Autoavaluació 5 ena

1.
• Pàgina 161 de l’1 al 3
A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA
1. ACCENT
a) Has d’aguantar un mes i hauràs acabat. Són deu dies més i Déu t’ho pagarà.
b) Mon pare ha viatjat per tot el món, i pels pèls no li han tallat la cabellera.
c) La iaia va veure la seua néta tan polida, tan neta i tan bé, que féu un crit d’alegria.
d) Què vols? Que te la compre son pare, que té diners. Jo sóc més pobre i estic més net
que un os rosegat per un ós polar.
e) Véns al mercat a veure si aquesta setmana sí que venen el sóc aquell de fusta?
2. DIÈRESI
a) El xiïtes beneiran tots aquells feligresos que mengen només raïm com a conseqüència
del dejú.
b) El sol lluïa en el cel i no necessitàvem mirar de reüll els calefactors dels veïns. Si no els
encenem, reduirem les emissions a l’aire i a les aigües. Ni que fóra per aquesta raó
egoIsta ja ens ho agrairien els pingüins.
B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ
3. PRONOMS
a) N’he portat un fum, no en vull més.
b) M’ho fas o li dic a un altre mecànic que de segur que no s’ho pensa tant?
c) – Vols fer això que et vaig proposar? – Sí, sí que vull fer ‐ho.
d) – Acudies a la reunió des de Barcelona? – Sí, en venia cada dia.
e) – Em compres taronges o no? – Sí, te’n compre un quilo.
• Pàgina 161 del 4 al 6
C. GRAMÀTICA DEL VERB
4.
a) El director ha compost el minuet i ha dissolt l’orquestra temporalment.
b) Era una màquina: plantejava i ressolia els problemas amb una rapidesa que poniaPOSAVA
els pèls de punta.
c) Va estar expost a les inclemències durant tant de temps que es dissolia només de
remenar‐lo uns segons amb una cullereta.
d) Fins que el sol no es ponga per l’horitzó, el capellà no ens resoldrà ni ens donarà la
benedicció.
e) Com que ni les oques ni les gallines no ponien ja a penes ous, els grangers van absoldre de
matar‐les i es dissoldran a fer‐ho quan arribe la protectora d’animals.

2. D. NEXES
5.
‐ Què insensible! Que no penses ajudar a ta mare? Està molt cansada pel seu treball.
‐ Què vols que ens prepare el cuiner per a dinar?
‐ La casa a què et refereixes pertany als meus avis i és molt antiga.
‐ Què penses fer amb aquesta habitació? Què desordenat!
E. LÈXIC
6.
a) La lliçó d’obertura corregué a càrrec del degà de la facultat
b) En les carreteres de doble direcció cal ser molt prudent si s’ha de fer un avaçament
aun altre vehicle.
c) Hem decidit moblar l’apartament, perquè està molt buit.
d) Per acomiadar‐me em va fer una forma abraçada.
e) Tractaré d’agilitzar la tramitació dels visats.
f) La carta estava ben tancada i segellada. Ningú no l’havia oberta.
g) Els casos d’avortament es redueixen amb campanyes d’nformació.
h) Hem de retardar l’eixida perquè encara no estem preparats.
i) Amb aquell insult van agreujar la seua situació.
j) La informació emborsada ens dirà on invertir amb seguretat.
• Pàgina 163: de l’1 al 11
1. POT EIXIR
Les kharges mossàrabs són composicions líriquess populars de la Hispània
musulmana, que constituïen la part final de la moaxaja, de la que hi ha exemples des del
segle XXI.
2. POT EIXIR
La poesia trovadoresca estava escrita en occità ja que aquestes composicions
van nàixer de la literatura románica i per tant, de les llengües romances.
3. POT EIXIR
a) Cantar la pèrdua d’algú: el plany
b) Criticar algú: el sirventés
c) Expressar l’amor a l’amada: canço d’amor cortés
d) Ballar: la dansa o la balada
e) LamentAr la separació de l’estimada: l’alba
4. POT EIXIR
L’estatus del troBador era molt valorat a les corts, s’encarregava de compondré la
música i els versos amb unes regles molt exigents. Tanmateix, l’ofici de joglar no estava en
el mateix escalafó que el trobador i aquestos interpretaven els poemes que havien compost
els primers.

3. 5.
La Corona d’Aragó sempre va estar prou relacionada amb la lírica trobadoresca
pel prestigi que atorgava aquesta a qualsevol cort i a més per les aspiracions
hegemòniques que els reis de la Corona tenien en terres d’Occitània, de manera que per
a aconseguir ser els senyors de les terres de l’actual migdia francés, no dubtaren a
asumir com a PRÒPIA la cultura trobadoresca.
6. POT EIXIR
Tres trobadors de la Corona d’Aragó van ser: Alfons, el seu fill Pere i el nostre
Jaume I.
7.
El consistori de Barcelona fou un dels certàmens poètics més premiats del segle
XIV, la finalitat del qual era divulgar la poesia cortesana. Hi concorrien molts poetes que
responien a un tema proposat amb la composició de poemes. El guanyador era reconegut
com el millor poeta, i rebia com a premi una flor d’or.
8.
Les composicions dels trobadors es difonien gràcies als cançoners que recullien i
antologies de poemes troBadorescos, com ara l’important Cançoneret de Ripoll, en què
hi ha models per a imitar, i fet remarcable, s’inclouen uns tractas breus sobre gèneres i
versificació provençals.
9.
El cavaller valencià Jordi de Sant Jordi fou un poeta que en cap momento
s’apartà de les línies de la temática amorosa. Participà el 1420 en l’expedició naval a
Sardenya i Còrsega. Presoner, el seu poema més conegut, fou escrit quan es trobava en
captivitat traspua una gran sinceritat. És també autor dels Estramps, una composició
bella factura amb versos sense rima.
10. POT EIXIR AUSÀS MARCH
Naix a Gandia
1400
1419 – 1424 Participació en les expedicions de Còrsega i Sardenya contra les illes
de Gerba i Quèrqens.
1425 Falconer del rei
1437 Casament amb Isabel Martorell
1439 Mor Isabel Martorell
1443 Casament amb Joana Escorna
1454 Mor Joana Escorna
1459 Mor Àusias March
1539 Més difusió de la seua obra per l’èxit de l’impremta
11. POT EIXIR
‐ Cants d’amor: s’expressa sovint la lluita del poeta entre l’amor espiritual i el carnal.
‐ Cants morals: parlen de la necessitat de viure cristianament per salvar l’ànima.

4. ‐ Cants de mort: es lamenta per la mort de la seua dona Joana Escorna, i resol alhora
la lluita interna del seu desig carnal amb la idealització del record amorós.
‐ Cant espiritual: és una llarga oració de 224 versos estramps en què demana la
misericordia i l’ajuda divines.
‐ Poesia circumstancial: conjunt de poemes de temática diversa (adreçats al rei i a
altres poetes)
12.
a) Amb aquest vers Àusias March ens vol dir que es considera un home portat per un
sentiment extrem i molt intens, l’amor.
b) Àusias pretén que els lectors entenguen que el tema que tractarà a continuació no
tindrà a veure amb l’amor, és a dir, estarà fóra de l’estil dels trobadors.
13. POT EIXER
a) Trobadors: aprofita la comparacions quE estructuren moltEs cobles o el tancament
amb un copla de quatre vErsos encapçalada pel senyal de l’enamorada.
b) Ramon Llull: incorpora la seua concepció de l’home com un ésser a cavall entre el bé
i el mal, i en lluita contra ell mateix, que es poden veure en els seus “Cants morals”.
c) Tomàs d’Aquino (filósofs escolàstics) en la concepció de l’home com un ésser a
cavall entre el be i el mal i en lluita contra ell mateix
d) Petrarca: la poesia concebuda com a introspecció i anàlisi dels sentiments qu
rebutjava l’exacerbada espiritualitat de la dona.
14. LA VEUREM A CLASSE
15.
Moments vitals personals que van marcar la seua obra van ser, sobretot, els anys de
clandestinitat durant la postguerra, la mort de la seua filla marcaran la seua escriptura, i
l’amor com a antagonista per a la mort.
16.POT EIXIR
La llengua literaria d’Estellés es forja a partir de tres components sovint
variables: la tradició clàssica (especialment la valenciana), la llengua normativa del segle
XX i l’aportació del valencià col∙loquial de l’Horta de València (vulgarismes, falques,
frases populars).
17.POT EIXIR
En primer lloc, Vicent Andrés Estellés utilitza una segona persona (que observem
mitjançant el pronom personal tònic “tu” i àton ”et”) que fa referència a uanUNA ciutat,
a València. En segon lloc, es fa referència a una primera persona (que observem
mitjançant el possessiu “meua”) el qual és molt fàiclFÀCIL d’identificar amb el poeta
mateix i ens dóna pistes de la seua biografia. Per últim, el pronom “ens” inclou una
primera persona del plural on s’inclouen tant els lectors com ara també ell mateix.

5. 18.
Els versos del text anterior són versos alexandrins, una de les diverses
estructures de va utilizar l’autor Vicent Andrés Estellés.
19.
El tema dels versos anteriors és el seu País Valencià. Estellés és considerat com
un poeta del poble i la seua presÈncia en actes cívics era molt freqüent. El seu
compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant.
20.POT EIXIR
a) La Mort. El tractament que en fa Estellés, a més de la mort trágica, és una mort
quotidiana i accesible, estima apropar les grans veritats, fer‐les palpables, humanes i
comprensibles.
b) L’amor. Estellés fa una barreja entre amor i folosfia, amb sexe i amb la vida.
c) El poble i el país. Com hem dit abans, Estellés esdevé la consciència del poble.
21.
a) To obscé, sovint humorístic dins del drama.
b) To queixós de qui se sap víctima de les circumstàncies.
c) S’asembla a un inventari, un inventari d’aliments quotidians que, units, componen
l’existència.
22.
“Mares i pares acudiran a la casa de la cultura on es farà una reunió informativa sobre el
món de les drogues en la joventut”
a) casa /k/, /s/ cultura /k/
b) mares, pares, drogues.
c) acudiran, farà.
d) mares, pares, casa, cultura, reunió, informativa
e) a la casa de la cultura, sobre el món de les drogues en la joventut.
Laura V. col.labora Antonia M