Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens

X Seminari Compartim:
Les organitzacions en l’època de la participació i les xarxes

Les organitzacions a l’economia i la
societat del coneixement

Dinàmiques i reptes per al segle XXI

Joan Torrent-Sellens
jtorrent@uoc.edu
Estudis d’Economia i Empresa
Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)

Barcelona, 29 de juny de 2010

Antecedents

Motivacions

El canvi organitzatiu com a articulador d’una economia i societat en temps de
grans canvis.

L’organització del treball com a cara oculta de la productivitat, la competitivitat i
el benestar.

La productivitat al sector públic: de l’eficiència com a objectiu a l’eficiència com
a instrument.

El diàleg entre eficiència, equitat, desigualtat i benestar: el gradient social de la
tecnologia i el canvi organitzatiu.

El canvi competencial de treballadors i organitzacions, i la nova política pública
com a instruments per a sortir de la crisi.

Índex

1. L’economia i la societat del coneixement
2. Del treball industrial al treball en xarxa
3. De l’organització industrial a l’organització en xarxa
4. La xarxa organitzativa
5. Pràctiques d’organització en xarxa del treball
6. L’organització en xarxa del treball a Catalunya
7. El diamant competitiu de l’organització en xarxa

1. Economia i societat del coneixement

Fonts de productivitat i benestar social basades en la
tecnologia manufacturera, l’organització científica i
burocràtica del treball i el treball manual

1. L’economia i la societat del
coneixement: cap a la tercera
revolució industrial
Conjunt de canvis tècnics i econòmics interrelacionast amb
canvis culturals i institucionals basats en l’ús intensiu de les
TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement


Ampli consens multidisciplinari: les TIC són la base material de l’economia
i la societat del coneixement i tenen quatre implicacions bàsiques:

1. Són el nucli del procés de transformació econòmica, però reforcen el
seu impacte si es combinen amb canvis a les competències de les persones
i de les organitzacions. Efecte complementarietat.
2. Impregnen, o exerceixen un ampli entramat, d’implicacions sobre el
conjunt d’activitats econòmiques (producció, distribució, intercanvi i
consum). Efecte sinèrgic

3. Es fonamenten en la informació i el coneixement per a generar
informació i coneixement. Efecte substitució: del treball manual al treball
mental

4. Ràpida extensió i abast territorial i socio-demogràfic distintiu.
Efecte expansió o externalitats de xarxa
3/28


Un esquema de l’economia i la societat del coneixement

Telecomunicacions Informàtica i equips

TIC Continguts

Indústria de la informació

Efectes sobre Efectes sobre la
l’oferta demanda

Economia del coneixement

Efectes Socials Efectes Polítics

Efectes Efectes Institucionals
Ideològics/culturals
Societat del coneixement


Treball característic de la societat industrial

2. Del treball industrial
al treball en xarxa

Conjunt dinàmic i interrelacionat d’agents, organitzacions i
relacions laborals en xarxa, sota l’efecte del canvi tecnològic
digital esbiaixador d’habilitats (e-SBTC)
5/29

2. Del treball industrial al treball
en xarxa

TREBALL INDUSTRIAL TREBALL EN XARXA
Producció

1.- Tecnologies manufactureres (skills manuals) TIC. Amplificació/substitució d’habilitats mentals
2.- Producció: taylorisme, burocràcies i toyotisme A mida/diferenciada. Organització xarxa
3.- Input bàsic: capital físic i treball manual Fluxos d’informació, comunicació i coneixement

Capital humà
4.- Formació reglada per tota la vida Formació contínua i formació al lloc de treball
5.- Habilitats: experiència i constància Innovació i flexibilitat
6.- Tipus de treball: treball genèric Treball autoprogramable

Organització
7.- Remuneració fixa Remuneració flexible
8.- Organització (divisió tasques, centralització) Organització xarxa: equips, objectius i autonomia)
9.- Compromís: contracte Importància del contracte informal

Valors i cultura

10.- Relació amb l’organització: col·lectiva Individual
11.- Valor corporatiu: estabilitat Flexibilitat


Treball en xarxa i e-SBTC (i): important augment dels treballadors de
la gestió de la informació i el coneixement (TIC, finances i
assegurances, serveis a l’empresa i sector públic)
Evolució de l’ocupació basada en el coneixement als països del
G7. 1970-2000 (percentatges respecte el total de l’ocupació)

80

60 57,0
54,6
51,2 50,5
47,4 47,5
42,3
37,2 39,0
40 35,0
33,1
28,4
26,9
23,9

20

0
Canadà Fran ça A lema nya Itàlia Japó Regne Un it EUA

1970 1
980 1
990 2000

Font: Aoyama y Castells (2002): “An empirical assessment of the information
society: Employment and occupational structures of G7 countries” , International
Labour Review, 141 (1/2), 123-159.


Treball en xarxa i e-SBTC (ii): l’educació com a garantia d’èxit a llarg
termini en els mercats de treball
Taxes d’ocupació i atur, segons el nivell d’estudis acabats a la Unió
Europea-15, EUA i Japó. 2007 (En percentatges sobre el total de
l’ocupació i l’atur. Persones entre 25 y 64 anys)
Taxa d’ocupació Taxa d’atur

Menys que Estudis Menys que Estudis
est. secundaris secundaris Estudis est. secundaris secundaris Estudis
de segon cicle segon cicle superiors de segon cicle segon cicle superiors

Àustria 53,3 74,3 84,5 8,6 3,9 2,6
Bèlgica 49,0 74,0 84,2 12,4 6,9 3,7
Dinamarca 60,4 79,7 86,4 6,8 4,0 3,7
Finlàndia 57,9 75,2 84,1 10,7 7,4 4,4
França 57,8 75,0 81,6 12,4 7,3 6,0
Alemanya 51,6 70,6 82,9 20,2 11,0 5,5
Grècia 57,9 69,9 82,0 8,2 9,2 7,0
Irlanda 58,4 76,7 86,8 6,0 3,1 2,0
Itèlia 51,6 73,3 80,4 7,7 5,3 5,7
Japó 67,1 72,3 79,4 6,0 4,9 3,1
Luxemburg 61,0 71,0 84,0 5,0 3,5 3,2
Holanda 59,5 77,9 85,6 5,8 4,1 2,8
Portugal 71,5 79,3 87,3 7,5 6,7 5,4
Espanya 58,6 74,7 82,4 9,3 7,3 6,1
Suècia 66,1 81,3 87,3 8,5 6,0 4,5
Regne Unit 52,1 79,6 87,9 6,6 3,2 2,0
EUA 57,2 72,8 82,5 9,0 5,1 2,6

UE-15 57,8 75,5 84,5 9,1 5,9 4,3
OCDE 56,5 74,8 84,1 11,0 5,8 3,8

Catalunya 60,5 78,7 85,4 8,5 6,5 4,9
Font: Elaboración pròpia a partir del OECD Employment Outlook (2008).


Treball en xarxa i e-SBTC (iii): la tecnologia per si mateixa no
garanteix cap resultat en el món laboral. Amplificació d’habilitats
cognitives no rutinàries en treballadors formats, més ocupació i
salaris

Font: Autor et al. (2003). “The skill content of recent technological change. An empirical exploration”,
Quarterly Journal of Economics, 118(4), 1279-1334.


Forma d’organització dotada d’una estructura i un ordre seguint
uns criteris de racionalitat caracteritzada per un control de les
interaccions i de la jerarquia perquè s’ajustin a les previsions
establertes

3. De l’organització industrial a
l’organització en xarxa

Forma estratègica, organitzativa i productiva basada en la
configuració de l’activitat al voltant d’una xarxa.

7/29


ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL ORGANITZACIÓ XARXA
Estratègia
1.- Mercats nacionals i internacionals 1. Mercats globals: món les 24 hores
2.- Avantatges: economies d’escala i costos 2. Diferenciació/adaptació/qualitat

3.- Relació stakeholders: aïllada 3. Aliances i col·laboracions

Organització
4.- Divisió treball: atomització i execució 4. Equips variables per competències
5.- Coordinació treball: centralització i jerarquia 5. Descentralització i autonomia

6.- Estructura: organització científica i toyotisme 6. Organització horitzontal en xarxa

Producció / Serveis
7.- Tecnologia: manufactures (skills manuals) 7. TIC. Ampliació/substitució skills mentals
8.- Inputs bàsics: capital físic i treball manual 8. Fluxos intangibles: informació i coneixement

9.- Esquema producció flexible (xarxa d’empreses) 9. Negocis en xarxa: cadena desintegrada de valor

Valors i cultura
10.- Treball: seguretat via especialització 10. Flexiseguretat via creativitat i polivalència
11.- Organització: creixement via acumulació 11. Creixement via co-innovació

12.- Contracte social: productivitat per salaris fixos 12. Competitivitat per gestió col·laborativa

4. Xarxes organitzatives

4. La xarxa organitzativa

Definim l’organització en xarxa del treball com una nova forma d’
estructurar i coordinar el treball basada en la autonomia funcional, la
descentralització organitzativa i en la interconnexió en xarxa dels
agents socials, interns i externs de l’organització, a través de l’ús
avançat de les TIC

Sumario
Antecedents i marc conceptual

Tipus de xarxes (networks) organitzatives

1) Inter-organizativa, referida a un grup particular d’institucions o
organitzacions que cooperen;
2) Intra-organizativa, referida a una forma específica d’organització:
que emergeix a partir d’una orientació transversal, amb
enllaços horitzontals i amb menys jerarquia.
que presenta una relació recurrent i retroalimentada entre
dos elements essencials:
a) necesitat de confiança entre els actors que accedeixen
a normes i valors comuns;
b) l’existència d’una interdependència entre els seus
membres, o al menys, un intercanvi de recursos.

2/29

Sumario

Característiques de la xarxa com a forma d’organització

Compartir recursos, complementar rols i treball cooperatiu.
Generació de relacions recurrents de interdependència en un
context de confiança mútua.
Coordinació i cohesió institucional a partir d’una aproximació
cooperativa i no jerárquica.
En l’explicació de l’evolució cap a l’organització en xarxa hi ha
dos elements fonamentals:
a) les activitats transversals relacionades amb la capacitat
de recombinació d’estructures, i
b) la minimització de la influència del centre (o autonomia
de la perifèria).

2/29

Sumario

Propietats de la xarxa com a forma d’organització

L’organització en xarxa del treball combina l'establiment de
xarxes socials i de negocis, amb l'ús productiu, comunicatiu i de
coordinació de les TIC, i amb la qualitat dels recursos humans
Es caracteritza per:
• L'establiment de fronteres, de límits interns i externs,
permeables
• L’aplanament d'estructures
• L'orientació a projectes
• La comunicació directa
• El compromís i la confiança
La complementarietat d'aquests cinc components reforcen el
gran actiu de la xarxa intra-organitzativa

2/29


5. Pràctiques d’organització en
xarxa del treball

L’aplicació de principis i de pràctiques a les organitzacions, amb l’objectiu
d’obtenir-ne el màxim profit, i de desenvolupar la creativitat i el compromís
dels seus treballadors, a tots els nivells, per aconseguir un avantatge
competitiu i per assolir els reptes empresarials i de servei plantejats per
l’entorn social, l’econòmic i el tecnològic, en els quals l’organització existeix

Sumario
5. Pràctiques d’organització en xarxa del estudi
Conclusions treball

Indicadors de NFOXT
Hitt i Brynjolfsson (1997)
1) Existència d’equips de treball
2) Presa de decisions per part del treballadors
Black i Lynch (1997)
1) participació de l’empleat I existència d’equips de treball semi-autònoms;
2) disseny del lloc de treball o processos de reenginyeria (augment del nre. de treballadors tècnics, reducció del nombre de treballadors
per supervisor i pràctiques de rotació interna i de participació dels treballadors en la presa de decisions);
3) formació i ensinistrament de la força de treball (formació en TIC, desenvolupament de competències per al treball en equip i pràctiques
de millora del capital humà); i
4) Compensació basada en incentius
Brynjolfsson i Hitt (1998)
1) equips autònoms de treball;
2) implicació dels treballadors en les decisions estratègiques; i
3) discrecionaitat dels treballadors en la planificació de tasques
Hitt i Brynjolfsson (2002)
1) transformació de les relacions amb els proveïdors; i
2) modificacions de les relacions amb els clients
Bresnahan, Brynjolfsson i Hitt (2002)
1)demanda de capital humà (nivell formatiu, competències dels trebaLladors i estructura d’habilitats);
2) millores internes del capital humà;
3) descentralització de l’organització del lloc de treball (ús d’equips de treball, activitats realitzades pels equips de treball, equips de treball
com a criteri promocional i us d’equips de millora o cercles de qualitat);
4) autoritat en la presa de decisions (desenvolupament del lloc de treball i metodologia de treball
Gant, Ichniowski i Shaw (2002)
Establiment de xarxes de comunicació entre els diferents llocs de treball
Bartel, Ichniowski i Shaw (2004)
1)la formació i l’ensinistrament (bàsic o tècnic);
2)la presència d’e-quips de treball; i
3)3) les pràctiques de compartir informació (reunions formals).
Foss (2005)
1) presència d’equips interdisciplinaris de treball, de cercles de qualitat, de sistemes de recollida de les propostes dels treballadors, de
rotació planificada dels llocs de treball, de delegació de responsabilitats, d’integració de funcions i de pagaments en funció del rendiment;
2/29
2) formació i l’ensinistrament intern i extern a l’empresa

Sumario

Fonaments de l’organització en xarxa del treball

1) La focalització en els elements de valor nuclears per a
l'organització.
2) L'augment dels enllaços laterals.
3) La utilització de les tecnologies, especialment les digitals, com a
complement essencial de l'activitat.
4) Rellevància creixent de la comunicació, els enllaços horitzontals
i les jerarquies planes, en detriment de les jerarquies verticals.
5) Menor dependència dels models jeràrquics d'autoritat i una
creixent importància dels equips autònoms de treball
6) Uns treballadors més formats i que assumeixin majors
responsabilitats.

2/29

Sumario

Evidència de l’organització en xarxa del treball

1) S'aprecia una tendència creixent en la utilització dels nous
sistemes d'organització en xarxa del treball.

2) Aquests nous sistemes tenen un elevat grau d'associació amb
l'ús de les TIC.

3) Existeixen importants relacions de complementarietat entre els
nous sistemes d'organització en xarxa del treball, l'ús de les TIC i
la formació del treball en l'explicació del comportament innovador i
els resultats de les organitzacions

2/29


6. L’organització en xarxa del
treball a Catalunya


Formació i ocupabilitat (i): el teixit productiu català no disposa d’una
força de treball prou formada per a competir en l’economia del
coneixement

Nivell formatiu Nivell formatiu per
sectors i dimensions
60
53,1 Primaris

50
48,5 Sector d’activitat i dimensió i sense estudis Secundaris Universitaris

38 Sectors d’activitat
40
Indústria de la informació 15,2% 58,0% 25,0%

30 Indústria tecnologia baixa 30,1% 52,8% 14,0%

20,2 21,5 Indústria tecnologia mitjana 61,8% 32,7% 3,6%
20 Indústria d’alta tecnologia 29,4% 52,9% 14,7%

10 8,1 Serveis menys intensius en
23,6%
55,3% 18,8%
coneixement

Serveis intensius en 52,2% 38,2%
0 7,6%
coneixement
Primaris Secundaris Universitaris

Directiu No directiu Dimensió empresarial

5 o menys treballadors 20,1% 55,2% 22,3%

De 6 a 9 treballadors 34,6% 48,1% 17,3%


Font: Torrent et al. (2008). L’empresa xarxa.
Més de 100 treballadors 33,3% 44,4% 22,2%
Tecnologies de la informació i la comunicació,
productivitat i competitivitat. Barcelona: Ariel


Formació i ocupabilitat (ii): risc d’exclusió a les categories
competencials i ocupacionals majoritàries en la creació
d’ocupació durant la fase expansiva del cicle econòmic
El canvi en l’estructura ocupacional a Catalunya* 1994 i 2007 (Percentatges del canvi en el
nombre de treballadors per categoria professional entre 1994 i 2007)

100%

90% Coll-blau BQ
(26,8%)
80%

70%

60% Coll-blanc BQ
(28,7%)
50%

40% Coll-blau AQ (9,2%)

30%

20% Coll-blanc AQ
(35,2%)
10%

0%
Estruct. canvi

* Coll-blanc d’alta qualificació: directius-managers, professionals i tècnics i professionals associats. Coll-blanc de baixa
qualificació: administratius, treballadors de restauració, treballadors de serveis personals, treballadors de serveis de seguretat i
treballadors del comerç. Coll-blau d’alta qualificació: treballadors de l’agricultura, comandaments intermitjos a la indústria i
treballadors manuals qualificats. Coll-blau de baixa qualificació: operaris i treballadors no qualificats.
Font: Torrent i Ficapal (2008).


Formació i ocupabilitat (iii): millor ocupació i salaris en els sectors i
activitats intensives en l’ús de TIC i coneixement

Salari mitjà per hora treballada segons tipus d’ocupació i sector
d’activitat a Espanya. 2002 (euros brutos)

OTIC
18 16,8 ONITIC
16 15,0
14,0 13,7
14 12,1
12
10
8,5
8
6
4
2
0
Indústria del coneixement Activitats intensives en Activitats no intensives en
coneixement coneixement

1. OTIC: Ocupacions intensives en TIC; ONITIC: ocupacions no intensives en TIC.

Font: Díaz i Torrent (2008): “TIC, conocimiento y salarios en España. Un análisis del impacto del
SBTC sobre la estructura de salarios de la economía española”, a Díaz (coord.). Nuevas
tecnologías, nuevos mercados de trabajo. Madrid: MundiPrensa, 227-255.


Fonts productivitat empresarial: les complementarietats entre el
canvi tecnològic digital, l’organitzatiu i el competencial no
expliquen l’eficiència a dues terceres parts d’empreses catalanes

Les fonts co-innovadores de la productivitat del treball a les empreses catalanes, per
intensitat tecnològica i en coneixement (coeficients estandarditzats i significatius del model de
regressió lineal múltiple amb la productivitat del treball com a variable dependent)

CULTORG 0,075

FLEXJORN -0,033
0,109

SEGURID -0,043
0,154

SORGCUALIF -0,097

STICCUALIF -0,099

SORGTIC -0,041
0,269

STIC -0,058
-0,210

SCUALIF 0,033

SORG 0,290

KFP 0,270
0,423

-0,300 -0,200 -0,100 0,000 0,100 0,200 0,300 0,400 0,500

Empreses intensives en tecnologia i coneixement E mpres es no intensives en tecnologia i coneixement

Font: Torrent i Ficapal (2009). “TIC, co-innovación y productividad empresarial: evidencia empírica para Cataluña y comparativa
internacional”, Revista de Economía Mundial (en prensa).

Sumario
6. L’organització en xarxa i marc conceptual
Antecedents del treball a Catalunya

L’indicador POTREX
v1. Existència d'equips de treball flexibles i adaptables per a cada
línia de negoci.

v2. Els treballadors poden compartir i intercanviar informació des
de tots o gairebé tots els punts de treball.
v3. Els treballadors operatius prenen les decisions en l’àmbit
operatiu
v4. Forma predominant de control/supervisió del treball per
objectius.
v5. Model d'organització de l‘activitat per processos o projectes.
v6. Introducció d’innovacions en el procés a través de les TIC en
els darrers dos anys.
v7. Introducció d’innovacions organitzatives en els darrers dos
anys. 2/29

Sumario

2/29

Sumario
6. L’organització en xarxa del treball de treball
Innovació en el lloc a Catalunya

Les empreses catalanes amb unes pràctiques
d'organització en xarxa del treball més avançades
presenten una estructura de l'activitat més adaptada
als canvis de l'entorn, més flexible i més innovadora;
i una utilització de les TIC, una capacitació dels
recursos humans i uns resultats superiors als de les
empreses amb unes pràctiques d'organització del
treball més tradicionals

2/29


7. El diamant competitiu de
l’organització en xarxa:
lideratge, innovació, tecnologia,
ocupabilitat i flexibilitat


tiu Fo
t za al rma
ni s llo ció
rga t ive cd i
io i tza e t cap
al an re ita
lt ur rg ba c
cu -o ll ( ió
i ra oc co
nv i nt Ca up nti
Ca xes ió
pa
cit ab nu
ar ac ac ilit a i
X v ió at
no )
In

R
dor a
de
c

elac
obj ns lab
ami políti

ect
io
tza

Organització

ius orals
a

e
atg
tiu s. Nov

Flex
en xarxa

i fl
der

ibili
n

exis basade
Li
i di
n

tatl
l pr titucio

egure s en
c

Tecnologia
oa
s

tat
le s in
o

Millora de la cultura, e-skills i
R

els usos TIC (efectes xarxa)

Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (17)

Similar a Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens

Similar a Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens (20)

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. (20)

Último

Último (20)

Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens