Este documento agradece la colaboración de varias entidades y administraciones en la elaboración de la guía sobre trámites y gestiones medioambientales. Entre ellas se encuentran agencias catalanas, consorcios, departamentos del gobierno catalán, colegios profesionales y administraciones locales de municipios del área de Sabadell.
Este documento presenta la guía práctica de calificación ambiental general de Andalucía. Explica el procedimiento de calificación ambiental, incluidas sus cuatro fases, los requisitos de documentación y los plazos. También describe el objetivo y contenido de las 23 guías sectoriales de calificación ambiental, que cubren categorías de proyectos agrupadas por su incidencia ambiental similar. La guía general establece el marco común para todas las guías sectoriales.
El documento describe los retos en la gestión ambiental en el Perú, incluyendo la necesidad de contar con una entidad de evaluación de impacto ambiental independiente para evitar que las autoridades sectoriales actúen como juez y parte (aprueben sus propios estudios). Actualmente, el Perú se encuentra transitando hacia un segundo modelo generacional que centralice las funciones de aprobación de estudios de impacto ambiental en una sola entidad para asegurar la calidad e imparcialidad del proceso de evaluación.
Este documento establece el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero en Bolivia. Define el marco institucional y las responsabilidades de las entidades gubernamentales en materia de gestión ambiental industrial, incluyendo los ministerios, prefecturas, gobiernos municipales y la industria. También establece los procedimientos de regulación ambiental e instrumentos de cumplimiento que deben seguir las industrias existentes y nuevos proyectos.
Este documento aprueba el Reglamento de Protección Ambiental para el Desarrollo de Actividades de la Industria Manufacturera en Perú. Se establecen normas para regular el control ambiental de las actividades industriales y proteger el medio ambiente. El reglamento define términos clave, establece lineamientos de política ambiental, y describe los requisitos para realizar evaluaciones ambientales e informes para las industrias manufactureras.
Este documento resume los principales instrumentos de gestión ambiental en Bolivia de acuerdo con la Ley de Medio Ambiente No 1333 y sus reglamentos. Describe los instrumentos de regulación directa como las fichas ambientales, estudios de impacto ambiental, declaratorias de impacto ambiental, entre otros. También explica los instrumentos económicos como cargos por efluentes, permisos negociables y depósitos reembolsables. Por último, destaca la importancia de la participación ciudadana a través de procesos de consulta pública.
El documento presenta el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero (RASIM) de Bolivia. El RASIM tiene como objetivo regular las actividades del sector industrial manufacturero para reducir la contaminación y fomentar el desarrollo sostenible. Establece el marco institucional y las responsabilidades de la industria y la autoridad ambiental. Además, introduce instrumentos de regulación particular y general para controlar los impactos ambientales de la industria de una manera preventiva y simplificada.
Este documento establece el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero en Bolivia. El reglamento tiene como objetivos reducir la contaminación y optimizar el uso de recursos para promover el desarrollo sostenible. Define las responsabilidades de las instituciones públicas como los ministerios de Desarrollo Sostenible y de Industria, así como de las prefecturas y gobiernos municipales en la aplicación del reglamento. También establece las obligaciones y responsabilidades que tiene la industria manufacturera respecto a la protección ambiental.
Licencia ambiental de actividades clasificadas en Aragonscamposlahoz
Regulacion mediante la Ley 7/2006, de 22 de junio, de proteccion
ambiental de Aragon.
Esta materia est� regulada por la Ley 7/2006, de 22 de junio, de protecci�n ambiental de Arag�n.
Este documento presenta la guía práctica de calificación ambiental general de Andalucía. Explica el procedimiento de calificación ambiental, incluidas sus cuatro fases, los requisitos de documentación y los plazos. También describe el objetivo y contenido de las 23 guías sectoriales de calificación ambiental, que cubren categorías de proyectos agrupadas por su incidencia ambiental similar. La guía general establece el marco común para todas las guías sectoriales.
El documento describe los retos en la gestión ambiental en el Perú, incluyendo la necesidad de contar con una entidad de evaluación de impacto ambiental independiente para evitar que las autoridades sectoriales actúen como juez y parte (aprueben sus propios estudios). Actualmente, el Perú se encuentra transitando hacia un segundo modelo generacional que centralice las funciones de aprobación de estudios de impacto ambiental en una sola entidad para asegurar la calidad e imparcialidad del proceso de evaluación.
Este documento establece el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero en Bolivia. Define el marco institucional y las responsabilidades de las entidades gubernamentales en materia de gestión ambiental industrial, incluyendo los ministerios, prefecturas, gobiernos municipales y la industria. También establece los procedimientos de regulación ambiental e instrumentos de cumplimiento que deben seguir las industrias existentes y nuevos proyectos.
Este documento aprueba el Reglamento de Protección Ambiental para el Desarrollo de Actividades de la Industria Manufacturera en Perú. Se establecen normas para regular el control ambiental de las actividades industriales y proteger el medio ambiente. El reglamento define términos clave, establece lineamientos de política ambiental, y describe los requisitos para realizar evaluaciones ambientales e informes para las industrias manufactureras.
Este documento resume los principales instrumentos de gestión ambiental en Bolivia de acuerdo con la Ley de Medio Ambiente No 1333 y sus reglamentos. Describe los instrumentos de regulación directa como las fichas ambientales, estudios de impacto ambiental, declaratorias de impacto ambiental, entre otros. También explica los instrumentos económicos como cargos por efluentes, permisos negociables y depósitos reembolsables. Por último, destaca la importancia de la participación ciudadana a través de procesos de consulta pública.
El documento presenta el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero (RASIM) de Bolivia. El RASIM tiene como objetivo regular las actividades del sector industrial manufacturero para reducir la contaminación y fomentar el desarrollo sostenible. Establece el marco institucional y las responsabilidades de la industria y la autoridad ambiental. Además, introduce instrumentos de regulación particular y general para controlar los impactos ambientales de la industria de una manera preventiva y simplificada.
Este documento establece el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero en Bolivia. El reglamento tiene como objetivos reducir la contaminación y optimizar el uso de recursos para promover el desarrollo sostenible. Define las responsabilidades de las instituciones públicas como los ministerios de Desarrollo Sostenible y de Industria, así como de las prefecturas y gobiernos municipales en la aplicación del reglamento. También establece las obligaciones y responsabilidades que tiene la industria manufacturera respecto a la protección ambiental.
Licencia ambiental de actividades clasificadas en Aragonscamposlahoz
Regulacion mediante la Ley 7/2006, de 22 de junio, de proteccion
ambiental de Aragon.
Esta materia est� regulada por la Ley 7/2006, de 22 de junio, de protecci�n ambiental de Arag�n.
Este documento presenta el nuevo Reglamento de Protección y Gestión Ambiental para las Actividades de Explotación, Beneficio, Labor General, Transporte y Almacenamiento Minero. Se describen los componentes del reglamento vigente y sus deficiencias, y se proporciona un resumen de los temas que abordará el nuevo reglamento, incluyendo disposiciones generales, competencias en gestión ambiental minera y obligaciones generales para los titulares mineros.
Este documento aprueba el Reglamento de la Ley de Gestión Integral de Residuos Sólidos mediante un Decreto Supremo. El Reglamento establece disposiciones para promover la eficiencia en el uso de materiales, regular el manejo de residuos sólidos desde su generación hasta la disposición final, y establecer instrumentos de planificación como el Plan Nacional de Gestión Integral de Residuos Sólidos y los Planes de Gestión de Residuos Sólidos Municipales.
La concesión forestal tiene como objetivo lograr el aprovechamiento sostenible de los recursos naturales. Para ello, los concesionarios deben diseñar planes de manejo forestal y operativos anuales que describan las actividades de aprovechamiento y conservación a realizar. Estos planes son supervisados y fiscalizados para verificar su cumplimiento, pudiendo aplicarse sanciones en caso de incumplimiento. La supervisión evalúa el cumplimiento mientras que la fiscalización investiga posibles infracciones para imponer sanciones.
Anita Mercedes Gareca presentación sobre reciclajeCobonei
El documento habla sobre las competencias del Viceministerio de Producción Industrial a Mediana y Gran Escala (VPIMGE) en temas ambientales en Bolivia. El VPIMGE es responsable de aplicar el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero (RASIM) y brindar apoyo técnico a industrias para mejorar su desempeño ambiental a través de capacitación e incentivos. También describe proyectos como la producción de bolsas biodegradables y normas técnicas sobre reciclaje.
El documento presenta un resumen de la situación actual de las evaluaciones de impacto ambiental en Perú. Aborda problemas como marcos normativos sectoriales divergentes, falta de coordinación intersectorial, recursos e instituciones ambientales insuficientes. También analiza aspectos positivos como la experiencia acumulada y la creación reciente del MINAM. Concluye que se requiere fortalecer la institucionalidad ambiental, mejorar la calificación técnica, y enfocarse más en la fiscalización que en la aprobación de licencias.
DIAGNÓSTICO GLOBAL SITUACIÓN AMBIENTAL DE URBATECHmjuradoo
Este documento presenta los resultados de un diagnóstico ambiental de la empresa Urbatech según la norma ISO 14001. El resumen encuentra que la empresa carece de un sistema de gestión ambiental formal y no cumple con varios requisitos clave de la norma. Sin embargo, mantiene el compromiso de implementar un sistema y cumple parcialmente con la evaluación legal. Se recomienda que la empresa establezca, implemente y mejore su sistema de gestión ambiental.
Este documento presenta la Ley del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental y su Reglamento. La ley establece el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental para identificar, prevenir y controlar los impactos ambientales negativos de proyectos de inversión. Se clasifican los proyectos en tres categorías según su riesgo ambiental y se establece el procedimiento para la certificación ambiental, que incluye la presentación de solicitudes, clasificación de proyectos, revisión de estudios de impacto ambiental y emisión
Este documento describe los beneficios tributarios para el medio ambiente en Colombia. Explica que desde 1990 la política fiscal ha otorgado beneficios como exclusiones del IVA y deducciones de renta para inversiones ambientales. Estos incentivos buscan promover la protección ambiental motivando a las empresas a realizar inversiones en control de contaminación y monitoreo ambiental. Sin embargo, la normativa no ha previsto la medición de los beneficios ambientales reales obtenidos a través de estas inversiones.
Este documento presenta un compendio de las principales normas ambientales aplicables a las micro, pequeñas y medianas empresas en Nicaragua. Inicialmente analiza las regulaciones ambientales generales como los permisos ambientales, manejo de aguas residuales y desechos. Luego detalla normas específicas para sectores como lácteos, mataderos, beneficios de café y otros. Finalmente incluye un resumen de los instrumentos legales vigentes relacionados con aspectos ambientales. El objetivo es facilitar el acceso a la legislación ambiental para las MIPYME
Leyes ambientales aplicadas a las empresasJean lew
Un sistema de gestión ambiental es un método integral para administrar problemas ambientales que incorpora consideraciones ambientales en todos los aspectos de la administración de una empresa. Esto garantiza que los problemas ambientales sean una prioridad junto con otros como costos y calidad. Un sistema de gestión ambiental puede abordar problemas ambientales y mejorar la calidad, competitividad y procesos productivos de una empresa.
Min de planificacion presentción sobre gestion ambiental doratita777
Este documento describe los aspectos fundamentales de la gestión ambiental en Bolivia. Explica que la gestión ambiental comprende 1) la formulación de políticas ambientales, 2) procesos e instrumentos de planificación ambiental, 3) normas y regulaciones, 4) definición de competencias institucionales y 5) instancias de participación ciudadana. Asimismo, detalla los principales instrumentos y organismos involucrados en la gestión ambiental a nivel nacional, departamental y municipal.
Este documento presenta información sobre la valoración económica de impactos ambientales, incluyendo decretos, resoluciones y manuales relacionados con estudios ambientales, seguimiento ambiental de proyectos y licencias ambientales. También menciona entidades como ANLA, Corporinoquia y Parques Nacionales Naturales de Colombia, así como bibliografía relevante.
2_Identificacion y ev._de_aspectos_ambientales_1_miguel61980
Este documento proporciona una guía sobre la identificación y evaluación de aspectos ambientales. Explica los pasos para identificar los aspectos ambientales de una organización, evaluarlos y priorizarlos para establecer objetivos y metas ambientales. Los pasos incluyen determinar las condiciones de funcionamiento, identificar operaciones y procesos, analizar etapas asociadas, e identificar aspectos. El documento también explica conceptos clave como aspecto ambiental e impacto ambiental.
El documento presenta información sobre la normatividad aplicable en plantas de tratamiento de aguas residuales en Perú. Brevemente describe las leyes de Evaluación de Impacto Ambiental, Gestión Ambiental, Recursos Hídricos, Salud, Vivienda y Saneamiento, y Edificaciones, así como el éxito de una planta de tratamiento en Quilca, Arequipa.
Gestión Ambiental en Los Diferentes Sectores Productivos - COVID - 19Banessa Ramos Martínez
El Corona virus genera incertidumbre todos los días y va a afectar los hábitos en ejercer nuestras profesiones, ejerciendo la gestión ambiental. Para hacerle frente tenemos que quedarnos en casa, pero la gestión ambiental debe continuar.
Ambiente y Gestión Integral de Residuos Solidos Educación ambientalProGobernabilidad Perú
Material utilizado en el Programa de Entrenamiento para Consejeras y Consejeros Regionales (Período 2015-2018).
Expositor: Mariano Castro, Viceministro de Ambiente - MINAM
Módulo 3
Lima 23 al 26 de febrero 2015
Este documento presenta el Reglamento del Equilibrio Ecológico y la Protección Ambiental del Municipio de Sabinas, Coahuila. Establece las disposiciones generales para garantizar el derecho a un ambiente sano, definir la política ambiental municipal y regular las acciones de conservación ambiental en el municipio. También define las atribuciones del Ayuntamiento y otras autoridades municipales en materia ambiental, como formular la política ambiental municipal, preservar el equilibrio ecológico, aplicar normas de control de contaminación y participar en la creación
Este documento presenta un trabajo de grado de la Pontificia Universidad Javeriana sobre el etiquetado ecológico. Incluye una introducción sobre la relación entre derecho y medio ambiente, así como conceptos como desarrollo sostenible. Luego analiza el etiquetado ecológico como instrumento de gestión ambiental, revisando sistemas existentes en diferentes países y normas ISO. También examina las relaciones entre etiquetado ecológico, mercado y comercio internacional. Finalmente, estudia el funcionamiento y estado actual de un sistema de etiqu
Las Pymes ante el ecodiseño y la comunicación al consumidorABALEO, S.L.
Las Pymes ante el ecodiseño y la comunicación al consumidor, ponencia dada dentro del Congreso Ecodesign Meeting para explicar el uso del ecodiseño para productos relacionados con la energía, en el marco de la ecolabel europea, las declaraciones ambientales de producto y su uso en el marketing ambiental. Diferencias entre el ecodiseño obligatorio y el ecodiseño voluntario. La ponencia termina con un caso real de ecodiseño
Este documento presenta la Ley del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental de Perú. Establece el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental para identificar, prevenir y mitigar los impactos ambientales negativos de proyectos de inversión. Los proyectos están categorizados de acuerdo a su riesgo ambiental y deben obtener una certificación ambiental antes de su ejecución. Incluye disposiciones sobre el procedimiento de evaluación, participación ciudadana, seguimiento y autoridades competentes.
lenguaje y pensamiento, por luis carlos ramirezluis carlos
Piaget defiende que el lenguaje se construye a medida que el niño evoluciona y es una forma de la función simbólica que facilita la adquisición del pensamiento. Vigotsky cree que el pensamiento pasa por diferentes fases antes de convertirse en lenguaje, ya sea interno o externo. Además, las palabras que usamos son cruciales porque expresan nuestros pensamientos.
Pontificia universidad católica del ecuador sede ibarraCristopher
1) Se identifican ángulos como obtuso, recto y derecho.
2) Se calculan valores de ángulos utilizando sumas y relaciones como parte de un todo.
3) Se calculan fracciones de ángulos rectos y derechos.
4) Se calculan las rotaciones del minutero, manecilla horaria y cambios de dirección entre puntos cardinales, en un período de media hora.
Este documento presenta el nuevo Reglamento de Protección y Gestión Ambiental para las Actividades de Explotación, Beneficio, Labor General, Transporte y Almacenamiento Minero. Se describen los componentes del reglamento vigente y sus deficiencias, y se proporciona un resumen de los temas que abordará el nuevo reglamento, incluyendo disposiciones generales, competencias en gestión ambiental minera y obligaciones generales para los titulares mineros.
Este documento aprueba el Reglamento de la Ley de Gestión Integral de Residuos Sólidos mediante un Decreto Supremo. El Reglamento establece disposiciones para promover la eficiencia en el uso de materiales, regular el manejo de residuos sólidos desde su generación hasta la disposición final, y establecer instrumentos de planificación como el Plan Nacional de Gestión Integral de Residuos Sólidos y los Planes de Gestión de Residuos Sólidos Municipales.
La concesión forestal tiene como objetivo lograr el aprovechamiento sostenible de los recursos naturales. Para ello, los concesionarios deben diseñar planes de manejo forestal y operativos anuales que describan las actividades de aprovechamiento y conservación a realizar. Estos planes son supervisados y fiscalizados para verificar su cumplimiento, pudiendo aplicarse sanciones en caso de incumplimiento. La supervisión evalúa el cumplimiento mientras que la fiscalización investiga posibles infracciones para imponer sanciones.
Anita Mercedes Gareca presentación sobre reciclajeCobonei
El documento habla sobre las competencias del Viceministerio de Producción Industrial a Mediana y Gran Escala (VPIMGE) en temas ambientales en Bolivia. El VPIMGE es responsable de aplicar el Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero (RASIM) y brindar apoyo técnico a industrias para mejorar su desempeño ambiental a través de capacitación e incentivos. También describe proyectos como la producción de bolsas biodegradables y normas técnicas sobre reciclaje.
El documento presenta un resumen de la situación actual de las evaluaciones de impacto ambiental en Perú. Aborda problemas como marcos normativos sectoriales divergentes, falta de coordinación intersectorial, recursos e instituciones ambientales insuficientes. También analiza aspectos positivos como la experiencia acumulada y la creación reciente del MINAM. Concluye que se requiere fortalecer la institucionalidad ambiental, mejorar la calificación técnica, y enfocarse más en la fiscalización que en la aprobación de licencias.
DIAGNÓSTICO GLOBAL SITUACIÓN AMBIENTAL DE URBATECHmjuradoo
Este documento presenta los resultados de un diagnóstico ambiental de la empresa Urbatech según la norma ISO 14001. El resumen encuentra que la empresa carece de un sistema de gestión ambiental formal y no cumple con varios requisitos clave de la norma. Sin embargo, mantiene el compromiso de implementar un sistema y cumple parcialmente con la evaluación legal. Se recomienda que la empresa establezca, implemente y mejore su sistema de gestión ambiental.
Este documento presenta la Ley del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental y su Reglamento. La ley establece el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental para identificar, prevenir y controlar los impactos ambientales negativos de proyectos de inversión. Se clasifican los proyectos en tres categorías según su riesgo ambiental y se establece el procedimiento para la certificación ambiental, que incluye la presentación de solicitudes, clasificación de proyectos, revisión de estudios de impacto ambiental y emisión
Este documento describe los beneficios tributarios para el medio ambiente en Colombia. Explica que desde 1990 la política fiscal ha otorgado beneficios como exclusiones del IVA y deducciones de renta para inversiones ambientales. Estos incentivos buscan promover la protección ambiental motivando a las empresas a realizar inversiones en control de contaminación y monitoreo ambiental. Sin embargo, la normativa no ha previsto la medición de los beneficios ambientales reales obtenidos a través de estas inversiones.
Este documento presenta un compendio de las principales normas ambientales aplicables a las micro, pequeñas y medianas empresas en Nicaragua. Inicialmente analiza las regulaciones ambientales generales como los permisos ambientales, manejo de aguas residuales y desechos. Luego detalla normas específicas para sectores como lácteos, mataderos, beneficios de café y otros. Finalmente incluye un resumen de los instrumentos legales vigentes relacionados con aspectos ambientales. El objetivo es facilitar el acceso a la legislación ambiental para las MIPYME
Leyes ambientales aplicadas a las empresasJean lew
Un sistema de gestión ambiental es un método integral para administrar problemas ambientales que incorpora consideraciones ambientales en todos los aspectos de la administración de una empresa. Esto garantiza que los problemas ambientales sean una prioridad junto con otros como costos y calidad. Un sistema de gestión ambiental puede abordar problemas ambientales y mejorar la calidad, competitividad y procesos productivos de una empresa.
Min de planificacion presentción sobre gestion ambiental doratita777
Este documento describe los aspectos fundamentales de la gestión ambiental en Bolivia. Explica que la gestión ambiental comprende 1) la formulación de políticas ambientales, 2) procesos e instrumentos de planificación ambiental, 3) normas y regulaciones, 4) definición de competencias institucionales y 5) instancias de participación ciudadana. Asimismo, detalla los principales instrumentos y organismos involucrados en la gestión ambiental a nivel nacional, departamental y municipal.
Este documento presenta información sobre la valoración económica de impactos ambientales, incluyendo decretos, resoluciones y manuales relacionados con estudios ambientales, seguimiento ambiental de proyectos y licencias ambientales. También menciona entidades como ANLA, Corporinoquia y Parques Nacionales Naturales de Colombia, así como bibliografía relevante.
2_Identificacion y ev._de_aspectos_ambientales_1_miguel61980
Este documento proporciona una guía sobre la identificación y evaluación de aspectos ambientales. Explica los pasos para identificar los aspectos ambientales de una organización, evaluarlos y priorizarlos para establecer objetivos y metas ambientales. Los pasos incluyen determinar las condiciones de funcionamiento, identificar operaciones y procesos, analizar etapas asociadas, e identificar aspectos. El documento también explica conceptos clave como aspecto ambiental e impacto ambiental.
El documento presenta información sobre la normatividad aplicable en plantas de tratamiento de aguas residuales en Perú. Brevemente describe las leyes de Evaluación de Impacto Ambiental, Gestión Ambiental, Recursos Hídricos, Salud, Vivienda y Saneamiento, y Edificaciones, así como el éxito de una planta de tratamiento en Quilca, Arequipa.
Gestión Ambiental en Los Diferentes Sectores Productivos - COVID - 19Banessa Ramos Martínez
El Corona virus genera incertidumbre todos los días y va a afectar los hábitos en ejercer nuestras profesiones, ejerciendo la gestión ambiental. Para hacerle frente tenemos que quedarnos en casa, pero la gestión ambiental debe continuar.
Ambiente y Gestión Integral de Residuos Solidos Educación ambientalProGobernabilidad Perú
Material utilizado en el Programa de Entrenamiento para Consejeras y Consejeros Regionales (Período 2015-2018).
Expositor: Mariano Castro, Viceministro de Ambiente - MINAM
Módulo 3
Lima 23 al 26 de febrero 2015
Este documento presenta el Reglamento del Equilibrio Ecológico y la Protección Ambiental del Municipio de Sabinas, Coahuila. Establece las disposiciones generales para garantizar el derecho a un ambiente sano, definir la política ambiental municipal y regular las acciones de conservación ambiental en el municipio. También define las atribuciones del Ayuntamiento y otras autoridades municipales en materia ambiental, como formular la política ambiental municipal, preservar el equilibrio ecológico, aplicar normas de control de contaminación y participar en la creación
Este documento presenta un trabajo de grado de la Pontificia Universidad Javeriana sobre el etiquetado ecológico. Incluye una introducción sobre la relación entre derecho y medio ambiente, así como conceptos como desarrollo sostenible. Luego analiza el etiquetado ecológico como instrumento de gestión ambiental, revisando sistemas existentes en diferentes países y normas ISO. También examina las relaciones entre etiquetado ecológico, mercado y comercio internacional. Finalmente, estudia el funcionamiento y estado actual de un sistema de etiqu
Las Pymes ante el ecodiseño y la comunicación al consumidorABALEO, S.L.
Las Pymes ante el ecodiseño y la comunicación al consumidor, ponencia dada dentro del Congreso Ecodesign Meeting para explicar el uso del ecodiseño para productos relacionados con la energía, en el marco de la ecolabel europea, las declaraciones ambientales de producto y su uso en el marketing ambiental. Diferencias entre el ecodiseño obligatorio y el ecodiseño voluntario. La ponencia termina con un caso real de ecodiseño
Este documento presenta la Ley del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental de Perú. Establece el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental para identificar, prevenir y mitigar los impactos ambientales negativos de proyectos de inversión. Los proyectos están categorizados de acuerdo a su riesgo ambiental y deben obtener una certificación ambiental antes de su ejecución. Incluye disposiciones sobre el procedimiento de evaluación, participación ciudadana, seguimiento y autoridades competentes.
lenguaje y pensamiento, por luis carlos ramirezluis carlos
Piaget defiende que el lenguaje se construye a medida que el niño evoluciona y es una forma de la función simbólica que facilita la adquisición del pensamiento. Vigotsky cree que el pensamiento pasa por diferentes fases antes de convertirse en lenguaje, ya sea interno o externo. Además, las palabras que usamos son cruciales porque expresan nuestros pensamientos.
Pontificia universidad católica del ecuador sede ibarraCristopher
1) Se identifican ángulos como obtuso, recto y derecho.
2) Se calculan valores de ángulos utilizando sumas y relaciones como parte de un todo.
3) Se calculan fracciones de ángulos rectos y derechos.
4) Se calculan las rotaciones del minutero, manecilla horaria y cambios de dirección entre puntos cardinales, en un período de media hora.
El documento resume diferentes conceptos relacionados con la informática y la convergencia tecnológica, incluyendo topologías de red, el espectro radioeléctrico, acceso a Internet, Bluetooth y WiFi. Explica las características y usos de estas tecnologías de comunicación y redes.
Experiencias Mobile - Social Media Day CórdobaMariano Carrizo
Las plataformas móviles y sus capacidades orientadas a la interacción social. Características, ventajas y complementos a la hora de pensar en mobile.
28/10/2016 - Centro de convenciones Dinosauro Mall, Córdoba, Argentina
Este documento presenta el proyecto 3 de un curso de Introducción a los Medios Digitales. El proyecto involucra la producción de un video expresando el refrán "Quien mal anda mal termina". El video sigue la historia de un joven llamado Carlos que aparenta llevar una vida estudiosa ante su familia pero en realidad se involucra con drogas y alcohol. El video es producido usando Adobe Premiere y presenta un guión literario, storyboard y guión técnico. El objetivo es expresar el significado del refrán a trav
Pontificia universidad católica del ecuador sede ibarraCristopher
1) Se identifican ángulos como obtuso, recto y derecho.
2) Se calculan valores de ángulos utilizando sumas y relaciones como parte de un todo.
3) Se calculan fracciones de ángulos rectos y derechos.
4) Se calculan las rotaciones del minutero, manecilla horaria y puntos cardinales en media hora.
Este documento describe varias herramientas de comunicación y colaboración en línea como redes sociales, blogs, bitácoras, edublogs, wikis y audioforos. Explica que las redes sociales y asociaciones de ex alumnos ayudan a mantener los vínculos entre las personas que formaron parte de una comunidad escolar. Los blogs permiten compartir información personal de manera periódica en línea, mientras que los edublogs tienen como objetivo apoyar el aprendizaje. Las wikis permiten que cualquier persona edite documentos compartidos en
El documento realiza una revisión de la educación virtual en Colombia y los factores asociados a la deserción estudiantil. Reporta que entre 2000-2012 se inscribieron 38,136 estudiantes en educación virtual en Colombia. Sin embargo, las tasas de deserción son altas, con 48,850 estudiantes que abandonaron programas de educación a distancia en 2013, equivalente a una tasa de deserción del 38.2%. Esto resalta la necesidad de estudios que determinen los factores que conducen a la deserción estudiantil. Aunque los estudios sobre este tem
El documento habla sobre la elaboración de un Entorno Personal de Aprendizaje (PLE). Explica que un PLE es un conjunto de herramientas, fuentes de información y conexiones que una persona usa para aprender. Luego, detalla los pasos iniciales para crear un PLE, como tener una cuenta de correo, blog, e-portafolio y Twitter. Finalmente, describe los componentes clave de un PLE, que incluyen herramientas para la lectura, reflexión y relación con otros.
Este documento presenta un test de 10 preguntas sobre agilidad mental. Cada pregunta incluye 4 opciones de respuesta, y el documento guía al lector a través de cada pregunta y respuesta correcta, a veces de forma condescendiente. El objetivo es medir la agilidad mental e intelectual del lector y alentarlo a compartir el test con amigos.
Este documento presenta los pasos para configurar un mensaje que se muestre junto a la hora en la barra de tareas de Windows. El documento detalla 10 pasos que incluyen acceder al Panel de Control, seleccionar la configuración regional y de idioma, y luego configurar la opción Hora para ingresar un mensaje personalizado que aparecerá junto a la hora en la barra de tareas. El documento fue preparado por dos estudiantes, Jacqueline Chango y Nataly Tapia, para su tutor Javier Sánchez en la carrera de Docencia en Informática
Este documento describe los procesos de edición lineal y no lineal en la posproducción de medios audiovisuales. La edición lineal requiere seguir el orden secuencial de la filmación y no permite editar fotogramas de forma libre. La edición no lineal permite ordenar y acceder a los fotogramas de forma directa e independiente del orden de grabación.
Pontificia universidad católica del ecuador sede ibarraCristopher
1) Se identifican ángulos como obtuso, recto y derecho.
2) Se calculan valores de ángulos utilizando sumas y relaciones como parte de un todo.
3) Se calculan fracciones de ángulos rectos y derechos.
4) Se calculan las rotaciones del minutero, manecilla horaria y puntos cardinales en media hora.
Este documento describe un producto de ortodoncia llamado "Idientifícate". Se trata de ligas intermaxilares que se colocan en ganchos de brackets para alinear los dientes. El producto está dirigido a mujeres jóvenes de 13 a 17 años y se enfoca en ofrecer diseños únicos y personalizados para mejorar la estética, durabilidad y confianza de los usuarios.
Este documento ofrece consejos para mejorar las presentaciones multimedia, criticando algunos errores comunes. En primer lugar, habla sobre problemas técnicos como el formato y la estructura. Luego, cubre temas como la tipografía, los colores, las imágenes y el formato. Finalmente, proporciona recursos educativos en línea y agradece al público.
Situación y perspectivas futuras de la fabricación de papel en EspañaREPACAR
El documento resume la situación actual y el futuro de la industria del papel en España y Europa. La producción de papel prensa y revista ha disminuido en los últimos años mientras que los precios también han bajado. Algunas empresas como Axel Springer están desarrollando estrategias para integrar sus negocios impresos y digitales aprovechando las fortalezas de cada medio y generando ingresos a través de sistemas de pago en línea. El futuro requerirá que los medios impresos y digitales convivan aprovechando las ventajas
Este documento presenta información sobre parejas de ángulos y teoremas relacionados con ángulos. Explica que los ángulos adyacentes comparten un lado y vértice, los ángulos opuestos por el vértice son congruentes, los ángulos complementarios suman 90° y los ángulos suplementarios suman 180°. Además, enumera once teoremas sobre ángulos en triángulos y rectas paralelas cortadas por una transversal.
Este documento presenta un estudio de impacto ambiental para la construcción de un edificio con locales comerciales y apartamentos residenciales. Describe brevemente las actividades del proyecto y evalúa sus posibles impactos ambientales negativos y positivos durante las fases de construcción y operación. También propone medidas para mitigar los impactos negativos, como el manejo adecuado de desechos sólidos y líquidos generados. El objetivo es identificar dichos impactos para cumplir con la normativa ambiental aplicable al proyecto.
El documento habla sobre los instrumentos ambientales, que son evaluaciones detalladas que establecen acciones para prevenir, mitigar o compensar los impactos negativos de proyectos. También menciona las consecuencias de no tener un instrumento ambiental y varias leyes y normas relacionadas con el medio ambiente y la gestión de residuos sólidos.
Legislación ambiental como protección del medio ambienteDiego Paul Crs
Este documento presenta un resumen del seminario "Actualización en normatividad ambiental y desarrollo de nuevas tendencias sobre monitoreo y fiscalización ambiental". Incluye una actualización de la legislación ambiental peruana en diferentes sectores productivos y una descripción del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental y sus principales instrumentos como los estudios de impacto ambiental y la certificación ambiental. También presenta los principales organismos e instituciones involucrados en la gestión y fiscalización ambiental en el Perú.
refieren a:
Este documento presenta un resumen de tres oraciones o menos del "Reglamento Ambiental para el Sector Industrial Manufacturero":
- Minimizar la generación de residuos.
1) El Reglamento establece los instrumentos y marco institucional para regular las actividades ambientales de la industria manufacturera.
- Separar los residuos peligrosos de los no
2) Define dos tipos de instrumentos: de alcance general para todas las industrias, y de alcance particular para industrias de categorías 1 a 3.
IMPAM1203_S2_CONT_Instrumentos de gestión ambiental para procesos de evaluaci...Gabriela381620
El documento describe los instrumentos de gestión ambiental utilizados en el proceso de evaluación de impacto ambiental en Chile, incluyendo la consulta de pertinencia, la declaración de impacto ambiental y los permisos ambientales sectoriales. Explica los contenidos mínimos que debe incluir una declaración de impacto ambiental, como la descripción del proyecto, el área de influencia, y los planes de cumplimiento de la normativa y prevención de contingencias. También analiza el proceso de determinación del ingreso de un proyecto al sistema de evaluación ambiental y los
21-08-19 Reformas al Reglamento del Sistema Nacional de Evaluación de Impacto...PerlaNavarro10
Este documento presenta una serie de enmiendas a un acuerdo ejecutivo anterior relacionado con el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental de Honduras. Se reforman varios artículos para introducir un nuevo Sistema de Licenciamiento Ambiental Simplificado, aclarar procesos, y asegurar la protección ambiental. El objetivo general es optimizar el proceso de licenciamiento para facilitar la inversión mientras se garantiza el desarrollo sostenible.
El documento describe las auditorías ambientales como un instrumento efectivo de gestión ambiental para la industria. Explica que las auditorías ambientales evalúan objetivamente el cumplimiento de la normativa ambiental, identifican fortalezas y debilidades, y ayudan a definir estrategias para minimizar la contaminación. También destaca que la Unión Europea promueve sistemas de eco-gestión y eco-auditoría para mejorar el desempeño ambiental de las empresas de manera voluntaria.
Copia del tema 3, 3 bim legislación laboralEric Martinez
TEMA 3: La Legislación Ambiental.
C/E-1: Marco legal y Normativa ambiental nacional e internacional (ISO 14000).
C/E-2: Generalidades de la evaluación de impactos ambientales.
C/E-3: Factores y Aspectos ambientales. Identificación de acciones susceptibles de generar impactos ambientales.
Principales obligaciones ambientales de titulares de industria manufacturera ...AIRUTEC
Obligaciones Parte I: Principales obligaciones que los titulares de la industria manufacturera y comercio interno deben cumplir, para afrontar la supervisión ambiental del OEFA.
Fuente: https://cdn.www.gob.pe/uploads/document/file/340729/principales-obligaciones-ambientales.pdf
D3-1 PLAN DE SANEAMIENTO BÁSICO INDUSTRIAL.pdfPlantaProduccin
Este documento presenta el Plan de Saneamiento Básico Industrial de la Empresa de Servicios Públicos de Sabaneta E.S.P. El plan describe cuatro programas clave: 1) Limpieza y desinfección de las instalaciones, 2) Manejo de residuos sólidos, 3) Control de plagas y vectores, y 4) Consumo adecuado de energía y agua. Además, identifica la empresa, su marco legal, objetivos e infraestructura física. El plan busca implementar estándares de higiene y gestión
El documento presenta un plan de manejo ambiental para un proyecto. Explica que el plan establece acciones para prevenir, corregir o mitigar los impactos ambientales negativos del proyecto durante todas sus etapas. También presenta los programas para prevenir, controlar, mitigar y compensar los impactos negativos previsibles durante la construcción, montaje, operación y cierre del proyecto. Finalmente, resume la normatividad ambiental y de seguridad aplicable al proyecto.
Este documento presenta el Reglamento General de Gestión Ambiental. Establece las disposiciones generales sobre la gestión ambiental de acuerdo con la Ley No. 1333. Define conceptos clave como impacto ambiental, evaluación de impacto ambiental, autoridad ambiental competente y licencia ambiental. Además, describe las atribuciones del Ministerio de Desarrollo Sostenible y Medio Ambiente y de las autoridades departamentales en materia de gestión ambiental.
Este documento proporciona información sobre el proceso de Evaluación de Impacto Ambiental (EIA) en México. Explica que la EIA es un procedimiento mediante el cual la autoridad ambiental establece las condiciones para proyectos y actividades que puedan causar desequilibrio ecológico. Incluye detalles sobre los tipos de estudios de impacto ambiental, como la Manifestación de Impacto Ambiental, y los actores e instrumentos involucrados en el proceso de EIA como la SEMARNAT, PROFEPA y los consultores ambientales. Tamb
Este documento describe el proceso de obtención de un certificado de registro ambiental para actividades clasificadas como Categoría I en Ecuador, las cuales generan impactos ambientales no significativos. El certificado es una autorización que permite realizar la actividad y viene acompañado de una guía de buenas prácticas ambientales. El documento explica los requisitos para el registro, definiciones clave, el procedimiento a seguir y ejemplos de guías para vulcanizadoras.
Categorizacion de actividades, obras o proyectos conforme a la Ley del Medio ...JaimeDelValle13
Este documento presenta la categorización de actividades, obras o proyectos realizada por el Ministerio de Medio Ambiente y Recursos Naturales de El Salvador. Establece tres categorías de impacto ambiental potencial: bajo, leve y moderado/alto. Incluye criterios generales y específicos para diferentes sectores como infraestructura, saneamiento, agricultura y más. El objetivo es orientar el proceso de evaluación ambiental y determinar qué proyectos requieren estudios de impacto, de acuerdo a su envergadura y el impacto pot
El documento presenta la normativa ambiental en Perú relacionada con el Sistema Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental (SEIA). Establece la Ley del SEIA y su reglamento, que crean un proceso de evaluación de impacto ambiental obligatorio para proyectos de inversión públicos y privados. También describe los instrumentos, autoridades, etapas y categorías involucradas en el proceso de certificación ambiental requerido antes de iniciar proyectos de inversión en el país.
El documento describe los servicios de una compañía de consultoría ambiental. La compañía ofrece una variedad de servicios relacionados con el medio ambiente, incluyendo estudios de impacto ambiental, dirección ambiental de obras, y consultoría sobre eficiencia energética y desarrollo sostenible. La compañía ha trabajado en diversos sectores como energía, residuos e industria, ayudando a clientes a obtener las autorizaciones ambientales necesarias.
Similar a Guía de trámites y gestiones medioambientales para actividades industriales y asimilables (20)
Mesa Redonda Ley Evaluación Ambiental. Ambinor: Novedades y cuestiones contro...
Guía de trámites y gestiones medioambientales para actividades industriales y asimilables
1.
2. Agraïments:
La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell agraeix la
col·laboració personal, institucional i documental que per
l'elaboració d’aquesta documentació hem tingut per part de:
Entitats, administracions i col·legis professionals:
• Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
• Agencia de Residus de Catalunya (ARC)
• Centre per l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA)
• Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Delegació del Vallès
• Consorci per a la Defensa del Riu Besos
• Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Direcció General de Qualitat Ambiental
• Ecoembes
• Ecovidrio
• Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
Administracions Locals dels municipis següents:
• Badia del Vallès
• Barberà del Vallès
• Castellar del Vallès
• Cerdanyola del Vallès
• Montcada i Reixac
• Palau-solità i Plegamans
• Polinyà
• Ripollet
• Sant Quirze del Vallès
• Santa Perpetua de Mogoda
• Sabadell
• Sentmenat
www.auma.es
3. PRESENTACIÓ
La guia de Tràmits i Gestions Mediambientals pretén introduir, amb conceptes clars i de
manera sistemàtica, els tràmits i gestions ambientals que tota empresa –petita, mitjana o gran-
s’ha de plantejar per ajustar-se a la normativa ambiental que li es d’aplicació.
Aquest treball es presenta en una doble versió: Tràmits i Gestions Mediambientals per a
Activitats Industrials i Assimilables i Tràmits i Gestions Mediambientals pel Comerç,
Serveis i altres Activitats Innòcues. Tant una com l’altra són instruments aplicats a
l’especificitat del sector però complementaris. L’edició que es presenta a continuació suposa
una revisió totalment actualitzada1 i ampliada d’acord amb les noves normatives i les actuals
prioritats ambientals, respecte a la primera i anterior versió de 2001.
La Guia adreçada a les activitats industrials i assimilables desenvolupa amb detall el significat,
actuacions, competències, normativa i informació addicional d’interès per a cada un dels
aspectes ambientals que es contemplen amb l’objectiu de proporcionar una eina bàsica però
completa. Els diferents requisits ambientals s’estructuren en set entrades temàtiques: La
intervenció de l’administració en les activitats, l’aigua (ús i abocament), emissions a l’atmosfera,
sorolls i vibracions, residus, contaminació de sols i energia solar tèrmica. Cada apartat
incorpora una breu explicació en relació a l’aspecte a considerar, un índex intern, preguntes i
respostes breus i operatives, referències legals, variables, límits i paràmetres, etc.
L’últim capítol de la Guia incorpora la revisió d’una sèrie d’instruments de gestió ambiental i
altres conceptes bàsics de caràcter ambiental que si be no tenen el caràcter preceptiu dels
anterior tràmits, són d’un indubtable interès pel seu caràcter instrumental orientat a la prevenció
i reducció de la contaminació.
El principal objectiu és fer operativa i accessible la normativa ambiental a aquells que hem de
complir-la procurant facilitar la integració de la gestió ambiental a la gestió de les
organitzacions. El marc legal i social ens obliga a fer compatible el desenvolupament de les
nostres empreses, el treball i la economia amb la gestió ambiental responsable. La gestió
ambiental ha de formar part, necessàriament, de la gestió empresarial.
1
A data de 30 Juny de 2005
5. 1. Quin tipus d'autorització s'ha d'obtenir amb caràcter previ a l'inici d'una activitat? ..... 2
2. És el mateix l'IAE que la llicència o autorització que habilita per al funcionament de
l'activitat? ............................................................................................................................... 4
3. On s’ha de presentar la sol·licitud per l'obtenció de la llicència o autorització
corresponent?........................................................................................................................ 5
4. Cóm s’acredita l’adequació de les instal·lacions i activitats dels centres o
establiments als requeriments ambientals? ....................................................................... 5
5. Què es una entitat ambiental de control (EAC)? ................................................................ 7
6. Com afecta la LIIAA a les activitats ja existents abans de la seva entrada en vigor? .... 9
7. Relació de les activitats incloses en el RIIAA................................................................... 11
8. Règims d’intervenció .......................................................................................................... 17
Normativa bàsica d’aplicació
1
6. El titular de qualsevol activitat té l'obligació de garantir que aquesta es
desenvolupa sense incidir negativament en el medi ambient i en els
ciutadans del seu entorn. A aquest efecte, amb caràcter previ a la
posada en marxa de l'activitat, s'haurà d'haver obtingut una autorització o
llicència administrativa que habiliti per poder funcionar de forma
compatible amb l'entorn.
1. Quin tipus d'autorització s'ha d'obtenir amb caràcter previ a l'inici d'una activitat?
La posada en funcionament d’activitats i instal·lacions a l’àmbit territorial de Catalunya, que
siguin susceptibles d’incidir sobre el medi ambient, la seguretat o la salut de les persones,
resta subjecta al règim d’intervenció administrativa introduït per la Llei 3/1998, de 27 de febrer,
d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (LIIAA) i pel Reglament que la desenvolupa
(RIIAA)1.
La LIIAA, que deixa sense efecte a Catalunya el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres,
Nocives i Perilloses (RAMINP, aprovat pel Decret 2414/1961, de 30 de novembre)2, suposa
l’assumpció a nivell autonòmic del principi del control integrat de la contaminació establert a
nivell europeu a la Directiva IPPC (Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de
1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació) i que amb posterioritat
s’introduí a nivell estatal amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la
contaminació.
Arran de la LIIAA, que entrà en vigor el 30 de juny de 1999, el règim d'intervenció s’estructura
en tres nivells de control administratiu en funció del potencial impacte ambiental ocasionat per
les activitats productives. Així:
Autorització Activitats amb incidència ambiental elevada -Annex I del RIIAA
Llicència Activitats amb incidència ambiental moderada -Annex II.1 i Annex II.2 del RIIAA
Comunicació Activitats amb incidència ambiental baixa -Annex III del RIIAA
Pel que fa concretament a les activitats incloses a l'Annex III del RIIAA, els Ajuntaments
poden aprovar ordenances pròpies que substitueixin el règim de comunicació pel sistema
d’establir la llicència d'obertura d'establiments.
1
Decret 136/1999, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral
de l’Administració ambiental i s’adapten els seus annexos (DOGC, núm.2894, 21.05.1999), modificat pel Decret 143/2003, de 10 de
juny (DOGC, núm.3911, 25.06.2003).
2
La Disposició Addicional Sisena de la LIIAA assenyala: “Es deixa sense aplicació a Catalunya el Reglament d’activitats molestes,
insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre”.
2
7. 1.a) En el cas d’una nova activitat...
Si es vol posar en funcionament una nova activitat, el primer que caldrà fer és comprovar en
quin annex es troba recollida l’activitat en qüestió dins el Reglament de desenvolupament de
la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (RIIAA) (Veure apartat 7 d’aquest
capítol en què s’inclouen les activitats incloses en el RIIAA).
Per a les activitats de l’Annex I i II, el titular de l’activitat pot sol·licitar, amb caràcter previ a
l’inici del procediment, a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) o, si s’escau, a
l’Ajuntament o al Consell Comarcal corresponent una comprovació relativa a la inclusió de
l’activitat projectada en el corresponent annex del RIIAA.
La correcta inclusió en els annexos és molt important, atès que a cada annex li correspon un
règim d’intervenció diferent. A més, en el cas de les activitats incloses a l’Annex III, s’ha de
tenir en compte si l’Ajuntament ha substituït el règim de comunicació pel de llicència
d’obertura d’establiments.
La següent taula resumeix la documentació tècnica que haurà d’acompanyar la sol·licitud
d’autorització o llicència ambientals d’una nova activitat. En relació amb les activitats de
l’Annex III, la documentació a presentar dependrà del règim establert per cada Ajuntament
(consultar apartat 8).
ANNEX ANNEX ANNEX
I II.1 II.2
Projecte bàsic X X X
Document per al certificat urbanístic X X X
Estudi d’impacte ambiental (si s’escau) X X X
Document sobre prevenció d’incendis (si s’escau) X X X
Document sobre protecció de la salut X X X
Document sobre prevenció d’accidents greus (si s’escau) X
Acreditació de la qualitat del sòl (estudi geològic) X
Document per demanar autorització d’abocament a llera pública i mar X
1.b) En el cas d’una activitat legalitzada d’acord amb la LIIAA que pretén introduir un
canvi a les instal·lacions...
Si es vol introduir un canvi a les instal·lacions (característiques o funcionament de l’activitat),
la persona titular de l’autorització o llicència ambientals haurà d’informar-ho a l’òrgan
competent, abans del seu inici, encara que consideri que es tracta d’un canvi no substancial.
La significança del canvi l’haurà d’apreciar de forma definitiva l’autoritat ambiental competent.
S’entén per canvi substancial qualsevol modificació de l’activitat autoritzada que pugui tenir
repercussions perjudicials o importants en la seguretat, la salut de les persones o el medi
3
8. ambient, atenent a aspectes com les dimensions i la producció de les instal·lacions, el volum,
pes i tipologia dels residus generats, i el risc d’accidents, entre d’altres.
S’entén per canvi no substancial qualsevol modificació de l’activitat autoritzada que no tingui
repercussions perjudicials o importants en la seguretat, la salut de les persones o el medi
ambient.
Per tal d’ajudar a identificar i interpretar què s’ha d’entendre per canvi substancial el Departament de
Medi Ambient i Habitatge ha aprovat uns criteris de caire intern de caràcter orientador. Són criteris
que s’han d’aplicar cas per cas i no d’una forma generalitzada. Es poden consultar a la següent
direcció web: http://www.gencat.net/mediamb/iiaa/substancial.htm
Si es considera que el canvi és substancial, la persona titular haurà de presentar la mateixa
documentació que si es tractés de la implantació d’una nova activitat (consultar Apartat 1.a)
d’aquest capítol).
Si es considera que el canvi és no substancial, la persona titular ho comunicarà a
l’Administració competent presentant un escrit on es detalli el canvi que cal efectuar
acompanyat d’un projecte tècnic reduït. El projecte haurà d’incloure els següents aspectes:
naturalesa del canvi (ampliació, substitució, reforma), descripció del canvi i un plànol de
localització. Posteriorment, i després de la tramitació corresponent, la resolució sobre el canvi
no substancial s’incorporarà a l’autorització o llicència ambientals de l’establiment.
2. És el mateix l'IAE que la llicència o autorització que habilita per al funcionament de
l'activitat?
No, i no s'ha de confondre una cosa amb l’altra. L’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) és
l’impost que es satisfà davant de l'Ajuntament o de les Delegacions o Administracions de
l’Agència Tributària, pel fet d'exercir una activitat que genera uns rendiments econòmics. El
seu objectiu és censal i recaptatori3.
La llicència o autorització és un requisit administratiu de caire preventiu que atorga
l'Ajuntament i que habilita per poder posar en marxa l'activitat. Tanmateix, en el cas que
l’activitat estigui subjecte al pagament de l’IAE, l’Ajuntament requereix, per obtenir la llicència
d’activitat, la presentació de la declaració de l'alta d'IAE o bé el compromís de donar-se d'alta
abans de l'inici de l'activitat.
3
En aquest sentit, estan exempts de l’IAE els subjectes passius de l’Impost sobre Societats, els contribuents per l’Impost sobre la
Renda de no Residents que operen a Espanya mitjançant establiment permanent i les societats civils i entitats de l’article 33 de la Llei
General Tributària, quan el seu import net de la xifra de negocis és inferior a 1.000.000 d’euros (Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de
març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. BOE, núm.59, 09.03.2004).
4
9. 3. On s’ha de presentar la sol·licitud per l'obtenció de la llicència o autorització
corresponent?
La sol·licitud que correspongui segons quin sigui el règim aplicable, s'ha de presentar davant
l'Ajuntament del municipi en què es vulgui instal·lar l'activitat, juntament amb la documentació
que s'estableix a l'efecte (consultar a cada un dels Ajuntaments en qüestió).
4. Cóm s’acredita l’adequació de les instal·lacions i activitats dels centres o establiments
als requeriments ambientals?
A través del control ambiental. Atenent al moment en què es realitza el control ambiental,
aquest pot ser:
Control inicial: En el moment de la posada en marxa de l’activitat (veure Apartat 0
Controls periòdics: Durant l’exercici de l’activitat en els períodes establerts (veure Apartat 4.b)
Controls singulars: Els fixats de manera específica a l’autorització o llicència
Aquestes accions de control poden realitzar-se mitjançant alguna de les modalitats següents:
Control extern: Realitzat per una entitat ambiental de control (EAC) degudament acreditada
Control intern: Realitzat per la pròpia empresa i verificat per una EAC degudament acreditada
Control mixt: Autocontrol parcial + control extern
4.a) Quin tràmit s’haurà de satisfer per començar a exercir l'activitat?
Una vegada obtinguda la resolució administrativa d'atorgament de l'autorització o llicència
corresponent, per poder posar en marxa l'activitat serà necessari, a més, obtenir/presentar la
següent documentació:
Activitats Annex I i II.1 A l'inici de l'activitat, presentar el certificat tècnic del director de l'execució del
projecte + certificació emesa per una ECA (veure apartat 5) que acrediti el
compliment dels requeriments ambientals.
5
10. Activitats Annex II.2 Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà,
Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: pel que fa a
les activitats incloses a l'Annex II.2, caldrà aportar certificat del tècnic director
de l'execució del projecte + acta de control favorable a la posada en
funcionament emesa pel tècnic municipal.
Badia del Vallès i Ripollet: certificat tècnic del director de l'execució del
projecte + certificació emesa per una ECA.
Castellar del Vallès: certificat del tècnic director de l’execució del projecte +
acta de control favorable a la posada en funcionament de l’activitat emesa
pel tècnic municipal o per l’entitat d’inspecció i control (EIC) acreditada.
Montcada i Reixac: certificació tècnica de l’acabament de la instal·lació
d’acord amb la llicència + certificació emesa per una entitat col·laboradora de
l’Administració, sense perjudici de l’avaluació de control per l’Ajuntament en
el termini d’un mes.
Sabadell: Certificat tècnic visat + visita de comprovació dels tècnics
municipals amb resultat favorable.
Activitats Annex III Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà,
Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: certificat
emès pel tècnic director de l'execució del projecte + acta de control favorable
a la posada en funcionament emesa pel tècnic municipal.
Badia del Vallès i Ripollet: certificació tècnica expedida per un tècnic
competent o una ECA acreditada. En aquest últim cas, la certificació podrà
ser comprovada pels tècnics municipals en el termini d’un mes.
Castellar del Vallès: certificat del tècnic director de l’execució del projecte +
acta de control favorable a la posada en funcionament de l’activitat emesa
pel tècnic municipal o per l’EIC acreditada.
Montcada i Reixac: acta de verificació.
Sabadell: certificat tècnic visat + comunicació a l’Ajuntament.
4.b) Quins controls s’han d’efectuar quan l’activitat ja estigui en marxa?
La normativa estableix que s'hauran d'efectuar controls periòdics de l'activitat, a fi i efecte de
verificar que l'activitat i les instal·lacions s'adeqüen als requeriments legals. Quedaran
exemptes d’aquesta obligació les activitats que estiguin acollides al sistema d’ecogestió i
ecoauditoria de la Unió Europea.
La periodicitat amb què s'hauran de fer els controls ve determinada per l’annex en què
s’inclogui l’activitat en qüestió. Així:
Activitats Annex I i II.1 Controls periòdics cada 2 i 4 anys respectivament.
Activitats Annex II.2 Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i
Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i
Sentmenat: el primer control 4 anys després de l’atorgament de la llicència, i
la resta 4 anys després de la realització de la corresponent revisió, malgrat
que aquesta s’hagi pogut realitzar de forma anticipada.
Badia del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet: 5 anys.
Sabadell: cada 4 anys.
Activitats Annex III Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i
6
11. Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i
Sentmenat: cada 8 anys.
Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet: cada 5 anys.
Sabadell: cada 10 anys.
Tanmateix, en la resolució de l’autorització o llicència ambientals es poden establir
periodicitats distintes a les assenyalades en el quadre anterior.
5. Què es una entitat ambiental de control (EAC)?
És una entitat col·laboradora del Departament de Medi Ambient i Habitatge, constituïda per
una empresa o agrupació d’empreses amb caràcter estable, de caràcter públic o privat, que
obté l’acreditació per exercir, entre d’altres, les funcions dels controls ambientals.
Les entitats ambientals de control (EAC) s’acrediten pel control de totes o alguna de les
tipologies d’activitats i per diferents nivells d’actuació.
S’ha de tenir en compte que per a la realització dels controls periòdics de les activitats que es
contemplen a l'Annex II.2 i III del RIIAA, els Ajuntaments poden establir sistemes propis de
controls mediambientals.
A la Taula següent s’exposen les EAC acreditades per la Direcció General de Qualitat
Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a cada tipologia i nivell d’actuació.
TIPOLOGIA I NIVELL D’ACREDITACIÓ
Núm. d’acreditació IND MIN AGR ENE COM REO GRE RAD
EAC-001-01 EGAVIC, SL 1 1
Rambla Josep Tarradellas 12 baixos
08500 VIC (BARCELONA)
93 883 28 65
eac@egavic.net
EAC-002-01 INTERVENCIÓ AMBIENTAL 1 2
Plaça Fra Bernardí, 26 2n
08560 MANLLEU (BARCELONA)
93 851 54 30
intervencio@intervencioambiental.com
EAC-003-01 AMBIO, SA 1* 1 1 2 1a 2 1b 1
Montnegre, 18-24, esc. A entresòl 1a
08029 BARCELONA
93 494 00 01
barcelona@ambio.es
EAC-004-01 ECA, SA 1c 1 1 1c 1a 2 1b 2
Rocafort, 103-109
08205 SABADELL (BARCELONA)
93 745 25 00
sabadell@eca.es
EAC-005-01 ICICT, SA 1c 1 1 1c 1a 2 1b
Garrotxa, 10-12
Parc de negocis “Mas Blau” Edifici Oceano
08820 EL PRAT DE LLOBREGAT (BARCELONA)
93 478 11 31
icictsa@es.tuv.com
7
12. TIPOLOGIA I NIVELL D’ACREDITACIÓ
Núm. d’acreditació IND MIN AGR ENE COM REO GRE RAD
EAC-006-02 UNIÓN DE INGENIEROS JOVER, SL 1a 2
Bruc, 94 baixos
08009-BARCELONA
93 318 53 27
eac006@unionjover.com
EAC-007-02 INGAL, SL 1 1a 2
Pau Claris, 95 entresòl 3a
08009 BARCELONA
93 412 46 14
ingal@ingal.es
EAC-009-02 EACAT, SL 1
Av. Tortosa, 2
Edifici Merco-Lleida. Oficina
25005 LLEIDA
973 72 74 18
eacat@eacat.es
EAC-011-04 EUROCONTROL 2
Joan Güell, 212 2n 2a
08028 BARCELONA
933218465
apinal@eurocontrol.es
EAC-012-02 ECOPROGES, SL 2* 1 1 2
Llull, 109 2a planta
08005 BARCELONA
93 300 75 06
eac@ecoproges.com
EAC-013-02 BUREAU VERITAS ESPAÑOL, SA 2* 1a 2 1b
Via Augusta 117
08006 BARCELONA
93 2404050
adriana.soro@es.bureauveritas.com
EAC-014-03 ENCAT 2
Josep Morató i Grau, 18 baixos
17004 GIRONA
972 228 185
encat@cetig.es
EAC-015-03 CECAM 1 1 1a 2 1b
Pol. Industrial
Pirineus, s/n
17460 CELRÀ (GIRONA)
972 492 014
eac@cecamlab.com
EAC-016-03 CALITEC, SCP 1
Rocafort, 204-206 baixos
08029 BARCELONA
93 363 39 77
laboratorio@laboratoriocalitec.com
EAC-017-04 COIAN, SA S 2
Martín Ruano, 11 entresòl
25006 LLEIDA
Sr. Carles Gràcia
973 272471
coian.sa@terra.es
EAC-018-04 CRT, SL 2 2
Cardenal Vives i Tutó, 41 entresòl 11
08034 - BARCELONA
93 2040805
crtva@crtva.com
8
13. TIPOLOGIA I NIVELL D’ACREDITACIÓ
Núm. d’acreditació IND MIN AGR ENE COM REO GRE RAD
EAC-019-04 LGAI TECHNOLOGICAL CENTER S
Ctra. accés a la Facultat de Medicina
Campus de la UAB
08193 CERDANYOLA DEL VALLÈS
93 567 20 00
jmsuarez@appluscorp.com
EAC-020-04 BCN PROJECTA 2
Advocat Cirera, 10
08201 SABADELL
902361821
projecta@projecta-eac.com
EAC-021-04 SGS TECNOS, SA 2
Plaça Tetuán, 40-41 despatx 21
08010 BARCELONA
93 244 46 17
cesar_fernandez@sgs.com
EAC-022-04 INGENIEROS ASESORES, SA 1* 1a
Josep Umbert 35 1r
08400 GRANOLLERS
93 8611268
dbf@ingenierosasesores-sa.es
EAC-023-04 ATISAE 1a 2
Ronda Can Fatjó, 13 Parc Tecnològic del Vallès
08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS
93 594 44 80
eac@atisae.com
EAC-024-05 AMB VECTORS, SL 2
Sant Jaume, 220-228 local
08370 CALELLA
93 766 41 66
f.elena@vectors.es
*Nota: L’acreditació és efectiva per a qualsevol actuació de verificació. També és efectiva per al control d’activitats dels annexos II.2 i III en aquells municipis
que disposin d’un sistema propi de control.
TIPOLOGIA I NIVELL D’ACREDITACIÓ
IND: Industrials MIN: Mineres AGR: Agrícoles i ramaderes ENE: Energètiques
COM: Comercials i de serveis REO: Recreatives, espectacles i d’oci GRE: Gestió de residus RAD: Instal·lacions de radiocomunicació
ESTAT D’EAC’S
a: Aquesta entitat també pot realitzar actuacions en establiments de venta al detall de carburant
NIVELLS D’ACTUACIÓ
b: Aquesta entitat també pot realitzar actuacions en dipòsits controlats de residus
1: Nivell 1 (tots els annexos)
c: Entitat en règim de concessió
2: Nivell 2 (annex II.2 i annex III)
S: Tipologia en fase de revisió d’expedient, per tant no poden realitzar actuacions en el marc de
la Llei 3/98 (LIIAA)
Font: http://www.gencat.net/mediamb/iiaa/eacacreditades.htm
6. Com afecta la LIIAA a les activitats ja existents abans de la seva entrada en vigor?
Amb l’entrada en vigor el 6 de juliol de 2004 de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del
procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la LIIAA,
s’estableix un nou període d’adequació a la LIIAA de les activitats amb incidència ambiental.
9
14. Així, les activitats en què concorrin les següents condicions s’hauran d’adequar a la citada Llei
4/2004 i al Programa d’Adequació aprovat pel Decret 50/20054 abans de l’1 de gener de 2007:
• Que estiguin classificades en els Annexos I i II de la LIIAA i no disposin d’autorització o de
llicència ambiental atorgades d’acord amb aquesta.
• Que s’exerceixin en el moment d’entrada en vigor de la Llei 4/2004 i no tinguin obert cap
expedient de cessament.
S’ha de tenir en compte que en el cas d’establiments que disposin d’autorització o llicència
ambientals parcials per haver-se atorgat a alguna de les seves instal·lacions que admetien
una avaluació ambiental independent, també s’hauran de sotmetre al Programa d’adequació
la totalitat de les instal·lacions.
Pel que fa a les activitats de l’Annex III del RIIAA existents el règim d’adequació es concretarà
en l’ordenança municipal que cada ajuntament aprovi a l’efecte.
IMPORTANT: En quant a les sol·licituds d’adequació d’activitats existents classificades a l’Annex II
de la LIIAA presentades abans de l’1 d’abril de 2005 i que estan pendents de resolució es tramiten
d’acord amb el procediment general establert a la LIIAA i han de ser resoltes abans de l’1 de
novembre de 2005.
De quines fases consta el Programa d’Adequació?
El procés d’adequació s’organitza en les següents fases:
1) Identificació i classificació de les activitats. La identificació i classificació de les activitats de
l’Annex I les durà a terme la Direcció General de Qualitat Ambiental i els Serveis
Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la participació dels
ajuntaments. La identificació i classificació de les activitats de l’Annex II la duran a terme
els ajuntaments.
2) Formulació del calendari d’adequació. L’adequació de les activitats es durà a terme a
través d’un calendari esglaonat d’adequació en 3 períodes de durada semestral. La inclusió
d’una activitat en un dels 3 períodes dependrà dels diferents criteris com ara criteri
d’antiguitat de les llicències i autoritzacions ambientals, criteri de vulnerabilitat del medi
receptor i criteri del nombre d’activitats.
3) Requeriment d’adequació. Una vegada formulat el calendari d’adequació, es procedirà a
notificar a la persona titular de l’activitat la resolució per la qual se la requereix que sol·liciti
l’autorització o la llicència ambientals, segons pertoqui, abans que finalitzi el termini que
4
Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats
existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC,
núm.4353, 31.03.2005).
10
15. resulta del calendari d’adequació formulat. Si abans de l’1 d’octubre de 2005 no rep
aquesta notificació s’entén que ha de presentar-la abans de l’1 de juliol de 2006.
4) Formulació de l’avaluació ambiental. S’haurà de formular l’avaluació ambiental i sotmetre-la
a la verificació d’una entitat de verificació degudament acreditada amb una antelació
mínima de 3 mesos del termini màxim fixat en el requeriment d’adequació. Si en l’informe
de verificació s’observa alguna inconformitat esmenable s’ha d’acompanyar d’un programa
de correcció.
5) Presentació de la sol·licitud. La persona titular de l’activitat ha de presentar la sol·licitud
acompanyada de la documentació preceptiva. La tramitació d’aquesta sol·licitud i
documentació preceptiva es realitzarà d’acord amb l’article 4 i 5 del Decret 50/2005.
IMPORTANT: Per a les activitats existents a l’entrada en vigor de la LIIAA en les quals es projecti dur
a terme un canvi, s’haurà de sol·licitar l’autorització o llicència ambientals corresponents sense
esperar el termini d’adequació previst al Programa d’adequació.
7. Relació de les activitats incloses en el RIIAA
Les taules que es presenten a continuació reprodueixen els annexos del Decret 143/2003, de
10 de juny, de modificació del Decret 136/1999 pel qual s’aprova el Reglament general que
desenvolupa la LIIAA.
Aquestes taules pretenen recollir totes aquelles activitats que poden incidir en el medi. En
relació a aquelles activitats que no estiguin explícitament contemplades o que resultin de
difícil identificació es recomana consultar a l’administració local, les OGAU o a la pròpia
Cambra de Comerç de Sabadell.
Pel que fa a les activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental, queden excloses de
l’Annex I aquelles instal·lacions o parts de les mateixes utilitzades per a la investigació, el
desenvolupament i l’experimentació de nous productes i processos.
ACTIVITATS ANNEXOS
1 ENERGIA I II.1 II.2 III
Instal·lacions de combustió, incloses les de cicle combinat, amb una potència
1 >50 =<50
tèrmica de combustió (MW)
2 Refineries de petroli i de gas
3 Coqueries
4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó
5 Instal·lacions de cogeneració de potència tèrmica (MW) > 50 =<50, >15 =<15, >8 =< 8
6 Generadors de vapor de capacitat (tones/h) >20 =<20, >4 =<4
7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/h) >15.000 =<15.000,>3.000 =<3.000
8 Fabricació d'aglomerats i briquetes de carbó, i altres combustibles
Instal·lacions de condicionament i tractament del carbó (picolament, mòlta i
9
garbellament)
Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa
10
extensiva
11 Parcs eòlics
Altres tipus de fabricació d'energia elèctrica que els indicats en els annexos
12 >200 <=200
precedents, amb una potència (kW)
11
16. ACTIVITATS ANNEXOS
2 MINERIA I II.1 II.2 III
Extracció i/o tractament (picolament, esmicolament, trituració, polvorització,
mòlta, tamisatge, garbellament, mescla, rentatge, ensacament, assecatge,
1
manutenció i transport) de recursos minerals, com per exemple roques, graves,
argiles i sorres, quan requereixin una avaluació d’impacte ambiental
Extracció i/o tractament de pedres, graves, carbó, sorres, còdols, i altres
productes minerals (picolament, esmicolament, trituració, polvorització, mòlta,
2
tamisatge, garbellament, mescla, rentatge, ensacament i assecatge), quan no
requereixin una avaluació d’impacte ambiental
3 Extracció de sal marina
ACTIVITATS ANNEXOS
3 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral
sulfurós
2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers bruts (fusió primària o
secundària), incloses les corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una >2,5 <=2,5
capacitat (tones/hora)
3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:
a) Laminatge en calent, amb una capacitat d'acer en brut (tones/hora) >20 <=20
b) Forja amb martells
Ei > 50 Ei <= 50
Ei: Energia d'impacte per martell en kJ
pt > 20 pt<= 20
Pt: Potència tèrmica utilitzada en MW
c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de <=2 t/h
>2 t/h
tractament d'acer brut o d'altre metall base >10 t/a <=10 t/a
4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/d) >20 <=20, >2 <=2
5 Fabricació de tubs i perfils
6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa
7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos
8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i
transport de minerals, dins les plantes metal·lúrgiques
9 a) Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de
minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant
procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics
b) Instal·lacions per a la fusió de metalls no Plom (Pb)
>4 <= 4
ferrosos, inclòs l’aliatge, i també els productes de Cadmi (Cd)
recuperació (refinatge, emmotllament en fosa),
Resta de metalls >20 <= 20
amb una capacitat de fusió de (t/d)
10 Producció i primera transformació de metalls preciosos
11 Electròlisi de zenc
Instal·lacions per a l'aïllament o el recobriment de fils, superfícies i conductors de
12
coure o similars, mitjançant resines o processos d'esmaltatge
13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor
14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos amb una capacitat de
>50 <= 50
producció (t/d)
15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua
calenta)
16 Fabricació de generadors de vapor
17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització
18 Tractament tèrmic de metall
19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics
20 Afinament de metalls
21 Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per
procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies >30 <=30
3
completes destinades al tractament utilitzat sigui (m )
22 Taller de serralleria
23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars
24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta
25 Fabricació d'armes i municions
26 Fabricació d'electrodomèstics
27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics
28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries
30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars
31 Fabricació de material ferroviari mòbil
32 Fabricació d'articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria, i similars, amb
>200 <=200
una superfície de (m2)
12
17. ACTIVITATS ANNEXOS
4 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ I II.1 II.2 III
1 a) Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, quan la
>200 <=200
suma de les capacitats de producció de ciment o clínquer sigui de (tones/dia)
b) Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la suma de les capacitats
>50 <= 50
dels forns sigui de (tones/dia)
c) Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de
>200 <=200
producció (t/d)
d) Fabricació de calç o guix en forns, quan la suma de les capacitats dels forns
>50 <= 50
sigui (tones/dia)
2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment
3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant
4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base
d’amiant
5 vidre amb capacitat de <=20, >1 <= 1
Instal·lacions de fabricació de >20
fibra de vidre fusió (tones/dia) <=20
6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres
>20 <=20, >1 <= 1
minerals, amb una capacitat de fosa (tones/dia)
7 Instal·lacions per a la fabricació de amb una capacitat de producció,
>75 o bé <=75, >10 <=10, >1 <= 1
productes ceràmics mitjançant (tones/dia)
enfornada, en particular teules, totxos amb una capacitat d'enfornar (ce) (m3)
ce=4
refractaris, rajoles, gres ceràmic o i de densitat de càrrega per Forn (cf)
i cf =300
porcellanes (kg/m3)
8 Aglomerats de minerals
9 Torrada, calcinació, aglomeració i sinterització de minerals
10 Fabricació de perlita expandida
11 Calcinació de la dolomita
12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (tones/dia) >250 <= 250
13 Plantes de preparació i ensacament de ciments especials
14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (tones) >1.000 <=1000
15 Indústries de la pedra
16 Instal·lacions de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i
>50 <=50
pedres naturals, amb una capacitat de producció (t/d)
17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres
productes similars
18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d'altres abrasius
19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics
20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics
ACTIVITATS ANNEXOS
5 INDÚSTRIA QUÍMICA I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular:
a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o
aromàtics)
b) Hidrocarburs oxigenats, com ara anhídrids, alcohols, aldehids, cetones,
àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines i epòxids
c) Hidrocarburs sulfurats
d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos
nitrosos, nítrics o nitrats, nitrits, nitrils, cianats i isocianats
e) Hidrocarburs fosforats
f) Hidrocarburs halogenats
g) Compostos organometàl·lics
h) Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de
cel·lulosa)
i) Cautxús sintètics
j) Colorants i pigments
k) Tensioactius i agents de superfície
2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com:
a) Gasos i, en particular, l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el
fluorur d'hidrogen o altres derivats del fluor, els òxids de carboni, els
compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l'hidrogen, el diòxid de sofre, el
diclorur de carboni
b) Àcids i, en particular, l'àcid cròmic, l'àcid fluorhídric, l'àcid fosfòric, l'àcid
nítric, l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric, l'àcid sulfúric fumant, els àcids
sulfurosos, l'àcid cianhídric
c) Bases i, en particular, l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic.
d) Sals com el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic
(potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d'argent, les sals de
cianur, l'arsènic i les seves sals
e) No metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de
calci, el silici, el carbur de silici, el fòsfor, els pigments inorgànics
3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de
nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos)
Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i de
4
biocides
Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la
5
fabricació de medicaments de base
13
18. ACTIVITATS ANNEXOS
5 INDÚSTRIA QUÍMICA I II.1 II.2 III
6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries
7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius
8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees
9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o
aminoplàstiques, llevat dels que continguin amiant
10 Producció de coles i gelatines
11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars
12 a) Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament
b) Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene
13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia
14 Oxidació d’olis vegetals
15 Sulfitació i sulfatació d’olis
16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals
17 a) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables
b) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques
19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics
20 Fabricació d'altres productes químics
ACTIVITATS ANNEXOS
6 INDÚSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,
mercerització, formació de xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils >10 <= 10, > 4 <= 4
quan la capacitat de tractament sigui de (tones/dia)
2 Instal·lacions per a l'adob, quan la capacitat de tractament de productes acabats
> 12 <= 12
(tones/dia)
3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides
4 Filatura de fibres
5 Fabricació de teixits
6 Acabats de pell
7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics
8 Amaratge de lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils
9 Filatura del capoll del cuc de seda
10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars
ACTIVITATS ANNEXOS
7 INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC I II.1 II.2 III
1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (tones/dia) > 50 <=50, > 2 <= 2
2 Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes
alimentaris a partir de:
a) matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de
> 75 <= 75, > 5 <= 5
productes acabats (tones/dia) de
b) matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats
> 300 <= 300, > 5 <= 5
(mitjana trimestral) (tones/dia) de
3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà
> 200 <= 200, > 10 <= 10
anual) (tones/dia) de
4 Producció de midó
5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina, amb una capacitat (tones) <=10.000
>10.000 <= 1.000
de > 1.000
6 Carnisseries amb obrador
7 Paneteries amb forns de potència superior a 7,5 kW
8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac
ACTIVITATS ANNEXOS
8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES I II.1 II.2 III
1 Combustió de la pols de suro
2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà
3 Fabricació de mobles (tones/dia) >5 <= 5
4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d'enllistonats amb partícules
aglomerades o amb fibres, i fabricació d'altres taulons i plafons, amb una >5 <= 5
producció de (tones/dia)
5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleum
6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro
7 Serradura i especejament de la fusta i del suro
8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro
9 Fusteries, ebenisteries i similars de qualsevol superfície si disposen
d'instal·lacions de pintura, envernissament o lacatge
14
19. ACTIVITATS ANNEXOS
9 INDÚSTRIA DEL PAPER I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de
fusta o d'altres matèries fibroses
2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una
> 20 <= 20, > 5 <= 5
capacitat de producció (tones/dia)
3 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de cel·lofana
4 Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de
> 20 <= 20
producció (t/d)
5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb una
> 20 <= 20
capacitat de producció (t/d)
ACTIVITATS ANNEXOS
10 GESTIÓ DE RESIDUS I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions per a la gestió de residus perillosos, com es defineixen a la Llista
europea de residus, amb excepció de les instal·lacions d’emmagatzematge
temporal de residus perillosos fins a una capacitat de 30 t, i amb excepció de les
instal·lacions de valorització en origen de residus perillosos fins a una capacitat
de 10 t/d
2 Instal·lacions d'emmagatzematge de residus especials fins a una capacitat de 30
tones
3 Instal·lacions de valorització en origen de residus especials de capacitat de 10
tones/dia
4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, (1), d'una capacitat de
>3 <= 3
(tones/hora)
5 Instal·lacions per a la disposició del (4) operacions D8, D9, D10 i D11 > 50 <= 50
rebuig dels residus no perillosos (t/d)
(4) resta d'operacions
(2)
6 Dipòsits controlats de residus
a) Dipòsits controlats de residus no que rebin (tones/dia) > 10 <= 10
perillosos amb capacitat (tones) >25.000 <=25.000
b) Dipòsits controlats de residus inerts, tal com es defineixen al Reial Decret
1481/2001, d’eliminació de residus en dipòsit controlat
7 Instal·lacions per a la valorització, (3), de residus no perillosos
8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos, tal com es
> 20 <= 20
defineixen a la Llista europea de residus (t)
(1)Tal com es defineix a la Llei 6/1993, reguladora dels residus
(2)Tal com es defineix a l'annex I de la Llei 6/1993, reguladora dels residus
(3)Tal com es defineix a l'annex II de la Llei 6/1993, reguladora dels residus
(4)Operacions de disposició del rebuig dels residus (annex I de la Llei 6/1993, reguladora dels residus):
D1: Dipòsit en sòl o en el seu interior (per exemple: descàrrega, etc.)
D2: Tractament en medi terrestre (per exemple: biodegradació de residus líquids...)
D3: Injecció en profunditat (per exemple: injecció de residus bombables en pous...)
D4: Llacunatge (per exemple: abocament de residus líquids o llots en pous, estanys o llacs, etc.)
D5: Descàrrega en llocs d'abocament especialment preparats
D6: Abocament de residus sòlids en el medi aquàtic, excepte en el mar
D7: Abocament al mar, inclòs el soterrament en el subsòl marí
D8: Tractament biològic no especificat en cap altre punt de l'annex I de la Llei 6/1993, que doni com a resultat compostos o barreges que s'eliminen
mitjançant un dels procediments enumerats en aquest annex
D9: Tractament fisicoquímic no especificat en cap altre punt de l'annex I de la Llei 6/1993, que doni com a resultat compostos o barreges que
s'eliminen mitjançant un dels procediments enumerats en aquest annex (per exemple: evaporació, assecatge, calcinació, etc.)
D10: Incineració en terra
D11: Incineració en mar
D12: Emmagatzematge permanent (per exemple: col·locació de contenidors en una mina, etc.)
D13: Agrupació prèvia a una de les operacions d'aquest annex
D14: Recondicionament previ a una de les operacions d'aquest annex
D15: Emmagatzematge previ a una de les operacions d'aquest annex, amb exclusió de l'emmagatzematge temporal previ a la recollida en el lloc de
producció
ACTIVITATS ANNEXOS
11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES I II.1 II.2 III
1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva
a) Aus de corral, entenent que es tracta de gallines ponedores o d’un nombre <=40.000, <= 2.000,
>40.000
equivalent d’altres espècies d’aus amb un nombre de places de > 2.000 > 30
<=2.000, <= 200, >
b) Porcs d’engreix (> 30 kg) amb un nombre de places de > 2.000
> 200 10
c) Truges amb un nombre de places de > 750 <= 750, > 50 <= 50, > 5
d) Vacum d’engreix (vedells) amb un nombre de places de > 750 <= 750, > 50 <= 50, > 5
e) Vacum de llet amb un nombre de places de > 500 <= 500, > 50 <= 50, > 5
f) Oví i cabrum amb un nombre de places de > 500 <= 500, >10
g) Equí amb un nombre de places de > 50 <= 50,>5
h) Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en qualsevol dels
> 50 <= 50, > 5
annexos d’aquesta Llei (URP1)
i) Places per a més d’una de les espècies animals especificades en qualsevol > 500
15
20. ACTIVITATS ANNEXOS
11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES I II.1 II.2 III
dels annexos d’aquesta Llei, i/o places de la mateixa espècie d’aptituds
diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 (URP1)
j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tinguin o no places per
a altres espècies animals, excepte si disposen de places d’aus de corral, la <= 500, > 33 <= 33, > 3
suma de les quals sigui (URP1)
k) Places d’aus de corral i d’altres espècies animals, incloses porcina i/o bovina,
<= 500, > 25 <= 25, > 1
la suma de les quals sigui (URP1)
l) Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a
tal aquell sistema en què l’alimentació es realitza fonamentalment a pastura,
però els animals es troben estabulats durant un cert període de l’any,
normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions
als efectes de la seva classificació en cada un dels annexos es calcularà
proporcionalment als períodes en què els animals romanguin a les
instal·lacions, i de manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les
instal·lacions de cria intensiva
2 Instal·lacions d'aqüicultura
a) Intensiva amb una capacitat de producció de (tones/dia) >5 <= 5, > 1 <= 1
b) Extensiva amb una capacitat de producció de (tones/dia) >1 <= 1
Activitats agroindustrials
3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb
> 10 <= 10, > 1 <= 1
una capacitat de tractament de (tones/dia)
4 Deshidratació artificial de farratges d'una producció de (tones/dia) > 200 <=200
5 Assecatge del pòsit del vi
6 Assecatge del llúpol amb sofre
7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials
8 Desmuntatge del cotó
1
URP: unitats ramaderes procedimentals definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE i
prenent com a base de referència d'aquestes el vacum de llet (1URP= 1 plaça de vacum de llet).
ACTIVITATS ANNEXOS
12 ALTRES ACTIVITATS I II.1 II.2 III
1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d'accidents
majors
2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, en kg/hora > 150 <= 150 <= 150
d'objectes o productes amb utilització de dissolvents
orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los,
<= 200
revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar- en tones/any > 200 <= 20
> 20
los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los,
amb una capacitat de consum de dissolvent
3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre
qualsevol suport i la cuita i l'assecatge corresponents, quan la quantitat > 1.000 <= 1.000
emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers és de (kg)
4 Instal·lacions d'assecatge amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de
> 1.000 <= 1.000
la instal·lació sigui de (tèrmies/hora)
5 Argentament de miralls
6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n'utilitzen (tones/any) >1 <= 1
7 Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport
8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni (carbó sintetitzat) o electrografit per
combustió o grafitació
9 Fabricació de gel
10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,
productes petrolífers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una
capacitat de (m3) > 50 <= 50(1)
(1)
tret de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la
reglamentació de seguretat aplicable
11 capacitat (m3) > 1.000
Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies, amb una
superfície (m2) > 2.000
12 Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres
materials pulverulents
13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents
14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin
com a propel·lent gasos liquats del petroli
15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l'anterior epígraf
16 Construcció i reparació naval en drassanes
17 Reparació naval en escars
18 a) que disposin d'instal·lacions de
Tallers de reparació mecànica, pintura i tractaments de superfícies
exclosos els de reparació de vehicles b) llevat dels que disposin
automòbils d'instal·lacions de pintura i tractaments
de superfícies
19 a) que fan operacions de pintura
Manteniment i reparació de vehicles
de motor i material de transport b) que no fan operacions de pintura,
>500 <=500
amb una superfície (m2)
20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna
21 Indústries i magatzems, amb una càrrega de foc (MJ) >250.000 <=250.000
22 Indústria de manufactura de cautxú i similars
23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres
> 75 < 75
àrees auxiliars) amb una superfície de (m2)
24 Laboratoris industrials de fotografia
16
21. ACTIVITATS ANNEXOS
12 ALTRES ACTIVITATS I II.1 II.2 III
25 Hospitals, clíniques i establiments sanitaris en general amb un nombre de llits
>100 <=100
determinat
26 Centres d’assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície (m2) >750 <=750
27 Centres geriàtrics amb un nombre de places determinat >50 <=50
28 Centres de diagnosi per a la imatge
29 Serveis funeraris amb incineració
30 Cementiris
31 Serveis funeraris sense incineració
32 Centres veterinaris
33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i reprodueixen
animals que no estan compresos en els anteriors annexos i que ultrapassen
l'equivalent a 500 kg de pes viu
34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació
35 a) Activitats recreatives, excepte les de restauració
b) Activitats recreatives de restauració
c) Camps de golf
36 Hoteleria i similars, amb un nombre d'habitacions > 50 <= 50
37 Càmpings
38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut amb
>100 <=100
una capacitat d’allotjament en un nombre de places determinat
39 Bugaderia industrial
40 Bugaderia no industrial
41 Instal·lacions de neteja en sec en establiment comercial
42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos
43 Fabricació de fibra òptica
44 a) Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en
espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o que, d’acord amb el
planejament urbanístic municipal, siguin qualificats d’especial protecció
b) Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació no urbana
Instal·lacions de radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’annex II.2
quan així ho acordi l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin,
sempre que en aquelles instal·lacions la PIRE (potència isotròpica radiada
equivalent) sigui inferior a 100 W
45 Campaments juvenils
<=2.500
46 Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície (m2) >2.500
>100
47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles
48 Centres docents amb un nombre de places determinat >100 <=100
49 Establiments comercials de superfície total (m2) >2500
<=2.500
50 Establiments comercials de superfície total (m2)
>400
51 Qualsevol altra activitat o instal·lació amb incidència ambiental i que no estigui
inclosa en l'annex I o en l'annex II
*D'acord amb el catàleg previst a la Llei 10/1990 de 15 de juny, sobre policia d'espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
8. Règims d’intervenció
A la Taula següent s’esquematitza el règim d’intervenció administrativa dels diferents Ajuntaments
que formen part de la Cambra de Sabadell atenent al que disposa l’Ordenança de la intervenció
integral de l’Administració ambiental de cada municipi. En cas que l’Ajuntament no hagi aprovat
l’Ordenança corresponent, serà d’aplicació el règim general establert a la LIIAA.
5
Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció
Badia del Vallès No té ordenança pròpia • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient • Llicència ambiental (Annex II RIIAA)
Av. de Burgos s/n • Comunicació (Annex III RIIAA)
08214-Badia del Vallès
Telf. 93.718.22.16
5
La tramitació està vinculada a l'Annex del RIIAA o de l’Ordenança aprovada per l’Ajuntament corresponent en què s’inclogui l’activitat
en qüestió.
17
22. 5
Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció
Barberà del Vallès Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Av. Generalitat, 70
integral de l’Administració municipal en • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
08210-Barberà del Vallès les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
Telf. 93.729.71.71 (BOPB núm. 44 de 21/2/2000) activitats no incloses en cap annex si tenen incidència
ambiental, activitats classificades)
• Permís municipal (Annex III RIIAA i aquelles activitats
que sense estar compreses dins de cap annex del
RIIAA ni tenint incidència ambiental puguin tenir la
consideració de molestes, insalubres, nocives o
perilloses, d’acord amb el RAMINP)
Castellar del Vallès Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Departament d'Activitats. Regidoria
integral de l’administració municipal en • Llicència municipal ambiental Tipus II.1 i Tipus II.2
d'Urbanisme les activitats i instal·lacions (Annex II.1 i II.2 RIIAA i activitats no incloses en cap
Pg. Tolrà, 1 (BOPB núm. 73 de 26/03/2001 / mod. annex)
08211-Castellar del Vallès
Telf. 93.714.40.40
BOPB núm. 308 de 25/12/2003 / mod. • Llicència municipal d’activitats tipus III (Annex III
BOPB núm. 48 de 25/2/2004) RIIAA i les que corresponguin per superar els
paràmetres de l’annex V de l’Ordenança o de la
norma que modifiqui l’esmentat annex)
Cerdanyola del Vallès Ordenança municipal reguladora de la • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Pl. Francesc Layret s/n
intervenció integral de l’Administració • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
08290-Cerdanyola del Vallès municipal en les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
Telf. 93.580.88.88 (BOPB núm. 277 de 19/11/1999 / mod. activitats no incloses en cap annex si tenen incidència
BOPB núm. 299 de 15/12/2003) ambiental, activitats classificades)
• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte les
activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)
• Comunicació prèvia (activitats d’argentament de
miralls i clínica veterinària)
Montcada i Reixac Ordenança municipal d’obertura • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Àrea de Política Territorial
d’establiments i control d’activitats • Llicència municipal ambiental (Annex II.1 i Annex II.2
Av. de la Unitat, 6 (BOPB núm. 147 de 21/6/1999 / mod. RIIAA)
08110-Montcada i Reixac
Telf. 93.572.64.74
BOPB núm. 44 de 20/2/2001 / mod. • Permís municipal ambiental (Annex III RIIAA)
BOPB núm. 17 de 20/01/2005)
Palau-solità i Plegamans Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Regidoria d'Urbanisme i Medi
integral de l’Administració municipal en • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
Ambient les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
Pl. de la Vila, 1 (BOPB núm. 310 de 28/12/1999)
08184-Palau-solità i Plegamans
activitats no incloses en cap annex si tenen incidència
Telf. 93.864.80.56 ambiental, activitats classificades)
• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte activitats
d’argentament de miralls i clínica veterinària)
• Comunicació prèvia (activitats d’argentament de
miralls i clínica veterinària)
Polinyà Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Àrea del Territori. Secció d'Activitats
integral de l’Administració municipal en • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
Pl. de la Vila, 1 les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
08213-Polinyà (BOPB núm.250, 19/10/1999 / mod.
Telf. 93.713.02.64
activitats no incloses en cap annex si tenen incidència
BOPB núm. 246 de 13/10/2004) ambiental, activitats classificades)
• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte les
activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)
• Comunicació prèvia (activitats d’argentament de
miralls i clínica veterinària)
Ripollet No té ordenança pròpia • Autorització ambiental (Annex I)
Regidoria de Comerç i Indústria • Llicència ambiental (Annex II)
c. Balmes, 8 • Comunicació (Annex III)
08291-Ripollet
Telf. 93.580.99.77
18
23. 5
Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció
Sabadell Ordenança de tramitació dels expedients • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Servei Tècnic de Planejament,
urbanístics i d’activitats • Llicència ambiental (Annex II RIIAA i altres activitats
Gestió i Llicències (BOPB núm. 145 del 17/06/04). no incloses en cap dels annexos anteriors però que
Àrea de Planificació Urbana, tinguin incidència ambiental)
Habitatge i Medi Ambient
c. del Sol, 1 • Llicència municipal d’activitats (Annex III RIIAA)
08201-Sabadell
Telf. 93.745.31.75
Santa Perpètua de Mogoda Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Àrea del Territori
integral de l’Administració municipal en • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
Pl. de la Vila, 5 les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
08130-Santa Perpètua de la Mogoda (BOPB núm. 187 de 6/8/1999)
Telf. 93.5743234
activitats no incloses en cap annex i no definides com
innòcues, que tinguin incidència ambiental -activitats
classificades-)
• Permís municipal (Annex III RIIAA, activitats no
incloses en cap annex i no definides com a innòcues
quan no tinguin incidència ambiental i activitats
innòcues que estiguin subjectes a normativa sectorial)
• Llicència d’obertura d’establiments regulada al ROAS
(activitats innòcues de l’Annex d’aquesta Ordenança
i, fins i tot, quan portin aparellada la realització
d’obres que requereixin la presentació d’un projecte
tècnic)
Sant Quirze del Vallès Ordenança municipal d’activitats • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Àrea de Territori
(BOPB núm. 298 de 14/12/1999) • Llicència municipal ambiental Tipus 1 (Annex II.1
Pl. de la Vila, 6 RIIAA)
08192-Sant Quirze del Vallès
Telf. 93.7210149
• Llicència municipal ambiental Tipus 2 (Annex II.2
RIIAA i aquelles activitats que no estiguin incloses en
cap annex si tenen incidència ambiental moderada)
• Llicència d'Obertura Municipal (Annex III RIIAA,
argentament de miralls i clínica veterinària, i aquelles
activitats que no estiguin incloses en cap annex si
tenen incidència ambiental baixa)
• Permís municipal (activitats i instal·lacions amb
incidència lleu sobre el medi ambient, la salut i la
seguretat de les persones –innòcues-)
Sentmenat Ordenança reguladora de la intervenció • Autorització ambiental (Annex I RIIAA)
Regidoria d’Urbanisme, Medi Natural
integral en les activitats i instal·lacions • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA)
i Sostenibilitat (BOPB núm. 125 de 26/5/2003) • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i
Pl. de la Vila, 1
08181-Sentmenat
activitats no incloses en cap annex si tenen incidència
Telf. 93.715.30.30 ambiental, activitats classificades)
• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte les
activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)
• Comunicació prèvia (activitats d’argentament de
miralls i clínica veterinària)
19
24. NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ
NORMATIVA EUROPEA
• Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la
contaminació (DOUE, L 257, 10.10.1996).
NORMATIVA ESTATAL
• Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE, núm.157, 02.07.2002).
NORMATIVA AUTONÒMICA
• Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de
les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les
dejeccions ramaderes (DOGC, núm.4353, 31.03.2005).
• Llei 4/2004, de 1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la
Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (DOGC, núm.4167, 05.07.2004).
• Decret 267/2003, de 21 d’octubre, de modificació del Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
provisional regulador de les entitats ambientals de control (DOGC, núm.4008, 12.11.2003).
• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel que s’aprova el Reglament
general de desplegament de la Llei 3/1998 (DOGC, núm.3911, 25.06.2003; correcció d’errades DOGC, núm.3914,
30.06.2003).
• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 (DOGC,
núm. 2894, 21.05.1999).
• Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador de les entitats ambientals de
control (DOGC, núm. 2921, 01.07.1999)
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (DOGC, núm. 2598, 13.03.1998).
• Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (DOGC,
núm. 2066, 23.06.1995).
NORMATIVA MUNICIPAL
• Model d’Ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i
instal·lacions de la Diputació de Barcelona (BOPB, núm.131, Annex I, 02.06.1999; mod. BOPB, núm.131, 01.06.2002).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions de
l'Ajuntament de Barberà del Vallès (BOPB, núm. 44, 21.02.2000).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions de Castellar
del Vallès (BOPB, núm.73, 26.03.2001; mod. BOPB núm.308, 25.12.2003; mod. BOPB, núm.48, 25.02.2004).
• Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions
de Cerdanyola del Vallès (BOPB, núm. 277, 19.11.1999; mod. BOPB, núm. 299 de 15.12.2003).
• Ordenança municipal d'obertura d'establiments i control d'activitats de Montcada i Reixac (BOPB, núm. 147,
21.06.1999; mod. BOPB, núm. 44, 20.02.2001; mod. BOPB, núm. 17 de 20.01.2005).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions de Palau-
solità i Plegamans (BOPB, núm. 310, Annex I, 28.12.1999).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions de Polinyà
(BOPB, núm.250, 19.10.1999; mod. BOPB, núm. 246 de 13.10.2004).
• Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats de Sabadell (BOPB, núm. 145, 17.06.2004).
• Ordenança municipal d'activitats de Sant Quirze del Vallès (BOPB, núm. 298, 14.12.1999).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions de Santa
Perpètua de Mogoda (BOPB, núm. 187, 06.08.1999).
• Ordenança reguladora de la intervenció integral en les activitats i instal·lacions de Sentmenat (BOPB, núm. 125,
26.05.2003).
20
25. 1. Què podem fer per reduir el consum d’aigua i la seva càrrega contaminant? .................. 2
2. Què és el cànon de l’aigua?.................................................................................................... 2
3. La declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA) .................................................. 4
4. Quins permisos relacionats amb l’ús de l’aigua necessiten les indústries?..................... 7
5. La concessió administrativa per a la captació d’aigua de fonts pròpies ........................... 7
6. El permís de connexió a la xarxa de clavegueram ............................................................... 7
7. El permís i/o autorització d'abocament ................................................................................. 8
8. Plànol d’emplaçaments de les estacions depuradores d’aigües residuals situades als
municipis pertanyents a la Cambra de Comerç de Sabadell ............................................. 13
9. Abocaments prohibits ........................................................................................................... 13
10. Abocaments limitats: Límits d’abocament .......................................................................... 14
Normativa bàsica d’aplicació
1