Este documento presenta once fuentes históricas sobre Juana la Loca y su encarcelamiento. Las fuentes provienen de personas cercanas a Juana y su familia, como cartas, crónicas y documentos oficiales. Algunas fuentes argumentan que Juana no estaba loca y fue encarcelada injustamente, mientras que otras apoyan la narrativa de que sufría de enfermedad mental y no podía gobernar. El propósito del documento es analizar estas fuentes para determinar si Juana realmente estaba loca o fue víctima de una

1. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
Estava boja Juana la loca?1
El cas segueix sent avui dia un misteri important. Casada molt jove
amb un príncep estranger va viure a Flandes fins a la mort de la seva
mare la reina Isabel, convertint-se en reina de Castella. Poc després de
venir a Espanya el seu marit morí sobtadament i ella fou apartada del
poder pel seu pare, Ferran el Catòlic. Per a una part important del po-
ble castellà, principalment els habitants de les ciutats i per a alguns
sectors de la noblesa, la reina no estava boja i li van donar suport
front al seu pare i després front al seu fill Carles l’Emperador.
Tancada pel seu pare al castell de Tordesillas (Valladolid), i mantingu-
da allà pel seu propi fill, hi va romandre més de 40 anys fins a la seva
mort, considerada com a malalta mental.
La vostra tasca consistirà en analitzar una sèrie de documents per determinar si Joana estava
efectivament boja o fou la víctima d’una intriga política. Per aconseguir-ho haureu de revisar i
valorar diversos documents.
Al final heu de presentar un informe en el que establiu les vostres pròpies conclusions sobre
aquest tema en un documento de text amb imatges.
A.- Quines opinions estan a favor de la bogeria de Juana i quines en contra i els possibles in-
teressos en un sentit o altre.
B.- La vostra conclusió com a historiador/a després d’estudiar aquest tema.
Per a dur a terme aquesta feina d’ investigació heu de seguir una sèrie de passos:
En primer lloc cal esbrinar dades sobre la reina Joana I de Castella (pàg. 8) i la seva família. És a
dir, el seu arbre genealògic. Així podreu veure qui eren els seus pares i germans, amb qui es van
casar, etc. Pot ajudar-vos la plantilla de la pàgina 9.
En segon lloc, estudieu els mapes d’Europa (pàg. 2) i observeu els territoris amb els que els Reis
Catòlics buscaren aliances o els que conqueriren i deduïu quin país pretenien aïllar. Us servirà
per comprendre les causes del seu matrimoni amb Felip de Borgonya.
En tercer lloc, llegiu els documents existents sobre Joana (pàgs. 3-4).
Amb ells podreu obtenir informacions de fonts històriques de l’època
amb opinions tant a favor com en contra. Useu la plantilla (pàg. 5) per
extraure la informació d’aquells documents.
En quart lloc, elaboreu la conclusió justificant la vostra opinió. Podeu
consultar les pautes per a elaborar una argumentació (pàg.6)
Utilitzeu els criteris d’avaluació (pàg.7) per comprovar si heu realitzat
correctament el treball.
1
Activitat adaptada i traduïda de la webquest: http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/webquestjuana.htm
1

2. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
MAPA: ALIANCES MATRIMONIALS DELS REIS CATÒLICS
MAPA: L’HERÈNCIA EUROPEA DE CARLES I
2

3. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
Fonts històriques que poden aportar informació sobre el cas de Joana
Doc 1. «La Reina, nuestra señora (Juana) ha dicho Doc 5: «me juzgan que tengo falta de seso, y por ser
que quiere salir esta Semana Santa a Santa Clara, y cosa maliciosamente dicha… hablad con el rey, mi
para esto ha mandado limpiar las ropas ...y algunos padre, de parte mía, porque los que esto publican
criados de la casa y vecinos de la Villa de Tordesillas (dicen que el rey lo dice) para... poder él gobernar
han dicho que yo tengo presa a S.A. Juana para que nuestros reinos.
no salga. Yo he dicho a la Reina que el Rey (Fernan- Bien sé que el rey Felipe, mi esposo, escribió queján-
do), mi señor, su padre, está vivo. Porque aquí a su dose de mi, pero esto es algo que no debiera salir
Alteza (se refiere a Juana), le digo que lo manda y entre padres e hijos, que si en algo yo usé de pasión,…
ordena el Rey, y lo acata mejor. .....() Después que a no fue otra causa que los celos.»
vuesa Majestad escribí, vuestra madre me ha dicho La reina Juana escribe al Sr. De Veyre 1505.
que le escriba al Rey, su señor padre, que no puede
sufrir la vida que tiene, que ha tanto tiempo que la Doc 6:« Hizo divulgar (Don Fernando) que yo la reina
tiene encerrada, y como presa... En Valladolid y Me- no era para reinar y en su presencia y ausencia se dijo
dina (del Campo) se ha dicho que la Reina, nuestra de todo cuanto se pensó (de Juana y de Felipe) y de
señora está presa y que sería bien que la llevasen a nuestra corona real (.....os pido que) aviséis a las villas
Valladolid u otro sitio grande.» y lugares fortalezas y vasallos desa ciudad para no
Fragmentos de la correspondencia del marqués de obedecer por gobernador a dicho rey de Aragón.»
Denia con Carlos I entre 1519 y 1520. Carta de Felipe y Juana a los nobles castellanos en
septiembre de 1505
Doc 2. «Casi todos los servidores y criados de la Reina
Juana dicen que S.A. ha sido agraviada y retenida por Doc 7: «… En cuanto a lo del casamiento del Rey de
la fuerza catorce años en aquel castillo como si no Inglaterra con la reina de Castilla, mi hija Juana, ha-
estuviera en sí, habiendo estado siempre en buen seso béis de saber que dicha reina trae de continuo consigo
y tan prudente como lo fue en el principio de su ma- el cuerpo del rey D. Felipe, su marido, y nunca pude
trimonio. convencerla para que lo sepultase. Ha mostrado que
“...jamás han podido (los Comuneros) conseguir que desea que dicho cuerpo no se entierre y yo, por lo que
firmase (Juana), y no dude V.M. Carlos I, que si una toca a su salud, ninguna cosa le contradigo; mas,
sola firma pudiese obtenerse de S.A. la reina Juana, poco a poco, yo trabajaré para que dicho cuerpo se
supondría grandísima revuelta y confusión en estos sepulte...»
reinos a más de la que hay...» El rey Fernando escribe al embajador español en
Fragmento de la correspondencia del Cardenal Inglaterra a fines de 1507.
Adriano (de Utrecht) a Carlos en 1520
Doc 8: «La Reina nuestra señora, partió … llevando
Doc 3: «los criados y servidores de la reina dicen consigo el cuerpo del Rey, su marido... No se ha podi-
públicamente que el padre y el hijo la han detenido do conseguir de su Alteza que desistiese de su idea y
tiránicamente y que era tan apta para gobernar como que dejase el cuerpo por ahora … está todo el mundo
lo fue (su madre).» escandalizado con esta partida, porque ha sido muy
El Cardenal Adriano de Utrecht escribe a Lope Hur- dañosa para todos con eses disparate que ha hecho la
tado de Mendoza. Reina, no hay ni chico ni grande que ya no diga que
está perdida y sin ningún seso.»
Doc 4: «La reina nuestra señora dijo muy buenas Lope de Conchillos escribe a Miguel Perez de Al-
cosas a los que estaban. Cuando le dijeron que su hijo mazán en diciembre de 1506.
usaba el título de rey en perjuicio suyo, dijo que así
era la costumbre (en su reino). Cuando le dijeron que Doc 9: «Conviene saber como la dicha Serenísima
había muchos males en el reino, dijo que nadie la reina, nuestra hija, de ninguna manera se quiere
revolviese contra su hijo.» ocupar en ningún negocio de gobernación, y aunque
Lope Hurtado de Mendoza escribe al rey Carlos en lo quisiese facer, será total destrucción y perdimiento
1520. destos Reynos, según sus enfermedades y pasiones,
que aquí no se expresan por la honestidad...»
Acuerdo entre Fernando y Felipe para retirar el po-
der a Juana 1506. (Corcordia de Villafáfila)
3

4. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
Doc 10: «El rey se subió cierto día a comer a la forta- Doc. 11
leza de Burgos, que tenía D. Juan Manuel, y después
de haber comido jugó a la pelota con D. Juan de Casti-
lla y otros caballeros. Y acabado el juego se sintió mal
dispuesto y se bajó a palacio y esa noche tuvo una
recia calentura, la cual le fue tanto cresciendo, que
murió al seteno día, que fue viernes, a veinte y cinco
días del mes de septiembre, en lo mejor de su juven-
tud, de edad de veinte y nueve años.»
«… Quiso mucho a la reina; sufríale mucho y encubría
todo lo que podía las faltas que della sentía acerca del
gobernar. »
Lorenzo Padilla cronista de Felipe el Hermoso.
En aquest quadre es representa a Juana amb uns cortesans.
Darrere de la cortina hi ha el cadàver del seu espòs
Una font històrica no parla. Una carta, un quadre, una llei es van fer per a un moment o una època. No
per a que l’estudiaren els historiadors. Malgrat tot, si els fem les preguntes correctes, aconseguirem que
ens diguin coses.
Els textos anteriors estan escrits per persones relacionades amb la vida de Juana. Per tant s’ha de
tenir molta cura a l’hora de valorar les seves opinions. Pot ser útil preguntar-li al text qüestions com
aquestes:
4

5. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
Plantilla per a extraure informació de fonts històriques relacionades amb el cas de Juana La Loca.
Matriu pera extraure informació de fonts històriques i historiogràfiques
Per què ho diu
Qui parla. Quin interès pot Identifica la font.
És fiable la seva
Identificació del Què diu tenir en el cas Directa / indirecta.
opinió
personatge Obté algun bene- Data del document.
fici o perjudici.
DOC 1
DOC 2
DOC 3
DOC 4
DOC 5
DOC 6
DOC 7
DOC 8
DOC 9
DOC 10
DOC 11
5

6. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
L’ARGUMENTACIÓ
Expressar
• dades
• proves
• raons
• arguments
Què és • opinions
• idees
• judicis
• crítiques
amb la intenció de convèncer al receptor.
o Aprendre a defensar les pròpies conviccions i entendre que una mateixa situació es
pot interpretar de maneres molt diferents, totes vàlides per a les persones que les
defensen.
Serveix per o Fer compartir un sistema de valors, una opinió
o Canviar a algú la manera de pensar, el punt de vista.
o Capacitat de rebatre o modificar les idees d’algú altre.
o Defenses i acusacions, crítiques artístiques...
1. Afirmar tesis o arguments apresos o idees personals.
2. Justificar un punt de vista que es vol defensar.
3. Utilitzar explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari.
4. Els arguments han de ser: certs, objectius, d’analogia o comparació, d’autoritat,
racionals (basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), d’exemplificació.
Què s’ha de fer
5. Evitar falsos arguments, fal·làcies (argument defectuós), falsa autoritat, ignorància,
ofensa, generalització, emotivitat (apel·lar als sentiments d’afalagar, despertar com-
passió, tendresa, odi...)
6. Refutar d’altres punts de vista possibles sobre la qüestió.
7. Cedir en certs punts per defensar millor el propi.
Quina és la teva opinió?
Quines raons pots donar per defensar-la?
Preguntes
Si algú estigués en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir?
Com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?
Títol
Exposició de la tesi que es vol defensar al principi.
Organització dels arguments, raons, fets i explicacions a partir d’un esquema.
Preveure la defensa i la refutació.
Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perquè, però, sinó, encara
Com s’ha de cons-
que, per tant...
truir el text Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar)
Adjectius valoratius, substantius abstractes
Informació per parts o per blocs
Intertextualitat: citacions, referències, comentaris d’altres textos
Conclusió
a. Un text o exposició oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del
destinatari.
b. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor).
c. Amb un nombre suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crítiques,
Resultat a obtenir refutacions...
d. Solidesa i qualitat dels arguments.
e. Els arguments no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions.
f. Ús adequat del lèxic de l’àrea.
- Tesi: visió que l’emissor vol veure acceptada per l’emissor.
- Argument: raó per convèncer algú, provar o refutar alguna cosa.
6

7. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
CRITERIS AVALUACIÓ: INFORME SOBRE LA BOGERIA DE JOANA I
Criteris Insuficient Suficient Bé Molt Bé
Ho fa bé, però no Presenta de forma
clarifica de forma clara i ordenada
No la fa o la fa ma- La fa de forma molt
Introducció suficient l’objectiu l’activitat a realitzar.
lament simple.
principal de Indica l’època i situa
l’activitat. el context històric.
No dóna detalls im- Indica les diferències
No el fa o el fa ma- És precís i ric en
Arbre genealògic portants como da- entre uns personat-
lament detalls i imatges
tes, fets, etc. ges i altres
No dóna detalls im- Descriu els perso-
No ho fa o ho fa És precisa i rica en
Biografia portants como da- natges i fets més
malament detalls
tes, fets, etc. importants
Explica els mapes de
Ho fa bé, però o
forma exacta i orde-
Mapes de les Ho fa de forma in- explica les repercus-
No ho fa o ho fa nada, aportant da-
monarquies completa i amb er- sions històriques
malament des i assenyalant les
europees rors significatius dels fets assenyalats
causes i conseqüèn-
als mapes
cies dels fets
Senyala correcta- Determina de mane-
No senyala o ho fa ment les diferències ra clara i argumen-
Senyala amb errors
Anàlisi dels malament les dife- entre unes fonts i tada les fonts a fa-
les diferents proves
documents rències entre unes altres, però no les vor i en contra de la
a favor o en contra
fonts i altres argumenta sufici- bogeria de Juana i
entment classifica els autors
No extrau conclu- Són encertades i de
Les conclusions són Són correctes però
Conclusions sions o estan mala- caràcter científic,
molt simples no aprofundeix.
ment basades en els fets.
Informe complet
Informe molt pobre:
que presenta cada
no segueix els pas-
Informe ben presen- pas clarament dife-
Presentació, sos o ho fa de mane- Informe adequat en
tat: segueix tots els renciat, amb una
Ortografia, Redacció ra incompleta i des- les formes, tot i que
passos aportant bona presentació
i Organització del ordenada, amb pocs força simple i quasi
color, imatges de informàtica. Utilitza
text recursos i amb molts sense informatitzar
qualitat, etc marcadors, connec-
errors ortogràfics i
tors i el lèxic és ade-
gramaticals
quat.
7

8. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
http://www.terra.es/personal/deberdi/fermocomunidad.
http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/textos_de_juana/verbio.htm
Juana I la Loca
Reina de Castilla (1504-1555)
N
ació el 6 de noviembre de 1479. buen esposo, y después de haber permane-
Segunda hija de los Reyes Católi- cido allí durante todo el funeral, hizo subir el
cos, fue educada por Beatriz Galin- féretro y abrirlo, primero la caja de plomo, y
do, 'la Latina'. En el año 1496 se casó con luego la de madera, y desgarró los sudarios
archiduque Felipe (el Hermoso), primogéni- embalsamados que envolvían el cadáver. Y
to de Maximiliano de Austria y de María de hecho esto, púsose a besar los pies de su
Borgoña, para así fortalecer la política in- esposoquot;.
ternacional de su padre. Recibió malos tra-
tos de Felipe, eso con las continuas ausen-
cias y constantes infidelidades influyeron en
el comportamiento de la Reina. Tras la
muerte de sus hermanos Juan e Isabel, y su
sobrino Miguel de Portugal en 1500, pasó a
ser heredera de Castilla y Aragón. A pesar
de que estaban claros sus problemas de
enajenación mental y a las tendencias fran-
Bastó el deseo de Felipe de ser enterrado
cesas de su marido, su madre Isabel la
en Granada para que la Reina de Castilla
nombró heredera en su testamento, aun-
iniciara un peregrinaje con el féretro que
que especificó que en caso de ausencia o
duró tres años (1506-1509). La acentuación
incapacidad administrase el reino Fernando
del desequilibrio de Juana hizo que Fernan-
el Católico hasta la mayoría de edad de su
do asumiera de nuevo el gobierno de Casti-
nieto Carlos, el futuro Carlos I. Juana y su
lla en 1506. Cuando murió, su nieto Carlos
marido fueron reconocidos como herederos
se hizo dar el título de rey, aunque Juana
por las Cortes de Castilla y de Aragón. En
siguió siendo reina y en los documentos su
1504 falleció Isabel, y Fernando tenía espe-
nombre figuraba en primer lugar. Por lo
ranzas de conservar el gobierno en nombre
demás la reina permaneció, hasta su muer-
de su hija, pero la actitud de una parte de la
te, alejada de toda actividad política en su
nobleza castellana, que se acercó a Felipe,
residencia de Tordesillas. Su cuerpo des-
le obligó a retirarse a Aragón. Felipe el
cansó en la cripta del convento hasta 1574,
Hermoso murió por beber un vaso de agua
momento en el que su nieto, Felipe II, lo
helada después de jugar a pelota. Tenía 28
trasladó primero a El Escorial y después a
años, cinco hijos y otro en camino. quot;Llegada
Granada.
a Miraflores, descendió a la fosa sepulcral
donde había sido depositado el cuerpo de su
8

9. IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
Plantilla per organitzar l’arbre genealògic de Joana I de Castella
Avis materns Avis paterns
TÍTOL: ___________________________________________
Pare Mare
Mare Pare
Germana Germà Germana Germana Joana I de Castella Felip de Borgonya
(La Loca) (El Hermoso)
Filla Fill Filla Fill Filla Filla
No oblideu incloure dades com dates de naixement i mort, amb qui es va casar, on van regnar….
Substituïu els textos en gris pels noms dels personatges. També podeu incloure-hi fotografies dels mateixos.
9