SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
Descargar para leer sin conexión
La dièresi1
Se llama diéresis (dièresi) al signo de puntuación consistente en dos puntos (ֵ¨) que se
coloca sobre la i o la u en los contextos que veremos a continuación. La diéresis tiene dos
funciones diferentes:
1. Dar valor fonético a la u.
Como es sabido, la u de los grupos que, qui, gue, gui, normalmente es muda. Pero si
esta u suena -porque se trata de una palabra con diptongo creciente- ha de llevar diéresis:
aigües (aguas) pingüí (pingüino)
argüir (argüir) qüestió (cuestión)
eloqüéncia (elocuencia) següent (siguiente)
Es conveniente recordar que, en este uso, sólo escribimos la diéresis sobre la « delante de las vocales
e, i. Así, junto a llengües (lenguas), pasques (pascuas), contigües (contiguas), escribimos llengua (lengua),
pasqua (pascua) y contigua (contigua), sin diéresis, ya que la u va seguida de una a. Se trata, en
definitiva, del mismo uso que hace el castellano de este signo de puntuación.
2. Dar valor vocálico a la i o la u.
La segunda función de la diéresis consiste en indicar que la u o la i que la llevan son auténticas
vocales y que no forman diptongo, por tanto, con otra vocal inmediatamente anterior o posterior.
Si comparamos las palabras peu (pie) y peüc (peúco) podremos comprobar que mientras que
en la primera palabra la u forma diptongo con la e, en la segunda, la ü es una vocal que forma
sílaba por ella misma (pe-üc).
Como es sabido, el castellano se vale del acento para representar este mismo fenómeno
fonético (peúco).
Para que quede más claro este uso de la diéresis, a continuación se presenta una serie
de ejemplos de palabras que contienen diptongo y, por tanto, se escriben sin diéresis,
junto con otras sin diptongo, y que se escriben, consecuentemente, con diéresis.
1 Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 40, 41,
42, 43 i 44.
Àlex Lluch 1
Con diptongo Sin diptongo
mai (nunca) raïm (uva)
rei (rey) veïna (vecina)
Alcoi coïssor (escozor)
cuit (cocido) conduït (conducido)
pau (paz) taüt (ataúd)
veu (voz) reüll (reojo)
niu (nido) geniüt (iracundo, colérico)
He aquí otras palabras de uso frecuente, que se escriben con diéresis:
cocaïna (cocaína) Raül (Raúl)
diürn (diurno) ruïna (ruina)
fluïdesa (fluidez) traïdor (traidor)
proteïna (proteína) transeünt (transeúnte)
Uso de la diéresis
Ya hemos visto cuáles son las dos funciones de la diéresis en valenciano. A
continuación ofrecemos una serie de contextos lingüísticos en que la diéresis se presenta
de manera sistemática:
Se escriben siempre con diéresis:
1. Sustantivos
Los nombres cuya raíz acaba en vocal seguida de las siguientes terminaciones cultas:
- ïtat: assiduïtat (asiduidad)
vacuïtat (vacuidad)
femineïtat (femineidad)
- ïment: decaïment (decaimiento)
lluïment (lucimiento)
esbalaïment (pasmo)
- ïdal:
conoïdal (conoidal)
helicoïdal (helicoidal)
esferoïdal (esferoidal)
- ïtzar:
europeïtzar (europeizar)
judaïtzar (judaizar)
hebraïtzar (hebraizar)
Àlex Lluch 2
2. Verbos
1. El verbo cloure (cerrar) y sus derivados excloure (excluir), incloure (incluir), recloure
(recluir), etc., presentan diéresis en las siguientes formas del pretérito imperfecto de
indicativo: jo incloïa, tu incloïes, ell incloïa, ells incloïen; jo excloïa, tu excloïes, ell excloïa,
ells excloïen.
2. Los verbos de la tercera conjugación (acabados en -ir) cuya última letra del radical
sea una vocal, como por ejemplo: agrair (agradecer), conduir (conducir), incloure (inducir),
beneir (bendecir), presentan diéresis sistemáticas en:
a) El participio: conduït, conduïda, conduïts, conduïdes; agraït, agraïda, agraïts, agraïdes, etc.
Lógicamente también lo llevan los superlativos correspondientes: agraïdíssim, agraïdíssima,
agraïdíssims, agraïdíssimes.
b) El presente de indicativo: jo agraïsc, tu agraïxes, ell agraïx, nosaltres agraïm, vosaltres
agraïu, ells agraïxen; jo instruïsc, tu instruïxes, etc.
c) En las siguientes formas del pretérito imperfecto de indicativo: jo traduïa, tu traduïes, ell
traduïa, ells traduïen; jo reduïa, tu reduïes, etc.
Excepciones al uso de la diéresis
En el uso de la diéresis hay que tener presente una serie de casos en que dos vocales
se encuentran en posiciones que, en otras palabras, formarían diptongo, pero que por
pertenecer a sílabas distintas, no lo llevan. Así, no llevan diéresis:
1. Casos en que la i o la u deban llevar acento: Lluís (Luis), pero Lluïsa (Luisa); veí
(vecino), pero veïnat (vecindario); agraíem (agradecíamos), pero agraïm (agradecemos).
2. Las palabras formadas con los sufijos -isme, -ista:
altruisme (altruismo) egoista (egoísta)
europeisme (europeísmo) europeista (europeísta)
politeisme (politeísmo) politeista (politeísta)
NOTA: La palabra proïsme (prójimo) no está formada con el sufijo -isme y, por tanto, sí que lleva
diéresis.
Àlex Lluch 3
3. Las terminaciones verbales correspondientes al infinitivo, el gerundio, el futuro y el
condicional:
traduir (traducir): traduint; traduiré, traduiràs, traduirà, traduirem, traduireu, traduiran; traduiria,
traduiries, traduiria, traduiríem, traduiríeu, traduirien.
conduir (conducir): conduint; conduiré, conduiràs, conduirà, conduirem, conduireu, conduiran;
conduiria, conduiries, conduiria, conduiríem, conduiríeu, conduirien.
4. Unas pocas palabras de origen latino, como aquàrium steuario), harmònium
(armonio), linòleum (linóleo), pòdium (podio) y los nombres propios Màrius (Mario) y Pius
(Pío).
5. Las palabras formadas con prefijos acabados en vocal seguidos por lexemas
comenzados en i o u. Entre estos prefijos, los de más uso, aunque no los únicos, son:
re- :
mimplantar (reimplantar) reingrés (reingreso)
reincidir (reincidir) reunió (reunió)
Se exceptúan las palabras reüll (reojo) y las siguientes formas del verbo reeixir
(sobresalir): reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
co-:
coincidència (coincidencia) coincident (coincidente)
contra-:
contraindicació (contraindicación) contraindicar (contraindicar)
Obsérvese, finalmente, la ortografía de otras palabras de cierto uso formadas
también con prefijos acabados en vocal y lexemas comenzados por i o u:
antiinflamatori (antiinflamatorio)
biunívoc (biunívoco)
gastrointestinal (gastrointestinal)
intrauterí (intrauterino)
macroinstrucció
(macroinstrucción)
neoimpressionista
(neoimpresionista)
poliuretà (poliuretano)
teleinformàtic (teleinformático)
Àlex Lluch 4

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-
Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-
Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-F El Mohdar
 
La dièresi
La dièresiLa dièresi
La dièresianna_26
 
Verbos irregulares presente de indicativo
Verbos irregulares presente de indicativoVerbos irregulares presente de indicativo
Verbos irregulares presente de indicativoFatyco
 
Class 2 ( Basic Grammar Practice)
Class 2 ( Basic Grammar Practice)Class 2 ( Basic Grammar Practice)
Class 2 ( Basic Grammar Practice)Myno Uddin
 
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·lOrtografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·lProjecteAUKA
 
G i J; TG i TJ; X i TX, -IG
G i J; TG i TJ; X i TX, -IGG i J; TG i TJ; X i TX, -IG
G i J; TG i TJ; X i TX, -IGannaasiscar
 
Els PréStecs LingüíStics
Els PréStecs LingüíSticsEls PréStecs LingüíStics
Els PréStecs LingüíSticsMariapin
 
La dièresi i l'accentuació
La dièresi i l'accentuacióLa dièresi i l'accentuació
La dièresi i l'accentuacióimmacersan
 
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSíl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSílvia Montals
 
L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràficajkpmrv
 
عرض سورة البينة.pptx
عرض سورة البينة.pptxعرض سورة البينة.pptx
عرض سورة البينة.pptxGhaidashGhaidash
 
قواعد مختصرة لأساسيات النحو
قواعد مختصرة لأساسيات النحوقواعد مختصرة لأساسيات النحو
قواعد مختصرة لأساسيات النحوragheb2014
 
El nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombreEl nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombrelurdessaavedra
 
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)Drew Rock
 
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديري
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديريالبساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديري
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديريibnradman
 
catala central
catala centralcatala central
catala centralirenebas19
 

La actualidad más candente (20)

Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-
Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-
Tajweedملف تعليمي يجمع أحكام التجويد بصورة رائعة وسهلة-
 
La dièresi
La dièresiLa dièresi
La dièresi
 
Verbos irregulares presente de indicativo
Verbos irregulares presente de indicativoVerbos irregulares presente de indicativo
Verbos irregulares presente de indicativo
 
Class 2 ( Basic Grammar Practice)
Class 2 ( Basic Grammar Practice)Class 2 ( Basic Grammar Practice)
Class 2 ( Basic Grammar Practice)
 
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·lOrtografia: ús de la b, la v i la l·l
Ortografia: ús de la b, la v i la l·l
 
G i J; TG i TJ; X i TX, -IG
G i J; TG i TJ; X i TX, -IGG i J; TG i TJ; X i TX, -IG
G i J; TG i TJ; X i TX, -IG
 
Els PréStecs LingüíStics
Els PréStecs LingüíSticsEls PréStecs LingüíStics
Els PréStecs LingüíStics
 
La dièresi i l'accentuació
La dièresi i l'accentuacióLa dièresi i l'accentuació
La dièresi i l'accentuació
 
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSíl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
 
El subjuntivo
El subjuntivoEl subjuntivo
El subjuntivo
 
L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràfica
 
El Substantiu
El SubstantiuEl Substantiu
El Substantiu
 
عرض سورة البينة.pptx
عرض سورة البينة.pptxعرض سورة البينة.pptx
عرض سورة البينة.pptx
 
قواعد مختصرة لأساسيات النحو
قواعد مختصرة لأساسيات النحوقواعد مختصرة لأساسيات النحو
قواعد مختصرة لأساسيات النحو
 
2n eso tema 1
2n eso tema 12n eso tema 1
2n eso tema 1
 
L’Imparfait
L’ImparfaitL’Imparfait
L’Imparfait
 
El nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombreEl nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombre
 
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)
Unidad I- Lección 6- El imperativo (los mandatos)
 
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديري
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديريالبساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديري
البساطة في تعليم القراءة والكتابة للأستاذ عبد العزيز بن محمد السديري
 
catala central
catala centralcatala central
catala central
 

Similar a La dièresi: explicació per a castellanoparlants

Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)lluchvalencia
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italianopuescarlos
 
Zona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregularsZona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregularslluchvalencia
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italianosoirerlink
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italianoMYPRINTINGDREAMS
 
Material de apoyo_ortografia
Material de apoyo_ortografiaMaterial de apoyo_ortografia
Material de apoyo_ortografiaLuis Villamil
 
Nueva ortografía de la lengua española
Nueva ortografía de la lengua españolaNueva ortografía de la lengua española
Nueva ortografía de la lengua españolanivelacionuas2012
 
Blogs educativo docente
Blogs educativo docenteBlogs educativo docente
Blogs educativo docenteidavida2610
 
Concepto de los sonidos
Concepto de los sonidosConcepto de los sonidos
Concepto de los sonidosJohn Galindez
 
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
Seminario sobre actualizacion de la RAE
Seminario sobre actualizacion de la RAESeminario sobre actualizacion de la RAE
Seminario sobre actualizacion de la RAEDavid Alejandro Mora
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italianoFederico Renzi
 
Expresion oral policia
Expresion oral policiaExpresion oral policia
Expresion oral policiaEconomis
 
Evolucion latin-castellano-apuntes bachillerato
Evolucion latin-castellano-apuntes bachilleratoEvolucion latin-castellano-apuntes bachillerato
Evolucion latin-castellano-apuntes bachilleratojjcdoval
 

Similar a La dièresi: explicació per a castellanoparlants (20)

Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
 
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italiano
 
Zona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregularsZona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregulars
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italiano
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italiano
 
Material de apoyo_ortografia
Material de apoyo_ortografiaMaterial de apoyo_ortografia
Material de apoyo_ortografia
 
Nueva ortografía
Nueva ortografíaNueva ortografía
Nueva ortografía
 
Nueva ortografía de la lengua española
Nueva ortografía de la lengua españolaNueva ortografía de la lengua española
Nueva ortografía de la lengua española
 
El adverbio.docx
El adverbio.docxEl adverbio.docx
El adverbio.docx
 
gramatica_latina_ii.pdf
gramatica_latina_ii.pdfgramatica_latina_ii.pdf
gramatica_latina_ii.pdf
 
Blogs educativo docente
Blogs educativo docenteBlogs educativo docente
Blogs educativo docente
 
El acento
El acentoEl acento
El acento
 
Concepto de los sonidos
Concepto de los sonidosConcepto de los sonidos
Concepto de los sonidos
 
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
 
Seminario sobre actualizacion de la RAE
Seminario sobre actualizacion de la RAESeminario sobre actualizacion de la RAE
Seminario sobre actualizacion de la RAE
 
Curso completo de italiano
Curso completo de italianoCurso completo de italiano
Curso completo de italiano
 
Expresion oral policia
Expresion oral policiaExpresion oral policia
Expresion oral policia
 
Evolucion latin-castellano-apuntes bachillerato
Evolucion latin-castellano-apuntes bachilleratoEvolucion latin-castellano-apuntes bachillerato
Evolucion latin-castellano-apuntes bachillerato
 
cuadernillo_ortografia.pdf
cuadernillo_ortografia.pdfcuadernillo_ortografia.pdf
cuadernillo_ortografia.pdf
 

Más de lluchvalencia

Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràcticaPoesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràcticalluchvalencia
 
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
Perifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlantsPerifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlantslluchvalencia
 
Zona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlantsZona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlantslluchvalencia
 
Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants. Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants. lluchvalencia
 
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)lluchvalencia
 
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofíaAristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofíalluchvalencia
 
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ éticaWhy democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ éticalluchvalencia
 
Els Àustries: felip ii
Els Àustries: felip iiEls Àustries: felip ii
Els Àustries: felip iilluchvalencia
 
Imperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles IImperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles Illuchvalencia
 
Presocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º BachilleratoPresocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º Bachilleratolluchvalencia
 
Triángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de KarpmanTriángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de Karpmanlluchvalencia
 
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturaArt gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
 
Preguntas sobre la lógica
Preguntas sobre la lógicaPreguntas sobre la lógica
Preguntas sobre la lógicalluchvalencia
 
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)lluchvalencia
 
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercials
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercialsExpansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercials
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercialslluchvalencia
 
Ciutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremisCiutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremislluchvalencia
 
3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesialluchvalencia
 

Más de lluchvalencia (20)

Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràcticaPoesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
 
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
 
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
 
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
 
Perifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlantsPerifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlants
 
Zona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlantsZona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlants
 
Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants. Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants.
 
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
 
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofíaAristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
 
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ éticaWhy democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
 
Els Àustries: felip ii
Els Àustries: felip iiEls Àustries: felip ii
Els Àustries: felip ii
 
Imperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles IImperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles I
 
Presocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º BachilleratoPresocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
 
Triángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de KarpmanTriángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de Karpman
 
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturaArt gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
 
Preguntas sobre la lógica
Preguntas sobre la lógicaPreguntas sobre la lógica
Preguntas sobre la lógica
 
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
 
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercials
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercialsExpansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercials
Expansió comercial a la ciutat medieval: fires i rutes comercials
 
Ciutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremisCiutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremis
 
3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia
 

Último

Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Ars Erótica
 
Biografía de Charles Coulomb física .pdf
Biografía de Charles Coulomb física .pdfBiografía de Charles Coulomb física .pdf
Biografía de Charles Coulomb física .pdfGruberACaraballo
 
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIASISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIAFabiolaGarcia751855
 
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...jlorentemartos
 
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN PARÍS. Por JAVIER SOL...
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN  PARÍS. Por JAVIER SOL...ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN  PARÍS. Por JAVIER SOL...
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN PARÍS. Por JAVIER SOL...JAVIER SOLIS NOYOLA
 
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfPlan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfcarolinamartinezsev
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024IES Vicent Andres Estelles
 
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024IES Vicent Andres Estelles
 
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdfLa Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...JoseMartinMalpartida1
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfMercedes Gonzalez
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfJonathanCovena1
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxlclcarmen
 
PLAN LECTOR 2024 integrado nivel inicial-miercoles 10.pptx
PLAN LECTOR 2024  integrado nivel inicial-miercoles 10.pptxPLAN LECTOR 2024  integrado nivel inicial-miercoles 10.pptx
PLAN LECTOR 2024 integrado nivel inicial-miercoles 10.pptxCamuchaCrdovaAlonso
 
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACION
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACIONRESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACION
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACIONamelia poma
 
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfFICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfRaulGomez822561
 
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptx
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptxAEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptx
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptxhenarfdez
 

Último (20)

Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
 
Interpretación de cortes geológicos 2024
Interpretación de cortes geológicos 2024Interpretación de cortes geológicos 2024
Interpretación de cortes geológicos 2024
 
Biografía de Charles Coulomb física .pdf
Biografía de Charles Coulomb física .pdfBiografía de Charles Coulomb física .pdf
Biografía de Charles Coulomb física .pdf
 
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIASISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
 
Supuestos_prácticos_funciones.docx
Supuestos_prácticos_funciones.docxSupuestos_prácticos_funciones.docx
Supuestos_prácticos_funciones.docx
 
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...
TEMA 14.DERIVACIONES ECONÓMICAS, SOCIALES Y POLÍTICAS DEL PROCESO DE INTEGRAC...
 
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN PARÍS. Por JAVIER SOL...
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN  PARÍS. Por JAVIER SOL...ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN  PARÍS. Por JAVIER SOL...
ACERTIJO LA RUTA DEL MARATÓN OLÍMPICO DEL NÚMERO PI EN PARÍS. Por JAVIER SOL...
 
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfPlan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
 
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
 
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdfLa Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
 
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...
1ro Programación Anual D.P.C.C planificación anual del área para el desarroll...
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
 
PLAN LECTOR 2024 integrado nivel inicial-miercoles 10.pptx
PLAN LECTOR 2024  integrado nivel inicial-miercoles 10.pptxPLAN LECTOR 2024  integrado nivel inicial-miercoles 10.pptx
PLAN LECTOR 2024 integrado nivel inicial-miercoles 10.pptx
 
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACION
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACIONRESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACION
RESOLUCIÓN VICEMINISTERIAL 00048 - 2024 EVALUACION
 
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfFICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
 
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptx
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptxAEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptx
AEC 2. Aventura en el Antiguo Egipto.pptx
 
Power Point E. S.: Los dos testigos.pptx
Power Point E. S.: Los dos testigos.pptxPower Point E. S.: Los dos testigos.pptx
Power Point E. S.: Los dos testigos.pptx
 

La dièresi: explicació per a castellanoparlants

  • 1. La dièresi1 Se llama diéresis (dièresi) al signo de puntuación consistente en dos puntos (ֵ¨) que se coloca sobre la i o la u en los contextos que veremos a continuación. La diéresis tiene dos funciones diferentes: 1. Dar valor fonético a la u. Como es sabido, la u de los grupos que, qui, gue, gui, normalmente es muda. Pero si esta u suena -porque se trata de una palabra con diptongo creciente- ha de llevar diéresis: aigües (aguas) pingüí (pingüino) argüir (argüir) qüestió (cuestión) eloqüéncia (elocuencia) següent (siguiente) Es conveniente recordar que, en este uso, sólo escribimos la diéresis sobre la « delante de las vocales e, i. Así, junto a llengües (lenguas), pasques (pascuas), contigües (contiguas), escribimos llengua (lengua), pasqua (pascua) y contigua (contigua), sin diéresis, ya que la u va seguida de una a. Se trata, en definitiva, del mismo uso que hace el castellano de este signo de puntuación. 2. Dar valor vocálico a la i o la u. La segunda función de la diéresis consiste en indicar que la u o la i que la llevan son auténticas vocales y que no forman diptongo, por tanto, con otra vocal inmediatamente anterior o posterior. Si comparamos las palabras peu (pie) y peüc (peúco) podremos comprobar que mientras que en la primera palabra la u forma diptongo con la e, en la segunda, la ü es una vocal que forma sílaba por ella misma (pe-üc). Como es sabido, el castellano se vale del acento para representar este mismo fenómeno fonético (peúco). Para que quede más claro este uso de la diéresis, a continuación se presenta una serie de ejemplos de palabras que contienen diptongo y, por tanto, se escriben sin diéresis, junto con otras sin diptongo, y que se escriben, consecuentemente, con diéresis. 1 Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 40, 41, 42, 43 i 44. Àlex Lluch 1
  • 2. Con diptongo Sin diptongo mai (nunca) raïm (uva) rei (rey) veïna (vecina) Alcoi coïssor (escozor) cuit (cocido) conduït (conducido) pau (paz) taüt (ataúd) veu (voz) reüll (reojo) niu (nido) geniüt (iracundo, colérico) He aquí otras palabras de uso frecuente, que se escriben con diéresis: cocaïna (cocaína) Raül (Raúl) diürn (diurno) ruïna (ruina) fluïdesa (fluidez) traïdor (traidor) proteïna (proteína) transeünt (transeúnte) Uso de la diéresis Ya hemos visto cuáles son las dos funciones de la diéresis en valenciano. A continuación ofrecemos una serie de contextos lingüísticos en que la diéresis se presenta de manera sistemática: Se escriben siempre con diéresis: 1. Sustantivos Los nombres cuya raíz acaba en vocal seguida de las siguientes terminaciones cultas: - ïtat: assiduïtat (asiduidad) vacuïtat (vacuidad) femineïtat (femineidad) - ïment: decaïment (decaimiento) lluïment (lucimiento) esbalaïment (pasmo) - ïdal: conoïdal (conoidal) helicoïdal (helicoidal) esferoïdal (esferoidal) - ïtzar: europeïtzar (europeizar) judaïtzar (judaizar) hebraïtzar (hebraizar) Àlex Lluch 2
  • 3. 2. Verbos 1. El verbo cloure (cerrar) y sus derivados excloure (excluir), incloure (incluir), recloure (recluir), etc., presentan diéresis en las siguientes formas del pretérito imperfecto de indicativo: jo incloïa, tu incloïes, ell incloïa, ells incloïen; jo excloïa, tu excloïes, ell excloïa, ells excloïen. 2. Los verbos de la tercera conjugación (acabados en -ir) cuya última letra del radical sea una vocal, como por ejemplo: agrair (agradecer), conduir (conducir), incloure (inducir), beneir (bendecir), presentan diéresis sistemáticas en: a) El participio: conduït, conduïda, conduïts, conduïdes; agraït, agraïda, agraïts, agraïdes, etc. Lógicamente también lo llevan los superlativos correspondientes: agraïdíssim, agraïdíssima, agraïdíssims, agraïdíssimes. b) El presente de indicativo: jo agraïsc, tu agraïxes, ell agraïx, nosaltres agraïm, vosaltres agraïu, ells agraïxen; jo instruïsc, tu instruïxes, etc. c) En las siguientes formas del pretérito imperfecto de indicativo: jo traduïa, tu traduïes, ell traduïa, ells traduïen; jo reduïa, tu reduïes, etc. Excepciones al uso de la diéresis En el uso de la diéresis hay que tener presente una serie de casos en que dos vocales se encuentran en posiciones que, en otras palabras, formarían diptongo, pero que por pertenecer a sílabas distintas, no lo llevan. Así, no llevan diéresis: 1. Casos en que la i o la u deban llevar acento: Lluís (Luis), pero Lluïsa (Luisa); veí (vecino), pero veïnat (vecindario); agraíem (agradecíamos), pero agraïm (agradecemos). 2. Las palabras formadas con los sufijos -isme, -ista: altruisme (altruismo) egoista (egoísta) europeisme (europeísmo) europeista (europeísta) politeisme (politeísmo) politeista (politeísta) NOTA: La palabra proïsme (prójimo) no está formada con el sufijo -isme y, por tanto, sí que lleva diéresis. Àlex Lluch 3
  • 4. 3. Las terminaciones verbales correspondientes al infinitivo, el gerundio, el futuro y el condicional: traduir (traducir): traduint; traduiré, traduiràs, traduirà, traduirem, traduireu, traduiran; traduiria, traduiries, traduiria, traduiríem, traduiríeu, traduirien. conduir (conducir): conduint; conduiré, conduiràs, conduirà, conduirem, conduireu, conduiran; conduiria, conduiries, conduiria, conduiríem, conduiríeu, conduirien. 4. Unas pocas palabras de origen latino, como aquàrium steuario), harmònium (armonio), linòleum (linóleo), pòdium (podio) y los nombres propios Màrius (Mario) y Pius (Pío). 5. Las palabras formadas con prefijos acabados en vocal seguidos por lexemas comenzados en i o u. Entre estos prefijos, los de más uso, aunque no los únicos, son: re- : mimplantar (reimplantar) reingrés (reingreso) reincidir (reincidir) reunió (reunió) Se exceptúan las palabras reüll (reojo) y las siguientes formas del verbo reeixir (sobresalir): reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen. co-: coincidència (coincidencia) coincident (coincidente) contra-: contraindicació (contraindicación) contraindicar (contraindicar) Obsérvese, finalmente, la ortografía de otras palabras de cierto uso formadas también con prefijos acabados en vocal y lexemas comenzados por i o u: antiinflamatori (antiinflamatorio) biunívoc (biunívoco) gastrointestinal (gastrointestinal) intrauterí (intrauterino) macroinstrucció (macroinstrucción) neoimpressionista (neoimpresionista) poliuretà (poliuretano) teleinformàtic (teleinformático) Àlex Lluch 4