El trabajo presenta una aproximación al trabajo de carácter soeducativo que se realiza con mujeres en contextos de prostitución en México. La propuesta parte de una investigación etnográfica sobre las prácticas y procedimientos de la intervención que se realiza actualmente en el Distrito Federal y pretende presentar agentes y prácticas orientadas a la autonomía de las mujeres en situación de prostitución y trata. A partir de una investigación anterior sobre prácticas socioeducativas en el contexto español, la comunicación pretende realizar una comparativa sobre los procedimientos detectados en territorio nacional y en territorio mexicano y analizar puntos de encuentro y particularidades contextuales.
Presentaremos en una primera parte algunas diferencias entre la situación de las mujeres en el trabajo sexual y en situación de trata en el contexto mexicano -en relación al tránsito de transmigrantes y la situación de vulnerabilidad de las mujeres en entornos de prostitución-. Seguidamente se describirán algunas de las prácticas que profesionales de la salud y del trabajo social y educativo realizan con mujeres y la complejidad de la intervención social en contexto mexicano. Finalmente, se presentarán puntos de encuentro y algunas particulares sobre la intervención educativa en territorio nacional y territorio mexicano en relación a las mujeres en situación de prostitución.
(165) Mujeres en la Frontera: Intervención educativa y prostitución en el contexto de México
1. Mujeres en la frontera: Intervención educativa y prostitución en el contexto de México. Mónica Gijón CITE 2011 . Autonomía y responsabilidad. Contextos de aprendizaje y educación en el s XXI Eje temático: Autonomía y responsabilidad
2. Esquema de la presentación La investigación ¿Por qué este tema?, Objetivos, Metodología y Acciones La pedagogía Entidades, acciones, prácticas, recomendaciones Las mujeres Voces, Fortalezas y saberes, Sueños
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12. Situación de las mujeres PROSTITUCIONES ó SITUACIONES DE TRATA MADROTAS ACTIVIDAD OCULTA ACTIVIDAD REFUGIO ENGAÑO SE RECONOCEN COMO SEXOSERVIDORAS TRATADAS SOLIDARIAS MUJERES EN CONTEXTOS DE PROSTITUCIÓN Y TRATA MIGRANTES TRÁNSITO DESEAN ABANDONAR … EN PROCESO TRABAJO TEMPORAL
13.
14.
15.
16.
17.
18. Entidades Trata FEVIMTRA (PGR)- (operativos, refugio y asistencia) PGJDF- (Línea telefónica de ayuda y denuncia; operativos; apoyo a víctimas) OIM-Organización Internacional de migraciones-MX (asistencia a víctimas, derivación, investigación e incidencia política) CAM- Centro Antonio Montesinos (asistencia, capacitación e investigación) CATW-LAC. Coalición contra el tráfico de mujeres en A.L y el Caribe (assitencia, capacitación e incidencia política) INFANCIA COMÚN (contra trata de menores, sensibilización, formación) FRAY JULIÁN GARCÉS DDHH y DESARROLLO LOCAL (incidencia política, sensibilización, formación) COLECTIVO UTOPIA (incidencia política, sensibilización, formación) CASA DE LAS MERCEDES (refugio de asistencia) CIAM- Cancún
19. Entidades Prostitución BRIGADA CALLEJERA (asistencia y derivación) APROASE CENTRO MADRE ANTONIA (asistencia integral) PSI- Population Services International (prevención y salut sexual) REFUGIO XOCHIQUETZAL (refugio) CAIS – Centro de Atención Integral a Sexoservidoras (hasta 1998) (asistencia integral)
20.
21. Arquitectura de prácticas Intervención directa Intervención comunitaria INDIVIDUALIZACIÓN Cara a cara en medio Trabajo en entidad GRUPAL Formativo Empoderamiento SENSIBILIZACIÓN FORMACIÓN INCIDENCIA POLÍTICA
22. Arquitectura de prácticas Intervención directa INDIVIDUALIZACIÓN Abordaje en calle Entrevista y/o prácticas de acogida Plan de trabajo invidividualizado Registro-sistematización Supervisión de equipo GRUPAL Clases diversas Talleres Espacios terapéuticos Empoderamiento Ocio Conocer medio Escuchar (escucha activa) Crear vínculo Ofrecer apoyo Acompañar procesos Fortalecer en toma de decisiones Ofrecer más posibilidades Autoimagen, autonomía y empoderamiento Información: salud, jurídica, interelaciones Fiestas y celebraciones
23. Arquitectura de prácticas Intervención comunitaria SENSIBILIZACIÓN Conferencias Talleres Publicaciones e investigaciones Enfoque de género Diagnosticar Desmontar estereotipos Ofrecer una asistencia adecuada por parte de otros agentes Trabajar sensibilidad funcionarios Mejorar la intervención con mujeres FORMACIÓN Cursos y diplomados Diplomados a (agentes públicos) INCIDENCIA POLÍTICA Foros y reuniones especializadas Acciones puntuales Supervisión compromisos gobierno Defensa de derechos y garantía de acceso a justicia Mejorar intervención
24. Buenas prácticas Intervención directa Intervención comunitaria INDIVIDUALIZACIÓN Abordaje en calle CMA GRUPAL Formación entre pares o iguales PSI INCIDENCIA POLÍTICA InIciativa popular contra la trata Txlacala
25. Relación de proximidad Pedagogía de la distancia a la proximidad profesional cara a cara : micro práctica transversal (Goffman, 1961) relación interpersonal: reconocimiento y valoración Estrategias: No juzgar, no invadir, mirada libre de prejuicios Interés por vida cotidiana de mujeres Honestidad y sinceridad Compartir momentos de buen humor, cercanía Relación de confianza, cultivo de la relación interpersonal Profesionalidad: compromiso y respeto Cara a cara en contextos de prostitución
26.
27.
28.
29. Las mujeres Fortalezas “ Créeme que yo ahora no le tengo miedo (al padrote). Ahora ya no me asusta, estoy dispuesta a darle la cara, pero ya no me da miedo. Y a mis hijos no me los toca” “ y pensé que no servía yo para otras cosas, que era una inútil, y ahora pues con superación personal puedo valorarme a mi misma” “ mi miedo era estar sola, sin pareja, pero se que ahora puedo” “ Lo mas positivo de este trabajo es la educación de mis hijos, darles escuela, estudio. (…) Por medio de este trabajo yo he sacado adelante a mis hijos. También porque ellos le han echado ganas. No me gano el vicio, como a otras compañeras, he estado al pie de cañón. Y yo, una mujer sin estudios saque a mis hijos. Tuve otras oportunidades de trabajo común y corriente: lava-trastes o en las casas, pero también abusan (…) Yo con orgullo digo soy sexo servidora, pero saqué a mis hijos adelante”
30. Las mujeres Sueños “ Estar con mis hijos, mi casita, y ser una buena estilista y hacer muy bien mi trabajo…que no me quede mal el corte” “ Yo como mujer tengo un sueño, un mundo mejor, una vida más tranquila y que todo ser humano, sea de veras más humano”. “ Tener un biznieto” “ Mi sueño es terminar la preparatoria para ser Enfemera” “ El sueño más grande es lograr que mis hijos sean algo en la vida” “ escribir un libro, plasmar los pasajes de mi vida junto con los de mis compañeras y explicar mi experiencia personal cómo he sobrevivido en la calle durante 17 años” “ ser mejor persona conmigo misma, con mi familia y salir de trabajar de donde de estoy…lo quiero lograr y cuando lo logre ¿me grabas de nuevo? “ pues yo soy de esto, ¿sabes? …quiero ser psicóloga y ayudar a las mujeres que están en la prostitución”
31.
Notas del editor
Problemàtica nacional i global de violació Drets Humans Vida Seguretat Dignitat Prohibició del tracte degradant No estar sotmès a l’esclavitud i servilisme, Prohibició del treball forçat, Drets laborals fonamentals Igualtat davant la llei. Accions derivades limitades Afecta directament a persones singulars, entitats socials i administracions públiques Compromet a tota ciutadania i a totes institucions Tipus d’explotació: Explotació sexual Explotació laboral Explotació militar Fenomen de la Trata i l’esclavitud: 2,5 milions de la població mundial Fenomen amb rostre femení: 70 % víctimes són dones 48% menors 18 anys 127 països d’origen Comunitat Estats Independents Europa Central i de l’Est Sud-est Asiàtic Africa Occidental 137 països de destí Europa occidental Nord Amèrica China Japó
I . Aproximarse a la realidad del ejercicio de la prostitución en el contexto de México . Conocer debate social y las diferente concepciones sobre la prostitución en el contexto mexicano Aproximarse a la realidad de las mujeres, tanto en situación de prostitución y como las situaciones de trata, y, conocer su realidad, sus necesidades y sus expectativas. II.Conocer el trabajo de sistematización sobre la prostitución y la trata que se ha realizado en el ámbito de la investigación Conocer el trabajo y conclusiones de los grupos de trabajo e investigación que hayan trabajado directamente la temática de la prostitución, género, migración y/o exclusión Establecer sinergias y líneas de trabajo en proyectos interuniversitarios futuros III. Conocer el trabajo de intervención en contextos de prostitución. Contactar con entidades, fundaciones y servicios que trabajen en entornos de prostitución, tanto sanitarios como sociales. Conocer metodologías de trabajo, procedimientos y técnicas de intervención de los profesionales del ámbito socioeducativo
Desenvoluparem una metodologia de caràcter etnogràfic que ens permeti comprendre en profunditat les diferents interpretacions de la realitat i contemplar la majoria d'angles possibles. En aquest sentit, la metodologia qualitativa pot ajudar-nos a establir un diàleg intersubjectiu entre els actors implicats (Mead 1990; Habermas,1987; Giddens, 1990), sensible a la influència del context cultural, social i relacional dels protagonistes. Utilitzarem dues tècniques de recollida d'informació preferentment, l'entrevista semi estructurada i l'observació participant (Taylor i Bogdan, 1986). Combinarem aquestes dues tècniques amb la revisió documental i l'anàlisi de textos, i amb les reunions de treball i grups de discussió que ens permetin aproximar-nos a la realitat de la prostitució en context urbà. Respecte al mètode d'anàlisi utilitzarem l'anàlisi de contingut (Krippendorff, 1990).
Desenvoluparem una metodologia de caràcter etnogràfic que ens permeti comprendre en profunditat les diferents interpretacions de la realitat i contemplar la majoria d'angles possibles. En aquest sentit, la metodologia qualitativa pot ajudar-nos a establir un diàleg intersubjectiu entre els actors implicats (Mead 1990; Habermas,1987; Giddens, 1990), sensible a la influència del context cultural, social i relacional dels protagonistes. Utilitzarem dues tècniques de recollida d'informació preferentment, l'entrevista semi estructurada i l'observació participant (Taylor i Bogdan, 1986). Combinarem aquestes dues tècniques amb la revisió documental i l'anàlisi de textos, i amb les reunions de treball i grups de discussió que ens permetin aproximar-nos a la realitat de la prostitució en context urbà. Respecte al mètode d'anàlisi utilitzarem l'anàlisi de contingut (Krippendorff, 1990).
ESTÈTICA Posa l’accent visibilitat de les dones en situació de prostitució al carrer, s’oblida d’altres realitats com els pisos, els clubs o la carretera. No preocupa tant eltema de la diferenciació de realitats, ni de les necessitats de les dones o els drets que no poden exercir, sinó que s’assumeix la prostitució com quelcom que “molesta” i que cal eradicar o com a mínim moure de lloc. Aquesta òptica no garanteix una millora de la realitat de les dones i sovint està intrínsecament relacionada amb altres interessos més soterrats com ara els interessos urbanístics, de propaganda electoralista o de bona imatge pel turisme. SOCIOLÓGICA : Migraciones: Feminización de algunos trabajos Trabajos de proximidad: cuidados, servicoi doméstico.... Autorrealizacoión femenina gracias a las mujeres de otro mundo... COMUNITARI Ens podem apropar a la realitat de la prostitució i el tràfic de dones des d’una òptica de la convivència social, des d’aquesta perspectiva cal analitzar la veu de tots els implicats i totes les implicades, cercant acords per evitar conflictes i mirar d’apropar postures des de la tolerància i el respecte. Des d’aquesta òptica s’aconsegueix apropar les postures i permetre que tots els implicats i les implicades en el conflictes de convivència siguin interlocutors/es vàlids i vàlides. ÈTICA Finalment, ens podem apropar al fenomen de la prostitució des d’una òptica ètica i de Drets Humans. En aquest sentit, trobem coincidència en la defensa dels valors universals i dels Drets Humans contra l’explotació infantil i sexual. Des d’una òptica de defensa de drets cal reconèixer els drets bàsics totes les dones i impulsar polítiques de reconeixement i defensa de drets. LEGALS Clàssics: Reglamentarisme Prohibicionisme Abolicionisme Actualment, a més a més: Model laboral o pro-drets Model reglamentarista liberal
Problemàtica nacional i global de violació Drets Humans Vida Seguretat Dignitat Prohibició del tracte degradant No estar sotmès a l’esclavitud i servilisme, Prohibició del treball forçat, Drets laborals fonamentals Igualtat davant la llei. Accions derivades limitades Afecta directament a persones singulars, entitats socials i administracions públiques Compromet a tota ciutadania i a totes institucions Tipus d’explotació: Explotació sexual Explotació laboral Explotació militar Fenomen de la Trata i l’esclavitud: 2,5 milions de la població mundial Fenomen amb rostre femení: 70 % víctimes són dones 48% menors 18 anys 127 països d’origen Comunitat Estats Independents Europa Central i de l’Est Sud-est Asiàtic Africa Occidental 137 països de destí Europa occidental Nord Amèrica China Japó
Problemàtica nacional i global de violació Drets Humans Vida Seguretat Dignitat Prohibició del tracte degradant No estar sotmès a l’esclavitud i servilisme, Prohibició del treball forçat, Drets laborals fonamentals Igualtat davant la llei. Accions derivades limitades Afecta directament a persones singulars, entitats socials i administracions públiques Compromet a tota ciutadania i a totes institucions Tipus d’explotació: Explotació sexual Explotació laboral Explotació militar Fenomen de la Trata i l’esclavitud: 2,5 milions de la població mundial Fenomen amb rostre femení: 70 % víctimes són dones 48% menors 18 anys 127 països d’origen Comunitat Estats Independents Europa Central i de l’Est Sud-est Asiàtic Africa Occidental 137 països de destí Europa occidental Nord Amèrica China Japó