Seguimiento farmacoterapéutico del paciente;
Validación de la prescripción;
Plan de actuación farmacéutica;
Fuentes, tipos y formas de seguimiento
farmacoterapéutico del paciente;
Evaluación de resultados en el paciente;
Informe de Atención Farmacéutica final.
Seguimiento farmacoterapéutico del paciente;
Validación de la prescripción;
Plan de actuación farmacéutica;
Fuentes, tipos y formas de seguimiento
farmacoterapéutico del paciente;
Evaluación de resultados en el paciente;
Informe de Atención Farmacéutica final.
La conciliación de la medicación es el proceso de conocer la medicación que el paciente tomaba previamente y compararla con la medicación prescrita en el ingreso, en los traslados de unidad o en el alta hospitalaria para garantizar que se prescriban todos los medicamentos necesarios en la dosis y en la pauta correcta
Estrategia de Uso Racional de Medicamentos: Experiencia colombiana / Laura Pi...EUROsociAL II
Estrategia de Uso Racional de Medicamentos: Experiencia colombiana / Laura Pineda - Dirección de Medicamentos y Tecnologías en Salud / Ministerio de Salud de Colombia
Memorias 2014 - 6a Conferencia Científica Anual sobre Síndrome Metabólico - Presentación Tabajos Libres Orales - MÓDULO: TERAPÉUTICA Y SM - Intervenciones del profesional farmacéutico en el tratamiento integral y multidisciplinario de pacientes con síndrome metabólico
Camacho M. David*, Rivera B. Edna*****, Hernández S. Joaquín***,
Gómez C. Xóchitl A.****,García J. Sara*, Medellín C. Itzel*, Torres N. Juan de J.*,
Juárez E. Fanny*, Montes C. María de la P.**, Nieto R. Alejandro*
* Facultad de Farmacia, Universidad Autónoma del Estado de Morelos (UAEM), ** Hospital Henri Dunant,
*** Escuela de Nutrición , UAEM, **** Centro Médico Universitario, UAEM, ***** UAEM
Sesión general hospitalaria. Capio Hospital Universitari Sagrat Cor.
'Proyecto de conciliación de la medicación: resultados de una prueba piloto y acciones de mejora'.
Ponente: Javier Beltrán. Servicio de Cirugía Vascular
8 de noviembre de 2012.
Mesa 1. Trabajo colaborativo UGC interniveles: perspectiva farmacia de hospitalUGC Farmacia Granada
@ugcfarmaciagr #SAFH16 Congreso de la Sociedad Andaluza de Farmacéuticos de Hospitales. Granada 20-22 de mayo 2016.
Mesa 1: Integración de la atención farmacéutica en centros sanitarios. Ponencia 1
La conciliación de la medicación es el proceso de conocer la medicación que el paciente tomaba previamente y compararla con la medicación prescrita en el ingreso, en los traslados de unidad o en el alta hospitalaria para garantizar que se prescriban todos los medicamentos necesarios en la dosis y en la pauta correcta
Estrategia de Uso Racional de Medicamentos: Experiencia colombiana / Laura Pi...EUROsociAL II
Estrategia de Uso Racional de Medicamentos: Experiencia colombiana / Laura Pineda - Dirección de Medicamentos y Tecnologías en Salud / Ministerio de Salud de Colombia
Memorias 2014 - 6a Conferencia Científica Anual sobre Síndrome Metabólico - Presentación Tabajos Libres Orales - MÓDULO: TERAPÉUTICA Y SM - Intervenciones del profesional farmacéutico en el tratamiento integral y multidisciplinario de pacientes con síndrome metabólico
Camacho M. David*, Rivera B. Edna*****, Hernández S. Joaquín***,
Gómez C. Xóchitl A.****,García J. Sara*, Medellín C. Itzel*, Torres N. Juan de J.*,
Juárez E. Fanny*, Montes C. María de la P.**, Nieto R. Alejandro*
* Facultad de Farmacia, Universidad Autónoma del Estado de Morelos (UAEM), ** Hospital Henri Dunant,
*** Escuela de Nutrición , UAEM, **** Centro Médico Universitario, UAEM, ***** UAEM
Sesión general hospitalaria. Capio Hospital Universitari Sagrat Cor.
'Proyecto de conciliación de la medicación: resultados de una prueba piloto y acciones de mejora'.
Ponente: Javier Beltrán. Servicio de Cirugía Vascular
8 de noviembre de 2012.
Mesa 1. Trabajo colaborativo UGC interniveles: perspectiva farmacia de hospitalUGC Farmacia Granada
@ugcfarmaciagr #SAFH16 Congreso de la Sociedad Andaluza de Farmacéuticos de Hospitales. Granada 20-22 de mayo 2016.
Mesa 1: Integración de la atención farmacéutica en centros sanitarios. Ponencia 1
Una nueva dimensión del proceso de atención a la salud del paciente a través del ejercicio de las funciones del profesional farmacéutico centradas en el paciente y su integración en el equipo sanitario.
IMPLANTACIÓN DEL NUEVO PROGRAMA DE PRESCRIPCIÓN Y REGISTRO ELECTRÓNICO EN ...José Joaquín Machí Ribes
IMPLANTACIÓN DEL NUEVO PROGRAMA DE
PRESCRIPCIÓN Y REGISTRO ELECTRÓNICO EN LOS HOSPITALES ICS DE LA SEGURIDAD SOCIAL EN ESPAÑA.
José Joaquín Machí Ribes
Farmacéutico especialista
Servicio de Farmacia
Hospital de Viladecans
(Barcelona, España)
Lima (Perú), a 14/7/2012 …. Hospital Rebagliatti
ESTRATEGIA PARA EL USO SEGURO DE LOS MEDICAMENTOS EN INSTITUCIONES PRESTADORAS DE SALUD:
1. PROGRAMA DE INFORMACION FARMACOTERAPEUTICA
2. PROGRAMA DE RECONCILIACION FARMACOTERAPEUTICA
3. PROGRAMA DE FARMACOVIGILANCIA
4. PROGRAMA DE SEGUIMIENTO FARMACOTERAPEUTICO AL PACIENTE DE HOSPITALIZACION DOMICILIARIA
5. PROGRAMA DE EVALUACION DEL SISTEMA DE UTILIZACION DE MEDICAMENTOS
Documento práctico de recomendaciones del contenido esencial de un maletín médico para atención a domicilio, urgencias extrahospitalarias y hospitalarias.
Presentación realizada por el Dr. José Velilla Marco en el marco de la Jornada sobre Atención a la Cronicidad y nuevo Espacio Socio-Sanitario que se celebró en el Centro de Investigación Biomédica de Aragón (CIBA) el 15 de abril de 2015.
Ayuda de las aplicaciones informaticas e integracion en la unidad funcional d...José Joaquín Machí Ribes
Seguimiento farmacoterapéutico pacientes VIH-SIDA. Ayuda de las aplicaciones informaticas e integracion en la unidad funcional de SIDA & proyecto 25 10 12
1. FarmFarmFarmFarmààààcia assistencialcia assistencialcia assistencialcia assistencial
coordinadacoordinadacoordinadacoordinada al voltant delal voltant delal voltant delal voltant del
pacient en el AIS Barcelonapacient en el AIS Barcelonapacient en el AIS Barcelonapacient en el AIS Barcelona
DretaDretaDretaDreta
Laura Villamarin Vallejo_Hospital de Sant Pau i la Santa Creu
Leston Vazquez, Marta_ ICS
Maria asuncion Alvarez Carrera_ Pere Virgili
Olga Carrascosa Piquer _Hospital 2 de Maig
Jesús Ruiz Ramos_ Hospital de Sant Pau i la Santa Creu
Eduard Clot_CSS Hestia Palau
Marta Hernández_ Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. Universitat Ramon Llull
2. INTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCIÓÓÓÓ
L'atenció farmacèutica ha demostrat ser una eina
eficaç en la disminució d'errors de medicació i de
problemes de salut relacionats amb la medicació
(PSM) i és per això que a l'AIS Bcn Dreta hi ha diferents
programes assistencials farmacèutics en marxa.
Coordinar aquests programes en
benefici del pacient els farà més
resolutius i eficients.
10. 1 Rozich et al. Q Manag Health Care, 2001;8 (10):27-34.
2 Forster AJ et al. Ann Intern Med 2003; 138 (3):161-167.
11. Solucions per a la seguretat del pacient:
• Comunicació durant el traspàs de pacients
• Assegurar la precisió de la medicació en las transicions assistencials
O.M.S. (Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations & Joint Commission International)
19. OBJECTIUOBJECTIUOBJECTIUOBJECTIU
Es promou que els pacients de l'AIS Bcn Dreta rebin l'atenció
farmacèutica que té major evidència, s'eviten punts d'ineficiència
(duplicitats) i s'aconsegueix d'aquesta manera que el malalt sigui el
centre del procés.
20. MMMMÈÈÈÈTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALL
Pla estratègic del grup basat en
diferents línies:
1) Prestació farmacèutica i models assistencials.
- Treballar un llistat d'enllaços a protocols d'interès.
- Crear un observatori de PSM comú.
- Caracteritzar els PSM resolts pel programa d'AF i identificar els medicaments implicats en els mateixos.
- Conèixer les etapes del programa d'AF a través de les quals s'identifiquen i resolen els PSM.
- Mesurar els problemes de salut relacionats amb la medicació que causen consulta i / o es produeixen durant
l'episodi d'urgències de l'HSCSP.
- Mesurar el nombre de reconsultes als 30 dies.
- Prevenció 1aria de PSM arran de l'anàlisi de l'observatori.
- Prevenció 2aria de PSM coordinat amb Atenció Primària.
21. MMMMÈÈÈÈTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALL
2) Coordinació i sinèrgies.
- Desenvolupar totes les activitats de coordinació del
grup (reunions i memòria anual).
- Establir sinèrgies amb altres grups de treball de
farmàcia assistencial, societats científiques, COFB,
CatSalut, etc.
-Farmàcia comunitària.
22. 3) Comunicació, difusió i imatge.
- Difondre i intercanviar informació d'interès relacionada amb la
farmàcia assistencial AIS BCN DRETA. (escriptori enllaços interès,
twitter).
MMMMÈÈÈÈTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALL
23. MMMMÈÈÈÈTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALL
4) Formació i docència en farmàcia assistencial.
- Sessions monogràfiques compartides amb periodicitat
mensual.
- Jornada PSM (primera realitzada abril 2018)
http://www.santpau.cat/web/public/-/1a-jornada-actualitzacio-
problemes-de-salut-relacionats-amb-els-medicaments.
24.
25.
26. MMMMÈÈÈÈTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALLTODE DE TREBALL
5) Investigació en Farmàcia assistencial.
- Participar i liderar iniciatives investigadores centrades
en el valor de la farmàcia assistencial en termes de resultats en salut.
27. LLOC IMPLANTACIÓ
L'Atenció Primària de Salut PAMEM (APS Pamem)
Hospital dos de Maig
Centre sociosanitari Palau
Fundació Puigvert
Grup Mutuam (Hospital sociosanitari Güell i Equips d'atenció a residències
EAR).
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Consorci Sanitari Integral Atenció Primària
Hospital Evangèlic
Institut Català de la Salut
Es durà a terme pels farmacèutics dels diferents proveïdors de la salut de l’àrea dreta de Barcelona.
28. QUI SOMentre Professional
AMEM Asun Álvarez
ospital dos de Maig M Teresa Barrera
Olga Carrascosa
SS Palau Eduard Clot
undació Puigvert Raquel López
Núria Solé
Mutuam (Güell i EAR) Blanca Llagostera
Patricia Amorós
Laura Puerta
ospital de la Santa Creu i Sant Pau M Antònia Mangues
Ana Juanes
Laura Villamarín
SI Maite Pérez
ospital Evangèlic Mª Rosa Vidal
CS Noemí Villén
Marta Leston
lanquerna Conxita Mestres
Marta Hernández
31. . Prestació farmacèutica i models assistencials:
Enquesta als serveis de farmEnquesta als serveis de farmEnquesta als serveis de farmEnquesta als serveis de farmààààcia AIS Dretacia AIS Dretacia AIS Dretacia AIS Dreta
Objectius:
Conèixer la cartera de serveis i les activitats que està realitzant cada
servei de farmàcia per:
Trobar punts de treball comú
Detectar punts febles
Treballar de forma coordinada (contínuum assistencial)
35. . Prestació farmacèutica i models assistencials:
Conciliació a l’ingrés
Atenció
Farm.
Conciliació a l’alta
Adequació
Registre problemes de
Salut relacionats amb els
Medicaments
100% 60% Tots
40% Selecció
Entrevista:
20% sempre
40% selecció
40% mai
100% 20% Tots
60% Selecció
Educació alta:
80% selecció
20% mai
80% 25% Tots
75% Selecció
Metodologia:
DIFERENT
60% 66% urgències
33% p. hospitalitzat
Metodologia:
DIFERENT
36. . Prestació farmacèutica i models assistencials:
Flux de
pacients
3,6%
4.200
1,3%
9,5%
Traspàs informació
telemàtic
Traspàs informació
físic
37. . Prestació farmacèutica i models assistencials:
Conclusions:
Intercanvi terapèutic comú
Consensuar protocols d’atenció farmacèutica i circuits comuns.
Millorar els circuits de comunicació
Crear un observatori comobservatori comobservatori comobservatori comúúúú i compartit de Problemes de SalutProblemes de SalutProblemes de SalutProblemes de Salut
relacionats amb els Medicamentsrelacionats amb els Medicamentsrelacionats amb els Medicamentsrelacionats amb els Medicaments que generen consulta en els serveis
d'urgències per poder després implantar mesures de prevenció
secundària i primària dels mateixos
47. Amb qui resulta més dificultós establir un contacte efectiu?
(es poden assenyalar varies opcions):
altres?
INF: “Puigvert Urologia el més difícil
Privats imposible”
48. Segons la teva experiencia, què requereix més dedicació:
MF INF
49. El metge d'hospital de vegades no prescriu la medicació en recepta electrònica
Es molt important el repàs sistemàtic de la medicació a la consulta amb el pacient o cuidador
Que los informes vengan con una persona de referencia y su número de teléfono
Aniria molt bé que en els informes d'alta es faci constar tota la medicació que ha de pendre el pacient i pq s'han fe
els canvis. (molts cops posa resta medicació seguir igual, i no et queda clar quina es la resta de medicació)
Que els pacients tinguin clar que no tenim obligació de prescriure medicació de la privada
Més informació en la prescripció quan es pauta en centres que no son atenció Primària
Especialistes del Catsalut haurien de prescriure cronicament si fos necessari
Ser més ferms en la NO prescripció de certs fàrmacs des de la pública
Àrees de millora? deixan’s un exemple
52. ls “Resutats negatius de la medicació (RNM)” son els resultats en la
alut del pacient no adequats a l’objectiu de la farmacoterapia i associats
l’us o fallada en l’ús del medicament. Coneixies aquest terme?
MF: INF:
53. MF INF
Es clasifiquen en RNM de necessitat (problema de salut no tractat o, al
contrari, problema derivat d'un tractament innecesari), d’efectivitat
(poca eficàcia) i de seguretat. Te'n trobes habitualment?
NM de necessitat RNM d’efectivitat RNM de seguretat
54. • hi ha metges/infermeres que desconeixen els RNM
• en atenció primària és freqüent atendre pacients visitats per metges externs al
centre i haver de resoldre dubtes sobre la seva llista de medicació
conclusions:
• les incidències amb la medicació de les transicions es resolen internament o
a través del pacient/cuidador
• el més difícil és contactar amb les mutues privades
• la revisió del conjunt de la medicació i els desacords amb la prescripció
externa son les situacions que requereixen més dedicació
• l’àrea del medicament d’atenció primària pot resoldre aquestes incidències
amb els professionals del centre o contactant directament amb el pacient
59. 1.1.1.1. JerarquizaciJerarquizaciJerarquizaciJerarquizacióóóón de las patologn de las patologn de las patologn de las patologíííías teniendo tambias teniendo tambias teniendo tambias teniendo tambiéééén en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidadorn en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidadorn en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidadorn en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidador
2.2.2.2. Objetivos terapObjetivos terapObjetivos terapObjetivos terapééééuticos centrados en la personauticos centrados en la personauticos centrados en la personauticos centrados en la persona
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
TratamientoTratamientoTratamientoTratamiento
personalizadopersonalizadopersonalizadopersonalizado
Tratamiento preventivo y para modificar el
curso de las patologías
Tratamiento paliativo dirigido al
control de sintomas
EvidenciaEvidenciaEvidenciaEvidencia
cientcientcientcientííííficaficaficafica
Ej. MACA
60. 3.3.3.3. Aplicar el algoritmo de revisiAplicar el algoritmo de revisiAplicar el algoritmo de revisiAplicar el algoritmo de revisióóóón de la medicacin de la medicacin de la medicacin de la medicacióóóónnnn
¿Tiene el paciente algún problema de salud
que debería de ser tratado con un
medicamento y no lo tiene?
¿Está indicado este tratamiento para el
problema de salud que presenta el
paciente?
1.INDICACI1.INDICACI1.INDICACI1.INDICACIÓÓÓÓNNNN1.INDICACI1.INDICACI1.INDICACI1.INDICACIÓÓÓÓNNNN
2.ADECUACI2.ADECUACI2.ADECUACI2.ADECUACIÓÓÓÓNNNN2.ADECUACI2.ADECUACI2.ADECUACI2.ADECUACIÓÓÓÓNNNN
¿El medicamento es adecuado y conviene
tener en cuenta la edad y condiciones
clínicas del paciente?
¿La dosis , pauta y duración del tratamiento
son adecuadas?
3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD3.EFECTIVIDAD
¿Está siendo efectivo el tratamiento para el
objetivo terapéutico planteado?
¿Es la alternativa más eficaz basada en la
evidencia y/ o las Guías de práctica clínica?
4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD4.SEGURIDAD
¿Hay duplicidades o medicamentos
contraindicados por la edad/ patología/
situación clínica del paciente?
¿Ha presentado o hay riesgo de RAM o
interacciones farmacológicas que puedan
controlarse o prevenirse?
¿Hay indicios claros de cascada
farmacológica en el plan terapéutico del
paciente?
5. PACIENTE5. PACIENTE5. PACIENTE5. PACIENTE
¿Conoce el paciente todos los aspectos
relacionados con su tratamiento?
¿El paciente está de acuerdo y acepta el
tratamiento?
¿Puede asumir o gestionar la carga
terapéutica prescrita?
¿La percepción de su enfermedad se ajusta
a la gravedad de la misma?
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
66. Investigación en Farmacia asistencial
OBJETIVO: Participar y liderar iniciativas investigadoras
centradas en el valor de la Farmacia asistencial en términos de
resultados en salud.
INDICADORES: núm. de proyectos presentados (abstract,
EECC…).
PROYECTOS:
Proyecto Urgencias – HDM
Código medicamento – HSCSP
Proyecto fractura de fémur – HSCSP
Proyectos paralelos – Grupo EFAD
68. Antecedentes
En la actualidad, la iatrogenia asociada al uso de medicamentos
constituye un auténtico problema de Salud Pública que se agrava con el
envejecimiento de la población y la complejidad de los tratamientos
farmacológicos de pacientes con múltiples comorbilidades.
70. Estimar la proporción de pacientes que acuden al servicio de
Urgencias como consecuencia de un resultado negativo
asociado al uso de medicamentos (RNM).
Proyecto Urgencias - HDM
Objetivo principal
Resultados negativos en salud asociados al uso de
medicamentos como motivo de consulta al servicio de
Urgencias
71. Problema de salud vinculado con la farmacoterapia y que
interfiere o puede interferir con los resultados en salud
esperados en el paciente.
Proyecto Urgencias - HDM
PSM
RNM
Es una consecuencia negativa en la salud
del paciente asociada a la existencia
previa de uno o más PRMs.
72. 1. Cuantificar y clasificar los RNMs detectados
2. Calcular el porcentaje de RNMs evitables
3. Determinar los factores asociados a la aparición de RNMs en la población
estudiada
4. Identificar los medicamentos implicados en los RNMs detectados
Proyecto Urgencias - HDM
Objetivos secundarios
73. Estudio Observacional Prospectivo
Pacientes mayores de 18 años
Pacientes atendidos en Urgencias y valorados en el pase de guardia de mediodía de
lunes a viernes
Pacientes que firmen el consentimiento informado
Intento autolítico
Situaciones que imposibiliten la comunicación (barrera lingüística, deterioro cognitivo
grave…)
Falta de acceso al tratamiento crónico del paciente
Ensayo clínico observacional transversal y unicéntrico
Metodología
74. Paciente acude
a Urgencias
HDM
Identificación
PSM durante el
pase de Urgencias
Revisión de HFT y
confirmación de PSM
(visita)
Consentimiento
Informado
Seguimiento de los
pacientes incluidos en
el ensayo
Mail Farmacéuticas AP y
mensaje en SIRE a su
MAP
Proyecto Urgencias - HDM
Registro del paciente
76. Evaluar el impacto en términos de reconsultas al servicio de
urgencias y de reingresos hospitalarios de implementar el
Código Medicamento sobre los pacientes que consultan el
servicio de urgencias por un problema de salud relacionado
con la medicación de los grupos ATC A, B y C
Proyecto H Sant Pau
Objetivos
77. Estudio Observacional Prospectivo
Edad mayor o igual a 18 años.
Consulta al SUH por un PSM relacionado con la medicación de los grupos ATC A (tracto
alimentario y metabolismo), B (sangre y órganos hematopoyéticos) y C (sistema
cardiovascular)
Intento autolítico
Fase final de la vida (Limitación Esfuerzo Terapéutico)
Ensayo clínico aleatorizado
Reparto 1:1 Código Medicamento (grupo intervención) vs cuidado habitual (grupo control)
Metodología
78. Proyecto H Sant Pau
GRUPO CONTROL
N=404
Cuidado habitual
GRUPO INTERVENCIÓN
N=404
Código Medicamento
Reconsultas al SU a 30 días
Reingresos AIS Dreta a 30 días
Mortalidad a 30 días
79. Proyecto H Sant Pau
1. Actuaciones dirigidas a mejorar la prescripción crónica del paciente
✗ Elaboración y registro de la HFT del paciente
✗ Revisión multidisciplinar de la medicación crónica centrada en el paciente
2. Actuaciones dirigidas a mejorar la adherencia terapéutica del paciente
✗ Información escrita sobre el plan terapéutico acordado
✗ Visita telefónica a las 48 horas del alta
3. Actuaciones dirigidas a mejorar la coordinación entre los distintos niveles de
atención sanitaria
✗ Conciliación al alta
✗ Correo al farmacéutico de Atención Primaria y al gestor de casos del Área Básica de
Salud del paciente
80. Proyecto H Sant Pau
Paciente acude
S Urgencias
HSC Sant Pau
Identificación
PSM en HFT
Identificación
Equipo Investigador
(Pase de visita)
Consentimiento
Informado
Revisión medicación
centrada en paciente
✗Reingresos
✗Re consultas
✗Mortalidad
• Información escrita plan
• Mail Farmacéuticas AP y/o
gestor de Salud
Alta
S Urgencias
Aleatorización
Entrevista Paciente
•Elaboración HFT
•Adherencia
•Conciliación tto
•Plan terapéutico
Recomendación
en HC
Día +30
Visita Telefónica
48h
81. Proyecto H Sant Pau
Resultados
92 Pacientes incluidos ✗ Edad Media: 78,5 (SD: 16.3) años
✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 9 (Rango: 1-16)
✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 6 (Rango: 1-12)
Dependencia Demencia Origen
85. Proyecto Fractura Fémur
Planteamiento
Caídas previas
Deterioro funcional de miembros inferiores
Sexo : Mujer
Alteraciones hidroelectrolíticas
Osteoartritis
Alteraciones visuales/auditivas
Dolor muscular crónico
Mareos
Antecedentes de Infarto de miocardio
Anemia
Enfermedad de Parkinson
Diabetes
Otros: residencia, alcohol…
86.
87.
88. FRACTURA FEMUR
Ejemplo Nota clínica
Farmacia. Conciliación de la medicación domiciliaria al ingreso/recomendaciones farmacoterapéuticas
(Fractura Fémur)
Medicación habitual confirmada con paciente en el servicio de urgencias:
ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA) 10MG /24h
DIAZEPAN 5 MG /24h
EUTIROX (LEVOTIROXINA) 100MCG /24h
LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h
METAMIZOL 575MG /8h
El paciente refiere que en ocasiones olvida tomar su medicación habitual. No refiere intolerancia al tratamiento.
Fármacos FRIDS (alto riesgo en medicación habitual):
ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA)
DIAZEPAM 5MG
Fármacos FRIDS (riego moderado)
LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h
Recomendaciones farmacoterapéuticas para valorar al alta:
1) Valorar sustitución de DIAZEPAM por otra benzodiacepina de acción corta (LORAZEPAM, LORMETAZEPAM) si el paciente responde bien al tratamiento
2) Valorar reevaluación de objetivos de TA en prevención primaria de eventos cardiovasculares (Último registro ICS: 134/72 (12/06/18)) teniendo en
cuenta las características del paciente.
89. Proyecto Fractura Fémur
Resultados
32 Pacientes incluidos
✗ Edad Media: 83,7 (SD: 7,83) años
✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 6 (Rango: 1-15)
✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 4 (Rango: 1-9)
% Pacientes con FRIDs
14 Pacientes con intervención
8 Suspensiones
6 Sustituciones
5 Modificaciones de dosis
95. CASO CLÍNICO nº 1
María acude al ESIC derivada por su MAP por persistencia de vértigo con dolor en ambas piernas.
✗ HTA
✗ Hipotiroidismo
✗ AcxFA
✗ EPOC
✗ Hernia de hiato
✗ I Renal Crónica (ClCr: 45 - 50 mL/min)
✗ Situación de duelo
✗ Demencia (reciente diag.)
Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h
• Paracetamol 1 g 1 c/24 h
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5
• Memantina 20 mg 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0
• Omeprazol 20 mg 1-0-1
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 dí
• Losartan 50 mg 1-0-1
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5
• Sertralina 50 mg 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg 0-0-1
96. CASO CLÍNICO nº 1
¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición frecuente de
vértigos?
a) Amlodipino
b) Losartan
c) Levotiroxina
d) Memantina
97. CASO CLÍNICO nº 1
VALORACIÓN GERIÁTRICA
INTEGRAL
Valoración afectiva: YESAVAGE: 1
Valoración funcional/cognitiva: BARTHEL: 60
Valoración social
Valoración nutricional: buen apetito. Dieta completa
y variada.
ENTREVISTA CON LA PACIENTE Y FAMILIARES
Valoración de la adherencia
farmacoterapéutica (cuestionario
Morisky-Green)
Repaso de la medicación pautada
(indicaciones, dosis, tomas…)
Presencia de dificultades en la deglución
de comprimidos
Reacciones adversas
Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h 2 inh/2
h
• Paracetamol 1 g 1 c/24 h a
demanda
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5 0,5-0-0
• Memantina 20 mg 1-0-0 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h 1 c/24
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0 1-0-0
• Omeprazol 20 mg 1-0-1 1-0-1
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días 1 c/15
días
• Losartan 50 mg 1-0-1 1-0-1
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5 1-0-0
• Sertralina 50 mg 1-0-0 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg flas 0-0-1 0-0-1
• Comenta cierto grado de disfagia
98. CASO CLÍNICO nº 1
3 VALORACIÓN FARMACOTERAPÉUTICA CENTRADA EN LA PERSONA
99. CASO CLÍNICO nº 1
Ajuste de dosis según función renal: FG 45 – 50 ml/min
MEMANTINA en FG 30 – 50 ml/min precaución en dosis superiores a 10 mg/24 h (aumenta el
riesgo de aparición de RA: vértigos, cefaleas, ansiedad, somnolencia…)
Simplificación de pauta:
AMLODIPINO: 5 mg/24 h
Revisión de la forma farmacéutica para adaptarla al grado de disfagia:
AMLODIPINO bucodispersable
LANSOPRAZOL bucodispersable
CALCIFEDIOL ampollas bebibles
VALSARTAN bucodispersable
Revisión administración cada 12 h de Symbicort, administración de Eutirox en ayunas
Valoración nutricional para evaluación del grado de disfagia por parte de la dietista del ESIC
4 RECOMENDACIONES
100. CASO CLÍNICO nº 1
¿Cómo podemos clasificar el RNM detectado?
a) Necesidad de medicamento
b) Inefectividad cuantitativa
c) Inseguridad no cuantitativa
d) Inseguridad cuantitativa
101. Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h
• Paracetamol 1 g a demanda
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 1-0-0
• Memantina 10 mg 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0
• Lansoprazol 30 mg 1-0-0
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días
• Valsartan 160 mg 1-0-0
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5
• Sertralina 50 mg 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg 0-0-1
102. CASO CLÍNICO nº 2
Mujer de 92 años que ingresa en Urgencias procedente de residencia por alteración de
comportamiento y dolor abdominal asociado a estreñimiento
✗ HTA
✗ Fibrilación auricular
✗ Diabetes M Tipo II
✗ Demencia avanzada – Cuerpos de Lewy
✗ EPOC
✗ Artrosis
✗ I Renal Crónica (ClCr:30-35 mL/min)
• Quetiapina 50 mg/12h
• Diazepam 5 mg /24h
• Acenocumarol sp
• Omeprazol 20 mg/d
• Atorvastatina 40 mg
• Adiro 100 mg
• Metformina 850 mg/12h
• Salmeterol/Fluticasona
• Paracetamol sp
• Paroxetina 20 md/d
• Furosemida 40 mg/d
Tratamiento Habitual
103. CASO CLÍNICO nº 2
¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición de estreñimiento?1
a) Paroxetina
b) Quetiapina
c) Diazepam
d) Atorvastatina
e) Loratadina
105. CASO CLÍNICO nº 2
✗Conciliación de tratamiento: Desconocido
✗Trombo profilaxis: No (Retirado Acenocumarol)
✗Control Glucemias (182 mg/dL): Insulina Correctora
✗Tratamiento prescrito: • Ciprofloxacino 400 mg/12h + Metronidazol 500 mg/8h iv
• Enema Casen
Revisión del tratamiento
106. ¿Qué Problemas relacionados con la medicación encontramos en Urgencias?2
a) Falta de Insulina Basal, junto a la correctora
b) Trombo profilaxis inadecuada
c) Laxante inapropiado
d) Interacciones con la antibioterapia
e) Todas ellas
CASO CLÍNICO nº 2
107. CASO CLÍNICO nº 2
✗Conciliación de tratamiento: Desconocido
✗Trombo profilaxis: Tinzaparina 10.000 Ui/día
✗Control Glucemias (182 mg/dL): Insulina Correctora + Insulina Basal
✗Tratamiento prescrito: • Amoxicilina/Clavulánico 1g/8h iv
• Enema sin Fosfatos
108. CASO CLÍNICO nº 2
Patología Fármaco Objetivo
Prev-Terap-Sint
Dosis
Insuficiencia renal
STOP Frail
TA Furosemida 40 mg/d Preventivo
Terapéutico
A Amiodarona 200 mg/24h L-X-V
Acenocumarol SP
Terapéutico
Preventivo
iabetes II Metformina 850 mg/12h Terapéutico
emencia-Agitación-
nsiedad
Quetiapina 50 mg/24h
Diazepam 5 mg /24h
Paroxetina 20 mg
Sintomático
astroprotección Omeprazol Preventivo
Atorvastatina 20 mg/24h
AAS 100 mg/24h
Preventivo
Revisión centrada en la persona
Objetivo Terapéutico: Funcionalidad- Síntomas
110. ¿Qué sugerencia al alta de las siguientes no sería adecuada para su responsable en atención
primaria (Farmacéutico/Médico A primaria/residencia)?
3
a)Sustitución de Paroxetina por una alternativa con menor carga anticolinérgica
(Sertralina)
b)Suspensión de tratamiento con anticoagulantes por comorbilidades
c)Sustitución de Diazepam por lorazepam
d)Precaución en futuros episodios de estreñimiento con laxantes con fosfato
e)Valorar la continuidad de atorvastatina y adiro
f)Control estrecho INR antibioterapia
CASO CLÍNICO nº 2
111. CASO CLÍNICO nº 2
Revisión centrada en la persona
Mail responsables residencia
Sustitución de Paroxetina por Sertralina
Necesidad de Adiro
Necesidad de Atorvastatina
Sustitución de Diazepam por Lorazepam
Precaución Metformina
Evitar laxantes con fosfato
Control estrecho INR antibioterapia