landérrèn anáy-àk? Landérrèn anáy-àk bi dirà)
23. Zenbat dira Nahiaren nebak? Nahiaren nebak hiru dira. (Zémbat dirà Náy-
arèn nébàk? Náy-arèn nébàk íru dirà)
24. 01. El perro del padre. La cara de la madre. Los ojos de
Ainara.
02. Las orejas de los gatos. La madre de Gorka. La cabeza
de Nahia. La silla del padre.
03. Nuestra casa es clara.
04. Vuestra madre es joven.
05. Su profesor es bueno.
06. Mis ojos no son bonitos, sino feos.
07. Sus ojos son negros.
08. Esta casa nuestra es vieja.
09. Esas orejas tuyas son largas.
10. Los padres de Lander son jóvenes.
11. Los ojos de Arantza son claros.
12. Los ojos de Mikel, en cambio, oscuros.
25. 13. Esta es la casa de nuestro profesor
14. Esa es la casa del señor Garmendia.
15. Esos son los niños de Ainara.
16. Los ojos de Nahia no son pequeños, sino grandes.
17. Las orejas de los perros no son cortas, sino largas.
18. Tus hijos son grandes.
19. Sus hijos, en cambio, pequeños.
20. Mikel, ¿quién es ese chico? Ese chico es mi hermano.
21. Arantza, ¿quién es ese chico? Ese chico es mi hermano.
22. ¿Cuántos son los hermanos de Lander? Los hermanos
de Lander son dos.
23. ¿Cuántos son los hermanos de Nahia? Los hermanos
de Nahia son tres.
26.
27. * La idea de posesión corresponde generalmente a seres animados. Cuando se
trata de expresar la idea de pertenencia a seres inanimados (lugares, objetos,
etc.), se emplea la desinencia "-(e)ko", para el singular, y "-etako" para el plural,
poniéndose a continuación el nombre de lo que pertenece o está situado en
aquellos:
gure etxeko katua (guré etxékò katú-à)= el gato de nuestra casa
gure mendietako basoak (guré mendí-etakò basóàk)= los bosques de nuestros
montes
* En palabras acabadas en "n" o "l" "-ko" se convierte en "-go".
Arango harana (Arángò aránà) = el valle de Arán
Usurbilgo herria (Usúrbilgò errí-à) = el pueblo de Usúrbil
* Si la palabra a la que se le añade la desinencia "-ko" acaba en consonante, para
poder pronunciar la palabra resultante se le añade una "e" a la desinencia (-eko):
Zarautzeko (Zaráwtzekò) = de Zarautz
Madrileko (Madrílekò) = de Madrid
* "También" se traduce por "ere" (eré) cuando le sigue un verbo o una oración.
Cuando está solo, por el contrario, se traduce por "ere bai" (ére bày) :
Ama gaztea da; aita ere gaztea da (Ámà gaztéà dà; áytà eré gaztéà dà) = La madre
es joven; el padre también es joven
Ama gaztea da; aita ere bai (Ámà gaztéà dà; áytà ére bày)= La madre es joven; el
padre también.
29. 01. Donostiako bidea. Gure etxeko teilatua. Bilboko etxeak
(Donósti-àkò bidéà. Guré etxékò tellátu-à. Bilbókò etxéàk)
02. Gure mendietako bideak. Zuen herriko neska-mutilak. Iratiko
basoak (Guré mendí-etakò bidéàk. Zú-en erríkò néska-mutíllàk.
Irátikò basóàk)
03. Elizako ateak haundiak dira (Elízakò atéàk awndí-àk dirà)
04. Aurpegiko ileak laburrak dira (Awrpégikò illéàk labúrràk dirà)
05. Zure herriko mutilak okerrak dira (Zuré erríkò mutíllàk
okérràk dirà)
06. Gure kaleko etxeak zaharrak dira (Guré kalékò etxéàk
zaárràk dirà)
07. Ibai hau sakona da (Ibáy àw sakónà dà)
08. Gure hiriko ibaia ere sakona da (Guré iríkò ibáy-à eré sakónà
dà)
09. Zure etxeko teilatua gorria da (Zuré etxékò tellátu-à gorrí-à
dà)
10. Gurea ere, gorria da (Guréà eré, gorrí-à dà)
30. 11. Aulki horiek txikiak dira (Awlkí ori-èk txikí-àk dirà)
12. Mahaia ere ez da haundia (Maáy-à eré eztá awndí-à)
13. Mutil hori Iruñeakoa da (Mutíl orì Irúñeàkoà dà)
14. Landerren aita ere bai (Landérrèn áytà ére bày)
15. Neska horiek ez dira zaharrak. Mutil horiek ere ez (Neská
ori-èk eztíra zaárràk. Mutíl ori-èk ére èz)
16. Mikel, nor da neska hori? Neska hori nire arreba da (Míkel,
nor dà neská orì? Neská orì niré arrébà dà)
17. Arantza, nor da neska hori? Neska hori nire ahizpa da
(Arántza, nor dà neská orì? Neská orì niré áyzpà dà)
18. Zenbat dira Landerren arrebak? Landerren arrebak hiru dira
(Zémbat dirà Landérrèn arrébàk? Landérrèn arrébàk íru dirà)
19. Zenbat dira Nahiaren ahizpak? Nahiaren ahizpa bat da,
Amaia. (Zémbat dirà Náy-arèn áyzpàk? Náy-arèn áyzpà bat dà,
Amáy-à)
31. 01. El camino de San Sebastián. El tejado de
nuestra casa. Las casas de Bilbao.
02. Los caminos de nuestros montes. Las chicas
y chicos de vuestro pueblo. Los bosques de Irati.
03. Las puertas de la iglesia son grandes.
04. Los pelos de la cara son cortos.
05. Los chicos de tu pueblo son torcidos.
06. Las casas de nuestra calle son viejas.
07. Este río es profundo.
08. El río de nuestra ciudad también es profundo.
09. El tejado de tu casa es rojo.
10. El nuestro también es rojo.
32. 11. Esas sillas son pequeñas.
12. La mesa tampoco es grande
13. Ese chico es de Pamplona.
14. El padre de Lander también.
15. Esas chicas no son viejas. Esos chicos tampoco.
16. Mikel, ¿quién es esa chica? Esa chica es mi
hermana.
17. Arantza, ¿quién es esa chica? Esa chica es mi
hermana.
18. ¿Cuántas son las hermanas de Lander? Las
hermanas de Lander son tres.
19. ¿Cuántas son las hermanas de Nahia? Es una la
hermana de Nahia, Amaia.
33.
34. nago
(nagò)
estoy zubi (zúbi) puente non (nun) dónde
zaude
(zawdè)
estás
liburu
(libúru)
libro
hemen
(emén)
aquí
dago
(dagò)
está, hay
(singular)
iloba
(illóba)
nieto hor ahí
gaude
(gawdè)
estamos zaldi (záldi)caballo han allí
zaudete
(zawdétè)
estáis
pozik
(pózik)
conten
to
-an en el, en la
daude
(dawdè)
están, hay
(plural)
goibel
(góybel)
triste -etan
en los, en
las
35. 01. Ni hemen nago. Zu hor zaude. Aita ibaian dago. Mikel han dago (Ni emén
nagò. Zu or zawdè. Áytà ibáy-àn dagò. Míkel an dagò)
02. Gu etxean gaude. Zuek leihoan zaudete. Ume horiek kalean daude (Gu
etxéàn gawdè. Zú-ek ley-óàn zawdétè)
03. Non zaude, Mikel? Hemen nago, jauna (Nun zawdé Míkèl? Emén nagò,
jáwnà)
04. Gorka ere hor dago? Ez, jauna, Gorka ez dago hemen (Górka eré or dagò?
Ez, jáwnà, Górka eztágo emèn)
05. Txakurrak non daude? Txakur batzuk hemen daude, baina gureak ez
(Txakúrràk nun dawdè? Txakúr batzùk emén dawdè, báñà guréàk èz)
06. Eliza eder hori non dago? Euren herrian, Lekeition (Elízà edér orì nun
dagò? Éwren erríàn, Lekéyti-òn)
07. Arantza, non dago zure aita? Naroaren etxean (Arántza, nun dágo zuré
áytà? Aróarèn etxéàn)
08. Ama ere han dago? Ez, jauna, ama gure etxean dago (Ámà eré an dagò?
Ez, jáwnà, ámà guré etxéàn dagò)
09. Nor dago hor, kalean? Ume batzuk daude (Nor dágo or, kaléàn? Umé
batzùk dawdè)
10. Katua non dago? Teilatuan dago (Katú-à nun dagò? Tellátu-àn dagò)
36. 11. Zaldiak ere basoan daude? Ez, jauna, zaldiak mendian daude (Zaldí-àk
eré basóàn dawdè? Ez, jáwnà, zaldí-àk mendí-àn dawdè)
12. Begiak buruan daude? Bai, jauna, eta belarriak ere bai (Begí-àk burúàn
dawdè? Bay, jáwnà, éta belárri-àk ére bày)
13. Gorkaren aita Parisen dago. Sena ibaia ere Parisen dago (Górkarèn áytà
Parísèn dagò. Séna ibáy-à eré Parísèn dagò)
14. Oitz mendia hemen dago (Oytz mendí-à emén dagò)
15. Pozik zaude? Bai, pozik nago. Nire gurasoak ere pozik daude (Pózik
zawdè? Bay, pózik nagò. Niré gurásoàk eré pózik dawdè)
16. Pozik zaudete zuen etxean? Bai, zaharra da, baina pozik gaude (Pózik
zawdétè zú-en etxéàn? Bay, zaárrà dà, báñà pózik gawdè)
17. Non dago txakurra? Gure etxean ez dago, eta hemen ere ez (Nun dagò
txakúrrà? Guré etxéàn eztágò, éta emén ére èz)
18. Ama etxean dago? Ez, elizan dago (Ámà etxéàn dagò? Ez, elízàn dagò)
19. Lander ere bai? Bai, Lander ere elizan dago (Lánder ére bày? Bay, Lánder
eré elízàn dagò)
20. Ainararen etxean liburu haundi batzuk daude (Aynárarèn etxéàn libúru
awndí batzùk dawdè)
37. 01. Yo estoy aquí. Tú estás ahí. El padre está en el río. Mikel está
allí.
02. Nosotros estamos en casa. Vosotros estáis en la ventana.
Esos niños están en la calle.
03. ¿Dónde estás, Mikel? Estoy aquí, señor.
04. ¿Gorka también está ahí? No, señor, Gorka no está aquí.
05. ¿Dónde están los perros? Algunos perros están aquí, pero los
nuestros no.
06. ¿Esa bella iglesia dónde está? En su pueblo, en Lekeitio.
07. ¿Arantza, dónde está tu padre? En casa de Aroa ["la estación
(del año)"].
08. ¿La madre también está allí? No, señor, la madre está en
nuestra casa.
09. ¿Quién está ahí, en la calle? Hay unos niños.
10. ¿Dónde está el gato? Está en el tejado.
38. 11. ¿Los caballos también están en el bosque? No, señor, los
caballos están en el monte.
12. ¿Los ojos están en la cabeza? Sí, señor, y las orejas también.
13. El padre de Gorka está en París. El río Sena también está en
París.
14. El monte Oitz está aquí.
15. ¿Estás contento? Sí, estoy contento. Mis padres también
están contentos.
16. ¿Estáis contentos en vuestra casa? Sí, es vieja, pero estamos
contentos.
17.¿Dónde está el perro? No está en nuestra casa, y aquí
tampoco.
18. La madre está en casa? No, está en la iglesia.
19. ¿Lander también? Si, Lander también está en la iglesia.
20. En casa de Ainara hay unos libros grandes.