El documento presenta los resultados de un estudio sobre la relación entre la vacunación antigripal de los sanitarios y las tasas de vacunación de sus pacientes mayores de 59 años. Los hallazgos principales son: 1) Los sanitarios vacunados tienen tasas de vacunación más altas en sus pacientes que los no vacunados; 2) Los médicos y enfermeras tienen más probabilidades de vacunarse que el personal administrativo; 3) No hay diferencias en los estándares de calidad asistencial excepto para las enfermeras vacunadas, que muestran cif
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
És necessari potenciar la promoció de la salut i prevenció de les malalties cròniques amb
Maresme. Ajuntament Santa Coloma Gramenet. Salut en actiu.
implantació dels programes comunitaris. En el nostre territori es marca com a objectiu fomentar
l’exercici físic senzill i adequat per a la població en general utilitzant l'eina de la marxa nòrdica.
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
És necessari potenciar la promoció de la salut i prevenció de les malalties cròniques amb
Maresme. Ajuntament Santa Coloma Gramenet. Salut en actiu.
implantació dels programes comunitaris. En el nostre territori es marca com a objectiu fomentar
l’exercici físic senzill i adequat per a la població en general utilitzant l'eina de la marxa nòrdica.
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
NIVEL DE CUMPLIMIENTO DE LAS MEDIDAS DE BIOSEGURIDAD DE LOS ENFERMEROS DURANTE EL CONTACTO CON EL PACIENTE CON TUBERCULOSIS, HOSPITAL REGIONAL DOCENTE LAS MERCEDES- 2016.
Presentació utilitzada pel Javier Colás en la Mesa "Les Dades Curen" de les Jornades Big Data Institucions Sector Públic celebrada el 18 d'abril de 2017 per Iniciativa Barcelona Open Data a ESADE
03 ecuador manual de seguridad del pacienteguido9934
se describen las directrices respetos a las acciones que se deben implementar en las unidades de sakud para que la atencion médica sea de mejor calidad y seguridad
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Más contenido relacionado
Similar a MN Relación sanitarios no vacunados y pacientes vacunados
NIVEL DE CUMPLIMIENTO DE LAS MEDIDAS DE BIOSEGURIDAD DE LOS ENFERMEROS DURANTE EL CONTACTO CON EL PACIENTE CON TUBERCULOSIS, HOSPITAL REGIONAL DOCENTE LAS MERCEDES- 2016.
Presentació utilitzada pel Javier Colás en la Mesa "Les Dades Curen" de les Jornades Big Data Institucions Sector Públic celebrada el 18 d'abril de 2017 per Iniciativa Barcelona Open Data a ESADE
03 ecuador manual de seguridad del pacienteguido9934
se describen las directrices respetos a las acciones que se deben implementar en las unidades de sakud para que la atencion médica sea de mejor calidad y seguridad
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Quvitec presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Potenciar la utilització del centre d’atenció telefònica i d’Internet per sol·licitar visita al centre amb els diferents professionals.
Millorar la qualitat del servei, evitant les consultes que es podrien gestionar a través de les noves tecnologies.
Institut Català de la Salut
La implantació de les noves tecnologies en els serveis d’atenció a l’usuari dels centres de salut és un dels objectius que aquestes organitzacions s’han proposat per millorar l’accessibilitat dels usuaris, tant a les dades administratives com a les assistencials.
Institut Català de la Salut
Es revisen els MAPA des del desembre de 2012 fins al juny de 2013, realitzats al nostre centre.
Es determinen les característiques sociodemogràfiques i el país d’origen, les indicacions del MAPA i el tipus de tractament terapèutic previ a la intervenció.
Institut Català de la Salut
Valorar la utilització d’aquest recurs i determinar les característiques generals, tant de les espirometries com dels usuaris a qui es demanen.
Institut Català de la Salut
Determinar el nombre de proves complementàries i activitats que es realitzen en el centre de salut des de l’inici de la seva implantació. Aquestes proves i activitats són les següents: espirometries, crioteràpia, ecografies, monitoratge de la pressió ambulatòria (MAPA), reservoris oncològics, tractament amb anticoagulants orals (TAO).
- Valorar, d’aquesta manera, el nombre de proves que no s’han fet a nivell hospitalari i, per tant, l’estalvi de recursos.
Institut Català de la Salut
REALIZAR EL ACOMPAÑAMIENTO TECNICO A LA MODERNIZACIÓN DEL SISCOSSR, ENTREGA DEL SISTEMA AL MINISTERIO DE SALUD Y PROTECCIÓN SOCIAL PARA SU ADOPCIÓN NACIONAL Y ADMINISTRACIÓN DEL APLICATIVO, EN EL MARCO DEL ACUERDO DE SUBVENCIÓN NO. COL-H-ENTERRITORIO 3042 SUSCRITO CON EL FONDO MUNDIAL.
La sociedad del cansancio Segunda edicion ampliada (Pensamiento Herder) (Byun...JosueReyes221724
La sociedad del casancio, narra desde la perspectiva de un Sociologo moderno, las dificultades que enfrentramos en las urbes modernas y como estas nos deshumanizan.
TdR ingeniero Unidad de análisis VIH ColombiaTe Cuidamos
APOYAR AL MINISTERIO DE SALUD Y PROTECCIÓN SOCIAL EN LA GENERACIÓN DE SALIDAS DE INFORMACIÓN Y TABLEROS DE CONTROL REQUERIDOS EN LA UNIDAD DE GESTIÓN DE ANÁLISIS DE INFORMACIÓN, PARA EL SEGUIMIENTO A LAS METAS ESTABLECIDAS EN EL PLAN NACIONAL DE RESPUESTA ANTE LAS ITS, EL VIH, LA COINFECCIÓN TB-VIH, Y LAS HEPATITIS B Y C, EN EL MARCO DEL ACUERDO DE SUBVENCIÓN NO. COL-H- ENTERITORIO 3042 (CONVENIO NO. 222005), SUSCRITO CON EL FONDO MUNDIAL.
En el marco de la Sexta Cumbre Ministerial Mundial sobre Seguridad del Paciente celebrada en Santiago de Chile en el mes de abril de 2024 se ha dado a conocer la primera Carta de Derechos de Seguridad de Paciente, a nivel mundial, a iniciativa de la Organización Mundial de la Salud (OMS).
Los objetivos del nuevo documento pasan por los siguientes aspectos clave: afirmar la seguridad del paciente como un derecho fundamental del paciente, para todos, en todas partes; identificar los derechos clave de seguridad del paciente que los trabajadores de salud y los líderes sanitarios deben defender para planificar, diseñar y prestar servicios de salud seguros; promover una cultura de seguridad, equidad, transparencia y rendición de cuentas dentro de los sistemas de salud; empoderar a los pacientes para que participen activamente en su propia atención como socios y para hacer valer su derecho a una atención segura; apoyar el desarrollo e implementación de políticas, procedimientos y mejores prácticas que fortalezcan la seguridad del paciente; y reconocer la seguridad del paciente como un componente integral del derecho a la salud; proporcionar orientación sobre la interacción entre el paciente y el sistema de salud en todo el espectro de servicios de salud, incluidos los cuidados de promoción, protección, prevención, curación, rehabilitación y paliativos; reconocer la importancia de involucrar y empoderar a las familias y los cuidadores en los procesos de atención médica y los sistemas de salud a nivel nacional, subnacional y comunitario.
Y ello porque la seguridad del paciente responde al primer principio fundamental de la atención sanitaria: “No hacer daño” (Primum non nocere). Y esto enlaza con la importancia de la prevención cuaternaria, pues cabe no olvidar que uno de los principales agentes de daño somos los propios profesionales sanitarios, por lo que hay que prevenirse del exceso de diagnóstico, tratamiento y prevención sanitaria.
Compartimos el documento abajo, estos son los 10 derechos fundamentales de seguridad del paciente descritos en la Carta:
1. Atención oportuna, eficaz y adecuada
2. Procesos y prácticas seguras de atención de salud
3. Trabajadores de salud calificados y competentes
4. Productos médicos seguros y su uso seguro y racional
5. Instalaciones de atención médica seguras y protegidas
6. Dignidad, respeto, no discriminación, privacidad y confidencialidad
7. Información, educación y toma de decisiones apoyada
8. Acceder a registros médicos
9. Ser escuchado y resolución justa
10. Compromiso del paciente y la familia
Que así sea. Y el compromiso pase del escrito a la realidad.
descripción detallada sobre ureteroscopio la historia mas relevannte , el avance tecnológico , el tipo de técnicas , el manejo , tipo de complicaciones Procedimiento durante el cual se usa un ureteroscopio para observar el interior del uréter (tubo que conecta la vejiga con el riñón) y la pelvis renal (parte del riñón donde se acumula la orina y se dirige hacia el uréter). El ureteroscopio es un instrumento delgado en forma de tubo con una luz y una lente para observar. En ocasiones también tiene una herramienta para extraer tejido que se observa al microscopio para determinar si hay signos de enfermedad. Durante el procedimiento, se hace pasar el ureteroscopio a través de la uretra hacia la vejiga, y luego por el uréter hasta la pelvis renal. La uroteroscopia se usa para encontrar cáncer o bultos anormales en el uréter o la pelvis renal, y para tratar cálculos en los riñones o en el uréter.Una ureteroscopia es un procedimiento en el que se usa un ureteroscopio (instrumento delgado en forma de tubo con una luz y una lente para observar) para ver el interior del uréter y la pelvis renal, y verificar si hay áreas anormales. El ureteroscopio se inserta a través de la uretra hacia la vejiga, el uréter y la pelvis renal.Una vez que esté bajo los efectos de la anestesia, el médico introduce un instrumento similar a un telescopio, llamado ureteroscopio, a través de la abertura de las vías urinarias y hacia la vejiga; esto significa que no se realizan cortes quirúrgicos ni incisiones. El médico usa el endoscopio para analizar las vías urinarias, incluidos los riñones, los uréteres y la vejiga, y luego localiza el cálculo renal y lo rompe usando energía láser o retira el cálculo con un dispositivo similar a una cesta.Náuseas y vómitos ocasionales.
Dolor en los riñones, el abdomen, la espalda y a los lados del cuerpo en las primeras 24 a 48 horas. Pain may increase when you urinate. Tome los medicamentos según lo prescriba el médico.
Sangre en la orina. El color puede variar de rosa claro a rojizo y, a veces incluso puede tener un tono marrón, pero usted debería ser capaz de ver a través de ella
. (Los medicamentos que alivian la sensación de ardor durante la orina a veces pueden hacer que su color cambie a naranja o azul). Si el sangrado aumenta considerablemente, llame a su médico de inmediato o acuda al servicio de urgencias para que lo examinen.
Una sensación de saciedad y una constante necesidad de orinar (tenesmo vesical y polaquiuria).
Una sensación de quemazón al orinar o moverse.
Espasmos musculares en la vejiga.Desde la aplicación del primer cistoscopio
en 1876 por Max Nitze hasta la actualidad, los
avances en la tecnología óptica, las mejoras técnicas
y los nuevos diseños de endoscopios han permitido
la visualización completa del árbol urinario. Aunque
se atribuye a Young en 1912 la primera exploración
endoscópica del uréter (2), esta no fue realizada ru-
tinariamente hasta 1977-79 por Goodman (3) y por
Lyon (4). Las técnicas iniciales de Lyon
MN Relación sanitarios no vacunados y pacientes vacunados
1. 3a Jornada. Canviar des de dins per millorar
Sitges, 13 de desembre de 2013
RELACIÓN ENTRE EL SANITARIO NO VACUNADO FRENTE A
LA GRIPE Y LAS TASAS DE COBERTURA VACUNAL
ANTIGRIPAL DE SUS PACIENTES MAYORES DE 59 AÑOS
AUTORÍA: Jesús Bernad Suárez, Lorena Bernad Marín, Conrad Santamaria Colomer, Jesús Pagès Corbera;
Alicia de Los Heros Ponce, Jesús Cortés Martínez, Carmen Val Izquierdo; Marta Muñoz García, Carmen
Sánchez López.
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DR. MASRIERA (VILASSAR DE MAR)
Adreça electrònica: jbernad.bnm.ics@gencat.cat
Objectivos
1. Valorar si el hecho de que los sanitarios no se vacunen se relaciona con tasas más bajas de cobertura
vacunal en sus pacientes.
2. Discernir si se correlacionan la cobertura vacunal del sanitario, la de los pacientes y los estándares de
calidad asistencial (EQA).
Material y métodos
- Estudio restrospectivo de resultados de coberturas vacunales ante la gripe de los pacientes mayores de 59
años (n=6.440) a diciembre de 2012.
- Estudio de resultados vacunales de los pacientes de cada profesional y de los EQA. Uso de las herramientas
Khalix, M-Excel y SISAP.
Resultados
DIFERENCIAS DE COBERTURAS VACUNALES EN LOS
PACIENTES SEGÚN LA VACUNACIÓN DE SUS SANITARIOS
PORCENTAJE SANITARIOS
VACUNADOS SEGÚN PROFESIONES
60
53,4%
X2 =62,56
p<0,0001. S.E
p<0,0001. S.E
30
14,3%
ADMINISTR
DUEs
20
MÉDICOS
10
MÉDICOS
MÉDICOS VACUNADOS
MÉDICOS NO
VACUNADOS
X2 =0,28 p=0,597
N.S.E.
800,3
MÉDICOS NO VACUNADOS
794,1
870,8
DUE NO VACUNADOS
789,1
40
30,0%
.
EQA
DUE VACUNADOS
MÉDICOS
VACUNADOS
50
C1
SEGÚN PROFESIONES Y VACUNACIÓN
PROFESIONALES
X2 =41,3
p<0,0001. S.E.
X2 =23,3
COMPARACIÓN EQAs Y COBERTURAS VACUNALES
ADMINISTR
X2 =90,7
p<0,0001. S.E
DUEs
0
DUE
VACUNADOS
DUE NO
VACUNADOS
X2 =93,7
p<0,0001. S.E
PROFESIONALES
% PACIENTES
VACUNADOS
SANITARIOS
VACUNADOS
X2 =85,29
p<0,0001. S.E
SANITARIOS
NO VACUNADOS
50,16
MÉDICOS NO VACUNADOS
N = 27
MÉDICOS VACUNADOS
42,84
DUE VACUNADOS
58,56
DUE NO VACUNADOS
41,89
Conclusiones impacto en los objectivos del Pla de salut
1. Hay una gran infravacunación antigripal entre los sanitarios, en los administrativos y en enfermería.
2. Los sanitarios que se vacunan ante la gripe vacunan más a sus pacientes.
3. No hay diferencias entre grupos en las EQA, salvo en el grupo de enfermería-vacu, que da cifras más altas.
4. Hay que buscar las causas de esta baja cobertura vacunal antigripal de los sanitarios y encontrar estrategias
encaminadas a elevarla.
Organitza:
http://experienciespladesalut.canalsalut.cat