1. Nàixer al teatre...
nàixer a la vida.
Una experiència Educativa.
Educant en el Teatre en Escoles Infantils d’un a tres anys.
Un llibre per a pares, professors i professionals
del món del clown.
5. Als trencabufes, gràcies als quals va nàixer este projecte,
gràcies per ensenyar-nos a escoltar, per recordar-nos com
es comença a caminar i per invitar-nos a no oblidar com es
mira amb ulls de nen.
6. Arbre = Nen
Elements indispensables per al seu creixement
Aigua:
pluja de
rialles,
mínim una
vegada
, al dia
mà Aire: peton
r hu istat
alo m i abraçade s
l: c ies, a comunicacs,
So ríc ió
ca
ots
ge n: T ser
cil!!
Oxí dies arespi- Amb el joc tot és més fà
els sible as de
posamb n sos
rat palla
7. Els fruits:
Nutrients: conducta,
les arts actituds i
(teatre, valors
música,
dança,
pintura,
poesia)
Adob:
Jocs i
contes
equilibri
ia maduresa
emocions a escolta
c
ut
n on
to lerà omía
Terra:
Família, institucions i societat (entorn)
8.
9. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Índex
A El naixement de Caca... 13
Qui és Engrata? 13
Què és Tulell.? 14
B Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu. 17
Introducció. Teatre i escola 17
Objectius inicials. 20
Recorregut metodològic. 21
Propostes teatrals. 25
Activitats de recolzament a l’aula. 32
Excursió a casa de Pupetes i Fideu. 37
Reflexions, conclusions i avaluació. 40
C La concepció de l’espectàcle Caca... 43
Diari de treball (I). 43
Diari de treball (II). 78
D Caca... ix de Tulell. 83
E Recomanació: Viatgem a... 89
F Altres experiències teatrals. 99
G Epíleg. Adéu!!!. 103
H Bibliografia. 107
10. Coneguem la Adquirim hàbits i els
proposta, els incorporem al currículum
personatges
Aprenem
Visitem el ta- Portem l’actitud
ller de teatre el teatre a d’escolta
l’escola
Explorem tècni-
ques i estratègies
teatrals Nàixer
Ens projectem a la
La Familia
Informació Participació
Tallers Assistència Representació
d’expressió Activitats per alumnes
10
11. Coneguem com Aprofundim en el
s’expressa el nostre llenguatge de les
cos emocions
Juguem
a fer
teatre
al teatre
comunitat educativa
Representem per
Les Institucions a la Comunitat
Educativa
Participació
Visitem un
Propostes d’altres
teatre
centres
Explorem
l’espai
11
12. Ji, ji, ji!!!
Quines pallass
es!!!
Sons
Alejandra oles
13. El naixement de Caca...
A
Caca... per ENGRATA CIA DE TEATRE. (Format de teatre especial per a escoles
infantils)
Naix com a idea d’espectacle per a xiquets d’1 a 3 anys a causa de la carència
que existix d’espectacles de teatre per a estes edats.
Dos pallassos (Pupetes i Fideu) teatralitzaran sobre l’escena a manera de
breus esquetxos eixos temes tan bàsics i assumits pels majors però que formen
part del dia a dia dels xiquets (pipi-caca, vaig a menjar, vaig a dormir...).
El procés de creació de l’espectacle, la seua repercusió en els alumnes i la
valoració de l’instrument teatral com a ferramenta a utilitzar en un ensenyament
diferent i lúdic, ens ha portat a fer este llibre que esperem siga d’utilitat tant per a
professors com per a pares i també per a professionals del món del clown.
Qui és Engrata?
Engrata Companyia de Teatre naix dins de Pallasenda Escola de Teatre i Pallas-
sos en 1.998, com a companyia professional i com una necessitat de definir el
seu treball en la creació de muntatges teatrals especialment per a públic infantil,
13
14. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
El naixement de Caca - Què és Tulell?
la principal característica dels quals és utilitzar el llenguatge emocional, el llen-
guatge del pallasso.
Tots els seus espectacles infantils (La Pallacienta, 1.999, SuperNas, 2001, Pe-
ter Clown, 2002), estan dotats d’un alt contingut pedagògic i sorgixen sempre de
problemàtiques actuals tractades d’una manera còmica i amb participació activa
dels xiquets.
Així va sorgir des del seu primer muntatge una col·lecció paral·lela de contes
(Pallacontes), basats exclusivament en les obres de teatre i amb fitxa didàctica
incorporada, com són La Pallacienta, SuperNas i Peter Clown, este últim en format
CD Rom.
A causa del seu creixement i fruit de l’interés constant per evolucionar i
innovar en el camp teatral i educatiu es crea el GRUP ENGRATA, el qual consta
d’Engrata Edicions que englobarà esta col·lecció de Pallacontes i este llibre
“Nàixer al Teatre... ; Engrata Formació (L’Escola), Engrata Cultural, per a res-
catar la història de cada ciutat i donar-li un format teatral unit a l’audiovisual,
i Engrata Teatre (La Companyia), per a continuar amb els muntatges infantils
i d’adults (sent l’últim el de Mamà 10, 2003, molt relacionat també amb els
xiquets.)
El seu pròxim muntatge CACA... s’estrena en la Mostra de Teatre de Pallassos
de Xirivella (18 de novembre 2004), i és ací on comença l’aventura d’este llibre,
el projecte educatiu del qual es presenta des de l’Escola Infantil Tulell d’Alzira
dins de les Jornades d’Innovació Educativa (novembre del 2004) organitzades pel
Gabinet Psicopedagògic de l’Ajuntament d’esta ciutat juntament amb el Cefire
d’Alzira.
Què és Tulell?
Tulell és una Escola Infantil que acull nens i nenes de 0 a 3 anys, és a dir, el 1er
Cicle d’E.I.; depén de la Conselleria de Cultura i Educació, i està ubicada a Alzira.
Esta escola va nàixer al Setembre de 1988. Des d’aleshores el seu equip edu-
catiu ha anat canviant, però no les ganes i la il·lusió.
14
15. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
El naixement de Caca - Què és Tulell?
La proposta educativa d’esta Escola ha estat sempre encarada a facilitar un
ambient d’aprenentatge ric, en espais, materials, propostes d’activitats...
Una metodologia basada en experiències estimulants que enriquixen els nens
i nenes, des de la importància de fomentar l’autonomia, el respecte per u mateix i
pels altres, el llenguatge, la motricitat, el respecte per la natura, els hàbits d’higi-
ene, de responsabilitat, de treball, d’alimentació, de descans...
Però, sobretot, este projecte educatiu és compartit i recolzat per les famílies.
Un dels trets característics del nostre centre és la participació de les famílies.
Les portes del centre estan obertes i els pares i mares poden participar en
qualsevol de les propostes de la jornada. (Plagiant el Jaume Sisa: “El nostre centre
és el vostre centre, si és que hi ha centres d’algú... Oh benvinguts, passeu, pas-
seu...”).
Fer un projecte de TEATRE al centre, ha estat una ENGRATA sorpresa. “NÀI-
XER AL TEATRE” amb Jose Carlos I Rosana (FIDEU I PUPETES), ens ha enriquit
molt com a mestres, com a pares i com a persones. Hem reflexionat i hem aprés
tots junts, ens hem divertit i estem molt, molt agraïts.
Tots els alumnes de la “nostra” Escola (estem ben segurs) han tingut molta
sort, i ho recordaran sempre.
Moltíííííííííííííííssimes gràcies a RUBÉN, per haver compartit els seus papàs
amb nosaltres.
Una abraçada.
Gerardo, Isa i Roser*
* ROSER ESCURIET MARCO, ISABEL MARTÍNEZ GIMÉNEZ són mestres de l’Escola Infantil TULELL des
de 1988. Han participat, entre altres, en els següents projectes d’innovació educativa: “LES FAMÍ-
LIES A L’ESCOLA”, “A 2 I 3 ANYS TAMBÉ INVESTIGUEM: LA LLUM”, “NÀIXER A LA LECTURA”,
“NÀIXER AL TEATRE”.
15
17. Tatxant !!! “Nàixer al teatre”
B
Projecte educatiu.
Introducció. Teatre i escola
La presència del teatre en les escoles sol ser un conjunt d’experiències aïllades, i
les propostes culturals de l’entorn, escasses i poc adaptades als interessos i capa-
citats dels nens menudets. Mai no ens cansem de reivindicar la importància de
les vivències experimentades als primers anys de vida, i el teatre, com els llibres,
com la música i com qualsevol expressió plàstica constituïxen fonts inesgotables
de satisfacció personal, d’autoconeixement , d’acceptació de l’altre, de construcció
de l’univers relacional...
Què pot haver-hi més important?
Llenguatge i comunicació
El llenguatge oral es construïx des de la interacció amb l’entorn cultural, per imi-
tació; la seua funció bàsica és anomenar els objectes i els pensaments, és intrínsec
a cada comunitat cultural. En canvi, el llenguatge corporal és ancestral i univer-
1
18. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Introducció. Teatre i escola
sal, els codis varien poc d’unes cultures a altres, perquè respon als sentiments,
desitjos i necessitats primàries.
Formem part d’un grup humà des del naixement, i anem ampliant este uni-
vers relacional al llarg de la vida. En eixe sentit, expressar-se corporalment amb
claredat i interpretar els missatges corporals dels altres, esdevé una eina de comu-
nicació i empatia necessària, sobre tot en una societat tecnològicament avançada
com la nostra. El llenguatge del cos complementa i matisa les paraules fins el punt
que elles soles, sense un context que les identifique, diuen poc.
La intel·ligència emocional
Constatar que estem limitats per a utilitzar els llenguatges de forma adequada,
ens convida a buscar els elements necessaris per construir millors estratègies de
comunicació, i arribem al procés de configuració de la pròpia imatge, que és la
mare de tots els processos de construcció.
Les relacions amb l’entorn esdevenen els resultats acumulatius de tot el que
el nostre cos percep des de la sensorialitat individual i col·lectiva: els sentits, les
emocions i els altres van configurant la imatge que ens fem de nosaltres matei-
xos.
L’aventura que proposem de dur el teatre a l’escola pretén molt més que en-
tretindre; volem mirar amb ulls de nen, recuperar el llenguatge de les emocions,
Male
n
(tren a
-
cabu
fes)
Què
é
açò? s
18
19. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Introducció. Teatre i escola
gaudir amb l’escolta pròpia i dels altres, aprendre el llenguatge universal, que és
el dels nens i el dels pallassos...
La família a l’escola
D’altra banda, la participació de les famílies a l’Escola Infantil TULELL , constituïx
un dels projectes més importants per a nosaltres, al qual dediquem temps i esfor-
ços considerables, donat que ens sembla prioritari que s’entenga i es complimente
el nostre treball educatiu des de casa .
La proposta metodològica d’actuació amb pares i mares a l’aula s’enceta amb
el curs, per la complexitat inherent al període d’adaptació escolar. Habitualment,
conforme anem coneguent i superant els conflictes i dubtes inicials, els mestres
anem suggerint propostes i situacions on els pares i mares poden trobar el mo-
ment i la manera de participar del projecte educatiu.
En el cas que ens ocupa, la situació és especialment significativa, donat que
al nostre desig d’incorporar el teatre de forma habitual i sistemàtica al centre,
s’unix el desig personal i professional de Jose Carlos i Rosana (companyia EN-
GRATA TEATRE, i pares de RUBEN, un alumne del nostre centre), per indagar en
les estratègies d’aproximació teatral de nens molt menuts, a la fi de poder incor-
porar elements als seus espectacles, així com aprofundir en la importància dels
codis no verbals i l’empatia emocional amb ells.
Rubén.
Jo sóc pal-
lasso?
1
20. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Objectius inicials
Objectius inicials
• Relacionar a J. Carlos i Rosana ( papàs de Ruben), amb els pallassos PUPETES
I FIDEU.
• Facilitar a Ruben el repte de compartir els seus papàs amb els amics.
• Acostumar-nos a les transformacions físiques que experimenten els actors en
realitzar el seu treball.
• Reconéixer les fórmules bàsiques d’un espectacle: espai físic que diferencia els
actors dels espectadors, fórmules d’inici i acabament de la funció, participació
en les propostes que els pallassos van suggerint...
• Anticipar i gaudir de les propostes teatrals cada setmana.
• Situar-se en un context comunicatiu diferent, establint-ne punts de referència.
Fideu Pupetes
Rubén.
pis,
20 Els meus pa
síííííí!!
21. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic
Recorregut metodològic
Adaptació a la proposta i als personatges
Comencem l’aventura de conéixer FIDEU I PUPETES (personatges que encarnen
Jose Carlos i Rosana respectivament) des de l’aula TRENCABUFES d’alumnes d’un
a dos anys (que correspon al grup on està assignat el seu fill RUBEN), en xicotetes
sessions setmanals.
Estes primeres sessions són un intent d’aproximació als personatges, al llen-
guatge clown en particular i als codis teatrals en general. Encara no hi ha un espai
definit i els nens i els pallassos compartim un mateix espai físic. Som a una fase
d’adaptació. També hem de prendre confiança amb aquelles persones que “inva-
dixen” la nostra sala, i hem de perdre la por a la transformació de la seua imatge
(veu, vestuari, moviments, expressions...).
una abraçada!!
Ui, ui, ui...
Cada setmana, Rosana i J. Carlos reflexionen sobre el seu treball i van arre-
plegant-ne les valoracions escrites, d’allò que els sembla més significatiu. Tanma-
teix, des de l’escola, intentem complementar les apreciacions i aprenem a analit-
zar les incidències des del rol d’espectadors d’un fet educatiu. És molt gratificant,
no ens cansarem de dir-ho, l’actitud d’escolta. Esta pràctica ens permet ajustar les
variables cada vegada de manera més encertada.
21
22. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic
Ampliació dels referents
Per tant anem creant, junt als nens, un espai més definit: L’ entaulat, el teló, fo-
tografies d’alguna sessió anterior amb PUPETES I FIDEU, cartells que anuncien la
seua visita, algun element característic utilitzat en les sessions (sabatots, un nas,
un barret...). En fi, uns codis on els nens puguen anar associant esdeveniments i
anar incorporant estes activitats, de manera sistemàtica a la nostra rutina escolar.
Cada vegada es va definint millor el rol d’espectador i el dels actors.
Que gran!!! El teló
Pummmm!!!
Es fan dos sessions en Novembre (18 i 25), i dos en Desembre (2 i 9).
Gaudir de les funcions setmanals amb Fideu i Pupetes com a mestres espec-
tadors, ens permet observar i aprendre com va fluint la comunicació no verbal
entre els pallassos i els nens, com van ajustant els missatges dels seus “gags” fins
aconseguir la interacció del públic, en un procés gradual d’identificació recíproca.
Vegem que fan falta poques paraules per comunicar les coses veritablement im-
portants, que l’escolta crea una empatia difícil d’imitar amb paraules ... Necessitem
aprendre el llenguatge dels pallassos perquè ells no s’han oblidat de ser nens.
22
23. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic
Ràpidament, anem trobant-nos
còmodes i prou satisfets com per
ampliar les propostes a la resta del
context escolar. Així doncs, les prope-
res sessions de teatre es realitzen a la
SALA D’USOS MÚLTIPLES.
Anem al teatre. illa
La motivació continua sent “HUI TEA- Roser maqu Borja
TRE, AMB PUPETES I FIDEU”. els nens
S’anuncia a la resta de grups,
coincidint amb les properes festes de
Nadal, un motiu perfecte: TOTS AL
TEATRE. En esta ocasió acudixen tots
els grups, doncs és un primer contacte
per a la resta, és la presentació.
A partir de Gener, l’agrupació serà
la següent: tots els alumnes d’un any
(24 nens), i dos grups de 2 anys (35
nens). (Els quatre grups de 2 anys, van
tornant-se, dimarts si, dimarts no).
La temporalització serà una ve- Isa els dóna
gada a la setmana (dimarts de matí). les ulleres
Preparem l’espai (més gran i més màgiques
ample). Elaborem unes entrades... En
cada sala l’expectació és diferent. En
alguna es pinten un nas, com el dels
pallassos, en altres es posen unes ulle-
res màgiques, per vore-ho tot millor,
en l’altra s’han pentinat i perfumat per
estar més “guapos”... Que comence la
Ja tens
funció!
la teua
entrada?
23
24. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Recorregut metodològic
Quan anem esgotant les sessions de teatre, on els nens i nenes són espectadors,
ens plantegem acudir a sessions de joc amb Pupetes i Fideu, perquè, com es vorà,
els nens van manifestant interés per moure’s i implicar-se en l’acció. La necessitat
de moviment ja és imminent. Metodològicament també és el moment que els nens
vagen extraient totes les vivències i recursos expressius acumulats.
El taller es realitzarà a la mateixa
sala (usos múltiples), on hem realitzat
fins ara els espectacles de teatre. Els
codis per anar-hi són diferents i la mo-
tivació també. Ja no portem entrada, no
cal entrar espaiet, en silenci, ni seure...
La decoració no és la mateixa. L’agru-
pació serà conjunta amb xiquets/es de
tots els grups de l’Escola, però en un
Per favor, grup més reduït, en total un màxim
les entrades!! d’uns 25-30 xiquets i xiquetes.
De cada grup-sala van 5 o 6 xi-
quets, en un principi intentem que tots
els nens hi participen, i després seran
els propis nens qui decidisquen par-
ticipar de l’activitat. Les propostes es
mantenen una vegada a la setmana.
En total es fa una sessió-taller el
Que comence ja!! 23 de Març, tres en Abril (6, 20 i 27) i
dos en Maig (5, i 26).
Al final de les sessions, i això ha
estat habitual des de l’inici, sempre hi
ha un temps on els nens es retroben
t
rna
amb els pallassos. S’abracen, es donen
besets, manipulen els objectes, el ves-
Be
tuari, els instruments... ens acomiadem
fins a la propera.
Alejandra
24
25. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
També cal dir, que en totes les
sessions s’ha convidat les famílies que
desitjaren participar, i en totes hi ha
hagut alguna d’elles que ha gaudit amb
nosaltres.
Mare de Sonsoles. Quina at-
enció!!
Propostes teatrals
Recorregut general:
A l’annex que adjuntem al final del projecte, figura la transcripció de totes les sessi-
ons realitzades per Jose Carlos i Rosana, interessants per la seua qualitat descriptiva
i metodològica. El seu idioma és el castellà perquè així s’ha redactat originalment.
En elles es pot apreciar el recorregut metodològic i les valoracions cronològicament
ordenades. També cal destacar l’avaluació contínua i com esta, influïx immediata-
ment en la proposta de nous objectius i en l’adaptació de tots els elements que inter-
venen en la pràctica educativa (espais, material, agrupació, temps, motivació....).
Al llarg de les nou sessions de teatre, Fideu i Pupetes venen a contar-nos
històries que tenen a veure amb sentiments.
Ajuda
Quina por!
Fideu!!
No vaaa!!!
Tinc pupa!!
Podríem dir que plantegen un esquema de treball més o menys així:
TINC UN SENTIMENT... QUIN ÉS EL CONFLICTE... COM EL SOLUCIONE
25
26. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
Els conflictes que plantegen els pallassos deriven de les xicotetes i grans frus-
tracions que els nens experimenten en apropiar-se de la realitat; aquestos generen
emocions concretes, i les solucions passen en gran mesura pel suport de l’altre,
pel valor de l’esforç personal i, de vegades per art de màgia, doncs, no sempre en
tenim una explicació a tot allò que ens passa. Exemples:
• Pupetes està PREOCUPADA perquè HA PERDUT UNA SABATA, però, després
de buscar-la, el seu AMIC Fideu la troba, i es posa molt contenta. (primera
sessió)
• Pupetes experimenta una gran SORPRESA en trobar una peça de construcció;
decidix TRANSFORMAR-LA en una polsera i es mostra molt SATISFETA del
resultat, gaudix de COMPARTIR el seu descobriment amb els amics. (segona
sessió)
• Pupetes està DESCONCERTADA perquè el seu peu s’ha CONSTIPAT, de no dur
sabata, i no para d’esternudar. El seu AMIC Fideu li dóna paper higiènic per
a torcar-se els mocs del peu, i Pupetes es TRANQUIL·LITZA.
• Fideu NECESSITA AFECTE, agafa un sabatot i DEMANA BESETS a tots els
amics per omplir-lo i emportar-se’l abans d’acomiadar-se. (4ª sessió)
• Fideu S’ENFADA amb Pupetes perquè li ha FURTAT el llit, intenta despertar-
la, amb AJUDA dels amics, fent sonar un despertador IMAGINARI. Els dos
s’abracen i GAUDIXEN de seguir sent AMICS.( sisena sessió, amb ampliació
de grup).
• Fideu se sent FRUSTRAT perquè un fil d’aram li impedix passar. Com més ho
intenta menys pot. Va passant al plor de RÀBIA, però, CASUALMENT, troba
la solució en baixar per arreplegar un objecte ,Així SUPERA sol la seua limi-
tació inicial. (setena sessió)
• Pupetes SE SENT angoixada perquè necessita fer caca i el WC està ocupat.
Per a que no s’escapen els pets, es posa una agulla d’estendre al cul. Quan
aconseguix fer caca, NO POT baixar del WC perquè es MASSA GRAN i Fideu
li ajuda, però és Fideu qui cau al terra i necessita Pupetes. Juguen amb el
paper higiènic i es DIVERTIXEN, però provoquen un DESASTRE que intenten
arreplegar JUNTS. (8ª sessió)
• Fideu i Pupetes estan CONTENTS perquè celebren l’aniversari de Pupetes.
2
27. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
Fideu li mostra una capseta de regal, però en obrir-la, Pupetes S’ESGLAIA del
soroll que fan els instruments (la flauta, la turura...). Descobrixen que pot ser
divertit JUGAR AMB LA POR, i s’inventen un joc de les grandàries dels esglais.
(9ªsessió)
Aspectes evolutius.
Analitzant els elements i les tècniques utilitzades pels pallassos, descobrim nom-
broses dades que fan referència als aspectes evolutius més significatius d’estes
edats, que ens permeten situar el llenguatge clown com una eina de treball fona-
mental en educació infantil:
EL JOC SIMBÒLIC
Apareix cap a final del segon any de vida, i permet als nens, mitjançant la subs-
titució i la imitació, jugar amb la realitat, en adaptar-la a les seues necessitats. És
una constant en totes les sessions de teatre, utilitzar objectes amb funció simbòli-
ca: una sabata fa de telèfon, un raspall fa d’instrument, un cub de construcció fa
de WC, una caixa fa d’avió...
Els jocs “fer com si...”, fomenten el pensament divergent, l’objecte substituïx
la idea, ens imaginem que fem això. Per tant, el pensament pre-lògic empra el
llenguatge teatral: NO CAL APRENDRE’L.
L’OBJECTE INSTRUMENTALITZA LA RELACIÓ:
Els nens en estes edats no només estan aprenent els usos i funcions dels objectes,
sinó les interaccions que generen: compartir, rivalitzar, construir, destruir. Tan-
mateix, este és el moment evolutiu en el qual els nens comencen a construir les
primeres interaccions amb iguals: els objectes constituïxen un dels pilars de la
relació, paral·lelament a la construcció de la pròpia imatge: la forma de resoldre
els conflictes de possessió d’objectes són un exemple de com evolucionen estos
processos paral·lels.
Els pallassos utilitzen els objectes per a generar interaccions entre ells i entre
el públic. Al teatre d’adults l’objecte no te tant de significat, doncs el llenguatge
oral i corporal es decodifica d’una altra forma.
2
28. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
Apareixen molts exemples a les sessions, com ara, l’intercanvi de paper higiènic
(8ª sessió), la sabata de Pupetes, els instruments musicals, els mocadors, el barret,
la granera de fer pessigolles, el plat xinés, el menjador improvisat (7ª sessió), el
titella Fideuet...
L’OBJECTE IMAGINARI:
L’objecte sorpresa, la caixa de regals, la bossa dels instruments que fan por,la
rentadora invisible, la cadena del Wc...
L’imaginari ens permet optar a transformar la realitat: resoldre situacions
mitjançant l’imaginari ajuda a tolerar millor la frustració. El principi de realitat
és més lleuger quan els nens tenen eines de joc imaginari, PERQUÈ ACONSEGUIR
SOMNIS és un impuls vital.
ELS JOCS D’INTERACCIÓ AMB EL PÚBLIC
On l’acció dels nens (lliure o induïda pels pallassos) modifica, transforma o deter-
mina la continuïtat del joc proposat.
Ex.: els mocadors volen si bufen els nens. Un objecte de la sala s’incorpora a
l’espectacle...la flauta no va...
L’aprenentatge es produïx mitjançant l’acció: el moviment i la manipulació
són eines de comprensió de la realitat anteriors al llenguatge. L’acció del nen
sobre l’entorn ens dóna les pautes d’avaluació dels processos individuals i
col·lectius, per tant quan els espectadors actuen sobre les propostes dels pallassos,
transformen i s’apropien dels continguts.
Quina vergonya!!!
28 Manuel vol actuar...
29. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
Tornem a incidir que el llenguatge teatral s’ajusta perfectament al pensament
infantil. APRENDRE = ACTUAR
El teatre d’adults que utilitza espectacles interactius, amb participació del
públic, sol despertar sentiments molt gratificants, sobre tot al gènere d’humor.
Ajuda’m Man Miranda...
uel!!! Bravo!! Diu
EL PRINCIPI DE REALITAT.
El món imaginari i el real encara es confonen, però hi ha moltes experiències on el
nen controla i sap com funciona. Estos jocs de transgressió, on el pallasso fa com
que no sap res i són els nens qui li diuen com ha de fer-ho, els ajuden a consolidar
aprenentatges, fomenten la seguretat i l’autoestima.
Quan el pallasso fa vore que no sap on posar-se la sabata, o que no troba
el seu company parcialment camuflat, o que no sap com sortejar un obstacle
evident, els nens experimenten la sensació de saber moltes coses, de posar-se al
lloc de qui es troba amb una limitació, del valor del procés i de l’impuls a actuar,
malgrat els resultats obtinguts.
ELS JOCS MUSICALS: SINCRONIA MOTRIU.
Els ritmes biològics tenen molta importància en la vida quotidiana. Mantindre
ritmes dóna seguretat i confiança per situar-se en el món. Els nens se sincronitzen
de forma natural amb els sons repetitius .
2
30. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
La resposta corporal als ritmes de l’en-
torn és molt clara, i determina en gran me-
sura la predisposició a actuar. Ex.: els jocs de
situacions rutinàries (rentar-se, higiene, des-
cans....) fan referència a estos factors rítmics,
seqüencials, de seguretat, ordenats....
El component repetitiu de qualsevol joc
rítmic ajuda a interioritzar les situacions, per
això, la música esdevé un recurs important.
Els nens no es cansen de repetir, hi ha
un factor de domini, de control de la realitat,
en la repetició. Ex.: El joc de frases rítmiques
a partir de demanar un got d’aigua (setena
sessió), el joc dels esglais combinats de fort i
fluix amb instruments de vent (9ª sessió), el
Anem joc de cridar a la porta i contestar que està
a pa ocupat (8ª sessió), els intercanvis per telèfon
s
pel t sar (totes), les fórmules d’acomiadar-se amb pa-
únel!
!! raules i gestos repetitius (Adéu, el trenet...)
LES EMOCIONS, LES FRUSTRACIONS.
Les emocions i els sentiments no es poden racionalitzar, simplement es senten. Els
nens d’estes edats necessiten ajuda per anomenar els sentiments propis i dels altres.
La configuració de la pròpia imatge passa, en estos moments per una fase impres-
cindible: la oposició. Oposar-se a l’altre, transgredir la norma establerta, ens definix
com a persones diferents i úniques, traça el camí de l’autonomia progressiva. Però
este procés ha de donar-se necessàriament en un ambient de calma afectiva, des
d’on poder tornar a la dependència i la seguretat i anar provant camins nous.
El joc teatral possibilita jugar amb els sentiments, les contradiccions i les
frustracions, incorporant-ne tots els elements necessaris per abordar els conflic-
tes, des del joc, la ficció, la rialla.... que juguen un paper de seguretat contenidora.
Ex.: “no puc”, “no sé”, “no va”... (l’objecte, l’altre, la transgressió, la repetició, el
ritme...)
30
31. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Propostes teatrals
EL COS
La percepció del cos en estes edats encara és molt global, de fet poques coses po-
den racionalitzar-se si no han passat per una vivència física i emocional intensa.
La maduresa motriu neurològica evoluciona de forma espectacular als tres pri-
mers anys. El cos esdevé una font inesgotable d’experiències que queden gravades
per sempre.
Des de l’autonomia motriu passant per la coordinació òculo manual, el con-
trol esfinterià, l’estructuració espai-temps, les postures estàtiques i dinàmiques, el
domini del gest facial i corporal, tot lligat a les emocions... són conquestes decisi-
ves en la configuració de la pròpia imatge. El joc teatral possibilita experimentar
de forma natural amb el cos com una globalitat física i emocional.
Exemples: el pallasso es convertix en una rentadora mitjançant el moviment
sincronitzat amb el soroll, reacciona a l’estímul amb tot el cos, fins i tot es relaciona
amb el propi cos com si es tractara d’un objecte exterior (li diu al peu que calle)
EL LLENGUATGE:
Els pallassos, com els nens, utilitzen
onomatopeies o paraules soltes amb
un sentit d’idea o frase completa, el
sentit de la qual queda patent en el
gest i el context que l’acompanya. La
capacitat de comprensió del llenguat-
ge oral és molt superior a la d’expres-
sió en estes edats; en canvi, la capaci-
tat de comprensió i expressió a nivell
corporal és elevada, contràriament al
que solem pensar els adults.
Per què tenim dues orelles i dos
ulls i només una boca?. Seguint con-
signes matemàtiques hauríem de mi-
rar i escoltar el doble del que parlem
no?. És una qüestió interessant per a
reflexionar.
Iupii!!! iujuu!!!!
31
32. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula
Activitats de recolzament a l’aula
EL MOVIMENT COM A LLENGUATGE.
El treball consistix en: saber fer teatre des de les situacions més quotidianes.
Fideus i Pupetes ens mostren com buscar dins de nosaltres aquelles expressions
més genuïnes que ens connecten amb la realitat.
El moviment com a llenguatge
, Instrument , Instrument Instrument
,
d auto-coneixement d interacció amb
, d interacció
l entorn físic i ,
(control d altres llenguatges
progressiu) social Postures
Tonicitat Relació
Sincronització
muscular Emocions
Consciència, utilització i transformació
dels codis comunicatius: Fem teatre
32
33. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula
Introducció
El cos i el moviment ens donen les primeres informacions sobre els nens: si està
tens, expectant, obert als estímuls, si té iniciativa, si espera que les solucions
vinguen de fora, si se sent impotent, frustrat, temerós, receptiu... Tot açò ho co-
neguem pel llenguatge corporal, i ells, a la vegada, capten la mateixa informació
dels adults i dels altres nens, però, de vegades, no saben interpretar-la.
Per tant, la motricitat és el llenguatge més genuí i primari, aquell que hem
d’emprar per apropar-nos a l’estat emocional de cada nen, per ajudar-los a reco-
néixer les pròpies emocions, a compartir-les, a conéixer i acceptar les emocions
dels altres, a construir, en definitiva el llenguatge d’interacció i acceptació neces-
sari.
Així, el treball de motricitat és també una actitud, una predisposició a rebre
informació i planificar situacions estimulants, on els nens puguen canalitzar ade-
quadament el món emocional mitjançant els moviments i arribar a construir un
sistema comunicatiu vàlid.
Les propostes que esmentem a continuació es realitzen de forma habitual al
llarg de la jornada, aprofitant qualsevol estímul que done peu a jugar amb el cos
i posar-nos a prova a nosaltres mateix, o davant els altres.
De vegades, les propostes han de realitzar-se amb una planificació prèvia,
una preparació de l’espai i dels materials, un consens en els criteris d’actuació
i una valoració conjunta de les progressions dels alumnes, com és el cas de les
sessions relacionals, per la complexitat psicològica que comporta.
Moviment i postura
• Aprenem a quedar-nos quiets com un ninot.
• Aprenem a imitar postures estàtiques i dinàmiques.
• Aprenem a relacionar l’absència de moviment amb la postura de dormir, o
d’estar quiets.
• Aprenem a moure el cos de forma segmentada
• Aprenem el gust de TRANSGREDIR el moviment convencional:
— desplaçar-se amb el cul, amb els genolls, amb la panxa, amb
l’esquena, rodolant, botant...
33
34. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula
— enfilar-se a llocs impossibles.
— ballar sense estereotips.
— Fer volantins, desafiant la gravetat.
Moviment i emoció
• Aprenem a descarregar tensions mitjançant moviments intensos.
• Aprenem moviments grans, amples, expansius, i moviments xicotets, compri-
mits.
• Aprenem a afrontar la por als altres des d’un entaulat *
Moviment i to muscular
• Aprendre a estirar i a comprimir tot el cos.
• Vivenciar la diferència entre moviment sinuós i moviment brusc, rígid.
• Aprendre a relaxar-nos en rebre un massatge corporal.
• Aprendre com afavorir la relaxació dels companys fent-los massatges.
Moviment sincronitzat
• Moure’s al ritme de la música o de determinades consignes auditives: cançó,
pulsació amb instruments, històries o contes.
• Moure’s en sincronia amb els altres: rogle, dansa, tren... creant un ritme col-
lectiu.
Moviment i relació
• Accions i moviments que ens agraden: abraçades, balls...
• Accions i moviments que no ens agraden: espentes, colps, patades...
* L’entaulat és un raconet que hem creat a l’aula, amb un palet de fusta, davant d’un espill i una cor-
tineta darrere, des d’on treballar la “por escènica” i els codis de teatre formal.
34
35. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula
• Aprendre a compartir i a construir des del moviment: amagar-nos junts sota
una tela, fer carreres per parelles, “conduir” des de dins d’una orella...
• Explorar la destrucció des del moviment: escampar, llençar, tombar, colpe-
jar...
• Experimentar les jerarquies grupals des del moviment:
Enfilar-se ......................... dominar
Fugir ...................................... renunciar, ser dominat
Contacte ............................ protecció
Fusió ................................... empatia...
• Aprendre a conéixer i a respectar l’espai físic de l’altre.
I a més...
• Ens mirem a l’espill i experimentem amb la
nostra imatge.
• Transformem la nostra imatge de forma
global o concreta: maquillatge, comple-
ments de tot tipus.
• Assagem rols des del moviment, la postura,
la transformació, o des de tots els àmbits.
• Aprenem a decodificar gestos i onomatope-
ies dins d’un context.
• Aprenem a captar significats des de codis
posturals o gestuals, ajustant-ne l’acció.
• Aprenem a realitzar moviments segmen-
tats amb intenció expressiva. trac-
• Aprenem exercicis de control de la mus- Alex. Que A
culatura facial. tiu!!!
• Aprenem a jugar amb certes parts del cos com un tot, com a entitats que
s’expressen pel seu compte.
• Aprenem a ridiculitzar els sentiment negatius jugant amb ells: esglais grans i
xicotets, culades, carasses lletges...
• Coneguem elements o gestos característics de determinats personatges.
35
36. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Activitats de recolzament a l’alula
Llenguatge
corporal:
• Control tònic
• Motricitat Llenguatge
• Joc de rols oral:
• Expressió facial- • Comunicació
gestual
• Contextualització
• Descodificació
• Emotivitat
Llenguatge
Plàstic:
• Composició
escènica
Llenguatge
• Creativitat
matemàtic:
• Seqüenciació
Llenguatge • Ordenació
Musical: temporal
• Motivació-
socialització
• Estructura rítmica.
• Sincronia motriu
• Instrumentació
Coneixement
, Configuració
de l entorn de la pròpia
Fisic-Social imatge
3
37. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu
Excursió a casa de Pupetes i Fideu
Esta proposta és suggerida per J. Carlos i Rosana. Com que ja som amics, els
pallassos ens volen convidar a jugar a sa casa. Ens sembla una idea genial, i així
ho planifiquem.
Fem una nota avisant la família i demanant la seua autorització:
NOTA PER A LES FAMÍLIES
ANEM D’EXCURSIÓ
Els TRENCABUFES pensem anar el dia 9 de Març, dimarts, de visita a un lloc
molt especial: la casa de Fideu i Pupetes. Com que són els nostres convidats
d’honor totes les setmanes, hem d’agrair-los que desitgen mostrar-nos el
lloc on treballen habitualment quan no ho fan a l’escenari. Pensem que per
als xiquets i xiquetes serà molt interessant explorar el món “entre basti-
dors”, els elements i recursos que s’utilitzen en els espectacles teatrals i,
sobre tot, trobar els seus ídols en un context diferent.
L’eixida serà cap a les 9’15, amb un microbús que ens deixarà prop de
SALASENDA, i tornarem de 10’30 a 11h.
Signeu l’autorització i torneu-la abans de divendres 5 de Març.
.....................................................................................................................................................................................................................................
Jo .......................................................................................................................................................... pare, mare o tutor de
l’alumne: .......................................................................................................................................................................................................
AUTORITZE la seua participació en l’activitat extraescolar planificada per al
dimarts 9 de Març de 2004.
Signat
3
38. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu
Tanmateix comencem la motiva-
ció amb els nens: els expliquen on hem
d’anar, com, amb qui, què anem a fer
allí...
A la fi, el dia 9 de Març arriba
Jose Carlos a l’Escola, amb Ruben. Es
disfressa de Fideu i ens comunica que
prompte vindrà un autobús a replegar-
nos perquè Pupetes ens espera en sa
casa.
Es tracta de la primera eixida en autobús i alguns nens ploren en acomiadar-
se dels familiars. Fideu ve amb nosaltres, i en el trajecte ja comença l’excitació,
anem recorreguent Alzira i veient llocs coneguts...
Arribem. Ens parem a la porta de l’ambulatori, que és a prop de Salasenda, i...
Pupetes, molt bonica i emocionada, ha vingut a esperar-nos!. Els xiquets i xique-
tes, que la reconeixen, de sobte corren a abraçar-la i donar-li la mà.
Les persones grans del barri observen l’escena amb expectació.
També els “autobuseros” ens acompanyen a casa de Pupetes i Fideu. Fem una
cercavila molt especial i divertida.
Pupetes, est
às
preparada?
Bééé!!! Ja estem ací!
38
39. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Excursió a casa de Pupetes i Fideu
La supercasa de Pupetes i Fideu. Halaaaa!!!
La casa és preciosa i els nens la miren amb curiositat.
Ja dins tot convida a córrer, tocar, mirar, somriure... Hi ha moltes fotografies
familiars, dels espectacles de “La Pallacienta”, “Supernàs”, “Peter Clown”, i de
“Pupetes” i “Fideu”. Els nens els reconeixen i se n’alegren.
Juguem tots junts. Fideu fa xicotetes demostracions de circ i malabars: amb
el monocicle, els cilindres, els cércols, les pilotes... Pupetes està tan contenta que
ens posa música per a ballar tots junts. És un espai idoni per als nens, i no paren
d’explorar-ho tot.
Però és l’hora de tornar al cole, ens hem d’acomiadar. Ens repartim molta
estima, com sempre, i ens n’anem. Què bé!, l’autobús ha vingut a replegar-nos just
a la porta de la casa QUINA SORT!. Adéu Pupetes!.
Fideu ens acompanya fins al cole. Ruben fa d’amfitrió amb satisfacció durant
tota l’activitat. La resta dels TRENCABUFES, s’ho han passat pipa. UN APLAUDI-
MENT A TOTS ELS CAMPIONS!!!!!!!!!!
3
40. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Reflexions, conclusions i avaluació
Reflexions, conclusions. Avaluació.
Fideu i Pupetes han anat convertint-se al llarg del curs en un referent essencial,
tant per als nens, amb qui han establert un fort vincle afectiu a força de jugar a
compartir emocions, com per als adults: gràcies al bon quefer, l’anàlisi i adequació
a les variables que van sorgint, l’esforç pels interessos dels xiquets i xiquetes...
Nosaltres hem anat reflexionant sobre molts aspectes evolutius i incorporant
estratègies més encertades de relació amb els alumnes.
Hem descobert en el llenguatge teatral una forma natural de connectar-nos,
de motivar i “traure suc” a TOTES les situacions d’aprenentatge, no només les
d’expressió corporal, també en les de motricitat, llenguatge, música, plàstica,
hàbits..., perquè l’ACTITUD d’ ESCOLTA permet estalviar molta energia que possi-
bilita aprendre altres coses.
• Per a connectar amb els nens, els pallassos intenten viure a l’escenari les ma-
teixes LIMITACIONS que ells tenen, pel fet de ser menudets en un món massa
gran. Aleshores, l’aparent frustració per no poder, no saber, no entendre... es
convertix en un camí de recerca de solucions, gens estereotipades, en la línia
d’un pensament prelògic, que encara no pot racionalitzar la realitat.
Quines
cares!!!
40
41. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
Tatxant!!! “Nàixer al teatre”. Projecte educatiu - Reflexions, conclusions i avaluació
• La importància de L’HUMOR: desdramatitzar les petites frustracions, compar-
tir les pròpies limitacions amb la resta, riure’ns junts de la realitat i jugar a
canviar pautes, esdevé un llenguatge d’acceptació i tolerància.
• La LÒGICA del pensament infantil és diferent a la dels adults, de fet, ens re-
sulta difícil desfer-nos d’estereotips, com la terrible necessitat de verbalitzar
i racionalitzar-ho tot, en un intent de simplificar la realitat per què els nens
“ho entenguen millor”: quan som capaços de comprovar que el nen percep de
forma global i extrau allò que li resulta significatiu encara què els adults ens
esforcem en parcel·lar els estímuls, en jugar de forma “pedagògica”, desco-
brim que el que fem realment és com mastegar un entrepà per tal que ells no
hagen d’esforçar-se a descobrir el procés... aleshores, no trau trellat. Per tant,
reivindicar la importància de situacions globals i complexes.
• El RITME té molt a vore amb l’empatia que es crea en les funcions. La repe-
tició d’esquemes és necessària per què els nens interioritzen les propostes i
establisquen referents vàlids , que els proporcionen seguretat. A més, propo-
sar situacions de forma lenta, repetitiva, sincronitzada... esdevé una neces-
sitat quan es tracta del llenguatge corporal: la traducció de significats no és
immediata, com en les paraules; interpretar el llenguatge corporal és un acte
d’observació, de reflexió, de deducció a partir d’un context...
Les mamis
també!
41
43. C
La concepció de l’espectacle
Caca...
ALZIRA.
CURS 03-04
Diari de treball (I)
Transcripció de les sessions
realitzades a l’E.I. Tulell
Engrata teatre
Equip Educatiu E.I. Tulell
43
44. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Martes 18-11-2003
Pupetes y Fideu llegan a la Escoleta por
primera vez.
Objetivos
El objetivo de este día, era el tener una primera toma de contacto entre los Payasos y
los niños para observar sus diferentes reacciones.
Horario: 9:45 h
Duración: 20 mín, aprox.
Método
Las profesoras Isa y Roser crean la expectativa y llaman a los payasos por sus nombres
(Fideu y Pupetes), quienes previamente se han vestido en el dormitorio.
Utilizamos un lenguaje gestual, emocional y apoyado solo con onomatopeyas.
El tipo de movimiento es muy lento y siempre que podemos, procuramos poner-
nos a su altura.
Es importante escucharles y dejar fluir las propuestas que captan su atención. Es
más importante escucharles que atosigarles con propuestas sin más.
Pequeños Momentos:
Debido a su corta edad (1 y 2 años) no pueden mantener la atención durante mucho
tiempo en una misma cosa.
A continuación relatamos las historietas más significativas de hoy:
a) Pupetes pierde el zapato.
b) Fideu hace malabares con los pañuelos mientras los niños le soplan.
c) La maleta voladora. La maleta de Fideu vuela por el espacio acompañada
por sonidos.
d) Pupetes transforma un objeto (esponja de baño para la espalda) en una
flauta y en una máquina para hacer cosquillas.
e) Hola y Adéu. Los Payasos entran (llamando a la puerta) y salen de dife-
rentes maneras. Saludándose ellos, a los niños, en voz baja, muy expresi-
vamente, con el pie, etc...
44
45. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Valoración desde dentro.- (Payasos)
Estamos satisfechos, puesto que hemos conseguido en los 20 minutos que hemos es-
tado, que centraran su atención en lo que hacían los payasos . Incluso hemos tenido
algunas participaciones por parte de los niños. ( Ayudaban, imitaban, etc...)
Valoración desde fuera.- (Profesoras)
Como primera aproximación, nos ha parecido genial.
Pensamos que los matices que sugieren el lenguaje de gestos y onomatopeyas
debe ir calando progresivamente en el grupo de niños-as, es decir, hemos de pretender
que vayan captando las sutilezas por ellos mismos y así evitar intervenciones orales
innecesarias.
Quizás nosotras, hablamos sin necesidad de hacerlo, también ha sido edificante
darnos cuenta que la mayoría de las cosas que decimos sobran. Gracias.
Notas:
Es interesante localizar y acondicionar un espacio físico, por lo menos
para comenzar y acabar .(Hacer una despedida final con aplausos. Que
quede claro el cierre).
Las profesoras comentan que se puede poner un telón frente a la alfom-
bra y presenciar el espectáculo desde los lados.
Avanzar en el Teatro:
Para crear una expectativa para la próxima visita del martes, el
lunes aparecerán los zapatos de Fideu y Pupetes (Previamente
se los daremos a las profesoras) para crearles la expectativa a los
niños de que mañana vendrán los Payasos.
de
La màquina
de Pupetes
pessigolles
45
46. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Martes 25–11–2003
“Introducción de Fideuet, la marioneta
de Fideu”
Objetivo
Afianzar el espacio escénico. Dónde nos situamos nosotros y dónde ellos. Determinar
de una manera clara el inicio y el final del espectáculo, ó sesión teatral.
Método
A través de la marioneta (Fideu) queríamos mostrar el concepto de grande (payaso real)
y pequeño (payaso marioneta). (Igual ha sido pretender demasiado para el 2º día)
Zapatos caminantes por las paredes.
Pupetes se pone cosas cercanas a ellos (piezas de construcción) y esto les provoca
un acercamiento e interés. (Pupetes guapa, lo transforma en pulsera, etc.)
Fideu toca la armónica. Introducción de la música.
Notas
Nos hemos visto invadidos de nuevo por Rubén (nuestro hijo) y Nerea,
los dos con bastante afán de protagonismo y participación. Manuel
también ha participado más activamente pero de una manera más sere-
na y prudente, primero escuchaba y luego actuaba.
Hemos percibido una mayor escucha por parte de todos, que atendían
con más ó menos interés a lo que sucedía delante del telón.
Interesante.
Los que en un principio estaban más reacios (Malena y Adrián) se han ido introdu-
ciendo poco a poco, y, al final, se han ido acercando todos con necesidad de tocar y
descubrir de cerca lo que les asustaba de lejos.
Observaciones y valoración interna.
Hemos de cambiar el sistema de actuación, puesto que al introducir objetos o estar
tan cercano el lugar del cambio de vestuario, los pequeños actores protagonistas nos
4
47. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
comen el terreno y nos asaltan unas dudas:
¿Hacemos colaboradores a los protagonistas? ¿Esto perjudica al grupo?
¿Distrae su atención y se pierde la intención nuestra?
Estas dudas se las transmitimos a Isa y Roser en una reunión, donde llegamos a
varias conclusiones:
Roser propone la participación nuestra como Rosana y José Carlos en las sesiones
relacionales (actividades que se realizan en la sala semanalmente y que tienen que
ver con la motricidad relacional). En la reunión nos explican que al ser tan pequeños
primero hay que ganar su confianza, y su orden es diferente, primero tienen que tocar,
experimentar y actuar ellos y luego ya puedes mostrarles cuando ya has captado su
escucha .
Hay que conseguir esa complicidad y que se rían contigo. (Ejemplo, Isa cuando
se pone la nariz).
Dicen que para ser el segundo día ha estado muy bien. Lo de que Rubén (nuestro
hijo) participara activamente y a nosotros nos preocupaba no lo ven un problema, pues
ya es mucho que nos quiera compartir con sus amigos.
Nos pasan unos apuntes de las sesiones relacionales y quedamos que conforme
quede el próximo martes, continuaremos haciendo.
Interesante la propuesta de Isa de mantener cosas que hemos hecho de un prin-
cipio (zapato de Pupetes), el que puedan relacionarlo con algo ya conocido les da
seguridad. Lo pondremos en práctica.
Conclusión
No querer hacer cosas muy grandes ni complicadas
y asentar lo que tenemos, a partir de ahí podemos
crecer y construir más.
Propuestas a estudiar para hacer el Martes 2
de Diciembre.
Interesante lo de mantener cosas y acciones de
días anteriores para que ellos empiecen a asociar
y así sentirse cómodos y seguros. Les
saba
t
Pupe es de
tes 4
48. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Inicio
• Hay un zapato de Pupetes en escena.
• Juego de Pupetes que no tiene el zapato. (¿Dónde está?, sin palabras.)
• Lo encuentra o se lo da Fideu. Juego de dónde se pone el zapato, cabeza, mano,
nariz, “¡qué peste!”... lo usa de teléfono... etc.
• Cuando se lo va a poner, Fideu le dice... “chs,chs,chs... dame”. Pupetes le da el za-
pato a Fideu. También le pide el que lleva puesto. Pupetes se lo da.
• Fideo los hace caminar por la pared. Pupetes sorprendida “¡qué alto!” Fideo juega
al avión con ellos (sonido de que se caen al suelo, puede andar a 4 patas con los
zapatos de Pupetes en las manos.)
• Pupetes se ve los pies descalzos y se le ocurre una idea. Cosquillas en los pies con
su aparato de cosquillas y masajes.
• Juego de cosquillas a Fideu ó a algún niño?
• Tela-sábana. Fideu la saca. Presume y se hace un vestido, se lo pone en la barriga,
ho,ho,ho. Papá Noel.
• Pupetes lo quiere para estar guapa. (juego)
• ¿A hacer No-no (dormir)? Sábana. ¿Se utiliza como pañuelo?.
Martes 2-12-2003
“El zapato de Pupetes”
Objetivo
Poner en practica lo conversado con Isa y Roser en anterior reunión.
Potenciar la confianza y la escucha mediante propuestas anteriores que ya les
sean familiares. Ir ampliando y creciendo en estas propuestas y añadir una nueva.
(Juego con la sábana)
Método
Previamente Isa y Roser han potenciado la expectativa de que hoy hay teatro y ven-
drán Pupetes y Fideu (Han puesto carteles, colocado el escenario y anunciado oral-
48
49. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
mente a los niños que hoy hay teatro). Están todos bastantes atentos y sentados a
buena distancia. (Incluso Rubén y Nerea.).
Nota
Isa y Roser consiguen milagrosamente que ninguno se mueva de su sitio,
creando ese espacio de separación que existe en el teatro entre el actor
y el espectador. (Difícil tarea para un público tan menudo.)
Lo que primero aparece en escena esta vez es el zapato de Pupetes. (Manipulado
por Fideu como una marioneta). Se ha consolidado este elemento, así como el cosqui-
llero-masajeador.
Las propuestas se juegan mas, no mareamos con excesivos cambios, si no que
profundizamos en las acciones ya conocidas.
Nota
El lenguaje de las emociones es fundamental.
Las Historias
a) Recuperamos el squetch de Pupetes que sale sin zapato. (Fideu por detrás lo
hace aparecer y desparecer.) Pupetes busca el zapato. Sale Fideu y le dice ehh!.
Juego de cogerlo y Fideu no se lo da.
b) Juego rítmico: Toma-toma (intenta dárselo)... No-no (lo retira).
c) El pie de Pupetes se constipa al no llevar zapato y el pie empieza a estornudar
sin parar. Fideu coge papel de W.C. (que utilizan las profesoras para quitarles
los mocos a los nenes) para quitarle los mocos al zapato.
Importante
Al utilizar cosas cercanas a ellos y que las vivan día a día hay un mayor
acercamiento y una mayor atención a lo que va a pasar.
d) Cosquillitas. Pie descalzo y varios sitios. Fideu también juega a hacer cosqui-
llas.
e) Pupetes recupera su zapato y le da muchos besitos.
4
50. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
f) Juego de estornudos y caídas del gorro. (El gorro también se constipa). Pupetes
pone el gorro de Fideu encima de un cochecito y lo pasea.
g) Fideu descuelga los zapatos de payaso del telón e invita a los niños que los
llenen más de besitos.
h) Transformación de los zapatos en otras cosas, (flauta, teléfono, guante...)
i) Una vez Pupetes tiene su zapato, ¿dónde se lo pone? ¿cabeza, rodilla, mano,
juego con Fideo. “Noooo”( implica a los niños). Habitualmente también juegan
con las profesoras a este tipo de juego.
j) Como Fideu no para de estornudar, Pupetes introduce de
Diga’mmm? una manera natural la sábana-pañuelo. (Fideu se quita
los mocos haciendo un ruido muy fuerte.)
k) Bastante importancia a los sonidos
y pequeñas palabras habituales ya
en ellos (achís, achís, altoooo, no
stà, nooooo, ala...ohhhh.)
l) Jugamos con la sábana. Se es-
conden bajo la sábana Pupetes y
luego Fideu. Muy evidente. Otra
vez utilizamos técnicas y juegos
que les son familiares al haberlos
utilizado las profesoras con ellos.
(Sesiones relacionales).
m) Con la sábana Pupetes hace un
vestido. (¡qué guapa!!).
n) Fideu se lo pone a Pupetes de
sombrero y empieza a ponerle
cosas en la cabeza, su gorro, un
sol de la Escoleta, Pupetes pone
cara de cabreada. (“ya taaa-
aaà.”). Pupetes se despide
diciendo que se va a un
baile, Adéu!!!
50
51. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Valoración desde dentro
Al estar el ambiente más preparado, hemos podido ver más juegos de Payaso. Para
nosotros es importante y gratificante el poder comprobar como se instala poco a poco
el código del payaso.
Ejemplos (Para los payasos)
• Si algo se constipa, todo se puede constipar y así el Payaso tiene mas libertad de
expresión.
• El sombrero de Fideu cobra vida. Aquí entra en juego el Imaginario del payaso,
ese mundo en el que se sumerge y nada a sus anchas.
• Fideu al colocar cosas en la cabeza de Pupetes, no tiene final, siempre se puede
más (desbarre del payaso), “así estarás más guapa”. (Acaba haciendo una torre
en la cabeza de Pupetes con objetos y bajo la mirada cabreada y paciente de
Pupetes.)
Hemos utilizado más lenguaje gestual y corporal. Ya estamos más cómodos sin
hablar nada y los niños captan nuestra intención. Ya van apareciendo algunas sonrisas
y risas.
Notas
• Tener en cuenta el tiempo de duración y más claro el final: ¿cómo
cerramos?
• Hoy Isa nos ha tenido que cortar. (Los niños empezaban ya a moverse
demasiado, a cansarse)
• Oscar ha estado hoy muy participativo y queriendo ayudar.
• Adrián ya no ha llorado y se reía incluso.
• Adriana participaba cuando a Fideu se le caía el gorro.
• Muy bonito hoy todos juntos cuando Pupetes se tapaba con la sábana
y Fideu preguntaba on està? Y todos al unísono decían ahí, ahí...
Valoración desde fuera. (Isa y roser.)
• Ver vídeo también.
51
52. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Parece que el momento del “teatro” va cobrando consistencia, se va incorporando a la
rutina del cole. La última sesión ha sido significativa porque parece que empezamos a
desempeñar el rol “espectadores” en un espacio (la alfombra), en una buena actitud
(sentados, callados, observando, participando desde la distancia...).
Nos ha parecido muy chulo que Rubén haya aceptado su papel de “espectador”
(poco a poco este se va consolidando).
Muy bien incorporar elementos propios de Pupetes y Fideu (vestuario, zapatos....)
que los niños ya van identificando, y MUY BIEN, utilizar elementos de la sala que los
nanos pueden luego rescatar y recordar.
Conforme los niños van cogiendo más confianza con Pupetes y Fideu, les van
“dejando hacer” más cosas, ¿a que sí?.
Otra cosa bonita es que saben diferenciar (nosotras lo notamos) a Rosana y José
Carlos de Pupetes y Fideu, y aceptan ,sobre todo Rubén, los dos roles.
Para el próximo día
• Mantener el inicio con los zapatos, darle más protagonismo y ampliar la historia.
• Seguir investigando con la sábana.
• ¿Nuevo elemento?.
Martes 9-12-2003
Fideu: “solo ante el peligro”
Hoy Rubén se ha puesto enfermo, por lo tanto la sesión de hoy ha tenido nuevas
variaciones.
Pupetes (Mama de Rubén) no ha participado en la sesión, se ha quedado con
Rubén en casa. Fideu, valientemente ha decidido continuar con las sesiones de los
martes.
Al llegar a la clase de Trencabufes ( la clase de Rubén) se observa que la mitad de
los niños no habían asistido, por lo visto también estaban malitos.
52
53. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Teniendo estos condicionantes, a Roser e Isa se les ha ocurrido el invitar a otro
grupo de la Escoleta “Els Artistes” para que participaran de la sesión.
La experiencia ha sido fantástica, “Els Artistes” al ser un curso superior (tienen dos
años) entraban y participaban en el juego de Fideu con mayor facilidad.
Ai, que explota!!!
La Historia
Fideu sale arrastrando su maleta simulando
que pesa mucho, poco a poco la empuja has-
ta que la sitúa en el centro del escenario.
Después el cuerpo de Fideu sigue el
mismo proceso, poco a poco y con onoma-
topeyas se incorpora hasta que se pone en
pie.
Abre la maleta y saca objetos que pre-
senta a los niños y posteriormente hace uso
de ellos.
Al sacar el Plato-chino, una niña (Ne-
rea) propone que se utiliza para comer (dice
AUMM...) y Fideu come con él.
Aunque los elementos están en la male-
ta de Fideu, el payaso siempre se sorprende.
Hay un momento en el que descubre un
globo y juega a: lo cojo-no lo cojo... dicien-
do, SI-NO-SI-NO...
Introduce un ritmo y varios niños se
unen al juego rítmico. SI—NO-SI-SI-NO-
NO... SI-NO... SI-NO... NO-SI... (Ellos contro-
lan el juego).
La comunicación fluía muy bien.
Fideu se despide de los niños y se
marcha haciendo lo mismo que hizo al en-
trar. (Baja al suelo y empuja la maleta a la
salida).
Açò que és?
53
54. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Que guai!!! Valoración desde dentro
La palabra mágica sería comunicación,
ha sido una verdadera gozada el poder
estar delante de estas personitas comu-
nicándonos con el juego. Las emociones
fluían constantemente y los dos grupos
han respondido muy bien. Sobre todo el
de “Els Artistes” ya que no era su clase y
tenían que hacer de espectadores.
Valoración desde fuera
El factor novedad se nota en el grupo
artistes, algunos niños muestran des-
confianza por desconocimiento. Hay 2 ó
3 que a pesar de estar escondidos detrás
de otros, siguen el desarrollo de la acción
emocionados, hasta que, al final, entien-
den que es un código distinto y acaban
entrando a saco, verbalizando todos los
juegos propuestos por el payaso y crean-
do ellos la dinámica del grupo.
Muy bien Jose Carlos aprovechando
los elementos surgidos de los niños, in-
Vaja, quines sabates!
corporándolos al show y repitiendo hasta
que queda claro el código.
Julia i
Nerea
s’acosten
a Jose
Carlos
54
55. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Martes 16-12-2003
Todos al teatro
Por sugerencia de Isa y Roser, toda la escuela va a asistir a la representación de teatro,
nosotros estamos encantados, pues se presenta un nuevo reto.
Observamos con mucho agrado y alegría el ambiente y clima teatral que re respira
en la escoleta, todo el personal se pone manos a la obra. Nos han habilitado el dormi-
torio de los mayores, también utilizado como sala de usos múltiples, un espacio que
tendrá mas de 400m. Lo han decorado, han puesto un telón, suelo de vinilo, incluso
han repartido “entradas” a los niños para que las entreguen al entrar.
Han creado una expectativa y una ilusión por el steatro a los niños. Y lo han
hecho muy bien.
La Historia
Comienza saliendo Fideu para ir a dormir (sale muy poco a poco) con un almohadón.
Sale de escena y entra Pupetes que ve el almohadón solo en escena y se lo arregla para
dormir.
Una historia muy sencilla que ha dado para mucho.
Juegos dentro de la historia:
• Pupetes se prepara la cama.
• Fideu enfadado con Pupetes por quitarle la cama, le lanza todos los cojines que
encuentra (siempre se hace sin agresividad ).
• Pupetes, se duerme encima de los cojines y Fideu vuelve con otra estrategia,
hace el sonido de un despertador e invita a los niños a hacer el RINGGGG.
• Una vez despertada Pupetes, se miran y se abrazan muy tiernamente. (Fideu no
le guarda rencor).
• Pupetes lleva una sábana con la que juega a esconderse detrás de ella. Fideu
pregunta a los niños si han visto a Pupetes.
• A raíz de un estornudo de Fideu, Pupetes sigue el juego reaccionando con el
cuerpo, Fideu vuelve a estornudar dos veces y Pupetes reacciona doblemente
(comunicación) hay un momento en el que Fideu se limpia los mocos exagera-
55
56. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
damente (se ayuda del sonido de la boca) con la sábana de Pupetes . Después de
esto también se limpia con lo que va encontrando (zapato de Pupetes, sombre-
ro, etc).
• La lavadora. Siempre que Fideu termina de sonarse con algo lo mete a la lava-
dora (Abre puerta, enchufa, aclarado, centrifugado, etc.) Pupetes imita con el
cuerpo lo que le ocurre al objeto.
• Hay un momento en el que Pupetes tiende la sábana,(imagen anterior de jugar
al escondite) y Fideo pierde de vista a Pupetes. La llama...
• Fideu encuentra el zapato de Pupetes y la busca, Pupetes a ver el zapato solo
también la busca .El payaso se deja llevar por la inercia y hace de ello un juego.
• Pupetes no recuerda donde se pone el zapato (cabeza, codo, culo, ...).
• Fideo entra en el imaginario e intenta comérselo como un bocadillo (Los niños
le dicen que nooooooooo...).
• Después de esta Odisea con el zapato, descubren el desastre que hay en esce-
na (Cojines esparcidos).!!!!!!Que desastre!!!!!!!! Dicen los payasos mientras se
echan la mano a la cabeza.
• Mientras que van recogiendo se acuerdan de que tienen que irse a dormir. Se
despiden de los niños varias veces y con ritmos varios. (Juegan con la palabra
ADEU). Entran, salen, etc...
• Pupetes les deja una Flor en escena. (Pequeña muestra de Amor).
A la una, a les dos i Uauhhhh!!, Qui
5 a les ... naa expecta
ció!!!
57. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Valoración desde dentro
Había mucha escucha por parte de todos. La historia ha funcionado tanto para los
más pequeños como para los mayores.
Se notaba a los alumnos de Trencabufes mas predispuestos a la hora de hacer el
Teatro (Fruto de una rutina establecida en anteriores sesiones).
Inicio y despedida bastante más claros que en anteriores sesiones.
El tiempo de duración ha sido más amplio que en otras sesiones , siendo los es-
pectadores los que nos lo han permitido.
Hemos ganado en escucha en escena, pues ya percibimos cuando se tiene que
cerrar la sesión. (Por lo menos hoy estaba muy claro).
Nota
Muy importante lo de repetir las cosas. Eso les dá seguridad y control.
Ring, del despertador, sonido de lavadora, Si-No al colocar el zapato, etc.
Hemos dejado que los niños (como siempre) se acerquen al final a tocar los ele-
mentos y a los payasos. Es una experiencia muy difícil de contar con palabras el verles
las caras y cómo reaccionan. Quizás nos empecemos a crear una idea de los que son
mas atrevidos y los que son mas observadores, en cualquier caso hay que dejarles a
ellos que tomen la iniciativa (cuando les surja), nosotros solo les invitamos.
Valoración desde fuera
Una vez más Teatro. Pero el de hoy es diferente:
a) Nos juntamos por vez primera todos los niños-as del cole.
b) Es una de las primeras actividades de atención conjunta que realiza el COLE, i
además en un espacio cerrado.
c) Estamos en un espacio común, diferente del habitual para TRENCABUFES y nuevo
para el resto de los alumnos (que normalmente lo utilizan como dormitorio), en
una actividad de Teatro,( que también para ellos es nueva).
d) Rubén hace tiempo que no viene al cole (ha estado malito). Se queda en la
sala con las profes para que sus papis se puedan cambiar de Fideu y Pupetes
(separación de sus papas). Se vuelve a encontrar con ellos en el Teatro, cuando
ya son FIDEU y PUPETES.
5
58. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
A pesar de los pesares...
• Muy claro el principio y el final del teatro.
• Los nanos hacen perfectamente de espectadores (admirable la actitud de Ruben).
• Reconocen los “Esquets” de la sala y eso les place.
• Muy bien insistir en lo que tiene éxito (tirar almohadones, esconderse, “no está”,
despedirse).
• Posibilidad de sistematizar el momento del Teatro para el resto de los grupos.
Para el próximo día/año
Retomar cosas ya familiares y hechas en anteriores sesiones. No añadir nada nuevo
debido al periodo vacacional.
Escuchar como han venido los niños de vacaciones.
Martes 13-1-2004
“Feliz año nuevo”
Desde la Escuela, muy acertadamente han decidido llevar tres grupos de niños a cada
sesión de teatro, con lo que tenemos cada vez a unos cincuenta niños/as. También es
importante la situación espacial, pues a partir de ahora, también hacemos el teatro en
la sala de USOS MULTIPLES, donde tenemos un lugar para cambiarnos, poner un telón
y hay bastante espacio. Rubén lleva muy bien el quedarse con sus compañeros a la
llegada a la Escoleta para después convertirse en un espectador más.
Objetivo
Hemos decidido contar una historia a partir de un
hábito, el de la alimentación: Pupetes se prepara
para comer. Teniendo en cuenta el ritual que los
niños hacen para ello, colocación del pechito, lavar-
se las manos, etc.
Les mares s’animen...
58
59. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Método
Hemos pensado en utilizar elementos propios de la Escoleta como son la mesa y la silla.
Y probar con otros nuestros. La flauta de color y la cajita de Fideu hacen de teléfono. El
cubo de agua hace de vaso, el plato chino de plato para comer, el palo hace de tenedor
y el zapato de comida.
La Historia
Sale Pupetes muy poco a poco, hay un momento en el que hay un juego de estornudos
de Fideu desde fuera de escena y Pupetes reacciona muy bien. –Lo registra corporal-
mente–. Esto lleva a un juego de sonidos que finalmente suenan a pedorretas, (algunos
niños hacen referencia a la bufa). Hasta que Pupetes coge una pinza de la ropa y se la
coloca en el culo.
Intenta colocarse la mesa para comer y le pesa mucho, pide ayuda a Nerea que
en ese momento está en escena (es una protagonista) y reacciona con sorpresa al ver
como ella la mueve con mas facilidad. Le da las gracias y Nerea se sienta.
Aparece Fideu tocando la flauta de colores y posteriormente transformándola en
un teléfono. Fideu descubre que no puede pasar por que un hilo de alambre a la altura
de su frente (el del telón) se lo impide, sin embargo Pupetes puede pasar. Hay un mo-
mento de frustración por parte de Fideu que le hace agacharse y ver que ha pasado.
(Momento de alegría).
Desde ese momento se suceden las entradas y salidas de los payasos Pupetes
quiere comer y Fideu le pone los obstáculos.
Finaliza Pupetes colocando las flores en escena y nos despedimos varias veces y
con varios ritmos.
Objetos a mantener
• Masajeador de Pupetes.
• Pinza tapa-culos.
• Caja de Fideu.
• Tela de Pupetes.
• Plato chino. (dos palos?).
Ajuda’m Fideu !!
5
60. Nàixer al teatre... Nàixer a la vida. UNa experièNcia edUcativa
La concepció de l’espectacle Caca... - Diari de treball (I)
Juegos a mantener
Estornudos de Fideu fuera de escena y Pupetes desde dentro los registra.
La pinza tapa-culos es muy útil, sobre todo cuando se escapa algún gas. Pupetes
se pone la pinza, pero a Fideu también se le escapan los gases, entonces ella le pone
la pinza a Fideu.
Fideu, cada vez que intenta pasar por debajo del hilo de alambre, recuerda que no
puede pasar y llora. Es después de llorar, cuando recuerda la solución.
Pupetes entra empujando la mesa y pesa mucho para ella sola.
Fideu habla por teléfono con la flauta y la caja de cartón.
Juego de palabras surgido con el cubo de agua
Fideu: —¿Quieres agua?— (Pupetes asiente). —Toma.— (Se la da). —¿Me das agua?—
(Pupetes asiente, se la da) —¿Quieres agua...?— (Esta acción se repite tres veces
quedándose con el cubo Pupetes) —¿Yo quiero agua?—, —No, no quiero agua. ¿Y tú?
¿quieres agua?— (Pupetes dice que no). —Entonces si no quieres agua porqué tienes el
agua. Ahora que????????????????—
(Es importante mantener la acción en el juego tanto para los niños, como para los
payasos. De esta manera, aprenden a memorizar y tener registros emocionales).
Valoración desde dentro
Pensamos que los niños al ver a los payasos utilizando un lenguaje emocional muy pa-
recido al suyo, lleno de frustraciones, alegrías, tristezas, (en resumen emocionalmente
intenso), les ayuda a comprender.
La duración ha sido de 25 minutos. Y han estado todos los niños muy atentos e
involucrados en la historia.
Al final ha sido estupendo, un montón de niños y niñas nos han dado un montón
de besos y abrazos. Creemos que esta es la mejor crítica que te pueden hacer. Nos
muestran su cariño y lo comparten con nosotros. No queremos enseñarles nada, si no
compartir emociones y sentimientos. Eso nos hace felices.
Valoración desde fuera
Pensamos que hay mucho camino recorrido. Para los alumnos ya sois un referente
mas de la escuela: la expectativa sustituye a la emoción por momentos. Os esperan.
0
