CTMA II T3 Dinàmica i Risc Atmosf. 3part 11_12

1. CTMA II: Tema 3
Dinàmica i Riscos Atmosfèrics
3 part

2. 23) OBSERVA AQUESTA SEQÜENCIACIÓ EN 3 IMATGES CONSECUTIVES (1): A) INDICA QUE PASSA AMB ELS NÚVOLS I EL NOM
QUE REBEN EN LA DIAPOSITIVA (3) .B) QUINA ÉS LA SEVA CAUSA? C) A QUINA HORA PASSA I PER QUÈ? D) QUINA ÉS LA POSSIBLE
CONSEQÜÈNCIA DE TOT AIXÒ?

3. (2)

4. (3)

5. 2.3 INUNDACIONS (acumulacions d’aigua en llocs plans) I
AVINGUDES (crescudes sobtades del cabal)
FACTORS QUE AGREUGEN ELS
PROBLEMES, ELS QUE DEPENEN DE :
A) LA CONCA
• GRAU D’INFILTRACIÓ DEL TERRENY : DEPÈN DE
PERMEABILITAT I DE VEGETACIÓ -> A +
IMPERMEABILITAT I – VEGETACIÓ =>
- INFILTRACIÓ =>TEMPS RESPOSTA CURS
FLUVIAL ÉS MENOR => + CABAL =>+ AVINGUDES
I INUNDACIONS.
• MORFOLOGIA CONCA: SEGONS ->
*XARXA DRENATGE -> ARRIBADA EN 1 PT. (a)
=> + CABAL O ESPAIADA ( b) => - CABAL.
*PENDENT
*ÀREA DE LA CONCA

6. ACT. 24) QUINA RELACIÓ TENEN LES 2 IMATGES?
TERRASSA QUATERNÀRIA HIDROGRAMA RIU RIPOLL 20/9/71
(RIERA DE LES ARENES) TEMPS RESPOSTA : SOLS 2,5 h. => INUNDACIONS

7. CONT. FACTORS PER MINIMITZAR
INUNDACIONS I AVINGUDES
•
B) L’ÉSSER HUMÀ MÈTODES DE PREDICCIÓ ADEQUATS: AMB
SATÈL·LITS I RADAR METEOROLÒGICS.
• EXPOSICIÓ: MALA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI • PLANS D’ACTUACIÓ: PER SITUACIONS DE RISC=>
=> INUNDACIONS DE CONSTRUCCIONS Ex. A CATALUNYA ACTIVACIÓ INUNCAT.
VALLÉS 1962 BIESCAS 1996 • PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI: => EVITAR
• CANVIS D’ÚS DEL SÒL: A + URBANITZACIÓ I SÒL EDIFICIS EN Z. INUNDABLES , PONTS I
AGRÍCOLA => - INFILTRACIÓ I + EROSIÓ DEL SÒL CANALITZACIONS DE MIDA ADEQUADA PER
=> INUNDACIONS. CABALS MÀXIMS ( PERÍODES RETORN DE 500
• OBRES HIDRÀULIQUES: PRESES, DICS I ANYS) I PROHIBIT PONTS AMB PILARS SOBRE
SOTERRAMENT RIERES => + SEGURETAT LLIT RIU, TAMBÉ RESTRICCIONS DE
APARENT => + URBANITZACIÓ => QUAN CABALS CONSTRUCCIÓ PROP CURSOS D’AIGUA,
MOLT ALTS ( PER LLEI PER PERÍODES DE RETORN ABSORCIÓ DEL CLAVEGUERAM ( DEPÈN DEL
DE 500 ANYS, NO SEMPRE ES COMPLEIX ) => SI AJUNTAMENT). DES DE 1998 EXISTEIX ACA
FALLA => RISC MOLT + GRAN D’INUNDACIONS. (AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA) QUE ES BASA
EN DIRECTIVA MARC EUROPEA D’AIGUA (
• INFRAESTRUCTURES BARRERA: VIES DE
2000/60/CE).
COMUNICACIÓ Ex. MARESME + AUTOPISTA O
AQUEST RISC ÉS EL + FREQÜENT A CATALUNYA
TREN O CARRETERA I PASSEIG MARÍTIM=> SI
PER CLIMA IRREGULAR MEDITERRANI I ZONES
PONTS NO ADEQUATS => + RISC. Ex. RIU
MUNTANYOSES.
CONGOST + PILARS AUTOVIA=> FAN DE PRESA
=> INUNDACIONS. Ex. PRESA DE TOUS
( VALÈNCIA) VA REBENTAR => AIGUA ATRAPADA
PER AUTOVIA=> + NIVELL D’AIGUA

8. ACTIVITAT 25 ):A) CALA D’EN CASTELL B) VISTA DES DE EL FAR DE SAN SEBASTIÀ
:QUIN CANVI D’ÚS DEL SÒL HI HA ENTRE LES 2 FOTOS?

9. ENS SERVIM DE L’INFORMÀTICA
PER PREDIR ZONES
INUNDABLES

10. ACTIVITAT 26)

11. CONT. ACTIVITAT ANTERIOR

12. ACTIVITAT 27)

13. ACT. 28)

14. ACT. 29 ) ES REPETEIXEN EN ELS MATEIXOS LLOCS? EN QUINS CASOS, SI S’ESCAU?
CADA QUANT TEMPS? QUIN NOM REP EL TEMPS MITJÀ EN QUE TRIGUEN HA PASSAR
AQUESTES AVINGUDES?

15. ACT.30)

16. CONT. 30)

17. 3. RISCOS DERIVATS DE LA ELECTRICITAT
ATMOSFÈRICA
• EN CUMULONIMBUS => FORTES DESCÀRREGUES
ELÈCTRIQUES ENTRE 2 ZONES DE DIFERENT CÀRREGA DEL
NÚVOL (LLAMPEC) O BÉ ENTRE NÚVOL I TERRA (LLAMP).
• LLAMP: DESCÀRREGA DE MILERS D’AMPERS D’INTENSITAT
ENTRE 2 PTS. I DIFERÈNCIA DE POTENCIAL = MILIONS DE
VOLTS => T = 50.000ºC => PÈRDUA DE VIDES
HUMANES,INCENDIS FORESTALS I DANYS EN INSTAL·LACIONS
ELÈCTRIQUES I EDIFICIS.
• MINIMITZACIÓ:
-EN EDIFICIS=>AMB PARALLAMPS, EVITAR CORRENTS D’AIRE
(INCLOSA LA LLARD DE FOC) TANCAR PORTES I FINESTRES,
MILLOR NO PARLAR PER TELÈFON I DESENDOLLAR APARELLS
+ SENSIBLES (TELE. DESCONNECTANT ANTENA,ORDINADORS,
AP. MÚSICA...), SI TEMPESTA MOLT FORTA => TREURE
CORRENT ELÈCTRICA.
-DINS COTXE: LLOC + SEGUR. CIRCULA LA CÀRREGA PER
CARROSSERIA I PNEUMÀTICS, TANCAR FINESTRES I ABAIXAR
ANTENA RADIO ( MOTO I BICICLETA: MOLT PERILLÓS ), EN
TEMPESTA SECA: CAL VIGILAR AL SORTIR , LLENÇAR ENTRE
CARROSSERIA I TERRA UN OBJECTE METÀL·LIC.
-EN CAMP: EVITAR ZONES PLANES SENSE ARBRES( ESTIRAR-SE
A TERRA I LLENÇAR OBJECTES METÀL·LICS LLUNY), NO
POSAR-SE SOTA ARBRES AÏLLATS ,PLATGES ,COVES, VORA
CURSOS D’AIGUA O LLACS.
-EN BOSC: POSAR-SE SOTA ARBRE PETIT I CAPÇADA RODONA.

18. 4. RISCOS CAUSATS PER VENT:
3 FENÒMENS ATMOSFÈRICS:
• DEPRESSIONS FRONT POLAR: PODEN SER
PROFUNDES SOBRETOT A HIVERN. DIÀMETRES
ENTRE 1000 I 3000 KM. FORMACIÓ HABITUAL:
VORA 60º, PERÒ PODEN AFECTAR ENTRE 40º I
70º => DE VEGADES VENTS > 100 KM./H.

19. CONT. RISCOS PER VENT
• TEMPESTES TROPICALS I HURACANS:
DEPRESSIONS PETITES AMB ( ENTRE 200 I 600
KM. DE DIÀMETRE) AMB PRESSIONS MOLT
BAIXES EN EL CENTRE <950 hPa => FORT
GRADIENT => FORTS VENTS => CATASTRÒFICS.
LES TEMPESTES TROPICALS: FINS 117 Km./H.
HURACANS: > 117 KM./H. ALTRES NOMS: CICLÒ
, TIFÓ, BAGUIO I WILLY-WILLY.
RÈCORD : 16/9/97 TIFÓ PAKA 374 KM/H.
FORMACIÓ: EN REGIONS OCEÀNIQUES 
INTERTROPICALS ( ENTRE 5º I 20º) EN 2
HEMISFERIS EN MESOS DE L’ANY AMB AIGUA +
CÀLIDA.
REGIONS + AFECTADES: LA COSTA -> VENTS,
ONES, ASCENS MAR PER BAIXA P I GENERA +
PROBLEMES EN PUJADA DE MAREES I SOBRETOT
LES VIVES.
• ESCALA DE CLASSIFICACIÓ PRÒXIMA
DIAPOSITIVA

21. ACTIVITAT 31)

22. CONT. RISCOS PER VENT
• TORNADOS: ELS VENTS + DESTRUCTORS. SÓN
REMOLINS GEGANTS DINS DE TEMPESTES. POQUES
EDIFICACIONS RESISTEIXEN. POCS APARELLS ELS PODEN
ENREGISTRAR. FINS 500 KM/H. FENOMEN SIMILAR:
MÀNEGUES MARINES O CAPS DE FIBLÓ.
• CAS APART: RISSAGUES ->” SÓN PUJADES I BAIXADES
SOBTADES DE NIVELL MAR PROVOCATS PER
PULSACIONS DE LA P ATMOSFÈRICA”.
NO SÓN SOLS ATMOSFÈRICS NI CAUSATS DIRECTAMENT
PEL VENT , PERÒ I HA A LA MEDITERRÀNIA( + A
BALEARS) .DESTROSSES EN PORTS QUAN HI HA
RESSONÀNCIA DEPENENT DE ESTRUCTURA COSTA QUE
AMPLIFICA CANVIS NIVELL MAR.

23. RISCOS PER VENT A CATALUNYA ACTIVITAT 32):INDICA EN ELS ESPAIS BUITS (.....) SI PARLEM DE PREVISIÓ,
RISC, PERILLOSITAT,DANYS, EXPOSICIÓ, PREVENCIÓ (GESTIÓ),PROCÉS O PREDICCIÓ.
• PER BAIXES PRESSIONS DEL FRONT POLAR:
SI SÓN PROFUNDES => FORTS VENTS EX. FEBRER
09 .
• PER RELLEU FA QUE VENTS DEL N I NE => +
INTENS A L’ EMPORDÀ I ELS DEL O I NO A LES
TERRES DE L’EBRE. ELS VENTS DE
GREGAL,XALOC I LLEVANT => GRAN ONATGE =>
DESTROSSES A COSTA.
• RISC D’HURACANS: NUL, PER NO ESTAR A Z.
INTERTROPICAL. DE VEGADES RESTES
D’HURACANS DE L’ATLÀNTIC COM A
DEPRESSIONS NORMALS.
• TORNADOS: RARS, ALGUN CAS EX. 9/74
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ I EL 6-7/9/05 A BAIX
LLOBREGAT I VALLÈS ORIENTAL. SI SÓN
FREQÜENTS LES MÀNEGUES A LA TARDOR.
• PER MINIMITZAR ELS EFECTES:
-MÈTODES DE PREDICCIÓ
-PLANS D’ACTUACIÓ DAVANT RISC
-ORDENACIÓ DEL TERRITORI I CONSTRUCCIÓ
-EDIFICIS SEGONS RISC DE CADA ZONA.
DISSABTE 27 FEBRER 2010 ->
(.........................)DEL QUE POT
PASSAR

24. CONT. ACT. 32):DISSABTE 27/2/2010 :MAPES DE SITUACIÓ DE L’ANOMENADA “ TEMPESTA PERFECTA” =>
(...............) PER AVUI I LA (....................)

25. CONT. ACT. 32):EXPLICACIÓ DE LA SEVA FORMACIÓ : (..............................)

26. CONT. ACT. 32):MAPA DE (.........................) PER VENTS HURACANATS

27. EVOLUCIÓ DEL CICLÓ: DIUMENGE 28/2/2010
MAPA (..........................) I MAPA DE (......................)

28. DIARI DE DIUMENGE 28/2/2010:
EXPLICACIÓ EVOLUCIÓ EN DIES PASSATS I EXPLICACIÓ DE “XYNTHIA” :
A) QUAN EXPLICA QUÈ ÉS, FA REFERÈNCIA A (..........................)B) ÉS CORRECTA LA PARAULA UTILITZADA I INDICADA ?
JUSTIFICA-HO

29. DIUMENGE 28/2/2010 CONT. ACT.32) POTS DETECTAR FRASES QUE FACIN REFERÈNCIA ALS CONCEPTES MENCIONATS AL COMENÇAR L’ACTIVITAT?

30. CONT. ACT. 32): DIUMENGE 28/2/2010
A QUINS DELS CONCEPTES FAN REFERÈNCIA CADASCUNA DE LES FOTOS SEGÜENTS?

31. CONT. ACT. 32 : DETECTES FRASES QUE FACIN REFERÈNCIA
ALS CONCEPTES MENCIONATS AL COMENÇAR L’ACTIVITAT?

32. DILLUNS 1/3/2010:
CONT. ACT 32).
COM HA ESTAT
POSSIBLE EN UN PAÍS
DESENVOLUPAT? QUÈ
HA MANCAT ?

33. CONT.32):PER QUÈ ELS DANYS EN VIDES HAN
ESTAT MENORS A ESPANYA QUE A FRANÇA?

34. 5. EL FENOMEN DEL NIÑO
• FENOMEN ATMOSFÈRIC A GRAN ESCALA.
• CAL SABER DINÀMICA I PERIODICITAT PER EVITAR RISCOS. PERIODICITAT: 3-7 ANYS, POT PROLONGAR-SE TOT 1 ANY I DE VEGADES 2 O 3.
• FA SEGLES ELS PESCADORS DE COSTA DEL PACÍFIC DE S. AMÈRICA HO CONEIXEN -> PASSA PELS VOLTS DE NADAL ( DE AQUÍ EL NOM),
CADA ANY LES AIGÜES S’ESCALFEN (NORMALMENT FREDES) PER CORRENT MARÍ CÀLID QUE VE DE L’OEST => - PLÀNCTON => - PESCA,
NORMALITZANT-SE VORA LA PRIMAVERA.
• METEOROLÒGICAMENT EL NIÑO O ENSO ( EL NIÑO -OSCIL·LACIÓ DEL SUD ) SOLS FA REFERÈNCIA ALS ANYS D’ESCALFAMENT INTENS I
PROLONGAT I QUE => ALTERACIONS ATMOSFÈRIQUES GREUS.
• CAUSES: S’OBSERVA AFEBLIMENT ALISIS => PERMET CORRENT CÀLIDA CAP EST=> BLOQUEIG ASCENS AIGUA FREDA DAVANT COSTA S.
AMÈRICA => PUJA TEMP. AIGUA UNS 3 ºc . LA CAUSA ÚLTIMA ES DESCONEIX.
• ELS CIENTÍFICS ESTUDIEN UN FENOMEN SEMBLANT A L’ATLÀNTIC I=> AFECTA REGIM PLUVIOMÈTRIC I TÈRMIC A EUROPA, N-ÀFRICA I
ORIENT MITJÀ  ES CONEIX COM NAO O OSCIL·LACIÓ DE L’ATLÀNTIC NORD

35. ESQUEMES DE LES 3 SITUACIONS POSSIBLES: A) NORMAL B) EL NIÑO C) LA NIÑA
A) B)
C)

36. COM AFECTA EL NIÑO A NIVELL MUNDIAL:
• En los trópicos, el cambio en el sentido de las tormentas de
Indonesia al Pacífico Central hacia el este durante los
episodios cálidos resulta de las condiciones de aridez
excepcional sobre el Norte de Australia, Indonesia y las Islas
Filipinas en ambas estaciones. Se aprecian también
condiciones de sequedad superior a la habitual en el
sudeste de África y en el norte de Brasil, durante la estación
inviernal. Durante el verano, las lluvias monzónicas
indias tienden a ser más escasas que de costumbre,
especialmente en el noroeste de La India donde las
cosechas se ven afectads negativamente. En la costa oeste
tropical de Sudamérica, así como en latitudes subtropicales
de Norteamérica y Sudamérica se observan mayores
condiciones de humedad durante los episodios cálidos.
Durante un invierno con un episodio cálido, los sistemas de
bajas presiones de latitudes medias tienden a ser menos
fuertes de lo normal en la región del este del Pacífico Norte.
Estos sistemas bombean el aire excepcionalmente caliente
hacia el oeste de Canadá, Alaska y la porción del extremo
norte de los vecinos Estados Unidos. Las tormentas tienden
también a ser más vigorosas en el Golfo de Méjico y a lo
largo de la costa sudeste de Estados Unidos, dando lugar a
unas condiciones de humedad superior a la habitual.
En Europa aún no se aprecia un impacto similar y tan claro
como el mencionado arriba. Esto no significa que El Niño y la
Niña no influyan en el tiempo de Europa; simplemente la
conexión entre ambos procesos no es tan fuerte.

37. EL NIÑO :A) TEMPERATURES SUPERFICIALS MARINES B) INCENDIS A INDONÈSIA
ENTRE GENER DE 1950 I 1997:
EL NIÑO PRESENT 31% DEL TEMPS
LA NIÑA “ 23% “ “
NORMAL “ 46% “ “
ES BASTANT FREQÜENT QUE DESPRÈS DEL NIÑO HI HAGI LA NIÑA ( NO SEMPRE) I PUGUI DURAR EL NIÑO ENTRE 9 I 12
MESOS, DE VEGADES 2 ANYS.

38. A)MAPA DE TEMPERATURES EN SITUACIÓ NORMAL B) COM AFECTA A NIVELL MUNDIAL LA NIÑA

39. 6. PREVENCIÓ RISCOS
• ELS GENERATS PER ATMOSFERA NO SÓN CONTROLABLES
• PER EVITAR O MINIMITZAR => PRENDRE MESURES DE PREDICCIÓ I PREVENCIÓ COM:
1. DESENVOLUPAR BONS MÈTODES DE PREDICCIÓ.
2. DISSENYAR PLANS ACTUACIÓ EN SITUACIÓ DE RISC.
3. 3) CARTOGRAFIA D’ÀREES DE RISC PER FENÒMENS PERILLOSOS, ORDENAR USOS DEL TERRITORI I TIPOLOGIA DE CONSTRUCCIONS =>
MINIMITZAR RISCOS.
• CATALUNYA: INTERVENEN DIVERSOS ORGANISMES :
A. PER PREDICCIÓ: A.1) SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA (SMC) DEPÈN DE DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE
GENERALITAT. A.2) CENTRE METEOROLÒGIC REGIONAL DE CATALUNYA QUE DEPÈN DE AGENCIA ESTATAL DE METEOROLOGÍA
(AEMET) DE MINISTERI DE MEDI AMBIENT DEL GOVERN CENTRAL. => TOTS 2 FAN SEGUIMENT DE SITUACIONS METEOROL. =>
ESTABLEIXEN LLINDARS SIMILARS .
B. => ACTIVEN SISTEMA D’ALERTA ( ELS AVISOS DEL SMC S’ACTIVEN 36 h. ABANS DE POSSIBLE SUPERACIÓ LLINDAR O JUST DESPRÈS
D’ENREGISTRAR UN OBSERVATORI AQUEST LLINDAR). HI HA 2 NIVELLS D’ALERTA: NIVELL 1 ->RISC NIVELL 2 -> ALT RISC.
C. TRANSMISSIÓ A LA POBLACIÓ: PER WEB SMC I MITJANS DE COMUNICACIÓ I ENVIEN AVÍS AL SERVEI DE COORDINACIÓ QUE ACTIVA
PLA EMERGÈNCIES ( INUNCAT O NEUCAT ...) => ESTABLIMENT D’ACTUACIONS DE COSSOS DE SEGURETAT.