El documento describe las transformaciones económicas y sociales que tuvo lugar en España durante la primera parte del siglo XX. Hubo una transición a un régimen demográfico moderno con una baja mortalidad y alta natalidad, lo que provocó un crecimiento rápido de la población. Esto, junto con los desequilibrios económicos, generó grandes movimientos migratorios internos y externos. La industrialización creció gracias a mejoras en la energía y transporte. Sin embargo, la distribución desigual de la tierra y las

1. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I
SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX

2. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
AMB EL S. XX ES PRODUEIX EL PAS AL RÈGIM
DEMOGRÀFIC MODERN:
LA MORTALITAT BAIXA (MILLORES HIGIÈNIQUES,
SANITÈRIES, ALIMENTÀRIES)
LA NATALITAT CONTINUA ELEVADA
L’ESPERANÇA DE VIDA AUGMENTA I ARRIBA ALS 50 ANYS
LA POBLACIÓ CREIX DE FORMA DISPARADA I CONTINUADA
FINS 1930

3. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC S’UNEIX ALS DESEQUILIBRIS
ECONÒMICS ESPANYOLS PER GENERAR GRANS MOVIMENTS
MIGRATORIS
MOVIMENTS INTERIORS, DE LES ZONES RURALS A LES
INDUSTRIALS (PAÍS BASC, CATALUNYA, MADRID). LES GRANS
CIUTATS CREIXEN AMB L’ÈXODE RURAL (MADRID,
BARCELONA, SEVILLA, BILBAO)
MOVIMENTS EXTERIORS A AMÈRICA LLATINA, GRÀCIES A LES
MILLORES EN ELS TRANSPORTS ATLÀNTICS
AQUESTS MOVIMENTS AFECTEN BÀSICAMENT A HOMES JOVES,
CREANT DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS A LES ZONES D’ORIGEN

4. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
ENTRE 1918 I 1929 ES PRODUEIX UN MARCAT ÈXODE RURAL
CAP A LES PRINCIPALS CIUTATS (MADRID, BARCELONA,
BILBAO, BARAKALDO, SESTAO, MIERES, LANGREO,
BADALONA, SABADELL I TERRASSA)
BARCELONA CREIX PER DOS FACTORS:
A) ÈXODE RURAL DES DE TOTA ESPANYA
B) ANNEXIÓ DE DIFERENTS POBLES DELS VOLTANTS (SANTS,
GRÀCIA, SANT GERVASI, LES CORTS)
AQUEST CREIXEMENT EXIGEIX TRANSFORMACIONS
URBANÍSTIQUES PROFUNDES: NOUS CARRERS QUE UNEIXIN LES
NOVES ZONES DE LA CIUTAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ QUE
ARTICULIN LA CIUTAT (METRO, TRAMVIA)

5. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
L’AGRICULTURA CONTINUA COM UN SECTOR ECONÒMIC
IMPORTANT, MALGRAT LA INDUSTRIALITZACIÓ
A PRINCIPIS DE S. XX ES PRODUEIX UNA GREU CRISI, MOTIVADA
PER:
A) COMPETÈNCIA DELS CEREALS ARGENTINS, RUSSOS, AMERICANS I
CANADENCS
B) EXPANSIÓ DE LA FILOXERA PER LA VINYA
LA LLIGA AGRÀRIA VA DEMANAR MAJORS ARANZELS PELS CEREALS
ES VAN REPLANTAR VINYES CALIFORNIANES IMMUNES A LA FILOXERA

6. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
UN COP SUPERADA LA CRISI CEREALÍTICA I DE LA FILOXERA
L’AGRICULTURA VA CONÈIXER UN PERIODE DE CREIXEMENT
MOTIVAT PER:
A) NOVES ROMPUDES
B) INTENSIFICACIÓ DELS CONREUS (ADOBS QUÍMICS, SELECCIÓ DE
LLAVORS, DISMINUCIÓ DEL GUARET I MECANITZACIÓ)
C) NOUS CONREUS (PLATGES FERRATGERES) I ESPECIALITZACIÓ
DELS CONREUS (OLIVERA, VINYA I CÍTRICS) DESTINATS A
L’EXPORTACIÓ
D) LA MAJOR DEMANDA URBANA

7. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
MALGRAT AIXÒ, L’AGRICULTURA CONTINUAVA PRESENTANT
GREUS PROBLEMES:
A) RENDIMENTS ESCASOS
B) PREUS ELEVATS DEL CEREAL
C) LA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA PROPIETAT AGRÍCOLA
GRANS LATIFUNDIS A ANDALUSIA I EXTREMADURA
MINIFUNDIS A GALICIA I CASTELLA I LLEÓ
TOT PLEGAT FA QUE GRAN PART DE LA PAGESIA ESPANYOLA
DESITGI LA REFORMA AGRÀRIA COM A SOLUCIÓ ALS SEUS
PROBLEMES

8. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL S. XX ARRIBA LLIGADA A LA RENOVACIÓ
DE LES FONTS ENERGÈTIQUES:
ELECTRIFICACIÓ
PETROLI
L’ELECTRIFICACIÓ ES REALITZA EN DUES ETAPES:
A) 1880-1914: ELECTRIFICACIÓ URBANA PER USOS PÚBLICS
(ENLLUMENAT I TRANSPORT)
B) ENTRE 1914 I 1930 EXTENSIÓ D’USOS INDUSTRIALS
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I TRANSMISIÓ DE LA INFORMACIÓ
TAMBÉ ES RENOVEN: TELÈGRAF, TELEFON I RÀDIO

9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA INDÚSTRIA CREIX, I CATALUNYA CONSERVA EL SEU PAPER
CENTRAL A NIVELL INDUSTRIAL (BÉNS DE CONSUM)
LA TÈXTIL I L’ALIMENTÀRIA VAN MANTINDRE LA SEVA IMPORTÀNCIA
LA QUÍMICA VA CRÈIXER GRÀCIES ALS ADOBS, LES PINTURES, ELS
EXPLOSIUS...
LA SIDERÚRGIA TAMBÉ VA INCREMENTAR EL SEU PES AL PAÍS BASC,
AMB LA FUNDACIÓ DELS ALTOS HORNOS DE VIZCAYA (1902)
ELS BENEFICIS DE LA INDÚSTRIA BASCA ES VAN REINVERTIR EN
BANCA, ASSEGURADORES, NAVALS, ELÈCTRIQUES, CONSTRUCCIÓ
DE MAQUINÀRIA...

10. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
APAREIXEN NOVES INDUSTRIES:
A) LA INDÚSTRIA ELÈCTRICA: A PARTIR DE 1914 ES CONSTRUEIXEN
MOLTES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES I LA XARXA DE
DISTRIBUCIÓ
B) LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL: LA HISPANO-SUIZA S’ESPECIALITZA
A LA CONSTRUCCIÓ DE COTXES DE LUXE A LA ZONA DE BARCELONA
A PARTIR DELS ANYS 20 CAMPSA ES CONVERTIRÀ EN EL MONOPOLI
ESTATAL DE DISTRIBUCIÓ DE COMBUSTIBLE

11. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA INDÚSTRIA CATALANA ES DIVERSIFICA DURANT EL PRINCIPI DE
SEGLE:
MINERIA, ENERGIA, QUÍMICA, CIMENT I SIDERÚRGIA INCREMENTEN
EL SEU PES A L’ECONOMIA CATALANA
EL SECTOR ELÈCTRIC TAMBÉ ES VA CONVERTIR EN UN PUNT FORT
DE L’ECONOMIA CATALANA, GRÀCIES A LA DEMANDA DE LES
CIUTATS INDUSTRIALS I A L’APARICIÓ DE LES PRIMERES
MULTINACIONALS (LA CANADENCA, CATALANA DE GAS I
ELECTRICITAT A L’ANY 1911)
ESPANYA ÉS EL PRINCIPAL MERCAT PELS PRODUCTES INDUSTRIALS
CATALANS, I D’ESPANYA ES REBIEN MATÈRIES PRIMERES I
TREBALLADORS

12. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA INDÚSTRIA ES DIFON TERRITORIALMENT I S’ESPECIALITZA:
MADRID ÉS LA TERCERA REGIÓ INDUSTRIAL DEL PAÍS
GALÍCIA S’ESPECIALITZA EN LES CONSERVES
A LA CORNISA CANTÀBRICA S’ESTABLEIXEN EMPRESES
SIDERÚRGIQUES I NAVALS COMPLEMENTÀRIES DE LES BASQUES
A VALÈNCIA ES DESENVOLUPEN INDÚSTRIES DEL CALÇAT, TÈXTILS I
DE LA JOGUINA
MALGRAT AQUESTA EZPANSIÓ INDUSTRIAL, LES DESIGUALTATS DE
RENDA A NIVELL ESPANYOL ENCARA EREN MOLT NOTABLES

13. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA INDÚSTRIA EXIGEIX MILLORES A LES CONDICIONS DE
TRANSPORT I L’ESTAT RESPON:
A) MILLORA LA XARXA DE CARRETERES
B) ELECTRIFICA ELS TRENS
C) DESENVOLUPA SISTEMES URBANS (METRO I TRAMVIA)
LA TRANSMISIÓ D’INFORMACIÓ TAMBÉ VA MILLORAR, AMB LA
GENERALITZACIÓ DEL TELÈGRAF I LA PAULATINA EXTENSIÓ DE LA
TELEFONIA (1924, MONOPOLI DE TELEFÓNICA NACIONAL DE ESPAÑA)

14. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
L’ESTAT ESPANYOL INTERVÉ EN ECONOMIA DE DOS MANERES
DIFERENTS:
IMPOSANT ACORDS ENTRE COMPANYIES PER REDUÏR LA
COMPETÈNCIA
IMPOSANT ARANZELS PER REDUÏR LA COMPETÈNCIA EXTERIOR
ELS RESULTATS D’AQUESTA POLÍTICA SÓN AMBIVALENTS:
A) ENCAREIXEN ELS PRODUCTES I FAN QUE LA INDÚSTRIA
ESPANYOLA SIGUI POC COMPETITIVA
B) DEFENSEN UN MERCAT PER LA INDÚSTRIA ESPANYOLA

15. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
EN UN PRIMER MOMENT VA SEMBLAR QUE LA PÈRDUA DE CUBA,
FILIPINES I PUERTO RICO SERIA NEGATIVA PER L’ECONOMIA
ESPANYOLA, PERÒ AL FINAL VA SER BENEFICIOSA:
VA REDUÏR LES DESPESES ESTATALS, I ELS DEUTE PÚBLIC VA
DISMINUÏR
VA PROVOCAR LA REPATRIACIÓ DE GRANS CAPITALS, QUE VAN
GENERAR NOVA RIQUESA AL PAÍS
VA AFAVORIR UNA INFLACIÓ MOLT MODERADA

16. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
ESPANYA ES VA MANTENIR NEUTRAL DURANT LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL (1914-1918), I AQUEST FET VA AFAVORIR LA
SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA.
PER UNA BANDA, ELS SEUS PRODUCTES AGRARIS (ESPECIALMENT
EL CEREAL) VA TROBAR MILLOR MERCAT A EUROPA
PER L’ALTRA, ELS PRODUCTES INDUSTRIALS ESPANYOLS,
MALGRAT LA SEVA ESCASA COMPETITIVITAT, ES VAN CONVERTIR
EN UNA BONA ALTERNATIVA PELS PAÏSOS EN GUERRA I AMB LES
SEVES ESTRUCTURES PRODUCTIVES PARALITZADES.

17. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
ELS RESULTATS DE LA SITUACIÓ DURANT LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL NO VAN SER TOTALMENT POSITIUS
LA DEMANDA EXTERIOR VA GENERAR UNA FORTA INFLACIÓ, NO
ACOMPANYADA PER PUJADES SALARIALS SIMILARS
ELS BENEFICIS ES VAN DERIVAR A DESPESES DE LUXE, I NO ES VAN
REINVERTIR A L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA. EL 1918 LA INDÚSTRIA
TENIA LA MATEIXA BAIXA PRODUCTIVITAT QUE EL 1914
QUAN VA ACABAR LA GUERRA I LA INDÚSTRIA EUROPEA VA
TORNAR A PRODUIR, LA DEMANDA CAP A LA INDÚSTRIA
ESPANYOLA ES VA ENFONSAR, PROVOCANT UN GREU INCREMENT
DE L’ATUR

18. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
ELS EFECTES DE LA CRISI DEL 29 VAN SER MENORS A ESPANYA
QUE A D’ALTRES PAÏSOS GRÀCIES A L’ESCÀS PES DEL COMERÇ
EXTERIOR
ÚNICAMENT ELS SECTORS AGRARIS DESTINATS A L’EXPORTACIÓ
VAN VEURE’S GREUMENT AFECTATS (CÍTRICS, VI, OLI D’OLIVA).
LES EXPORTACIONS MINERALS TAMBÉ VAN PATIR ELS EFECTES
DE LA CRISI

19. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA PROPIETAT AGRÀRIA ESPANYOLA ES DIVIDEIX EN DOS
GRANS GRUPS:
ELS LATIFUNDISTES: FORMATS PER L’ANTIGA OLIGARQUIA
(NOBLES I ESGLÈSIA) I PER UNA NOVA BURGESIA AGRÀRIA QUE
DIVERSIFICAVA LES SEVES INVERSIONS. A LA MANXA,
ANDALUSIA I EXTREMADURA EL LATIFUNDI ERA DOMINANT
ELS PETITS I MITJANS PROPIETARIS EREN MAJORITARIS A
CASTELLA I LLEÓ, ARAGÓ, VALÈNCIA I CATALUNYA. FORMAVEN
LA BASE DE RECLUTAMENT DELS PARTITS POLÍTICS I DE
L’ADMINISTRACIÓ

20. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ RURAL QUEDAVA SENSE
PROPIETAT, EN DIVERSES SITUACIONS:
ARRENDATARIS EN MILLORS O PITJORS CONDICIONS
JORNALERS TOTALMENT DEPENENTS DEL TREBALL A LES TERRES
D’ALTRES
L’ENDURIMENT DE LES CONDICIONS D’ARRENDAMENT I LES
PÈSIMES CONDICIONS LABORALS DELS JORNALERS PROVOCAVEN
UNA SITUACIÓ DE TENSIÓ SOCIAL AL CAMP, AMB EL DESIG DE LA
REFORMA AGRÀRIA (REPARTIMENT DE TERRES)

21. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
A LES CIUTATS ES CONFORMA UNA NOVA SOCIETAT, DIVIDIDA EN:
BURGESIA INDUSTRIAL: PROPIETARIS DE LES GRANS EMPRESES
BURGESIA FINANCERA: VINCULADA ALS NEGOCIS DE BANCA,
INVERSIÓ, ASSEGURADORES...
CLASSE MITJANA: TREBALLADORS AMB FORMACIÓ LABORAL I SOUS
QUE ELS PERMETEN ESTALVI. FUNCIONARIS, TREBALLADORS
ADMINISTRATIUS, PROFESSIONS LIBERALS (METGES, ADVOCATS,
PROFESSORS...)
PROLETARIAT: GRAN MASSA DE LA POBLACIÓ DEDICADA AL
TREBALL INDUSTRIAL

22. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
EL PROLETARIAT COM A NOVA CLASSE SOCIAL PRESENTA UN
SEGUIT DE CARACTERÍSTIQUES:
LES SEVES CONDICIONS DE TREBALL SÓN EXTREMADAMENT
DURES: SOUS MINSOS, JORNADES LABORALS LLARGUES,
VIUEN EN BARRIS DEGRADATS SENSE SERVEIS PÚBLICS
ES VEUEN MARGINATS SOCIAL I POLÍTICAMENT
ES CONCENTREN A CATALUNYA, EL PAÍS BASC, ASTÚRIES I MADRID
LA SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL ELS CONVERTEIX EN EL
GRUP MÉS FAVORABLE A LA REVOLUCIÓ CONTRA L’STATUS QUO

23. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LES DIFERENTS CLASSES SOCIALS VIUEN SEGREGADES PER
BARRIS I FINS I TOT A LES FORMES DE LLEURE
LA BURGESIA I LES CLASSES MITJANES VIUEN ALS EIXAMPLES,
AMB TOTS ELS SERVEIS PÚBLICS A L’ABAST. EL SEU LLEURE ES
CONCENTRA ALS CASINOS I CERCLES, I TAMBÉ ALS TEATRES
EL PROLETARIAT VIU EN BARRIS DEGRADATS PROPERS A LES
FÀBRIQUES. EL SEU LLEURE S’ESTRUCTURA AL VOLTANT DELS
ATENEUS

24. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL
S. XX
LA CREIXENT ALFABETITZACIÓ DE LA POBLACIÓ CONVERTEIX LA
PREMSA EN UN MEDI DE COMUNICACIÓ DE MASSES
ELS ESPORTS TAMBÉ ES CONVERTEIXEN EN FENÒMENS DE MASSES.
LA BOXA, LES CURSES I EL FUTBOL ES CONVERTEIXEN EN PASSIÓ
NACIONAL.
FORMES D’ENTRETENIMENT ALTERNATIVES SERAN ELS ESBARTS
EXCURSIONISTES (A CATALUNYA AMB INFLUÈNCIA NACIONALISTA),
EL CINEMA I LA RÀDIO.