Este documento presenta varias preguntas filosóficas fundamentales como: ¿De dónde viene el mundo?, ¿Cuál es el sentido de nuestra existencia?, ¿Qué es la muerte?, ¿Qué es el mal?, ¿Es objetivo el conocimiento científico?, ¿Podemos cambiar nuestra sociedad? Explora estas preguntas desde diferentes perspectivas históricas y filosóficas, discutiendo conceptos como utopía, dualismo, monismo y la relación entre filosofía y ciencia.

1. Tema 4: Les preguntes fonamentals de la filosofia Filosofia i ciutadania Pol MillánCamenforte 1r- Batxillerat Social

2. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics L’origen de les preguntes que ens fem està en la nostra experiència de la vida. Ens preguntem pel sentit de les coses i intentem buscar un sentit a la pròpia vida.(ens preguntem pel que ens sorprèn, el que ens porta dubtes, el que ens fa por,.....) La resposta neix de la nostra capacitat de pensar, per nosaltres mateixos i amb els altres. Ens preguntem pels problemes i enigmes de la vida Les preguntes ens ajuden a reflexionar, a argumentar, a definir, a descobrir criteris per a defensar la nostre opinió, a pensar en les conseqüències Ens mostren (següent diapositiva) Cercar les respostes i solucions als problemes

3. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics Mostren: ·la nostra curiositat pel món que ens envolta Quin és l’origen del món? ·l’afany de conèixer-nos a nosaltres mateixos Qui sóc? ·com ens interroguem respecte a la nostra manera de viure i d’actuar Què és ser feliç? Els dos primers àmbits s’inclourien dintre del que s’anomena filosofia teòrica i l`últim dintre de la filosofia pràctica. D’altra banda, l’ètica aplicada seria una la part de la filosofia que buscaria principis ètics i orientacions que ens ajudin a prendre decisions respecte a situacions que té plantejades la societat actual i nosaltres com a integrants d’aquesta.

4. 2. Algunes preguntes filosòfiques Al llarg del temps, l’home s’ha plantejat la necessitat de trobar una explicació als fenòmens naturals que el sorprenen i després ha estès la seva pregunta a la seva pròpia vida, a la mort, a la sevarelació amb els altres i a moltes altres coses. L’home, al llarg dels temps, ha utilitzat diferents models d’explicació, ambla finalitat d’intentar trobar un sentit a la realitat i a la vida: -el model mític (mite i religió) -el model racional ( la filosofia i la ciència)

5. 2. Algunes preguntes filosòfiquesa)D’on ve el món? Antecedents històrics Món grec: - Fet inqüestionable: la existència de l’home i del món des de sempre. Tradició judeocristiana i musulmana: - El món i l’home van sorgir com a acte de creació de Déu, en un temps no llunyà. Actualment Es proposa un univers en evolució i expansió que fa pensar en un principi(Big bang o gran explosió)- ara fa aproximadament 15.0000 milions d’anys. El nostre Sol, es devia formar ara fa uns 5.000 milions d’anys. La Terra i els altres Planetes, ara fa uns 4.000 milions d’anys. Aquest univers continua en expansió d’acord amb la idea d’espai corb proposada per Einstein.

6. De cara a un futur Es plantegen dues possibilitats: -L’univers pot seguir expandint-se indefinidament -L’univers pot tornar a contraure’s fins arribar a contenir en un únic punt tota la massa (Big crunch o gran implosió). I iniciar una successió infinita de cicles (expansió i contracció). Per tant, no s’ha tancat la pregunta. La filosofia es pot continuar preguntant: Què passava abans del moment inicial? La ciència accepta el repte de respondre les preguntes però algunes escapen del seu domini. 2. Algunes preguntes filosòfiquesa)D’on ve el món?

7. 2. Algunes preguntes filosòfiquesb) Quin sentit té la nostra existència? -Significat del terme sentit: ·Sentit com a finalitat: pressuposa que les nostres accions estan orientades per aconseguir una finalitat. (tot té un perquè). ·Sentit com a significat: el món està ple de sentits que l’home busca entendre. ·Sentit com a valor: ens plantegem si mereix la pena viure, el problema de la justificació de l’existència. - La qüestió sobre el sentit de la vida, entès amb els significats anterior, ens acompanya tota la vida perquè no es pot resoldre i té respostes diverses per a cada un de nosaltres. Ens afecta en elmés profund i dóna una altra dimensió a la nostra existència (ens fa viure més plenament).

8. 2. Algunes preguntes filosòfiquesb) Quin sentit té la nostra existència? -De manera bàsica, les persones tenim tres posicions davant aquesta qüestió: · La vida no té sentit, i per tant ja no ens fem ni la pregunta(Ex: pensadors contemporanis: Jean Paul Sartre..). ·Té sentit per ella mateixa i la mort n'és el límit (Ex: Ernst Bloch o Enrique TiernoGalván). ·La vida té un sentit transcendent, més enllà de la mort (la mort dóna pas a una vida futura de felicitat plena i definitiva. Es la posicióde les diferents religions: judaisme, cristianisme i islam) La religió dóna finalitat, sentit i valor a determinats esdeveniments de la vida humana i ens ajudaa trobar la resposta per mitjà d’unes creences, uns ritus i unes institucions.

9. 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és la mort? La mort es defineix per relació amb la vida El nostre concepte de la mort,depèn del concepte que tinguem de vida: -concepte biològic: No hi ha acord general per definir biològicament coma vida. (Jacques Monod: ésser viu: objecte dotat d’un projecte) -concepte filosòfic: Viure es trobar-se en el món. La vida és elecció

10. La mort només té significació plena quan és en referència a la vida humana, perquè nomésl’home sap que ell ha de morir. En aquest sentit podem afirmar que: - La filosofia ens prepara per la mort. Com més plenament visquem més humanament afrontarem la mort. - No podem tenir ni experiència ni coneixement de la nostra pròpia mort. - La mort és la definició de l’ésser humà: ·per uns, l’essència dels homes (el ser) és existir i ser és elegir, es fer ús de la llibertat en les diferents circumstàncies que ens imposa la vida. ·per altres, la mort ens descobreix la finitud, una propietat pròpiade l’existència humana. 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és la mort?

11. Sentit de la mort i transcendència (I) Hi ha dues posicions bàsiques per a comprendre l’ésser humà, i segons partim d’una o de l’altra variarà la significació de la mort: -Monisme: L'ésser humà és un tot que no es pot diferenciar: ·Panteisme: La mort és la dissolució de la individualitat en el cosmos ·Monisme materialista:la mort és el límit de l’existència 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és la mort?

12. Sentit de la mort i transcendència (II) -Dualisme: l’ésser humà està constituït per dos tipus de realitat: · una material ( el cos) · una espiritual ( l’ànima) La mort és la separació dels components i el pas d’una forma de vida a una altra. (Plató, Descartes i les religions entenen la mort comun pas a la transcendència, que duria a l’ànima a assolir la felicitat definitiva (Grans religions monoteistes) o a anar-se reencarnant fins a purificar-se (Plató,el Budisme i l'Hinduisme). 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és la mort?

13. -Hi ha diferents tipus de mal: ·el mal metafísic (Déu crea un món finit que dóna cabuda necessàriament al mal. ·el mal físic, prové de les lleis de la natura ·el mal moral, té el seu origen en la llibertat dels éssers humans per a elegirdiferents formes d’actuació. -Des de molt antic ha estat un problema filosòfic justificar l’existència d’un Déu bo que permet l’existència del mal. 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és el mal?

14. 2. Algunes preguntes filosòfiquesc) Què és el mal? -Almón modern el problema filosòfic plantejat és prendre consciència que el mal, en la història, ha tingut la última paraula. La raó sembla reclamar un Déu que repari les injustícies. Déu ha de garantir un demàMillor. -Posteriorment, amb la progressiva desaparició de les creences religioses i la “mort de Déu” segons Nietzsche, els homes ens hem quedat sols. La filosofia actual s’ha adonat que cal que els homes trobem no només raons sinó que cal que sentim que hi ha coses que ens humanitzen i que n’hi ha que ens deshumanitzen i que hem de potenciar les primeres. Som nosaltres els que hem de garantir un futur millor per a tots.

15. En un primer moment (món grec) filosofia i ciència sorgeixen al mateix temps i comparteixenl’objecte de coneixement i el mètode per a obtenir-lo ( són indistintes). A partir dels segles XVI-XVII Ciència i Filosofia se separen. La posició actual en el món científic porta a afirmar, després de la crítica a l’inductivisme, que el coneixement de la ciència és objectiu i probable i que la ciència és una aproximació progressiva a la realitat 2. Algunes preguntes filosòfiquese)Es objectiu i cert el coneixement científic?

16. 2. Algunes preguntes filosòfiquese)Es objectiu i cert el coneixement científic? -Condicionants de la ciència ·És fal·lible, només ens aproximem a la realitat. ·La nostra pròpia evolució condiciona a nostra percepció. ·Està condicionada pels avenços tecnològics. ·L’economia i la política influeixen en els tipus d’investigació, potenciant-los ifinançant-los, o no. ·L’existència humana planteja problemes fora de l’abast de la ciència. ·La possibilitat d’elecció que ofereix la ciència fa que l’home hagi de reflexionarsobre els problemes i el sentit del progrés científic.

17. 2. Algunes preguntes filosòfiquesf)Podem canviar la nostra societat? Podem transformar la realitat? Aquesta ha estat una preocupació de l’home des dels temps més antics. El concepte utopia té relació amb l’home i el seu propi projecte ideal i personal de vida. La paraula projecte té el sentit de projecció cap endavant i és utòpic ( no real, no existent). -El terme utopia aplicat a la societat, fa referència al projecte de modificació radical d’un determinatordre social. Podem dir que una utopia social és un model de societat alternatiu a l’existent,que busca dur a la pràctica una determina idea de persona i una determinada idea de la vida bona i feliç. Si entenem la utopia com un ideal, com un horitzó que ens permet criticar el que existeix i orientar la nostra acció cap a un futur millor, la resposta a la pregunta hauria de ser que si, que és possible. I cada poble i cada societat pot tenir la seva pròpia utopia.

18. 2. Algunes preguntes filosòfiquesf)Podem canviar la nostra societat? Podem transformar la realitat? La utopia, entesa com un programa polític concret i clarament dissenyat es l’utopisme i és molt criticable (ens pot fer caure en el totalitarisme i dogmatisme, en situacions indesitjables a nivell científic i tècnic i en una globalització econòmica i cultural negativa) Al llarg de la història hi ha hagut diferents formes d’utopia social, que han plantejat els seus models respectius de societat. Actualment el model d’una societat justa que ens marqui l’horitzó d’actuació ha de partir de la concepció de que ser utòpic és ser realista, és descobrir noves possibilitats alque ja és real i ha de contenir: -un nucli ètic universal basat en els valors de llibertat, igualtat, solidaritat, respecteals drets humans i el diàleg -un contingut utòpic amb propostes concretes de com organitzar la vida i la societat.