El arte gótico se caracterizó por grandes cambios sociales y económicos en Europa entre los siglos XII y XV. Las catedrales góticas reflejaban la nueva prosperidad de las ciudades y la burguesía, con innovaciones arquitectónicas como el arco apuntado. La escultura y pintura góticas también se humanizaron, representando figuras más realistas y naturalistas.

1. ART GÒTIC Berta Gómez i Ingrid Junkersfled

2. REFERENTS HISTÒRICS Es caracteritza per grans canvis socials i econòmics A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics. Apareix una nova classe social ,la burgesia. Greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” ç La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats.

3. EVOLUCIÓ ARTÍSTICA - Període inicial : de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII) - Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV) - Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS El terme “gòtic” va ser introduït a mitjan segle XVI pels artistes renaixentistes, per referir-se a un tipus d’arquitectura medieval, un art inventat per les tribus godes, que havien estat la causa de la destrucció i l’oblit de la cultura clàssica i del llegat artístic de l’Imperi Romà. Al segle XIX es defineix l’”estil gòtic”. Es combinen temes religiosos i temes profans (civils y domèstics) Reflexa els valors de les classes social burgesa. Art essencialment urbà. Té finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: representa una realitat proporcionada i tan realista como fos possible. Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.

5. L’ ARQUITECTURA La catedral, edifici paradigmàtic de l´arquitectura gòtica. Innovacions tècniques i constructives. Elements nous com l´arc apuntat o ogival i la volta de creueria. Planta molt característica L´alçat interior es divideix en tres nivells. Es diferencien els edificis religiosos i els edificis civils.

6. ESTRUCTURA

7. PLANTA

8. EDIFICIS RELIGIOSOS Segona meitat del segle XII, al nord de frança sorgeixen les primeres catedrals gòtiques: model anomenat gòtic septentrional o francès . Te gran importància a la verticalitat de l’edifici i la lluminositat de l’interior. Aquest model va ser seguit a Castella, Anglaterra i Alemanya. Mitjan segle XIII, sorgeix el gòtic radiant Catedral de Notre-Dame

9. Posteriorment al segle XV i XVI, la treceria, les voltes i l’hórnamentació es van complicar fins a generar l'anomena't gòtic flamíguer . A Italia mai no es va acceptar el model francès, però recollien influencia de la transició de l’arquitectura italiana del Romànic al Renaixement i recollien tradició clàssica i bizantina.

10. A la segona meitat del segle XIII, sorgeix al sud de França el model gòtic meridional . Tendeix a potenciar ela línia horitzontal, prefereix una nau única i ampla sense transsepte . Els contraforts aguanten la pressió de les grans voltes de creueria. Els murs interiors estan desproveïts de decoració, mentre que a l’exterior els elements superflus es redueixen a la mínima expressió.

11. EDIFICIS CIVILS Gran importància a partir del segle XIV. L’ ús del arc apuntat i de la volta de creueria facilitaven els treballs de construcció. El gòtic civil, va anar complicant cada vegada més les estructures arcs i voltes i les ornamentacions. Obres remarcables: El castell de Manzanares el Real (Madrid) i de Bellver(Palma)

12. MANZANARES EL REAL

13. BELLVER

14. HUMANITZACIÓ DE L’ESCULTURA Te l’origen a França, durant el segle XII i XIII. L'escultura es va convertir el l’element principal d’ornamentació de les façanes, anomenant portalada reial . Les figures escultòriques s’humanitzen a traves de recursos deferents: l’estilització i l’arrodoniment de les línies. L’elegància dels moviments. La captació d’un cert naturalisme en els gestos i en l’expreció dels rostres. Una preocupació per la corporeïtat i la volumetria dels vestits i dels cossos.

15. Les escultures exemptes s’anomenen estàtues columna. Tenen un sentit narratiu molt accentuat en la composició i en les figures. L'escultura es fa totalment autònoma al segle XV, amb l’aparició de retaules escultòrics de caràcter monumental i la proliferació de les imatge de devoció exemptes i sepulcres. Els materials son de fusta, pedra o alabastre, normalment policromats i daurats, s'hi observa forta preocupació pel realisme i un major interès per la individualització dels rostres i pels detalls. Representants: Nicolas, Giovanni i Andrea Pisano i Claus Sluter.

16. DIVERSITAT PICTÒRICA Abandonament progressiu de la pintura mural de frescos, i es van generalitzar la pintura sobre fusta (retaules) i pintura de vitralls. Un gran auge la miniatura. Els temes principalment eren religiosos. Es va caracteritzar, per la plasmació d´un cànon i unes proporcions naturals, carregades d´una gran expressivitat facial i gestual a les figures. Es poden distingir quatre estils.

17. ESTIL FRANCOGÒTIC O LINEAL Darreria del segle XII- segle XIII. Nascut a les corts franceses de París i Borgonya. Gran influència de l´art dels vitralls i de la miniatura. Es caracteritza per un predomini de línia sobre el color. Figures amb menys hieratisme pero segueixen sense tenir volum. Destaquen, la Sainte Chapelle a París, vitralls de la catredal de Lleó a Espanya.

18. Sainte Chapelle a París

19. Catedral de Canterbury

20. ESTIL ITALOGÒTIC 1250-1400 Iniciat a Itàlia. Monumentalitat, simetria i hieratisme, que es va anar mesclant amb un cert naturalisme. Una pintura de colors clars, amb predomini de la línia corba i sinuosa. Cerca del volum en les figures i la voluntat comunicativa a través del gest i la mirada. La producció de l’estil italogòtic va estar dividida en dos centres artístics: Sienna, on va destacar Duccio i Simone Martini i Florència on ressalta Cimbaue i Giotto. La corona d’Aragó va ser un altre centre important de la pintura italogòtica, Ferrer Bassa i Pere Serra, artistes més representatius.

21. Capella de Scrovegni de Giotto

25. ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ 1375-1425. Desenvolupat en l´ambient de les principals corts europees. Aquesta pintura va saber equilibrar l´estilització pròpia del gòtic lineal francès amb el sentit naturalista desenvolupat pels pintors italians. Una conjunció brillant de formes/figures aristocràtiques elegants amb detalls naturalistes delicats i anecdòtics. Fons daurats i ambientacions paisatgístiques amb una gran intensitat cromàtica. Destacats: Gentile Da Fabriano, els germans Limburg i el flamenc Robert Campin.

26. GERMANS LIMBURG

28. ESCOLA FLAMENCA Aquesta escola, fa referida fonamentalment als països Baixos i Flandès. Segle XV. El perfeccionament de la pintura a l’oli va permetre representar la realitat amb un grau excepcional del detallisme i obtenir lluminositats inèdites fins aleshores. Característiques: absència de moviment i l’ús d’un fort simbolisme. Temes religiosos i profans i un gran interès pel retrat. Artistes: Jan VAN EYCK, HUBERT, VAN DER WEYDEN i BERMEJO:

29. OBRES CATREDAL DE CHARTRES. MARE DE DÉU DE SALLENT. TRÍPTIC D’EL JARDÍ DE LES DELÍCIES.

30. CATEDRAL DE CHARTRES

33. Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

34. TRÍPTIC D´EL JARDÍ DE LES DELÍCIES