MORFOLOGIA VERBAL 
Problemes i observacions
1. Formes impròpies 
 Verbs de la 2ª conjugació que fan terminacions NO normatives amb –guer (a 
l’infinitiu), –guent (al gerundi) i participis mal construïts: 
*Sapiguer *poguent *permitit *admitit 
*imprimit 
*empenyat *oferit *sapigut *capigut *vengut 
 Participis correctes: 
 Coure: cuit (de cocció) o cogut (fer coïssor) 
 Pertànyer: pertangut o pertanyut 
 Romandre: romàs 
 Desprendre: desprès (deslligar) 
 despendre: despès (gastar) 
 Són incoatius: discut-eix-o, gaud-eix-o, divert-eix-o... 
 Incoatius incorrectes: aparèixer (+ derivats) i conèixer (+ derivats): 
 *Coneixo 
 *Desapareixo 
 *Apareixi 
 *Coneixi 
© Mercè 
Pallarols
2. Imperatiu 
 No té 1ª persona del singular 
 Només en oracions afirmatives; en les prohibitives, 
usem el present de subjuntiu 
 Beu, begui, beguem, beveu, beguin 
 Encén, encengui, encenguem, enceneu, encenguin. 
 No encengueu foc, no begueu aigua 
 Les ordres i les instruccions no es poden fer en 
infinitiu 
 Tenir i veure tenen diferents formes 
 Veure: tu ves/veges, vosaltres veieu/vegeu 
 Tenir: tu tingues/té/ten, vosaltres tingueu/teniu 
© Mercè 
Pallarols
3. Infinitiu 
 Mai un infinitiu al lloc d’un imperatiu 
 * Usar en cas d’incendi 
 Si un infinitiu no té valor substantiu no pot portar article 
 *A poder ser 
 *A no ser que 
 Infinitiu de recapitulació 
 Finalment, *afegir que hi ha... 
 Nom + a + infinitiu: propi del llenguatge administratiu; en altres tipus, 
no 
 Total a pagar: el total que s’ha de pagar... 
 Informació a consignar: la informació que cal consignar... 
 Davant infinitiu, només A, DE i PER. Mai AMB ni EN 
 Només podem posar EN quan l’oració d’infinitiu té valor temporal o 
causal: 
 En començar el partit... 
 Al/En arribar la policia... 
© Mercè 
Pallarols
4. Gerundi 
 No pot expressar una acció posterior o consecutiva 
respecte al verb principal; ha de ser anterior o 
simultània 
 Va caure sortint de casa 
 Pujava les escales portant tots els paquets 
 * Es va calar foc a l’oficina cremant-se tot l’arxiu 
 * El forense va examinar l’inculpat donant-lo d’alta 
 Sovint, el gerundi va reforçat amb les partícules 
(sense significat) tot / bo i 
 Llegeix el diari tot i esmorzant 
 Passa apunts bo i menjant un entrepà 
© Mercè 
Pallarols
5. Participi 
 Concordança 
 Hem comprat una casa i l’hem ensenyat/da als amics 
 No fer la concordança representa pobresa lèxica 
 Requeriment: pronom feble de 3ª persona actuant 
de CD (la, els, les, en) precedint el verb 
 Les teves germanes, les hem vistes abans 
 He anat amb els jugadors i els he vistos com sortien 
 * Aquests drames, els he vistos representar sovint. [“els” 
és CD de “representar”] 
© Mercè 
Pallarols
6. Observacions 
Imperfets d’indicatiu i de subjuntiu 
 S’usen indistintament per expressar una condició 
 Si ens arreglaven el carrer els votaríem 
 Si ens arreglessin el carrer els votaríem 
Futur 
 A les oracions adverbials de temps i en les 
substantives de relatiu, podem recórrer indistintament 
al present de subjuntiu i al futur 
 Quan surtis a fer l’exposició, no miris als ulls de la gent 
 Quan sortiràs a fer l’exposició, no miris als ulls de la gent 
 Els que es distreguin no endevinaran el resultat 
 Els que es distrauran no endevinaran el resultat 
© Mercè 
Pallarols
6. Observacions 
Condicional 
 L’estàndard dóna preferència al condicional compost sobre el 
plusquamperfet de subjuntiu en la segona part de les frases condicionals i 
concessives: 
 Si ho haguessis fet abans, no hauríem (*haguéssim) patit tant 
 Encara que haguéssiu vingut abans, no ho hauríeu (*haguéssiu) vist 
 En oracions amb verbs com “confiar” i “esperar” i d’altres que signifiquen 
“tenir confiança”, la normativa diu que hem d’usar el condicional o el futur i 
no pas el subjuntiu 
 Confio que em donaran (*donin) permís 
 Esperava que ho entendries (*entenessis) 
Verbs transitius i intransitius 
 Transitius: 
 Preocupar: la inflació preocupa la gent 
 Afectar: la malaltia afecta sobretot els nens 
 Dimitir: ha dimitit el càrrec 
 Intransitius: trucar, telefonar i escriure 
 Els 4 verbs que usem per designar els àpats són Intransitius: 
 *Avui he esmorzat un entrepà 
 *Què has esmorzat? 
© Mercè 
Pallarols
6. Observacions 
Verbs pronominals 
 Necessàriament s’han de conjugar posant-hi un pronom personal feble, que 
forma part del verb però que no fa cap funció sintàctica ni substitueix cap 
element: 
 Pronominals: entrenar-se, aprimar-se, engreixar-se, imaginar-se, asseure’s... 
 No pronominals: baixar, callar, pujar, caure, cobrar, marxar, fer el sord/despistat, 
quedar solter/parat, passar per un lloc, seure... 
 Riure ≠ riure’s semblar ≠ assemblar-se a 
 Seure ≠ asseure’s portar ≠ emportar-se 
 Dormir ≠ adormir-se 
 Certs verbs incorporen els pronoms adverbials en i hi, dels quals no poden 
prescindir. Donen al verb un significat molt concret, ja que, sense el pronom 
existeixen igualment, però amb pronom són més precisos: 
 Veure-hi, sentir-hi, fixar-s’hi, entendre-hi, caure-hi, fer-s’hi, tocar-hi, saber-hi, posar-s’hi, 
anar-se’n, tornar-hi, sortir-se’n, saber-ne, dir-ne.... 
Donar  fer 
 Normalment, “donar” s’ha de substituir per “fer” en frases fetes: 
 Fer petons, un passeig, una classe, una abraçada, llàstima, goig, pena, por, 
vergonya, una impressió, una conferència... 
© Mercè 
Pallarols
7. Perífrasis verbals 
 Dos verbs col·locats l’un al costat de l’altre, 
directament o mitjançant una preposició o conjunció 
 El primer verb (auxiliar) perd el significat i es conjuga 
 El segon verb es presenta en forma no personal 
(infinitiu, gerundi o participi) i conté el valor semàntic 
de la perífrasi 
© Mercè 
Pallarols
7. Perífrasis verbals d’infinitiu 
 Obligació o necessitat 
 Haver + de + infinitiu 
 Caldre + infinitiu 
 Fer falta 
 Ser necessari 
 Necessitar + infinitiu o oració 
 Convenir + infinitiu o oració 
 Probabilitat 
 Deure + infinitiu 
 Possibilitat 
 Poder + infinitiu 
 Imminència 
 Anar + a + infinitiu 
 Estar a punt de + infinitiu 
Barbarismes 
*Hi ha que fer això 
*Tinc que anar 
*Devem informar 
*És precís acabar 
Barbarisme 
*Deuen de ser les sis 
Barbarismes 
*Potser avui vingui el 
ministre 
© Mercè 
Pallarols
7. Perífrasis verbals 
DE GERUNDI 
 Duració 
 Estar + gerundi 
 Anar + gerundi 
 Conseqüència 
 Acabar + gerundi 
DE PARTICIPI 
 Conseqüència 
 Quedar + participi 
 Restar + participi 
 Deixar + participi 
 Finalització 
 Donar + per + participi 
Es prefereix el present 
d’indicatiu 
Barbarismes 
*La neu acabarà per produir 
problemes 
© Mercè 
Pallarols

2.1. Morfologia verbal

  • 1.
  • 2.
    1. Formes impròpies  Verbs de la 2ª conjugació que fan terminacions NO normatives amb –guer (a l’infinitiu), –guent (al gerundi) i participis mal construïts: *Sapiguer *poguent *permitit *admitit *imprimit *empenyat *oferit *sapigut *capigut *vengut  Participis correctes:  Coure: cuit (de cocció) o cogut (fer coïssor)  Pertànyer: pertangut o pertanyut  Romandre: romàs  Desprendre: desprès (deslligar)  despendre: despès (gastar)  Són incoatius: discut-eix-o, gaud-eix-o, divert-eix-o...  Incoatius incorrectes: aparèixer (+ derivats) i conèixer (+ derivats):  *Coneixo  *Desapareixo  *Apareixi  *Coneixi © Mercè Pallarols
  • 3.
    2. Imperatiu No té 1ª persona del singular  Només en oracions afirmatives; en les prohibitives, usem el present de subjuntiu  Beu, begui, beguem, beveu, beguin  Encén, encengui, encenguem, enceneu, encenguin.  No encengueu foc, no begueu aigua  Les ordres i les instruccions no es poden fer en infinitiu  Tenir i veure tenen diferents formes  Veure: tu ves/veges, vosaltres veieu/vegeu  Tenir: tu tingues/té/ten, vosaltres tingueu/teniu © Mercè Pallarols
  • 4.
    3. Infinitiu Mai un infinitiu al lloc d’un imperatiu  * Usar en cas d’incendi  Si un infinitiu no té valor substantiu no pot portar article  *A poder ser  *A no ser que  Infinitiu de recapitulació  Finalment, *afegir que hi ha...  Nom + a + infinitiu: propi del llenguatge administratiu; en altres tipus, no  Total a pagar: el total que s’ha de pagar...  Informació a consignar: la informació que cal consignar...  Davant infinitiu, només A, DE i PER. Mai AMB ni EN  Només podem posar EN quan l’oració d’infinitiu té valor temporal o causal:  En començar el partit...  Al/En arribar la policia... © Mercè Pallarols
  • 5.
    4. Gerundi No pot expressar una acció posterior o consecutiva respecte al verb principal; ha de ser anterior o simultània  Va caure sortint de casa  Pujava les escales portant tots els paquets  * Es va calar foc a l’oficina cremant-se tot l’arxiu  * El forense va examinar l’inculpat donant-lo d’alta  Sovint, el gerundi va reforçat amb les partícules (sense significat) tot / bo i  Llegeix el diari tot i esmorzant  Passa apunts bo i menjant un entrepà © Mercè Pallarols
  • 6.
    5. Participi Concordança  Hem comprat una casa i l’hem ensenyat/da als amics  No fer la concordança representa pobresa lèxica  Requeriment: pronom feble de 3ª persona actuant de CD (la, els, les, en) precedint el verb  Les teves germanes, les hem vistes abans  He anat amb els jugadors i els he vistos com sortien  * Aquests drames, els he vistos representar sovint. [“els” és CD de “representar”] © Mercè Pallarols
  • 7.
    6. Observacions Imperfetsd’indicatiu i de subjuntiu  S’usen indistintament per expressar una condició  Si ens arreglaven el carrer els votaríem  Si ens arreglessin el carrer els votaríem Futur  A les oracions adverbials de temps i en les substantives de relatiu, podem recórrer indistintament al present de subjuntiu i al futur  Quan surtis a fer l’exposició, no miris als ulls de la gent  Quan sortiràs a fer l’exposició, no miris als ulls de la gent  Els que es distreguin no endevinaran el resultat  Els que es distrauran no endevinaran el resultat © Mercè Pallarols
  • 8.
    6. Observacions Condicional  L’estàndard dóna preferència al condicional compost sobre el plusquamperfet de subjuntiu en la segona part de les frases condicionals i concessives:  Si ho haguessis fet abans, no hauríem (*haguéssim) patit tant  Encara que haguéssiu vingut abans, no ho hauríeu (*haguéssiu) vist  En oracions amb verbs com “confiar” i “esperar” i d’altres que signifiquen “tenir confiança”, la normativa diu que hem d’usar el condicional o el futur i no pas el subjuntiu  Confio que em donaran (*donin) permís  Esperava que ho entendries (*entenessis) Verbs transitius i intransitius  Transitius:  Preocupar: la inflació preocupa la gent  Afectar: la malaltia afecta sobretot els nens  Dimitir: ha dimitit el càrrec  Intransitius: trucar, telefonar i escriure  Els 4 verbs que usem per designar els àpats són Intransitius:  *Avui he esmorzat un entrepà  *Què has esmorzat? © Mercè Pallarols
  • 9.
    6. Observacions Verbspronominals  Necessàriament s’han de conjugar posant-hi un pronom personal feble, que forma part del verb però que no fa cap funció sintàctica ni substitueix cap element:  Pronominals: entrenar-se, aprimar-se, engreixar-se, imaginar-se, asseure’s...  No pronominals: baixar, callar, pujar, caure, cobrar, marxar, fer el sord/despistat, quedar solter/parat, passar per un lloc, seure...  Riure ≠ riure’s semblar ≠ assemblar-se a  Seure ≠ asseure’s portar ≠ emportar-se  Dormir ≠ adormir-se  Certs verbs incorporen els pronoms adverbials en i hi, dels quals no poden prescindir. Donen al verb un significat molt concret, ja que, sense el pronom existeixen igualment, però amb pronom són més precisos:  Veure-hi, sentir-hi, fixar-s’hi, entendre-hi, caure-hi, fer-s’hi, tocar-hi, saber-hi, posar-s’hi, anar-se’n, tornar-hi, sortir-se’n, saber-ne, dir-ne.... Donar  fer  Normalment, “donar” s’ha de substituir per “fer” en frases fetes:  Fer petons, un passeig, una classe, una abraçada, llàstima, goig, pena, por, vergonya, una impressió, una conferència... © Mercè Pallarols
  • 10.
    7. Perífrasis verbals  Dos verbs col·locats l’un al costat de l’altre, directament o mitjançant una preposició o conjunció  El primer verb (auxiliar) perd el significat i es conjuga  El segon verb es presenta en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) i conté el valor semàntic de la perífrasi © Mercè Pallarols
  • 11.
    7. Perífrasis verbalsd’infinitiu  Obligació o necessitat  Haver + de + infinitiu  Caldre + infinitiu  Fer falta  Ser necessari  Necessitar + infinitiu o oració  Convenir + infinitiu o oració  Probabilitat  Deure + infinitiu  Possibilitat  Poder + infinitiu  Imminència  Anar + a + infinitiu  Estar a punt de + infinitiu Barbarismes *Hi ha que fer això *Tinc que anar *Devem informar *És precís acabar Barbarisme *Deuen de ser les sis Barbarismes *Potser avui vingui el ministre © Mercè Pallarols
  • 12.
    7. Perífrasis verbals DE GERUNDI  Duració  Estar + gerundi  Anar + gerundi  Conseqüència  Acabar + gerundi DE PARTICIPI  Conseqüència  Quedar + participi  Restar + participi  Deixar + participi  Finalització  Donar + per + participi Es prefereix el present d’indicatiu Barbarismes *La neu acabarà per produir problemes © Mercè Pallarols