El documento describe el modelo asistencial para la rehabilitación del ictus. Señala que el equipo de rehabilitación debe incluir profesionales expertos que trabajen de forma coordinada e intensa con el paciente de manera precoz y continuada, evaluando periódicamente las necesidades funcionales y de soporte social para facilitar la máxima reinserción del paciente.
1. Jornada de Presentación de la Estrategia del Ictus Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física REHABILITACIÓN DEL ICTUS: MODELO ASISTENCIAL
2. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial SANIDAD 2008 MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO Estrategia en Ictus del Sistema Nacional de Salud 2008 2007
3. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial -RHB del Ictus: principios generales (quién, cómo y cuándo) -Ámbitos de atención (dónde) -Reinserción en la comunidad (planificación del alta, soporte social) JUNTA DIRECTIVA SERMEF SOC ESP NEUROREHABILITACIÓN Inmaculada Garcia Montes Montserrat Bernabeu Belén Alonso Alvarez Blanca Palomino Aguado Enrique Viosca SERMEF “ESTRATEGIA ICTUS” Fco Javier Juan Isidoro Sánchez Blanco Esther Duarte Javier Gentil Juan Manuel Fernández Luz Hernández Mª José Fernández Mariano Florez
4. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial -1ª causa discapacidad mundo Occidental -30% secuelas -50% superviventes: algun déficit residual que requerirá asistencia en AVD Wolfe CDA. The impact of stroke. Br Med Bull 2000 Nichols-Larsen 2005
5. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial -Médico rehabilitador -Fisioterapeuta -Terapeuta Ocupacional -Neuropsicólogo -Trabajador social -Logopeda Kalra, 2007 Proceso limitado en el tiempo y orientado por objetivos , que tiene como objetivo fundamental tratar la discapacidad para conseguir la máxima capacidad funcional en cada caso, facilitar la independencia y la reintegración al entorno familiar, social y laboral Equipo multidisciplinario PROGRAMA REHABILITADOR ICTUS
6. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial BPC El equipo de RHB necesario para atender pacientes con secuelas de ictus está formado por un médico especialista en RHB que coordina un grupo multidisciplinario de profesionales (fisioterapia, enfermería, terapia ocupacional, neuropsicología, trabajo social y logopedia) que trabajan conjuntamente para conseguir los objetivos previamente marcados A En la rehabilitación del ictus deben incluirse fisioterapia y la terapia ocupacional (ESO) B El equipo multidisciplinario de rehabilitación debe incluir profesionales expertos con adecuados niveles de coordinación y comunicación entre ellos (SIGN) C Todos los pacientes que presentan alteraciones del lenguaje deben ser tratados por un logopeda utilizando métodos válidos y fiables (RCP). BPC Todo paciente que lo requiera debe tener acceso a una evaluación neuropsicológica por un profesional experto en neuropsicología
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13. Rehabilitación del Ictus: modelo asistencial BPC el médico especialista en RHB ha de evaluar en la fase aguda las necesidades de RHB y el ámbito de atención más adecuado para todos los pacientes que han presentado un ictus Hospitalarios Comunitarios -Unidades de Ictus -Centro ambulatorio -Unidades de Atención aguda -Hospital de Día -Servicios de RHB hospitalarios -RHB Domiciliaria -Centros monográficos de Neurorehabilitación -Centros de Media Estancia / Convalecencia -Centros de Larga Estancia -Tipo de paciente -Intensidad y tipo de terapias -necesidad de atención médica / enfermería -soporte familiar y social ASA. Duncan 2005 ÁMBITOS DE ATENCIÓN
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
La RHB és un procés limitat en el temps i orientat per objectius que té com objectiu fonamental tractar la discapacitat per aconseguir la màxima capacitat funcional possible, facilitar la independència i la reintegració a l’entorn familiar, social i laboral previ de la persona que ha patit un ictus. I el resultat final serà millor si la RHB comença el més aviat possible, si el procés és continuat i coordinat en les diferents fases i sempre que la intensitat sigui l’adequada (la màxima que el pacient pugui tolerar). Quant a la durada, el tractament ha de mantenir-se mentre existeixin objectius funcionals, això sol centrar-se en els primers sis mesos després de l’ictus. S’ha d’avaluar periòdicament l’estat funcional per conèixer l’evolució i el resultat. I de manera indiscutible, els pacients i els seus cuidadors han de tenir una participació activa en el procés de RHB des de les fases incials, i, per tant, hem d’incloure estratègies, no només d’informació, sino també d’educació i suport.
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA
L’ictus o AVC és una alteració transitòria o definitiva del funcionalment d’una o diverses zones del encèfal, que apareix com a conseqüència d’un trastorn circulatori cerebral. El terme ICTUS o l’equivalent anglès STROKE fan referència a la seva presentació sobtada. Hi ha dos grans grups d’ictus: isquèmia i hemorràgia i habitualment els dèficits que se’n deriven afecten a un costat del cos, que és el que anomenem HEMIPLÈGIA