SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
ESTUDI I EVOLUCIÓ DEL
PAISATGE A
CASTELLDEFELS
20/ABRIL/2016
JORDI NAVARRO
3r ESO
1
1-Les Masies y elpoblamentdelbaix Llobregatalsegle XlX
- 1. El poble de Castelldefels y el seu castell
- 2. Castelldefels al segle XIX
- 3. Cens electoral
- 4. Baix Llobregat
o 4.1. Origen de les masies
o 4.2.La industria començaa transformar elpaisatge de la
comarca
o 4.3.La població i el poblament
2-L’agricultura alBaix Llobregatactual:El parc agrari
- 1.Introducció
- 2.L’agricultura actual al Baix Llobregat
- 3.El parc agraridel Baix Llobregat
3-Agricultura delbaix Llobregatdelsegle XX
- 1.Evolució i dinàmica de l’activitat industrial del baix Llobregat
- 2.L’activitat agrària
- 3.Regadiu
- 4.El Baix Llobregati el mercatmetropolita de treball
- 5.Comparació delterritori Viladecans-Gavà
2
1. LES MASIES Y EL
POBLAMENT DEL BAIX
LLOBREGAT AL SEGLE
XIX
NATALIA MARSÀ
IDAIRA SANCHEZ
SELENA ARDID
CLAIRE GOYARD
3
ÍNDEX
- 1. El poble de Castelldefels y el seu castell
- 2. Castelldefels al segle XIX
- 3. Cens electoral
- 4. Baix Llobregat
o 4.1. Origen de les masies
o 4.2.La industria comença a transformar el paisatge de la
comarca
o 4.3.La població i el poblament
4
L’AGRICULTURA DEL DELTA DEL LLOBREGAT
DURANT EL S.XIX: MASIES I POBLES
1. EL POBLE DE CASTELLDEFELS I EL SEU CASTELL
A la base el poble de Castelldefels va ser habitats per ibers laietans,
i amb ceràmiques trobades en investigacions, data del S.IV aC com
a mínim. El poble s’estenia cap a la part més elevada del patrimoni.
El castell de Castelldefels estàsituat en un punt alt d’un turó de 59m.
Es un castell amb arquitectura romànica. Està envoltat de vegetació.
Al seu costat, els romans hi van construir una església.
En 1550, Hug Joan Fivaller de Palou, va promoure les obres al
castell, i les obres van poderse fergracies a un préstec que va fer el
poble de castelldefels.
2. CASTELLDEFELS AL S.XIX:
Al segle XIX (1891) abans de que Manuel Girona compres el Castell
de castelldefels, el Castell era molt més petit que ara i gairebé en
runes, depres de la compra per Manuel Girona el Castell es va
ampliar i es va crear una petita muralla al Castell.
La gran part de las masies a castelldefels van sorgir al segleXVI.
5
3. CENS ELECTORAL
Aquet cens pot donar pistes sobre la agricultura al segle XIX. Es un
cens de las persones que podien votar en Castelldefels. Era una
societat masclista( les dones no podien votar). La majoria d’edat
començaals 25 anys.
 DOMICILIS
La gent vivia en els mateixos carrers:
11 persones vivien al carrer Major
47 persones vivien en la casa Solar
3 persones vivien al carrer Iglesia
2 persones vivien a la carretera
*hi ha persones quevivien a l’església però treballaven de jornalers.
Sobre cent Operació %
11/100 64·11/100 17,2%
47/100 64·47/100 73,4% (3/4 de la població
vivia a Casa Solares)
3/100 64·3/100 4,7%
2/100 64·2/100 3,1%
 PROFESSIONS
De tot el cens electoral, havien 3 persones que eren botiguers, 10 persones que
eren jornaleres, un sol escriba, un sol forner, un secretari de l’ajuntament, dos
pastors i dos propietaris.
La majoria de les professions tenien a veure amb el treball de camp, excepte
algunes excepcions.
Botiguers 300:64 4,7%
Jornalers 1000:64 15,6%
Labradors 4400:64 62,5%
Escribes 100:64 1,6%
Forners 100:64 1,6%
Sect. Ajunt 200:64 3,1%
Propietaris 200:64 3,1%
Pastors 200.64 3,1%
6
Conclusions:
Al domicili hi ha una columna on indica el numero de la casa on viu
cada persona. D’aquipodemdeduir que les persones que tenen el
mateix numero son familiars, es a dir, que viuen a la mateixa casa.
 NOMS I COGNOMS
Tots els noms i cognoms están escrits en castellà perque aquestes
dades les elaborava l’administració i la seva llengua era el castellà.
Jose 13 persones 20,3%
Francisco 7 persones 11%
Mariano 3 persones 4,7%
Juan 10 persones 15,7%
Pablo 5 persones 7,9%
Miguel 5 persones 7,9%
Salvador 3 persones 4,7%
Otros nombres 18 persones 28,1%
4. EL BAIX LLOBREGAT
El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s’inicia al
paleolític.
4.1ORIGENDE LES MASIES
Al segle XVI i XVII va ser l’origen de les masies.
Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleva i
pels pagesos anomenats lliures. Els servents de gleva depenien de
tot del senyor i els lliures havien de pagar impostosabusius, tots dos
estaven “enganxats” a la terra. Però al segle XV van ser lliures i això
va generar noves energies, renovant les cases pairals i crear noves
masies durant el segle XVI i XVII .
7
Les masies eren on es conreava la terra, es criava el bestiar ,
s’elaboraven productes a partir de primeres matèries i es feien
activitats artesanals. Les masies eren on vivien els pagesos amb els seus
fills, però no eren els amos, encara i així tenien les terres per a ells.
4.2.LA INDUSTRIA COMENÇA A TRANSFORMAR EL
PAISATGE DE LA COMARCA
La revolució industrial iniciada a Anglaterra al s.XVIII va influir a
Catalunya del qual el Baix Llobregatno quedaria al marge.
Graciesals recursos hidràulicsper proporcionar energia, el baix
Llobregat va poder construir grans fabriques tèxtils, ja que tenien el
port de Barcelona a prop. A partir d’aquí, moltes urbanitzacions es
van anar industrialitzant i es construïen fabriques,cases, mes zones
industrials...
A principi del s.XX es comença a utilitzarl’electricitat per a finalitats
energètiques.Això va donar una nova industria.
8
4.3 LA POBLACIÓ I EL POBLAMENT
La població del baix Llobregat al llarg de la seva història a anat
creixent gracies a les bones terres de regadiuper fruites i hortalisses,
i terreny pla, ben comunicat i a prop de Barcelona.
L’AGRICULTURA
L'expansió de l'agricultura, primer de secà i després de regadiu,
representa la primera gran transformació del territori ja que es
comencenadessecarmaresmeside manera lenta però continuada
del Delta.
Durant molts segles,eldelta del Llobregatvaser una terra inhòspita
i pràcticament despoblada. Grans extensions d'aiguamolls litorals,
frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb
enormes camps de dunes formaven el seu paisatge natural.
Quan les maresmes es van començar a dessecar per ser
convertides en terres de conreu, es va iniciar la primera gran
transformació del territori. Això representa un gran augment de la
superfície conreadaque a principis del segle XVI ja és d'una quarta
part del territori deltaic existent. La Ribera,entre el Prat actual i Sant
Boi, més allunyada del mar, va ser la primera zona ocupada.
Aquesta situació d'avanç lent però continuat es va convertir en una
constant fins al segle XIX i, de manera molt general, va permetre
definir unes característiques que podien exemplificar les relacions
entre la presència humana i el medi en aquest llarg període.
9
CASTELLDEFELS AL S.XIX:
Al segle XIX (1891) abans de que Manuel Girona compres el Castell
de castelldefels, el Castell era molt més petit que ara i gairebé en
runes, depres de la compra per Manuel Girona el Castell es va
ampliar i es va crear una petita muralla al Castell.
La gran parte de las masies a castelldefelsvan sorgir al segleXVI.
10
2. L’AGRICULTURA AL BAIX
LLOBREGAT ACTUAL: EL
PARC AGRARI
11
- 1.Introducció
- 2.L’agricultura actual al Baix Llobregat
- 3.El parc agrari del Baix Llobregat
ÍNDEX
12
INTRODUCCIÓ:
L’agriculturasempreha estatpresental Baix Llobregatperó a partir del
1955-1960 això va cambiar i es va convertir en una comarca indústrial,
actualment el sector agraries casinul.
Sector d’activitat 1986 1991 Diferència
Agricultura 1,6% 1,2% -0,4%
Indústria 46,9% 42,8% -4,1%
Construcció 6,2% 9,7% +3,5%
Serveis 40,9% 46,3% +5,4%
Font: El BaixLlobreat: Materialsdidàctics...
CATALUNYA AL III TRIMESTRE
Total 3.110,9 36,1
Agricultura 46,1 0,3
Indústria 590,3 12,5
Construcció 179,6 0,6
Serveis 2.294 22,6
Font: Idescat
Com s’aprecia en el percentatge de la taula a partir del 1991 els
serveis van guanyant població activa amb un 46,3%,i l’agricultura
decau un 0,4%.
L’agriculturaactualal Baix Llobregat
Al Baix Llobregatcada vegada mésràpid van
desapareguentelsproveïdors i els pagesos.
Els pagesos fa dos anys van proposarfer un mercat entre només
els agricultors de la comarca, esta situat al Prat i es diu El Mercat de
Pagès,es va inaugurar al 2 de Febrerde 2013 i actualment segueix
estant, cada dissabte.
L’agricultura presenta un 3% del valor total de la producció mundial,
davant el 27% de la indústria i el 70% del sectorterciari.
13
El parc agrari del Baix Llobregat
El parc agrari engloba la ramaderia i agricultura d’aquella zona.
-Predomina al litoral i prelitoral, destaquen els conreus de secà,
també hi ha fruiters( cítrics).
-En ramaderia destaquen l’oví i el caprí es practiquen de manera
extensiva a les zones de secà, el boví i el porcí de manera
intensiva.
-Els boscos del parc agrari es troben en degradació preocupant,
de manera que l’explotació econòmica no resulta del tot
rendible.
14
Hem descobert que no cuidem el nostre parc agrari i cada
vegada menys. Hem de cuidar les nostres terres com hem fet
sempre.
15
3. AGRICULTURA DEL BAIX
LLOBREGAT DEL S.XX
Fet per: Judith Menezo, Éric Moré,
Emilio Porcel, Matías Boedo, Carmen Navarro
Classe: E-31
Professor: Jordi Navarro
16
- 1.Evolució i dinàmica de l’activitat industrial del baix
Llobregat
- 2.L’activitat agrària
- 3.Regadiu
- 4.El Baix Llobregat i el mercat metropolita de treball
- 5.Comparació del territori Viladecans-Gavà
ÍNDEX
17
AGRICULTURA DEL BAIX
LLOBREGAT DEL S.XX
Antes la zona de la comarca del Baix Llobregat era una zona con mucha
agricultura, pero sufrió un periodo de transformación entre los años 1955-1960,
a causa de la influencia de la metrópolis de Barcelona. Este proceso de
transformación sigue en activo hoy en día, pero aun así el peligro de desaparición
de esta actividad (agricultura) en una comarca en el área de influencia de
Barcelona sigue presente. Los motivos por los que hay que mantener esta
actividad en activo son:
1. Poder proveer de forma inmediata, de productos frescos a pueblos y ciudades
2. Porque es un pulmón verde en medio de zonas urbanas muy congestionadas
3. Porque es una actividad básica para las familias agrícolas
4. Para poder preservar el patrimonio cultural (edificaciones, infraestructuras,
formas de vida, etc.)
Paisaje actual
Actualmente la zona del Llobregat sirve como referencia de todo el delta, si tu
coges el tren dirección Barcelona puedes observar como los campos de cultivo
son de estilos muy parecidos, mayoritariamente son terrenos pequeños
alquilados a particulares que los convierten en huertos para su propia
subsistencia. También hay terrenos más extensos y algunos contienen
invernaderos, para poder mantener la temperatura y así conservar bien los
cultivos durante todo el año.
• Un invernadero es un lugar cerrado, estático y accesible a pie, que se
destina a la horticultura, dotado habitualmente de una cubierta exterior
translúcida de vidrio o plástico, que permite el control de la temperatura, la
humedad y otros factores ambientales para favorecer el desarrollo de las plantas.
18
Aquí, podemos observar un invernadero típico de la zona del delta del Llobregat.
Evolución y dinámica de la actividad industrial del Baix
Llobregat
Desde los inicios de la industrialización en Cataluña la comarca del Baix
Llobregat el terreno ha sido modificado, construyéndose así numerosas
industrias. Después de la expansión de la industria del algodón (s.XIX) se crean
nuevas industrias modernizadas especializadas en el metal, sector químico,
materiales de construcción e incluso textil.
Después de la Guerra Civil española se volvió a activar este sector y esto supuso
una expansión de la industria gracias a la subida de la economía.
Esta gran expansión se llevó a cabo gracias a los siguientes motivos:
• Porque se sitúa cerca de la metrópolis de Barcelona
• Por sus inmejorables comunicaciones
• Porque gracias a Barcelona se instalaron nuevas industrias en la
comarca.
• Porque tiene terreno de cultivo económico.
• Por la gran cantidad de mano de obra de los inmigrantes.
• Porque la comarca tiene la disponibilidad de acceder a centros formativos
y de investigación.
19
Gracias a esto la comarca ha conseguido, entre otras cosas el dominio de la
metalurgia, seguidamente del sector textil y por último el químico y la
construcción.
La gran crisis económica del año 1973 creo mucha rivalidad entre las diferentes
empresas, también se tuvo que remodelar la industria a la par que los nuevos
avances tecnológicos.
A partir del año 1987 el Baix Llobregat ha podido ir superando con gran dificultad
esta inevitable situación todo y que el sector se enfrenta a una enorme tasa de
paro.
La actividad agraria
El Baix Llobregat es una comarca conocida por la cantidad industrial y por la gran
cantidad de mano de obra, procedente de los inmigrantes. La crisis ha afectado
a los municipios cercanos, y estos han sido capaces de superarla.
Todo lo relacionante al entorno urbano ha servido de condicionante para la
agricultura del Baix Llobregat, también para su desarrollo tecnológico.
Actualmente las tierras de conreo ocupan una cuarta parte del suelo comarcal,
aun así la ocupación agrícola de la comarca es superior a la del conjunto de la
corporación metropolitana de Barcelona. El terreno agrícola ha perdido mucha
extensión de la parte sur de la comarca durante dos etapas.
• Crecimiento de la urbanización y la industrialización
• Grandes obras públicas y segunda fase del crecimiento humano
Una causa importante es el abandono de tierras, la contaminación del agua, del
aire y del suelo, provocada por la alta concentración de productos químicos y
metales pesados.
20
REGADIO
Una de las razones por la cual la agricultura del Baix Llobregat a día de hoy tiene
una alta producción, es la técnica del regadío, su utilización ha sido posible
gracias a los acuíferos del área más baja del rio, de los pozos y dos canales.
Este sistema riega las poblaciones del Delta: Castelldefels, Gavá, Viladecans, el
Prat y SantBoi y una parte de Santa Coloma. El sistema más utilizado es el
tradicional: consiste en la inundación de los campos y derivaciones.
Esta imagen muestra los campos de cultivo que emplean el sistema de regadío:
El Baix Llobregat y el mercadometropolitano de trabajo
Desde un punto de vista económico, el Baix Llobregat, se encuentra integrado
en el área metropolitana de Barcelona. Una parte de los activos del Baix
Llobregat trabajan en industrias de fuera de la comarca, que a su mismo tiempo
reciben la afluencia de activos de otras comarcas. Esto hace que las cifras de
ocupación que hemos visto reflejen una realidad comarcal concreta y cerrada.
21
Comparación delterritorio de Viladecans-Gavà
Antes:
Mapa 6
En el mapa número 6 entre Viladecans y Gavà de 1948, se ve que aún ha
habido algunos cambios pero no son tan radicales como en los años 1955 y
1960.
Hay muchos campos de cultivo, también hay una vía de tren, pero no se
aprecia nada de población. Se aprecian algunas carreteras y hay gran cantidad
de árboles y vegetación.
22
Mapa 7
Entre Viladecans y Gavà en 1947 se ven gran cantidad de población
concentrada en un punto del mapa, que también lo envuelve gran cantidad de
cultivo.
Hay caminos que te lleva a la población y que separan de los campos de
cultivo.
Se ven algunas edificaciones pero no hay tantos cambios como puede haber
entre los años 1955 y 1960.
23
Mapa 8
Se ve la población más repartida que en el mapa anterior, pero hay más
cantidad de campos de cultivo.
La población no esta tan concentrada como en el mapa anterior y los campos
de cultivo envuelve la población.
La vía del tren separa la zona donde está la concentración de la población de
los campos de cultvo.
24
Actualmente:
Este mapa muestra, en comparacióncon los otros, cómo esta zona
está mucho más poblada, los campos de cultivo se encuentran a las
afueras de la zona urbanizada.
También tiene alguna semejanza como ,por ejemplo,que la zona agrícola
está separada de la urbanizada por una vía de comunicación. A diferenciaque
antiguamente la vía de comunicación era los raíles del tren y actualmente es
la autopista.
El procesode urbanización ha dado paso a la creación de una gran
cantidad de carreteras y calles, esto dificulta la visualización de las
vías del tren, cosa que antes no ocurría.
L’agricultura al Baix Llobregat actual: El parc agrari
Maria Talavera, Ángel Román, Bruno Lopez y Suray
INTRODUCCIÓ:
L’agricultura sempreha estat present al Baix Llobregat però a partir del
1955-1960 això va cambiar i es va convertir en una comarca indústrial,
actualment el sector agraries casinul.
Sector d’activitat 1986 1991 Diferència
Agricultura 1,6% 1,2% -0,4%
Indústria 46,9% 42,8% -4,1%
Construcció 6,2% 9,7% +3,5%
Serveis 40,9% 46,3% +5,4%
Font: El BaixLlobreat: Materialsdidàctics...
CATALUNYA AL III TRIMESTRE
Total 3.110,9 36,1
Agricultura 46,1 0,3
Indústria 590,3 12,5
25
Construcció 179,6 0,6
Serveis 2.294 22,6
Font: Idescat
Com s’aprecia en el percentatge de la taula a partir del 1991 els serveis
van guanyantpoblació activa amb un 46,3%, il’agriculturadecau un 0,4%.
L’agricultura actual al Baix Llobregat
Al Baix Llobregat cada vegada més ràpid van desapareguent els proveïdors
i els pagesos.
Els pagesos fa dos anys van proposar fer un mercat entre només els
agricultors de la comarca, està situat al Prati es diu El Mercat de Pagès, es
va inaugurar al 2 de Febrer de 2013 i actualmente segueix estant cada
dissabte.
L’agricultura presenta un 3% del valor total de la producció mundial,
davantel 27% de la indústria i el 70% del sector terciari.

Más contenido relacionado

Similar a Estudi i evolució paisatge castelldefels

Población y hábitat rural en España
Población y hábitat rural en EspañaPoblación y hábitat rural en España
Población y hábitat rural en EspañaAlfredo García
 
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01Begoña Garrido Labrador
 
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.Francisco Javier Duran
 
13 1: Transformaciones Económivas
13 1: Transformaciones Económivas 13 1: Transformaciones Económivas
13 1: Transformaciones Económivas Emilydavison
 
Industrialización y sociedad España siglo XIX
Industrialización y sociedad  España siglo XIXIndustrialización y sociedad  España siglo XIX
Industrialización y sociedad España siglo XIXConchagon
 
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.com
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.comConocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.com
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.compremiumeffects485
 
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xix
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xixNucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xix
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xixGEMMA DesOrienta
 
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españa
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españaLas transformaciones económicas durante el siglo xix en españa
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españamanuel pinto
 
La economía del mundo feudal.pptx
La economía del mundo feudal.pptxLa economía del mundo feudal.pptx
La economía del mundo feudal.pptxkiara398279
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIXTema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIXsocialestolosa
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑATema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑAsocialestolosa
 
De la edad media a la moderna.clase 1
De la edad media a la moderna.clase 1De la edad media a la moderna.clase 1
De la edad media a la moderna.clase 1Nicole Arriagada
 
Transformaciones económicas en el siglo XIX. España
Transformaciones económicas en el siglo XIX. EspañaTransformaciones económicas en el siglo XIX. España
Transformaciones económicas en el siglo XIX. EspañaAlfredo García
 
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...Ricardo Chao Prieto
 
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...Ricardo Chao Prieto
 

Similar a Estudi i evolució paisatge castelldefels (20)

IdustrializacióN De EspañA S. XIX
IdustrializacióN De EspañA S. XIXIdustrializacióN De EspañA S. XIX
IdustrializacióN De EspañA S. XIX
 
Población y hábitat rural en España
Población y hábitat rural en EspañaPoblación y hábitat rural en España
Población y hábitat rural en España
 
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01
T 10transformacioneseconmicasduranteelsigloxix2011-110117094324-phpapp01
 
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.
El Hinojal. Nº 3. Revista de Estudios del Museo de Villafranca. Diciembre 2014.
 
13 1: Transformaciones Económivas
13 1: Transformaciones Económivas 13 1: Transformaciones Económivas
13 1: Transformaciones Económivas
 
Industrialización y sociedad España siglo XIX
Industrialización y sociedad  España siglo XIXIndustrialización y sociedad  España siglo XIX
Industrialización y sociedad España siglo XIX
 
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.com
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.comConocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.com
Conocer Espana libre de articulo cortesia de ArticleCity.com
 
Ciudad Medieval Elaios
Ciudad Medieval ElaiosCiudad Medieval Elaios
Ciudad Medieval Elaios
 
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xix
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xixNucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xix
Nucleo temc3a1tico-economia-y-sociedad-en-el-siglo-xix
 
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españa
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españaLas transformaciones económicas durante el siglo xix en españa
Las transformaciones económicas durante el siglo xix en españa
 
La economía del mundo feudal.pptx
La economía del mundo feudal.pptxLa economía del mundo feudal.pptx
La economía del mundo feudal.pptx
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIXTema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑATema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
 
De la edad media a la moderna.clase 1
De la edad media a la moderna.clase 1De la edad media a la moderna.clase 1
De la edad media a la moderna.clase 1
 
13.1. las transformaciones económicas durante el siglo xix
13.1. las transformaciones económicas durante el siglo xix13.1. las transformaciones económicas durante el siglo xix
13.1. las transformaciones económicas durante el siglo xix
 
Transformaciones económicas en el siglo XIX. España
Transformaciones económicas en el siglo XIX. EspañaTransformaciones económicas en el siglo XIX. España
Transformaciones económicas en el siglo XIX. España
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Vida cotidiana en ávila en tiempos de Santa Teresa - Iván García Vázquez
Vida cotidiana en ávila en tiempos de Santa Teresa - Iván García VázquezVida cotidiana en ávila en tiempos de Santa Teresa - Iván García Vázquez
Vida cotidiana en ávila en tiempos de Santa Teresa - Iván García Vázquez
 
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo xix: un desarr...
 
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...
Tema 8. Pervivencias y transformaciones económicas en el siglo XIX: un desarr...
 

Más de María Balastegui Torres

Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.
Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.
Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.María Balastegui Torres
 
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+María Balastegui Torres
 
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+María Balastegui Torres
 
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+María Balastegui Torres
 
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE.
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE. Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE.
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE. María Balastegui Torres
 
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017María Balastegui Torres
 
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017María Balastegui Torres
 
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1María Balastegui Torres
 
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2María Balastegui Torres
 
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017María Balastegui Torres
 
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.María Balastegui Torres
 

Más de María Balastegui Torres (20)

Laura lluc
Laura llucLaura lluc
Laura lluc
 
ONA SIERRA PEQUIN
ONA SIERRA PEQUINONA SIERRA PEQUIN
ONA SIERRA PEQUIN
 
Laura Lluc
Laura LlucLaura Lluc
Laura Lluc
 
Kirill projet erasmus
Kirill projet erasmusKirill projet erasmus
Kirill projet erasmus
 
Reunió pares dunkerque 19:12
Reunió pares dunkerque 19:12Reunió pares dunkerque 19:12
Reunió pares dunkerque 19:12
 
Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.
Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.
Vtt equitation. CULTIVONS L'EUROPE ERASMUS+.
 
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Théatre danse. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
 
Santé. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+.
Santé. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+.Santé. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+.
Santé. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+.
 
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Participants partenaires. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
 
Mobilités. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Mobilités. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+Mobilités. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
Mobilités. CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
 
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
L'emploi. FICHES ACTIONS CULTIVONS L'EUROPE. ERASMUS+
 
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE.
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE. Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE.
Histoire et littérature. CULTIVONS L'EUROPE.
 
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017
Environnement. CULTIVONS L'EUROPE 2016-2017
 
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017
Agriculture de qualité. Résumé 2016-2017
 
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1
#Synthèse actions cultivons l'europe 2014 2015 tome 1
 
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2
#Synthèse actions cultivons l'europe 2015 2016 tome 2
 
Rapport du séminaire final à comines
Rapport du séminaire final à cominesRapport du séminaire final à comines
Rapport du séminaire final à comines
 
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017
Ainhoa Asensio : Mon voyage en Belgique: du 19 au 25 avril 2017
 
Espagne congrès Civus et Salus
Espagne congrès Civus et SalusEspagne congrès Civus et Salus
Espagne congrès Civus et Salus
 
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.
Potager 16-17 Ins Josep Lluís Sert. Castelldefels. Barcelona.
 

Último

TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSTEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSjlorentemartos
 
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptx
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptxSINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptx
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptxlclcarmen
 
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdf
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdfHerramientas de Inteligencia Artificial.pdf
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdfMARIAPAULAMAHECHAMOR
 
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIA
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIARAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIA
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIACarlos Campaña Montenegro
 
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...JAVIER SOLIS NOYOLA
 
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticos
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticostexto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticos
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticosisabeltrejoros
 
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosInformatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosCesarFernandez937857
 
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdfPlanificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahua
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahuacortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahua
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahuaDANNYISAACCARVAJALGA
 
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxTIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxlclcarmen
 
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARO
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARONARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARO
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFAROJosé Luis Palma
 
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptx
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptxACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptx
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptxzulyvero07
 
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.José Luis Palma
 
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptx
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptxPRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptx
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptxinformacionasapespu
 
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...Carlos Muñoz
 
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdfBaker Publishing Company
 

Último (20)

TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSTEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
 
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptx
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptxSINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptx
SINTAXIS DE LA ORACIÓN SIMPLE 2023-2024.pptx
 
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdf
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdfHerramientas de Inteligencia Artificial.pdf
Herramientas de Inteligencia Artificial.pdf
 
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIA
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIARAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIA
RAIZ CUADRADA Y CUBICA PARA NIÑOS DE PRIMARIA
 
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...
ACERTIJO DE LA BANDERA OLÍMPICA CON ECUACIONES DE LA CIRCUNFERENCIA. Por JAVI...
 
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticos
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticostexto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticos
texto argumentativo, ejemplos y ejercicios prácticos
 
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosInformatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
 
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdfPlanificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 4to Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
 
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahua
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahuacortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahua
cortes de luz abril 2024 en la provincia de tungurahua
 
Sesión de clase: Defendamos la verdad.pdf
Sesión de clase: Defendamos la verdad.pdfSesión de clase: Defendamos la verdad.pdf
Sesión de clase: Defendamos la verdad.pdf
 
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxTIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
 
Presentacion Metodología de Enseñanza Multigrado
Presentacion Metodología de Enseñanza MultigradoPresentacion Metodología de Enseñanza Multigrado
Presentacion Metodología de Enseñanza Multigrado
 
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARO
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARONARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARO
NARRACIONES SOBRE LA VIDA DEL GENERAL ELOY ALFARO
 
La Trampa De La Felicidad. Russ-Harris.pdf
La Trampa De La Felicidad. Russ-Harris.pdfLa Trampa De La Felicidad. Russ-Harris.pdf
La Trampa De La Felicidad. Russ-Harris.pdf
 
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptx
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptxACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptx
ACUERDO MINISTERIAL 078-ORGANISMOS ESCOLARES..pptx
 
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
 
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptx
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptxPRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptx
PRIMER SEMESTRE 2024 ASAMBLEA DEPARTAMENTAL.pptx
 
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia GeneralRepaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
 
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...
Plan Refuerzo Escolar 2024 para estudiantes con necesidades de Aprendizaje en...
 
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf
2024 - Expo Visibles - Visibilidad Lesbica.pdf
 

Estudi i evolució paisatge castelldefels

  • 1. ESTUDI I EVOLUCIÓ DEL PAISATGE A CASTELLDEFELS 20/ABRIL/2016 JORDI NAVARRO 3r ESO
  • 2. 1 1-Les Masies y elpoblamentdelbaix Llobregatalsegle XlX - 1. El poble de Castelldefels y el seu castell - 2. Castelldefels al segle XIX - 3. Cens electoral - 4. Baix Llobregat o 4.1. Origen de les masies o 4.2.La industria començaa transformar elpaisatge de la comarca o 4.3.La població i el poblament 2-L’agricultura alBaix Llobregatactual:El parc agrari - 1.Introducció - 2.L’agricultura actual al Baix Llobregat - 3.El parc agraridel Baix Llobregat 3-Agricultura delbaix Llobregatdelsegle XX - 1.Evolució i dinàmica de l’activitat industrial del baix Llobregat - 2.L’activitat agrària - 3.Regadiu - 4.El Baix Llobregati el mercatmetropolita de treball - 5.Comparació delterritori Viladecans-Gavà
  • 3. 2 1. LES MASIES Y EL POBLAMENT DEL BAIX LLOBREGAT AL SEGLE XIX NATALIA MARSÀ IDAIRA SANCHEZ SELENA ARDID CLAIRE GOYARD
  • 4. 3 ÍNDEX - 1. El poble de Castelldefels y el seu castell - 2. Castelldefels al segle XIX - 3. Cens electoral - 4. Baix Llobregat o 4.1. Origen de les masies o 4.2.La industria comença a transformar el paisatge de la comarca o 4.3.La població i el poblament
  • 5. 4 L’AGRICULTURA DEL DELTA DEL LLOBREGAT DURANT EL S.XIX: MASIES I POBLES 1. EL POBLE DE CASTELLDEFELS I EL SEU CASTELL A la base el poble de Castelldefels va ser habitats per ibers laietans, i amb ceràmiques trobades en investigacions, data del S.IV aC com a mínim. El poble s’estenia cap a la part més elevada del patrimoni. El castell de Castelldefels estàsituat en un punt alt d’un turó de 59m. Es un castell amb arquitectura romànica. Està envoltat de vegetació. Al seu costat, els romans hi van construir una església. En 1550, Hug Joan Fivaller de Palou, va promoure les obres al castell, i les obres van poderse fergracies a un préstec que va fer el poble de castelldefels. 2. CASTELLDEFELS AL S.XIX: Al segle XIX (1891) abans de que Manuel Girona compres el Castell de castelldefels, el Castell era molt més petit que ara i gairebé en runes, depres de la compra per Manuel Girona el Castell es va ampliar i es va crear una petita muralla al Castell. La gran part de las masies a castelldefels van sorgir al segleXVI.
  • 6. 5 3. CENS ELECTORAL Aquet cens pot donar pistes sobre la agricultura al segle XIX. Es un cens de las persones que podien votar en Castelldefels. Era una societat masclista( les dones no podien votar). La majoria d’edat començaals 25 anys.  DOMICILIS La gent vivia en els mateixos carrers: 11 persones vivien al carrer Major 47 persones vivien en la casa Solar 3 persones vivien al carrer Iglesia 2 persones vivien a la carretera *hi ha persones quevivien a l’església però treballaven de jornalers. Sobre cent Operació % 11/100 64·11/100 17,2% 47/100 64·47/100 73,4% (3/4 de la població vivia a Casa Solares) 3/100 64·3/100 4,7% 2/100 64·2/100 3,1%  PROFESSIONS De tot el cens electoral, havien 3 persones que eren botiguers, 10 persones que eren jornaleres, un sol escriba, un sol forner, un secretari de l’ajuntament, dos pastors i dos propietaris. La majoria de les professions tenien a veure amb el treball de camp, excepte algunes excepcions. Botiguers 300:64 4,7% Jornalers 1000:64 15,6% Labradors 4400:64 62,5% Escribes 100:64 1,6% Forners 100:64 1,6% Sect. Ajunt 200:64 3,1% Propietaris 200:64 3,1% Pastors 200.64 3,1%
  • 7. 6 Conclusions: Al domicili hi ha una columna on indica el numero de la casa on viu cada persona. D’aquipodemdeduir que les persones que tenen el mateix numero son familiars, es a dir, que viuen a la mateixa casa.  NOMS I COGNOMS Tots els noms i cognoms están escrits en castellà perque aquestes dades les elaborava l’administració i la seva llengua era el castellà. Jose 13 persones 20,3% Francisco 7 persones 11% Mariano 3 persones 4,7% Juan 10 persones 15,7% Pablo 5 persones 7,9% Miguel 5 persones 7,9% Salvador 3 persones 4,7% Otros nombres 18 persones 28,1% 4. EL BAIX LLOBREGAT El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s’inicia al paleolític. 4.1ORIGENDE LES MASIES Al segle XVI i XVII va ser l’origen de les masies. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleva i pels pagesos anomenats lliures. Els servents de gleva depenien de tot del senyor i els lliures havien de pagar impostosabusius, tots dos estaven “enganxats” a la terra. Però al segle XV van ser lliures i això va generar noves energies, renovant les cases pairals i crear noves masies durant el segle XVI i XVII .
  • 8. 7 Les masies eren on es conreava la terra, es criava el bestiar , s’elaboraven productes a partir de primeres matèries i es feien activitats artesanals. Les masies eren on vivien els pagesos amb els seus fills, però no eren els amos, encara i així tenien les terres per a ells. 4.2.LA INDUSTRIA COMENÇA A TRANSFORMAR EL PAISATGE DE LA COMARCA La revolució industrial iniciada a Anglaterra al s.XVIII va influir a Catalunya del qual el Baix Llobregatno quedaria al marge. Graciesals recursos hidràulicsper proporcionar energia, el baix Llobregat va poder construir grans fabriques tèxtils, ja que tenien el port de Barcelona a prop. A partir d’aquí, moltes urbanitzacions es van anar industrialitzant i es construïen fabriques,cases, mes zones industrials... A principi del s.XX es comença a utilitzarl’electricitat per a finalitats energètiques.Això va donar una nova industria.
  • 9. 8 4.3 LA POBLACIÓ I EL POBLAMENT La població del baix Llobregat al llarg de la seva història a anat creixent gracies a les bones terres de regadiuper fruites i hortalisses, i terreny pla, ben comunicat i a prop de Barcelona. L’AGRICULTURA L'expansió de l'agricultura, primer de secà i després de regadiu, representa la primera gran transformació del territori ja que es comencenadessecarmaresmeside manera lenta però continuada del Delta. Durant molts segles,eldelta del Llobregatvaser una terra inhòspita i pràcticament despoblada. Grans extensions d'aiguamolls litorals, frondosos boscos de ribera a les vores del riu i platges amb enormes camps de dunes formaven el seu paisatge natural. Quan les maresmes es van començar a dessecar per ser convertides en terres de conreu, es va iniciar la primera gran transformació del territori. Això representa un gran augment de la superfície conreadaque a principis del segle XVI ja és d'una quarta part del territori deltaic existent. La Ribera,entre el Prat actual i Sant Boi, més allunyada del mar, va ser la primera zona ocupada. Aquesta situació d'avanç lent però continuat es va convertir en una constant fins al segle XIX i, de manera molt general, va permetre definir unes característiques que podien exemplificar les relacions entre la presència humana i el medi en aquest llarg període.
  • 10. 9 CASTELLDEFELS AL S.XIX: Al segle XIX (1891) abans de que Manuel Girona compres el Castell de castelldefels, el Castell era molt més petit que ara i gairebé en runes, depres de la compra per Manuel Girona el Castell es va ampliar i es va crear una petita muralla al Castell. La gran parte de las masies a castelldefelsvan sorgir al segleXVI.
  • 11. 10 2. L’AGRICULTURA AL BAIX LLOBREGAT ACTUAL: EL PARC AGRARI
  • 12. 11 - 1.Introducció - 2.L’agricultura actual al Baix Llobregat - 3.El parc agrari del Baix Llobregat ÍNDEX
  • 13. 12 INTRODUCCIÓ: L’agriculturasempreha estatpresental Baix Llobregatperó a partir del 1955-1960 això va cambiar i es va convertir en una comarca indústrial, actualment el sector agraries casinul. Sector d’activitat 1986 1991 Diferència Agricultura 1,6% 1,2% -0,4% Indústria 46,9% 42,8% -4,1% Construcció 6,2% 9,7% +3,5% Serveis 40,9% 46,3% +5,4% Font: El BaixLlobreat: Materialsdidàctics... CATALUNYA AL III TRIMESTRE Total 3.110,9 36,1 Agricultura 46,1 0,3 Indústria 590,3 12,5 Construcció 179,6 0,6 Serveis 2.294 22,6 Font: Idescat Com s’aprecia en el percentatge de la taula a partir del 1991 els serveis van guanyant població activa amb un 46,3%,i l’agricultura decau un 0,4%. L’agriculturaactualal Baix Llobregat Al Baix Llobregatcada vegada mésràpid van desapareguentelsproveïdors i els pagesos. Els pagesos fa dos anys van proposarfer un mercat entre només els agricultors de la comarca, esta situat al Prat i es diu El Mercat de Pagès,es va inaugurar al 2 de Febrerde 2013 i actualment segueix estant, cada dissabte. L’agricultura presenta un 3% del valor total de la producció mundial, davant el 27% de la indústria i el 70% del sectorterciari.
  • 14. 13 El parc agrari del Baix Llobregat El parc agrari engloba la ramaderia i agricultura d’aquella zona. -Predomina al litoral i prelitoral, destaquen els conreus de secà, també hi ha fruiters( cítrics). -En ramaderia destaquen l’oví i el caprí es practiquen de manera extensiva a les zones de secà, el boví i el porcí de manera intensiva. -Els boscos del parc agrari es troben en degradació preocupant, de manera que l’explotació econòmica no resulta del tot rendible.
  • 15. 14 Hem descobert que no cuidem el nostre parc agrari i cada vegada menys. Hem de cuidar les nostres terres com hem fet sempre.
  • 16. 15 3. AGRICULTURA DEL BAIX LLOBREGAT DEL S.XX Fet per: Judith Menezo, Éric Moré, Emilio Porcel, Matías Boedo, Carmen Navarro Classe: E-31 Professor: Jordi Navarro
  • 17. 16 - 1.Evolució i dinàmica de l’activitat industrial del baix Llobregat - 2.L’activitat agrària - 3.Regadiu - 4.El Baix Llobregat i el mercat metropolita de treball - 5.Comparació del territori Viladecans-Gavà ÍNDEX
  • 18. 17 AGRICULTURA DEL BAIX LLOBREGAT DEL S.XX Antes la zona de la comarca del Baix Llobregat era una zona con mucha agricultura, pero sufrió un periodo de transformación entre los años 1955-1960, a causa de la influencia de la metrópolis de Barcelona. Este proceso de transformación sigue en activo hoy en día, pero aun así el peligro de desaparición de esta actividad (agricultura) en una comarca en el área de influencia de Barcelona sigue presente. Los motivos por los que hay que mantener esta actividad en activo son: 1. Poder proveer de forma inmediata, de productos frescos a pueblos y ciudades 2. Porque es un pulmón verde en medio de zonas urbanas muy congestionadas 3. Porque es una actividad básica para las familias agrícolas 4. Para poder preservar el patrimonio cultural (edificaciones, infraestructuras, formas de vida, etc.) Paisaje actual Actualmente la zona del Llobregat sirve como referencia de todo el delta, si tu coges el tren dirección Barcelona puedes observar como los campos de cultivo son de estilos muy parecidos, mayoritariamente son terrenos pequeños alquilados a particulares que los convierten en huertos para su propia subsistencia. También hay terrenos más extensos y algunos contienen invernaderos, para poder mantener la temperatura y así conservar bien los cultivos durante todo el año. • Un invernadero es un lugar cerrado, estático y accesible a pie, que se destina a la horticultura, dotado habitualmente de una cubierta exterior translúcida de vidrio o plástico, que permite el control de la temperatura, la humedad y otros factores ambientales para favorecer el desarrollo de las plantas.
  • 19. 18 Aquí, podemos observar un invernadero típico de la zona del delta del Llobregat. Evolución y dinámica de la actividad industrial del Baix Llobregat Desde los inicios de la industrialización en Cataluña la comarca del Baix Llobregat el terreno ha sido modificado, construyéndose así numerosas industrias. Después de la expansión de la industria del algodón (s.XIX) se crean nuevas industrias modernizadas especializadas en el metal, sector químico, materiales de construcción e incluso textil. Después de la Guerra Civil española se volvió a activar este sector y esto supuso una expansión de la industria gracias a la subida de la economía. Esta gran expansión se llevó a cabo gracias a los siguientes motivos: • Porque se sitúa cerca de la metrópolis de Barcelona • Por sus inmejorables comunicaciones • Porque gracias a Barcelona se instalaron nuevas industrias en la comarca. • Porque tiene terreno de cultivo económico. • Por la gran cantidad de mano de obra de los inmigrantes. • Porque la comarca tiene la disponibilidad de acceder a centros formativos y de investigación.
  • 20. 19 Gracias a esto la comarca ha conseguido, entre otras cosas el dominio de la metalurgia, seguidamente del sector textil y por último el químico y la construcción. La gran crisis económica del año 1973 creo mucha rivalidad entre las diferentes empresas, también se tuvo que remodelar la industria a la par que los nuevos avances tecnológicos. A partir del año 1987 el Baix Llobregat ha podido ir superando con gran dificultad esta inevitable situación todo y que el sector se enfrenta a una enorme tasa de paro. La actividad agraria El Baix Llobregat es una comarca conocida por la cantidad industrial y por la gran cantidad de mano de obra, procedente de los inmigrantes. La crisis ha afectado a los municipios cercanos, y estos han sido capaces de superarla. Todo lo relacionante al entorno urbano ha servido de condicionante para la agricultura del Baix Llobregat, también para su desarrollo tecnológico. Actualmente las tierras de conreo ocupan una cuarta parte del suelo comarcal, aun así la ocupación agrícola de la comarca es superior a la del conjunto de la corporación metropolitana de Barcelona. El terreno agrícola ha perdido mucha extensión de la parte sur de la comarca durante dos etapas. • Crecimiento de la urbanización y la industrialización • Grandes obras públicas y segunda fase del crecimiento humano Una causa importante es el abandono de tierras, la contaminación del agua, del aire y del suelo, provocada por la alta concentración de productos químicos y metales pesados.
  • 21. 20 REGADIO Una de las razones por la cual la agricultura del Baix Llobregat a día de hoy tiene una alta producción, es la técnica del regadío, su utilización ha sido posible gracias a los acuíferos del área más baja del rio, de los pozos y dos canales. Este sistema riega las poblaciones del Delta: Castelldefels, Gavá, Viladecans, el Prat y SantBoi y una parte de Santa Coloma. El sistema más utilizado es el tradicional: consiste en la inundación de los campos y derivaciones. Esta imagen muestra los campos de cultivo que emplean el sistema de regadío: El Baix Llobregat y el mercadometropolitano de trabajo Desde un punto de vista económico, el Baix Llobregat, se encuentra integrado en el área metropolitana de Barcelona. Una parte de los activos del Baix Llobregat trabajan en industrias de fuera de la comarca, que a su mismo tiempo reciben la afluencia de activos de otras comarcas. Esto hace que las cifras de ocupación que hemos visto reflejen una realidad comarcal concreta y cerrada.
  • 22. 21 Comparación delterritorio de Viladecans-Gavà Antes: Mapa 6 En el mapa número 6 entre Viladecans y Gavà de 1948, se ve que aún ha habido algunos cambios pero no son tan radicales como en los años 1955 y 1960. Hay muchos campos de cultivo, también hay una vía de tren, pero no se aprecia nada de población. Se aprecian algunas carreteras y hay gran cantidad de árboles y vegetación.
  • 23. 22 Mapa 7 Entre Viladecans y Gavà en 1947 se ven gran cantidad de población concentrada en un punto del mapa, que también lo envuelve gran cantidad de cultivo. Hay caminos que te lleva a la población y que separan de los campos de cultivo. Se ven algunas edificaciones pero no hay tantos cambios como puede haber entre los años 1955 y 1960.
  • 24. 23 Mapa 8 Se ve la población más repartida que en el mapa anterior, pero hay más cantidad de campos de cultivo. La población no esta tan concentrada como en el mapa anterior y los campos de cultivo envuelve la población. La vía del tren separa la zona donde está la concentración de la población de los campos de cultvo.
  • 25. 24 Actualmente: Este mapa muestra, en comparacióncon los otros, cómo esta zona está mucho más poblada, los campos de cultivo se encuentran a las afueras de la zona urbanizada. También tiene alguna semejanza como ,por ejemplo,que la zona agrícola está separada de la urbanizada por una vía de comunicación. A diferenciaque antiguamente la vía de comunicación era los raíles del tren y actualmente es la autopista. El procesode urbanización ha dado paso a la creación de una gran cantidad de carreteras y calles, esto dificulta la visualización de las vías del tren, cosa que antes no ocurría. L’agricultura al Baix Llobregat actual: El parc agrari Maria Talavera, Ángel Román, Bruno Lopez y Suray INTRODUCCIÓ: L’agricultura sempreha estat present al Baix Llobregat però a partir del 1955-1960 això va cambiar i es va convertir en una comarca indústrial, actualment el sector agraries casinul. Sector d’activitat 1986 1991 Diferència Agricultura 1,6% 1,2% -0,4% Indústria 46,9% 42,8% -4,1% Construcció 6,2% 9,7% +3,5% Serveis 40,9% 46,3% +5,4% Font: El BaixLlobreat: Materialsdidàctics... CATALUNYA AL III TRIMESTRE Total 3.110,9 36,1 Agricultura 46,1 0,3 Indústria 590,3 12,5
  • 26. 25 Construcció 179,6 0,6 Serveis 2.294 22,6 Font: Idescat Com s’aprecia en el percentatge de la taula a partir del 1991 els serveis van guanyantpoblació activa amb un 46,3%, il’agriculturadecau un 0,4%. L’agricultura actual al Baix Llobregat Al Baix Llobregat cada vegada més ràpid van desapareguent els proveïdors i els pagesos. Els pagesos fa dos anys van proposar fer un mercat entre només els agricultors de la comarca, està situat al Prati es diu El Mercat de Pagès, es va inaugurar al 2 de Febrer de 2013 i actualmente segueix estant cada dissabte. L’agricultura presenta un 3% del valor total de la producció mundial, davantel 27% de la indústria i el 70% del sector terciari.