Quan parlem de nutrició, alimentació, dietètica o ciència dels aliments parlem de coses força diferents que sovint es barregen per la forta pressió de la indústria alimentària. La nutrició és una ciència biològica. Evidentment té un component sanitari, però no n’és, ni de bon tros el nucli fonamental. Nodrir-nos és una necessitat biològica que només cal medicalitzar quan hi ha una disfunció. El problema principal de molts és, precisament, aconseguir prou nutrients per poder funcionar sense problemes. Els excessos també comporten problemes, però —com sempre en biologia— cal defugir les explicacions simples dels qui realment no coneixen el metabolisme. Aquesta és la clau.

1. La nutrició com a eix del nostre
manteniment funcional.
Reenfocament d'objectius i prioritats
Marià Alemany
Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular
XIII Trobada de Professorat de Biologia del Batxillerat
Facultat de Biologia UB
20/4/2018 1/19

2. CIÈNCIA
DELS ALIMENTS
PRODUCCIÓ
ALIMENTS
SELECCIÓ
INGESTA
CIÈNCIES
DE LA NUTRICIÓ
NUTRIENTS
METABOLISME
FUNCIONS
NECESSITATS
PATOLOGIES
BIOLOGIA
HUMANA
AMBIENT
FAM
ECONOMIA,
POLÍTICA
CULTURA
2/19

3. LA NUTRICIÓ ÉS UNA CIÈNCIA 'ESPECIAL'
ÉS UNA CIÈNCIA SINCRÈTICA, AMB UN "CORPUS" JA IMPORTANT, PERÒ
DISPERS I DESCOORDINAT (I EN BONA MESURA "AMAGAT" PER PATENTS)
PRÀCTICA ABSÈNCIA DE FORMACIÒ ACTUALITZADA PER ALS CIENTÍFICS I
PROFESSIONALS SANITARIS, SOVINT AMB NUL·LA FORMACIÒ. PERÒ LLIGADA
A UNA MASSIVA MEDICALITZACIÒ
ENORME INTERÈS SOCIAL, ÈTIC, ECONÒMIC I POLÌTIC
'TOTHOM' CREU QUE HI ENTÈN. EN CAP ALTRE CAMP CIENTÍFIC ES DIFONEN,
PUBLIQUEN (I SOVINT ACCEPTEN) TANTES BAJANADES INCREÏBLES
PERSISTÈNCIA DE FOLKLORE I IDEES ABSURDES. QUE COEXISTEIXEN AMB
MITES (SOVINT MÈDICS) INTERESSATS I (TAMBÉ) SENSE FONAMENT
FORTÍSSIMA INFLUÈNCIA DELS OLIGOPOLIS DE LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA,
QUE CONDICIONA LA INFORMACIÓ, LA DOCÈNCIA I LA RECERCA
ENORMES INTERESSOS ECONÒMICS QUE COMPORTEN LA "DOMESTICACIÒ"
DELS ESPECIALISTES I LA INSISTÈNCIA EN "EDUCAR" SOBRE PRÀCTIQUES
NUTRICIONALS "SALUDABLES"
3/19

4. INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA 2015
(QUI DECIDEIX QUÈ MENGEM) 4/19

5. LA "LÒGICA" NUTRICIONAL EN ACCIÓ:
SI INGERIM MENYS ENERGIA DEL COMPTE O EN GASTEM MASSA
PERDREM RESERVES I ENS APRIMAREM; SI MENGEM MASSA
RESPECTE DEL NOSTRE CONSUM ENERGÈTIC, ENS ENGREIXAREM.
ERGO, 1- LES DIETES HIPOENERGÈTIQUES HAN D'APRIMAR
2- LA SOBRE-ALIMENTACIÒ HA D'ENGREIXAR
PERÒ LA MASSA CORPORAL ÉS UNA DE LES VARIABLES HOMEOSTÀTIQUES
MÉS CRÍTIQUES PER LA SUPERVIVÈNCIA, I ELS SOFISTICATS MECANISMES
QUE LA CONTROLEN ESTAN INDEPENDITZATS AL MÀXIM DE LA
DISPONIBILITAT D'ALIMENT, EN PRINCIPI SEMPRE ESCÀS I FACTOR LIMITANT
AL LLARG DE L'EVOLUCIÓ
ENERGIA INGERIDA
I ASSIMILADA
EI = EM + ET ± ER
ENERGIA CONSUMIDA EN EL
MANTENIMENT METABÒLIC ENERGIA CONSUMIDA
EN EL TREBALL
CANVIS DE LES
RESERVES D'ENERGIA
5/19

6. ACUMULACIÓ
NORADRENALINA
CERVELL
INSULINA
SN SIMPÀTIC SN PARASIMPÀTIC
HIPOTÀLEM
INGESTIÓ
D'ALIMENTS
METABÒLITS
CIRCULANTS
TEIXIT ADIPÓS BLANC
TEIXIT
ADIPÓS
MARRÓ
TERMOGÈNESI
RESERVES
DE GREIX
CALOR
GANA
LIPOLISI
INTESTÍ
METABÒLITS
CIRCULANTS
SENYAL DE
PONDERÒSTAT
MODEL DE
PONDERÒSTAT
EXERCICI
DIGESTIÓ
6/19

7. 7/19

8. NORMALITAT
NECESSITATS
NUTRIENTS
NECESSITATS
ENERGIA
DIETA
ADEQÜACIÓ
ECONOMIA
DISPONIBILITAT
MEDICALITZACIÓ
CULTURA,
RELIGIÓ
FANTASIES I
DESINFORMACIÓ
DÈFICITS,
DESAJUSTAMENTS
FALLIDA
FUNCIONAL
PATOLOGIA
PLAER
8/19

9. ENERGIA I C DE
GLÚCIDS
GREIX
AA ESSENCIALS
2-AMINO N
FIBRA
MINERALS
ALTRES MICRO-
COMPONENTS
ENERGIA
SUCRES
AIGUA
PROTEÏNA
SAL
PROTEÏNA ANIMAL
ALCOHOL
AIGUA
NECESSITATS DE NUTRIENTS NUTRIENTS MÉS DESITJATS
ELEVADA
DENSITAT
ENERGÈTICA
ENERGIA
Homo sp. Homo sapiens actual
9/19

10. SÍDROME METABÒLICA, PRINCIPALS PATOLOGIES I
OBESITAT, SOBRE TOT LA "VISCERAL" (INFLAMACIÒ DEL TEIXIT ADIPÓS BLANC)
HIPERTENSIÒ ARTERIAL/ATEROSCLEROSI
DIABETIS DE TIPUS 2 (RESISTÈNCIA A LA INSULINA)
DISLIPIDÈMIES (HIPERLIPIDÈMIA, DISLIPOPROTEÏNEMIA, HIPERCOLESTROLÈMIA)
HIPERURICÈMIA/GOTA
ESTEATOSI HEPÀTICA
FIBRILACIÒ AURICULAR, ALTERACIÒ DE LA CONDUCTIVITAT DEL MIOCARDI
INSUFICIÈNCIA CARDIOVASCULAR
ALTERACIÓ DE LA COAGULACIÒ I DE LES CÈL·LULES SANGUÍNIES
ALTERACIONS DEL FLUX DE SANG
RESISTÈNCIA I INSUFICIÈNCIA PULMONAR
10/19

11. SÍDROME METABÒLICA, PRINCIPALS PATOLOGIES II
APNEA DE LA SON
RESPOSTA IMMUNITÀRIA ALTERADA (ASMA, PSORIASIS, MALALTIES AUTOIMMUNES)
ALTERACIÒ DE LA MICROBIOTA
DEPRESSIÓ
HIPERCORTISOLISME
HIPOANDROGENISME, SÍNDROME DELS OVARIS POLIQUÍSTICS, MENOR PROTECCIÓ
ESTROGÈNICA, INFERTILITAT
PÈRDUA DE CAPACITATS COGNITIVES, DANYS AL SISTEMA NERVIÒS
ORTORÈXIA, ANOREXIA NERVOSA, PANXADES
AUGMENT DELS DANYS OXIDATIUS
INCREMENT D'ALGUNS TIPUS DE CÀNCER (CÒLON, ENDOMETRIAL, BUFETA, ETC.)
11/19

12. SÍDROME METABÒLICA, CAUSES
INGESTA ENERGÈTICA EXCESSIVA (ESPECIALMENT GREIXOS) *****
ESTRÈS *****
INACTIVITAT, SEDENTARISME ***
DESAJUSTAMENT DE LA RELACIÒ DE NUTRIENTS A LA DIETA ****
PREDISPOSICIÓ GENÈTICA ***
MECANISMES PROPIS DE DEFENSA *****
RESISTÈNCIA A LA INSULINA *****
PRESERVACIÓ DE LA PROTEÏNA *****
RESPOSTA IMMUNITÀRIA *****
DESAJUSTAMENT DE LA MICROBIOTA ****
MEDICALITZACIÓ, IATROGÈNIA ***
MODELITZACIÓ 'ESTÈTICA' DEL COS ***
TOXICITAT AMBIENTAL **
INGESTIÓ EXAGERADA DE SAL *?
MALBARATAMENT DE LA MICROBIOTA (ANTIBIÒTICS, NETEJA, NO-EXPOSICIÒ) *?
12/19

13. DIETA
GLICOGEN HEPÀTIC
INSULINA
FETGE
MÚSCUL
GLUCOSA
CERVELL
TEIXIT
ADIPOS
GREIX
TAG 3C
AG
INTESTÍ
NORMALITAT
13/19

14. DIETA
GLICOGEN HEPÀTIC
INSULINA
FETGE
MÚSCUL
GLUCOSA
CERVELL
TEIXIT
ADIPOS
GREIX
TAG 3C
AG
INTESTÍ
DEJUNI
AA
AA
14/19

15. DIETA
GLICOGEN HEPÀTIC
INSULINA
FETGE
MÚSCUL
GLUCOSA
CERVELL
TEIXIT
ADIPOS
GREIX
TAG 3C
AG
INTESTÍ
SÍNDROME
METABÒLICA
15/19

16. TENIM CLARES LES RESPOSTES A ALGUNES QÜESTIONS QUE AFECTEN LA
NUTRICIÓ LATU SENSO? I
TÉ ALGUN SENTIT MIRAR-SE ELS NIVELLS DE COLESTEROL?
QUAN MESUREM LA GLUCÈMIA, MESUREM GLUCOSA?
L'OBESITAT ÉS TANT PERILLOSA COM DIUEN? PAGA LA PENA APRIMAR-SE?
ES POT?
ES POT CURAR L'OBESITAT? TÉ SENTIT ATACAR-LA AMB CIRURGIA?
CONEIXEM REALMENT EL METABOLISME DEL TEIXIT ADIPÓS (I PER A QUÈ
SERVEIX) ?
QUÈ ÉS UNA DIETA SALUDABLE? DIFERÈNCIES AMB UNA DIETA "NORMAL" O
SANA
CAL PRENDRE TANTA FRUITA I LACTIS?
LES "DIETES MEDITERRÀNIES" SÓN UNA PANACEA, UNA MODA O UNA
CAMPANYA COMERCIAL?
HI HA UNA DIETA PER A CADA MALALTIA?
17/19

17. TENIM CLARES LES RESPOSTES A ALGUNES QÜESTIONS QUE AFECTEN LA
NUTRICIÓ LATU SENSO? II
ÉS RECOMANABLE PRENDRE SUCRE (NO AFEGIT)? ÉS PREFERIBLE EMPRAR
ALTRES EDULCORANTS?
QUIN PERCENTATGE DEL QUE ENS DIUEN (SOBRE ALIMENTACIÒ I NUTRICIÒ)
ELS MITJANS DE COMUNICACIÒ I LA WEB ÉS CERT? I DEL QUE EXPLIQUEM A
CLASSE?
ENCARA SABEM MOLT POC DE COM FUNCIONA EL NOSTRE METABOLISME,
BONA PART DE LES FUNCIONS DE LES HORMONES ESTEROÏDALS ESTAN
ENCARA PER DESCOBRIR
LA MICROBIOTA FORMA PART DELS NOSTRES SISTEMES DE GESTIÓ DELS
NUTRIENTS? HI HA MALALTIES DE LA MICROBIOTA?
18/19

18. PRINCIPALS PROBLEMES QUE ES PLANTEGEN AVUI DIA A LA NUTRICIÓ
PROVEÏR D'ALIMENT SUFICIENT I ADEQUAT A TOTA LA POBLACIÓ MUNDIAL SENSE
CARREGAR-SE EL PLANETA
OPTIMIZAR ELS SISTEMES DE PRODUCCIÒ, CREAR NOUR ALIMENTS
INTRODUIR EL FACTOR "DIVERSITAT" I RESPECTAR LES POBLACIONS LOCALS
LIMITAR ELS COSTOS ENERGÈTICS DE CONREU I TRANSPORT: PROXIMITAT
BUSCAR ALTERNATIVES A LA PROTEÏNA ANIMAL I L'ECONOMIA EXTRACTIVA
MÀXIM APROFITAMENT DELS RECURSOS BIOLÒGICS RENOVABLES
REPARTIMENT JUST I ADEQUAT DE RECURSOS. ERRADICAR LA MALNUTRICIÓ
RESPECTE I PROTECCIÓ AMBIENTALS; LIMITACIÓ DE L'US D'EMBOLCALLAMENTS
ACABAR AMB ELS OLIGOPOLIS INDUSTRIALS TAL COM SON ARA
CONÈIXER LA INTERACCIÓ DELS NUTRIENTS, EL SEU METABOLISME I EL CONTROL DE LA
SEVA UTILITZACIÒ. ESTABLIR PARÀMETRES RAONABLES EN LA RECERCA I ENFOCAR-LA
NO A LA REPETICIÒ O DESCRIPCIÒ SINÓ A APROFUNDIR EN EL CONEIXEMENT
ENTENDRE LES MALALTIES RELACIONADES AMB L'EXCÉS DE NUTRIENTS/ENERGIA I
DISSENYAR ESTRATÈGIES DE GUARIMENT: SINDROME METABÒLICA COM EXEMPLE
ERRADICAR ELS PRODUCTES, PROCEDIMENTS I ACTUACIONS NOCIVES O INÚTILS
NORMALITZAR LA DOCÈNCIA I FORMACIÓ D'INVESTIGADORS, DOCENTS I PROTESSIONALS
EN AQUEST CAMP. LIMITAR LA MEDICALITZACIÓ SENSE BASE
18/19

19. MOLTES GRÀCIES
19/19