1 conceptes bàsics

Introducció a L’empresa: http://apuntesade.blogspot.com
1.Conceptes bàsics.

La naturalesa de l’empresa
Ens aproparem a l’empresa i als seus fonaments teòrics. Veurem:
-Que és una empresa.
-Funcions de l’empresa.
-Teories i enfocaments que estudien l’empresa.

Concepte d’empresa i organització
Organització: grup de persones constituït conscientment per assolir un determinat
objectiu.
Empresa: Desenvolupament d’una tasca en que s’assumeix un risc per cobrir una
necessitat del mercat a canvi d’una recompensa. Necessita tot tipus de mitjans:
materials, humans i tècnics. Les àrees que es divideix una empresa són:
-Producció
-Marketing
-Finances
-Recursos humans.

Nota: Els autònoms no són ni cap empresa ni cap
organització, ja que és un únic individu amb
autorregulació de normes de funcionament.

Estudi de l’empresa des de l’economia
-Model neoclàssic:
L’empresa és una caixa negra definida a partir de la funció de producció.
L’únic objectiu és la maximització del benefici.

-Economia industrial:
Anàlisi de la estructura i el comportament dels mercats i de les empreses que
interaccionen en aquests mercats.
Estudien el funcionament real dels mercats a partir del comportament de les
empreses.

-Teories directives o gerencials:
Objectius empresarials a partir del propòsit que hi ha separació entre direcció i
propietat. A continuació presentem alguns avantatges i inconvenients de l’empresa
familiar i la empresa cotitzada en borsa:

Empresa familiar (propietat i control en les mateixes mans)
Avantatges Inconvenients
-Compromís -Transició entre generacions complicada

-Presa de decisions en poques -Creixement limitat pels recursos
mans disponibles

http://apuntesade.blogspot.com
David Daudé ( ddaude@uoc.cat / ddaude@gmail.com ) 1

Empresa cotitzada en borsa (propietaris i gestors són persones diferents)
Avantatges Inconvenients
-Els equips directius són escollits -Diferències d'objectius. Els accionistes
entre els professionals més esperen rendibilitat a llarg termini i els
capacitats, no només entre aquells directius un sou i, probablement, un
que tenen una vinculació incentiu al final de l'exercici en funció
accionarial amb l’empresa. dels resultats d'aquest exercici.

-Es pot prescindir dels directius -Dificultat de controlar als directius per
que no estan al nivell adequat part dels accionistes, que no estan en el
dia a dia.

-Conflictes entre accionistes majoritaris i
minoritaris

-La nova economia institucional:
Estudia l’empresa com a alternativa de mercat.

Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització.
-Sistema racional tancat:
-Especificitat dels objectius: proporciona criteri per escollir quines feines s’han
de realitzar, tipus de personal que les ha de fer i quins recursos són els assignats.
-Estructura formal: els rols han d’estar prescrits independentment de les
característiques de la persona que desenvolupi aquella tasca.
-No es mira res del que passi fora de la organització.
-Objectiu: tenir un conjunt de regles i tècniques que permeti resoldre tots els
problemes essencials de les organitzacions.
-Resum: sistema de les organitzacions sense tenir en compte les persones.

-Sistema natural tancat:
-Emfatitza que les organitzacions són col·lectivitats. Centra atenció amb les
característiques dels membres.
-Hi ha diferències entre la estructura formal i la informal. Diferències entre els
objectius marcats i els buscats en la realitat.
-Estructura informal (aspectes espontanis) imprescindible sense que suposi un
desordre a les normes de conducte.
-El recurs més apreciat són les persones.
-Resum: sistema de les organitzacions de les persones sense tenir en compte les
organitzacions.

-Sistema racional obert:
-Sistema és una unitat complexa formada pel conjunt d’elements i les seves
relacions entre ells. Els sistemes són com les ‘nines ruses’ contenen conjunts dins de
conjunts.
-Llei de la varietat limitada, un sistema pot exhibir tanta varietat com existeixi al
seu entorn.
-En la continua relació del sistema amb el seu entorn es tendeix a un procés
d’adaptació al medi on les organitzacions assoleixen una major diferenciació i


elaboració de la seva estructura: les organitzacions canvien i es transformen amb
rapidesa.

-Sistema natural obert:
Incideixen en la importància que té l’entorn en la determinació de la estructura,
el comportament i els canvis en la vida de les organitzacions, i posen en qüestió el
funcionament racional orientat cap a objectius específics de les mateixes.

Els diferents enfocaments, són els següents:
-Ecologia de les poblacions: Aplica conceptes i plantejaments trets de la biologia. Els
recursos de l’entorn són limitats i es distribueixen en forma de nínxols. Només les
organitzacions que siguin capaces d’utilitzar aquests recursos, sobreviuran. L’entorn
selecciona de forma natural les organitzacions que més s’ajusten a l’entorn, eliminant
les altres.

-Teoria de la dependència dels recursos: Cap organització es capaç de generar-se els
seus propis recursos, depèn de l’entorn (que són les altres organitzacions). Amb això es
pot determinar el grau de dependència d’una organització amb el seu entorn.

-Escola institucional: Les organitzacions tenen vida pròpia al marge dels desitjos de
qui les controlen.

-Aprenentatge organitzatiu: objectius de les persones precedeixen als objectius.

Estudi de l’empresa des del pensament estratègic.
-Pensament estratègic racional:
Vol desenvolupar teories normatives per a determinar estratègies adequades. Es
tracta d’instruir als directius en la formulació de l’estratègia correcta que
proporcioni la màxima rendibilitat a les empreses.

-Aproximacions centrades en els processos estratègics:
Entén com es prenen les decisions estratègiques dins les organitzacions.

-El pensament integrador:
Relaciona estratègies i estructures.

Empresa i entorn.
Origen i existència de l’empresa.
-Que és un empresari. Característiques i factors.
-Creació d’una empresa.
-Tipus d’empreses .
-Estudi de l’entorn de l’empresa.

Creació d’una empresa
La creació d’una empresa comporta dues coses: una idea i un pla d’empresa.


Idea: ha de configurar l’objectiu, les activitats i la forma de l’empresa. Ha d’estar
basada en una oportunitat empresarial orientada a una necessitat (latent o manifesta) que
es vol satisfer.
Pla d’empresa: document que es reflecteix el contingut del projecte empresarial que es
vol posar en marxa, i que inclou des de la definició de la idea que es vol desenvolupar
fins a la manera concreta de portar-la a la pràctica.

Tipus d’empreses

-Segons la titularitat del capital:
-Privada: capital és propietat privada.
-Pública: poders públics són propietaris totals o parcials.
-Cooperativa: capital és propietat dels treballadors.

-Mida de l’empresa:
-Microempresa: menys de 10 empleats i menys de 2 milions d’euros de
facturació.
-Empresa petita: entre 10 i 49 empleats i menys de 10 milions d’euros.
-Empresa mitjana: entre 50 i 249 empleats i menys de 50 milions d’euros.
-Empresa gran: més de 250 empleats i més de 50 milions d’euros..

-Naturalesa de l’activitat econòmica:
-Industrial: producció de béns mitjançant la transformació de la matèria o
extracció de matèries primeres.
-Comercial: Mitjanceres entre productor i consumidor.
-Serveis: Brinden servei a la comunitat.

-Sector d’activitat:
-Primari: exploten recursos naturals.
-Secundari: utilització de maquinaria o manufactura per transformar matèria
primera.
-Terciari: sector de serveis.

-Àmbit d’actuació:
Locals, provincials, regionals, nacionals i multinacionals.

-Característiques socioeconòmiques:
Empresa artesanal (treball manual) o capitalista (treball en massa).

-Forma jurídica:
-Titularitat és d’una persona física
-Col·lectiu sense personalitat jurídica
-Societat.

Entorn general de l’empresa.
Tot el que envolta l’empresa dins del sistema socioeconòmic (econòmic, polític, legal,
social, cultural i tecnològic) que es desenvolupa l’activitat.

L’anàlisi que utilitzarem és el de PESTEL. Aquest anàlisi determina quins factors
externs afecten a la organització. Els factors que s’analitzen són:



Polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals.

Prenem com a exemple l’activitat 6 de la PAC1 del Semestre 1 del 2010/11 de
l’assignatura Introducció a L’empresa de la UOC, on ens demanava que féssim un
anàlisi PESTEL sobre els factors que han portat a l’empresa Zara a muntar una botiga
on-line:

Factors polítics
La pertinença a la Unió econòmica i monetària europea ha jugat un paper important en
la decisió, ja que facilita el lliure trànsit de persones i mercaderies i el
desenvolupament del comerç exterior entre els països comunitaris. No hi ha més que
fixar-se als països en els quals està disponible la tenda online.

Factors tecnològics
És evident que la tecnologia ha jugat un paper important en la decisió. Fins a fa molt
poc, no hi havia tecnologia disponible per suportar un volum tan important de compres
simultànies. Així i tot, el primer dia online la tenda va estar “caiguda” algunes hores.

Tampoc hi havia un desenvolupament tecnològic que permetés un control i detall tan
exhaustiu de les referències, control d'existències i facturació online.

Factors econòmics
La vigent situació de crisi econòmica també ha estat un factor determinant. La capacitat
de consum dels clients de Zara s'ha reduït. Una major disponibilitat (abast) dels seus
productes pot compensar els descensos en vendes.

Economia de costos al no absorbir recursos de les tendes físiques ja existents i poder
distribuir directament des dels magatzems.

Factors ecològics
Probablement no han jugat un paper important.

Factors socioculturals
Els canvis en els hàbits de consum online s'han tingut en compte. Hi ha menys
problemes de seguretat i més confiança.

Existència d'una generació amb capacitat de compra, que fa servir de manera habitual
els entorns digitals i les compres online.

Factors legals
Com en tota multinacional, els aspectes legals s'hauran tingut en compte per a la
posada en marxa del projecte.

Entorn específic de l’empresa.
Tot el que envolta l’empresa dins del sector que es desenvolupa l’activitat.

El model que ens servirà per analitzar això són les cinc forces competitives de Porter.
Aquestes forces són les següents:



Gràfic extret de www.wikipedia.org

-Intensitat de la competència entre els rivals actuals.
-Amenaça d’entrada de nous competidors:
-Amenaça de nous productes substitutius.
-Poder negociador dels clients.
-Poder negociadors dels proveïdors.

Prenem com a exemple l’activitat 7 de la PAC1 del Semestre 1 del 2010/11 de
l’assignatura Introducció a L’empresa de la UOC, on ens demanava analitzar la
industria discogràfica.

Abans que res, identifiquem dins l’esquema de Porter, els factors de l’entorn específic:

Gràfic extret de www.uoc.cat

En aquest tipus d’insdústria tenim que:
-Proveïdors: músics.
-Competidors: descàrregues des de la xarxa, P2P.
-Productes substitutius: Grups de música que pengen els seus àlbums a les seves
pàgines webs (fan ells mateixos de discogràfiques). Per exemple: Radiohead.
-Clients: Grans superfícies com Fnac, El Corte Inglés, Carrefour, iTunes...


Un cop identificats comencem a analitzar:

Poder de negociació dels proveïdors:
Els proveïdors són els músics (també petites discogràfiques, estudis de
gravació ...). El seu poder dependrà del moment en què estiguin. Si són
un grup de molt èxit, tindran molt poder de negociació ja que els
consumidors no compren un disc per la distribuïdora sinó pel grup de
música. Per tant, el valor el dóna el grup. En canvi, si és un grup en
llançament, tindran molt poc poder de negociació i és probables que
acabin signant contractes per molts anys i pocs ingressos.

Productes substitutius:
La distribució en línia és substitutiva si ho fa la pròpia banda. Si hi ha
una altra distribuïdora pel mig, seria una nova competidora. Les fronteres
no estan clares. Per exemple, Spotify és, alhora, competència i
distribuïdora amb acords amb les discogràfiques.

Poder negociador dels clients:
La gran distribució és molt poderosa perquè aglutina demanda. Les
possibilitats que un producte es vengui, si està en el lineal d'una gran
superfície és molt més gran i aquest volum de vendes li dóna un gran
poder de negociació. Però si l'artista és molt atractiu, El Corte Inglés, per
exemple, sap que no es pot permetre que la gent el vaig comprar al seu
establiment i no tenir-ho, a més, si ho posa en el lineal vendrà molts
discos, aleshores les forces s'equilibren.

Nous competidors:
Els nous competidors s’enfronten a unes barreres d’entrada al mercat,
que no deixa de ser el valor que aporten les discogràfiques actuals, per
tant podem dir que els nous competidors s’hauran d’enfrontar a:
-La gran capacitat de les discogràfiques per distribuir el producte.
-Les grans poden negociar en condicions la posició en el lineal de grans
distribuïdores (Carrefour, FNAC ...). Un grup de música difícilment
tindrà aquesta capacitat.
-Invertir en grans campanyes de màrqueting i elevar considerablement les
vendes.
-Invertir en el llançament d’artistes novells, ja que poden diversificar
riscos en la mesura que dins de la seva cartera tenen artistes més
consagrats (amb uns beneficis més assegurats).


1 conceptes bàsics

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Destacado

Similar a 1 conceptes bàsics

Más de ddaude

Último

1 conceptes bàsics