1. Joves Comunistes no ens conformem amb la idea de treball com a
eina de supervivència. La joventut comunista reivindica el treball, un
altre treball. Treball com a dret. Treball com a emancipació.
Emancipar el treball implica desmercantilitzar­lo.Implica posar
l'economia al servei de les persones i no al revés.
Suposa distribuir tasques i responsabilitats.
Suposa redistribuir béns i atribucions.
Implica recuperar el plaer de treballar, de crear, de fer 1 sorgir noves
idees i coneixements per a aplicar­los a la transformació de nosaltres
mateixos i del món. Enfront l'atur creixent, hem de reforçar les
experiències que van sorgint o ressorgint d'economia social i
solidaria.
És això possible?
Només serà possible si ens organitzem i lluitem contra els efectes
que, per altra banda, són amb els que hem crescut i treballat, la
precarietat que ens condemna, el terrorisme patronal, l’especulació
que ens ha deixat sense el dret a una vivenda digna, una educació
cada cop menys pública i una constant privatització dels serves
públics posant­los sota l’interés del mercat i no de les nostres
necessitats.
Decidim dir prou i lluitar contra el capitalisme que ens fa treballar
sota les úniques condiciones que necessita: les de màxima explotació.
Que no et facin pagar la crisi!!
ORGANITZA’T I LLUITA A JOVES COMUNISTES!!
www.jovescomunistes.cat
¡¡JOVE
VINE A LA VAGA GENERAL!!
1

2. inmediatamentes siguientes a la obtencion de aquella, pueden
JOVES I REFORMA LABORAL concertar contrato de trabajo en prácticas a fin de
perfeccionar sus conocimientos y adecuarlos al nivel de
Per analitzar les condicones de treball dels i les Joves, es estudios cursados por el interesado.
necessari començar per una breu presentació de les reformes • El contrato de trabajo en prácticas se formalizará siempre por
legislatives que s'han anat implementant a España en els ultims 30 escrito
anys. • El contrato de trabajo expresará las condiciones de trabajo y
Podem observar en aquest procés com es van donant unes su duracion, que no podrá ser superior a doce meses
condiciones economiques i ideológiques que afavoreixen, la • En caso de que el intersado se incorpore, sin solución de
contractacio temporal (mitjançant la seva flexibilització i creixent continuidad, a la empresa, en que hubiera realizado las
incentivació) i impulsen un descens de l'atur juvenil mitjançant la practicas, el tiempo de estas se reducirá del periodo de prueba
volta al treball en unes condicions menys favorables i de degradació computándose a efectos de antiguedad.
progressiva del treball indefinit ( reduïnt també els costos de (.....)
ll'acomiadament). Per els sindicats, i per CCOO en aquella época aquesta modalitat
Per remontar­nos als inicis recents d'aquest procés, es contractual suposava un serios atemptat contra l'estabilitat en el
interessant observar que ja desde la signatura de l'Estatut dels treball d'aquests treballados i treballadores.Ja que permetia a les
treballadores i treballadores (E.T) al 1980 (enmarcada en el clima de empreses, cobrir llocs de treball permanentment sense necessitat de
conflictivitat sindical i social de la transició)s'estableix una comprometres definitivament amb els qui ocupen el lloc de treball,
equidistancia entre la contratació indefinida i la temporal i es facilita poguent recórrer a successives contractacions d'aquest tipus per
el dret dels empresaris a l'acomiadament, provocant el rebuig de les cubrir els referits llocs de treball. Per altra banda també es
organitzacions sindicals majoritaries en Espanya, CCOO i ELA a queixaven que no es fixava un percentatge màxim de treballadors
Euskadi ( aquest últim a més per la centralització de les relacions que podrán ser contractats d'aquesta forma en relació amb el total
laborals que suposava). de treballadors fixes, cosa que per aleshores, ja suposava un retrocés
L'E.T de 1980 permet l'implantació de noves modalitats de respecte a la “Ley de Relaciones Laborales , al seu article 8,1g)
treball temporal. A més dels contractes temporals clàssics ( lligats a
les necessitats cojunturals de la producció), es mantenen els La reforma laboral de l'E.T de 1984 ( portada a terme pel
contractes de pràctiques o per la formació, i es creen els contractes de primer govern socialista tot i l'oposició de 4 millions de huelguistes),
“foment de l'ocupació” significant desde aleshores una part creixent va tenir també una forta repercussió la normalització del treball
dels nous llocs de treball creats ( que resulten ser “permanentment temporal. Despareixem els principis de causalitat,es a dir, l'obligació
temporals”) amb una durada màxima de tres anys, que va de que el contracte temporal tingues una causa determinada, que la
estarvigent fins a l'any 1994. temporalitat del contracte estigui justificat, suposant una forta
Veiem doncs, per exemple que deia l'article 11 de L'E.T de 1980, liberalitzacio de modalitats contractuals fins ara associades al
sobre el treball en práctiques i per la Formació: treball cojuntural.
• Quienes estuvieran en posesion de titulación academica S'amplia la duració possible pels contractes “d'incitació al treball”,
profesional o laboral reconocida, dentro de los dos años els contractes de formació i els contractes en pràctiques, de 12

3. mesos a 3 anys,es van crear, també, noves formes contractuals Es van allargar la duració minima a 6 mesos i la màxima a 2 anys i
temporals que suposen noves formes de liberalitzar per afavorir es va reduir el periode de prova, d'un mes per als titulats de grau
l'acés al treball dels joves.Passant, a més, per als contractes de mig i un màxim de 2 mesos per als titulats de grau superior, tot i
formació i práctiques, la possibilitat de celebrar­los passant de 2 anys que es deixava a la negocació col∙lectiva l'establiment d'un “altra
desde la finalització dels estudis a 4 anys, a més de deixar en mans cosa”.
de la negocacio col∙lectiva la fixació de la retribució per a aquests Per finalitzar sobr el treball en pràctiques aquesta reforma obre la
contractes. porta a que aquests contractes es poguessin celebrar a “temps
Aquesta reforma porta, per tant, a una proliferació dels treballs parcial”.
temporals en les noves contractacions ( arrivant ja al 1990 a un 30%) La reforma de 1994, elimina, per altra banda. els contractes de
i accentúa la segmentació existent entre el grup central de foment de l'ocupació, reestablint parcialment el principi de
treballadors i treballadores estables i una massa creixent causalitat en les contractacions temporals, tot i que dona als acords
d'assalariats inestables cada cop mes precaries i cada cop mes joves. sectorials la possibilitat de modificar l'ús del contracte eventual
A més, aquesta reforma va ser criticada pels propis legisladors, sigui quina sigui la seva duració màxima;l'ús que els convenis
acusant que desdibuixava la figura del contracte en formació i col∙lectius van fer d'aquesta facultat va ser, en gairebé tots els casos,
d'erosionar les seves finalitats formatives. Aixó juntamet amb ampliar els marges de l'eventualitat, duplicant­los i fins a triplicant­
l'experiència negativa, va portar a una “autèntica” contrarreforma” los .
portada a terme pel propi lesgislador socialista, després de demanar, Per exemple, la reforma del contracte per obra o servei determinat
el Ministeri de treball, un informe d'experts, que emanava rectificar va consistir a autoritzar el seu ús per cobrir tasques normals dins de
certs aspectes de la reforma de 1984. l'empresa, sempre que no fossin permanents. Es va deixar al
conveni col∙lectiu de qualsevol nivell, inclòs el d'empresa, la
La reforma de 1994 finalment va derogar l'article 11(treball possibilitat de definir quins eren les tasques. La idea que es podia
en pràctiques i per a la formació) contractar persones per fi d'obra per a activitats normals de
Una de les novetats, era que l'omissió de la forma escrita del l'empresa ja era admesa pels tribunals, però la reforma de l'ET va
contracte en pràctiques o de donada d'alta al règim de Seguretat donar seguretat sobre la possibilitat d'usar la figura, la qual cosa va
social, determinava que el citat contracte es convertís en contracte ampliar la seva utilització.
ordinari i el treballador en fix. En la pràctica, les empreses acudeixen al contracte eventual com a
Es reduïen, peró, les exigencieis minimes per fixar el contingut del recurs per cobrir activitats ordinàries i previsibles, sense que la
contracte , limitant­les a la duració, titulacio del treballador i Inspecció de Treball actuï. Si la plantilla està per sota de les
treballadora i lloc de treball durant les pràctiques (ometent les necessitats de l'empresa, sempre hi haurà un excés de comandes o
referencias a la jornada). una acumulació de tasques a la qual no es podrà fer front.
Vers la retribució dels contractes en pràctiques ,la novetat, era que Tot i aquest “avenç”, la reforma de 1994 amplia la diversificació de
en defecte de negocació col∙lectiva que establís una retribució, tipologies als treballs de temps parcial ( contracte d'aprenentatge,
regiríen uns percentatges, com a mínim un 60% el primer any, un mes conegut com “contrato basura”), que en molts casos acaven
75% el segon any, respecte els salaris del conveni per als treballadors sustutuïnt a les modalitats desaparegudes sense suposar una
amb llocs de treball equivalents reducció de la temporalitat i que , a més, eliminava les càrregues de
cotització

4. En aquesta reforma ,a nivell general, la prolongació del temps concertació social, que passa per no qüestionar les polítiques
màxim de període de prova ,va passar de quinze dies a dos mesos per neoliberals, mentre es pretén il∙lusòriament corregir en 1997 ­amb
al personal no qualificat, va multiplicar per quatre la possibilitat de un govern de la dreta neoliberal l'involució ocasionada per les
l'empresa de prescindir d'un treballador­a sense més explicacions reformes del PSOE, com a “subjecte agressor”. No obstant el més
durant aquest període definitori, si cap, serà el rebuig de la política obrera de repartiment
Igualment aquesta reforma liberalitza l'intermediació en el “mercat” del treball que cobra certa importancia en aquesta conjuntura. Des
de treball. Aixo suposa el final del monopoli dels Serveis Públics de de 1993 el programaelectoral d'Esquerra Unida (IU) defensava la
treball en les tasques d'intermediació i colocació, favorint la jornada de 35 hores en el camí de les 32­30 hores de jornada de
proliferació de les empresese de Treball Temporal (Ett's), les quals treball setmanal i sense reducció salarial. A això s'uniran altres
signen contractes de “puesta a disposición” dels seus treballadors i organitzacions menors de l'esquerra radical, que encoratgen les
treballadores, majoria joves, al servei de terceres empreses. Marxes contra l'Atur, seguint l'exemple francès, en 1997 i 1998, a
Ràpidament una creixent i insuficientment regulada intermediació l'una que IU llançava la recollida de signatures –unes 700.000­ en
privada inicia la seva “andadura” ( arrivant a retenir fins a un 50% suport d'una Iniciativa Legislativa Popular (*ILP) per les 35 hores,
els costos laborals totals pagats per les empreses en les que que seria rebutjada pels vots *coaligados de la dreta. Aquesta *ILP
finalment es desenvolupa l'activitat laboral. defensada el 18 de febrer de 1997 a nivell parlamentari, va ser
Per exemple en la Comunitat Autónoma del Pais Vasc, la contratació recolzada per importants mobilitzacions en tota Espanya. És més, a
per ETT passa de 33.238 efectius en 1995 a 137,269 en 1998 i a aquest desafiament al monopoli ja tradicional de la mobilització dels
165,487 en 2004. En aquest any(2004) la part de contractes tenporals treballadors pels sindicats majoritaris s'unirà l'esmena a la totalitat
gestionats per Ett's arriva a més del 37%. del grup parlamentari d'IU al projecte de llei de reforma de 1997
D'altra banda, la falta d'intervenció de l'autoritat laboral en el La reforma laboral de 1997 va mantenir el disseny del contracte
control de la contractació temporal d'obra i servei, i es van establir límits a la durada que el conveni
irregular, que deixa com a alternativa la reclamació judicial col∙lectiu podia establir per al contracte eventual: les tres quartes
individual de la condició d'estable, suposa deixar sense protecció en parts en un període de divuit mesos.
la pràctica a la majoria de la gent amb contracte precari.(joves) A més, a partir de 1997 el Tribunal Suprem va fer un pas més en
La reforma “modélica” de 1997.Les eleccions generals de favor de la precarietat, admetent que les empreses contractistes
1996 van donar un triomf ajustat –per majoria simple­ al Partit subjectessin la durada del contracte de treball a la durada de la
Popular (PP), amb el qual la dreta espanyola recuperava el govern de contrata, encara que les tasques en les quals s'ocupés responguessin
torn. A diferència de les seves predecessores, la reforma laboral del a necessitats permanents de l'empresa principal. Així, gent que
PP se situa en un cicle econòmic expansiu iniciat en 1995. En raó presta serveis en les contractes podien tenir contracte per fi d'obra
d'això es justificarán els canvis normatius més que en la creació per a qualsevol tasca que l'empresa principal hagi decidit
d'ocupació, en la reducció de l'excessiva temporalitat, amb la qual externalitzar, i en aquest camp no hi ha límit. Tot es pot
Espanya estava al capdavant d'Europa. subcontractar, treballs auxiliars (neteja, menjador, transport...) i
Inicialment, el govern del PP, enfront de la unilateralitat de les també les tasques pròpies de l'empresa principal. L'última volta de
reformes anteriors del PSOE, va arribar a la substitució de l'escenari rosca en la precarització de l'ocupació és que, al final de la contrata,
de confrontació per un escenari de consens dels interlocutors socials. la contractista és lliure de donar per acabats per fi d'obra els
En aquest marc, els sindicats majoritaris assagen una “nova”

5. contractes de treball, encara que el servei se li torni a adjudicar de Subsisteixen les mateixes normes sobre període de prova, durada
nou (Sentència del Tribunal Suprem 4­5­06). del contracte per la mateixa titulació, retribucions i antiguitat. Les
Els canvis en els contractes formatius, básicament en el contracte reformes que afecten al contracte per la formació, respecte de la
per a la formació(article 11.2) anomenat “contracte d'aprenentatge” regulació anterior del contracte d'aprenentatge, són principalment
desde la reforma del 1994. diferent al contracte en práctiques les següents:
( article 11,1), son canvis que van en la tendencia de deixar en mans L'edat màxima per ser subjecte d'aquest contracte es baixa a la de
de la negociacio col∙lectiva sectorial la possibilitat d'establir 21 anys (abans era la de 25 anys). No obstant això, segons la
comprormisos de conversió de contractes formatius a contractes disposició addicional segona de la Llei, els contractes per a la
indefinits. formació «que es realitzin en el marc dels programes públics
Persisteix la diferencia conceptual que expressen les propies d'ocupació­formació d'escoles­taller, cases d'oficis i programes
denominacions d'ambdos contractes ( en formació i en pràctiques) El de garantia social» podran ser subscrits i celebrats «amb
contracte en pràctiques presuposa ja una formació ( i per aixo nomes treballadors majors de setze anys i menors de vint­i­quatre anys»
podia celebrar­se amb qui poseeixi una determinada titulació o un En aquesta reforma de 1997 ja comencem a veure com poc a poc, es
determinat grau de formació professional), sent la seva finalitat comença a deixar en mans de la negocacio col∙lectiva certs aspectes
l'obtenció d'una pràctica adequada al nivell d'estudis cursats. En de l'estatut de treballadors i treballadores, ja que desde el punt de
canvi el contracte per a la formació té per objecte «l'adquisició de la vista de l'empresa es mes fácil d'atacar, reduir, limitar o erosionar,
formació teòrica i pràctica», concretament aquella que sigui en cadascuna de les negociacions de convenis sectorialsi d'empresa,
«necessària per a l'acompliment adequat d'un ofici o d'un lloc de que no pás necessitar una reforma laboral per modficiar els
treball que requereixi un determinat nivell de qualificació» (article mateixos preceptes, La tendencia, es el camí marcat per Milton
11 .2>. Friedman i el dogma de la “llibertat individual” , i es el camí
Pel que fa al contracte de treball en pràctiques la reforma de 1997 d'intentar reduir la zona d'influencia de la legislacio laboral, de tots
afecta substancialment només al particular relatiu a la determinació els assalariats, passem a totes i tots els coberts per un conveni,
dels llocs de treball i similars: així, després de mantenir el text fomentant la desigualtat de drets, i ara a 2010 es vol implantar
anterior quan diu que el lloc de treball objecte del contracte «haurà l'individualitzacio de les relacions laborals,.
de permetre l'obtenció de la pràctica professional adecuada al nivell Veiem, doncs, el que deia la reforma respecte a la capacitat dels
d'estudis cursats», prescriu el següent: «Mitjançant conveni col∙lectiu convenis respecte aquest aspecte :”Mitjançant conveni col∙lectiu
d'àmbit sectorial o estatal, o en defecte d'això, en els convenis sectorial es podrà establir, en funció de la grandària de la plantilla,
col∙lectius sectorials d'àmbit inferior es podran determinar els llocs el nombre màxim de contractes a realitzar així com els llocs de
de treball, grups, nivells o categories professionals objecte d'aquest treball objecto d'aquest contracte. El nombre màxim de contractes
contracte». podrà també establir­se, en funció de la grandària de la plantilla,
La titulació exigida no ha canviat: titol universitari o de formació per conveni col∙lectiu d'empresa en el cas que aquesta tingui «un pla
professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts formatiu”
com a equivalents. Segueix vigent el requisit que el contracte se Després d'establir que la durada del contracte haurà d'estar entre
celebri dins dels quatre anys següents a la terminació dels estudis (si els sis mesos i els dos anys, s'afegeix, en virtut de la reforma, que
bé s'especifica que per a minusvàlids el temps és de sis anys) mitjançant convenis sectorials «es podran establir altres durades
atenent a les característiques de l'ofici o lloc de treball a exercir i als

6. requeriments formatius del mateix, sense que en cap cas la durada tractades.
mínima pugui ser inferior a sis mesos ni la màxima superior a tres Lluny d'estimular una ocupació de qualitat per a tots, va afavorir
anys, o a quatre anys quan el contracte es concerti amb una persona que els empresaris ampliïn, més del que ja estava la subocupacio o i
mínusválida, tenint en compte el tipus o grau de minusvalia i les el treball precari i mal remunerat que afecta majoritariament als
característiques del procés formatiu a realitzar>> joves.
Incapaç de fer plans globals, dirigits a els qui pateixen les pitjors
La reforma laboral de 2001.El “decret” de Mesures Urgents conseqüències del mercat laboral, decideix ampliar els espais
de Reforma del Mercat de Treball per a l'increment de l'ocupació i laborals més marginals.
millora de la seva qualitat (RDL 5/2001, de 2 de març), aprovat
unilateralment pel Govern del PP,en majoria absoluta, va ser una La reforma­decretazo de 2002.A l'any següent, el govern
imposició que va interferir en la negociació, que afavoria els del PP, al marge del ET, va disposar una altra reforma laboral per
interessos de la patronal i suposava una volta de rosca més en les decret del 25 de maig de 2002, cridat per això el “decretazo”, amb la
condicions i als drets de treball de tots els col∙lectius i especialment finalitat de modificar una vegada més la normativa de prestacions
als i les joves. A més, es va demostrar inútil davant la precarietat en per desocupació i d'abaratiment de l'acomiadament, i que excepte
l'ocupació, nociu per els qui es vegin obligats a assumir un contracte algunes concessions a la contestació sindical passaria a ser la Llei
de formació desnaturalitzat, regressiu pels quals treballen a temps 45/2002 de 12 de desembre.
parcial, i perjudicial per al diàleg social, que sempre ha de basar­se A aquest efecte, va establir la possibilitat d'eliminar el cost dels
en el respecte als acords vigents i en la negociació amb els salaris de tramitació en el supòsit de l'acomiadament disciplinari
interlocutors socials. improcedent si l'empresari reconeix la seva improcedència i diposita
Desvirtuava encara més el contracte per a la Formació fent­lo “cajon ràpidament la indemnització en 48 hores. D'aquesta manera,si anys
de sastre” perla subocupació, lo les'tabliment de relacio laboral enrere es tractava de dissuadir als treballadors perquè no anessin a
ordinaria encuberta. judici, ara se'ls desincentiva el recurs als jutges, amb el consegüent
Elimina el límit d'edat en el Contracte per a la Formació dels reforç del poder patronal per a l'acomiadament. D'aquesta manera,
col∙lectius d'Immigrants, aturats més de tres anys, aturats en per la via oberta en el 2002, es van registrar el 56% de totes les
situació d'exclusió social, i treballadors acollits a Escoles Taller i extincions de contractes en 2003 i més del 66% en 2004.
Cases d'Ofici. Lluny de pal∙liar­se la “excessiva temporalitat” que afectava tant als
En l'Art. 1.2, el RDL realitza una important modificació de l'Art. 11.2 joves, els treballadors i treballadores eventuals van passar de 3,5
de l'ET, que afecta al Contracte per a la Formació, ampliant els milions a gairebé 5 milions entre 1997 i 2003, unint­se en aquest
col∙lectius susceptibles d'aquest contracte formatiu, trencant el límit període a la temporalitat alimentada per l'empresa privada, la
d'edat (16 a 21), desvirtuant seriosament el sentit de contracte de desenvolupada per les Administracions Públiques, sobretot la local i
formació com a contracte destinat a l'aprenentatge de la gent més autonòmica.
jove que inicia la seva vida laboral, i mai per a treballadors, que per
circumstàncies laborals, econòmiques o personals, que s'hagin La sisena reforma laboral, de 2006 acordada
despenjat del mercat de treball, i/o s'incorporin a ell, procedent d'una incomprensiblement pel govern socialista i els sindicats majoritaris
altra realitat cultural, laboral i econòmica, per raons de migració. amb les organitzacions patronals.
El Govern opta per marginar més a les realitats laborals pitjor

7. La situació laboral en 2006 (dades del tercer trimestre) hi havia laborals als empresaris, ja que la seva referència és el Salari
seguit millorant en relació amb la de 2001: 21,66 milions d'actius/as Minimo Interprofessional, 633€/mes,i no el salari de conveni per no
(21,6% més que en 2001), 19,9 milions d'ocupats/as (24,8% més) i comentar que en fer­nos aquest contracte es regala a l'empresari
1,76 milions d'aturats i parades (5,5% menys), que representaven el una bonificació del 100% de les quotes empesariales i del
8,5% de la població activa (segons els nous mesuraments, amb les treballador@ a la Seguretat Social , amb el que l'estalvi mensual per
antigues serien entre 10,5% i 11%). La temporalitat seguia reflectint a una empresa, entre salari i assegurances socials, amb un
un nivell altíssim (34,01%). Les mesures d'aquesta última reforma treballador contractat per a la formació pot superar el 50%.
van ser: Aquesta reforma, a més, àmplia el col∙lectiu de victimes potencials
• la bonificació de la contractació indefinida a través dels nous d'aquest contracte en ampliar l'edat fins als 25 anys (abans 21 anys)
contractes indefinits Per si encara hi ha dubtes dels grans beneficis que per a l'empresa
• la conversió de temporals en fixos (mesura limitada en el suposa aquest tipus de Contracte, mensualment l'empresari, en
temps, des de l'1 de juny de 2006 a l'1 de gener de 2007); funció del sector d'activitat afectat, pot tenir un estalvi de 767,04
• la limitació de la utilització successiva dels contractes euros en el sector Comercio; 1.037, 61 euros en Hostaleria i 1.079,94
temporals ; euros en Construcció.
• la major transparència de les subcontractes; La reforma sembla un calc sense el maquillatge al que estem
• el reforç dels recursos de la Inspecció de Treball, i la habituats, de les pretensions de la patronal. Condemnant a mes
potenciació de les Polítiques Actives d'Ocupació. joves a una situació d'inestabilitat contractual, salarial i per tant,
personal durant mes anys.
En conjunt són una gran mentida: no són contractes pont per entrar Però la reforma és mes àmplia, el Govern xifra en cinc els anys que
al mercat laboral i després estabilitzar la situació laboral. Perquè, un jove pot ser contractat en pràctiques, després de finalitzar els
per exemple, entre el 2006 i maig del 2010, de totes les conversions a seus estudis el que és sinònim de precarietat laboral.
contractes indefinits solament un 2,61% van tenir com a origen una Entre ells tenim els becaris, aquest col∙lectiu de vegades tan oblidat,
de les citades modalitats contractuals. I els joves encara esperen que sembla que és un dels menys afectats per la crisi.
s'abordin els canvis que veritablement necessiten: els primers, una Desde fa anys en Espanya s'observa com milers d'ofertes inunden
reforma del sistema educatiu que permeti recuperar­los i alhora eviti els portals de treball, inclosos els portals de les nostres universitats,
que més persones d'aquestes edats entrin en la mateixa situació; i els amb ofertes buscant un jove “dinàmic amb possibilitat d'elaborar un
segons, un canvi del model productiu que els permeti tenir conveni de pràctiques amb la universitat, abstenir­se la resta”Es
oportunitats dignes al món del treball tracta dels becaris.
Una altra vegada al món real amb l'excusa de la crisi, algunes
L'ultima reforma laboral, la reforma de 2010, no dóna empreses convoquen ofertes de pràctiques, que en realitat amaguen
resposta a la situació de bloqueig laboral en la qual es troben els llocs de treball encoberts. És sabut per tots el nombre de beneficis
joves compresos entre els 16 i 25 anys desde fa ja mes de 20 anys que suposa contractar a una persona en pràctiques. Amb la vella
D'una banda, tenim el Contracte de Formació que en comptes de excusa de la crisi, moltes empreses fins i tot opten per acomiadar a
servir per adquirir una teoria i practica necessària per a treballadors amb ocupació estable per contractar o fer becaris a
l'acompliment practico d'un ofici, serveix per estalviar els costos alumnes que facin el mateix treball, amb menys o sense drets i
sense qualitat en l'ocupació. Unes altres renoven constantment la

8. plantilla a força de contractes porqueria, saltant qualsevol tipus de
termini de contractació. Pel que, sens dubte ens sobren els motius per acudir el
Desgraciadament, amb massa freqüència el suposat “contracte en proper dia 29 de Setembre a la Vaga General
pràctiques” només significa que treballaràs igual que la resta, però
cobrant molt menys. Amb tot això, al govern no li sembla suficient i
decideix allargar aquest tipus de contracte. Bibliografia
Amb l'exposat fins ara podiamos començar a entendre que la
REFORMA LABORAL no suposa solucionar els problemes de la ÉXITOS Y FRACASOS DE LA REFORMA LABORAL
desocupació juvenil, les mesures incloses en la reforma i destinades, http://www.banrep.gov.co/documentos/seminarios/pdf/Exitos­
segons el Govern, a donar solució als problemes de la joventut per Fracasos­Reforma­Laboral­JNM.pdf
accedir al mercat laboral, passen per alt qüestions tan importants Análisis de IU sobre el decreto de Reforma Laboral
com el salari indigne del primer any dels contractes de formació. A http://www.iutorremolinos.com/PaginasDocumentos/rdlabora.htm
més no fa més que afavorir els contractes en pràctiques sense que el La estabilidad en el empleo:recuperación de un principio
treballador/a arribi a disposar d'un contracte digne. http://www.mtas.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/n
Però aquesta reforma també permet que aquells joves que tinguin un umeros/33/estudio3.pdf
contracte d'obra i sevei, molts repartidors, molts comercials, molts La precaria reforma laboral impuesta por el PP
auxiliars...etc estiguin amb aquesta modalitat contractual fins a 36 http://www3.feccoo.net/bdigital/emp/20070215_emp/pdf/TE/jun2001.
mesos en el mateix lloc de treball ( donant carta de naturalesa a la pdf
falta_de_causalitat) Historia y actualidad de las reformas laborales
La contractació dels i les joves per hores o dies serà més fàcil, perquè http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/uribarri.pdf
s'amplia el camp d'actuació de les Empreses de Treball Temporal i El recorte de derechos en las reformas laborales
acomiadar­los serà més fàcil i barat, perquè es contemplen més http://biblioteca.hegoa.ehu.es/system/ebooks/17892/original/El_recor
causes per fer­ho i es redueixen les indemnitzacions. te_de_derechos_en_las_reformas_laborales.pdf
Finalment, veiem com amb les mesures proposades ens dificulten http://www.cincodias.com/articulo/economia/jovenes­espanoles­
l'accés al mercat laboral i es facilita l'existència de contractes necesitan­anos­salario­poder­comprar­
inestables, beneficiant només a l'empresari, la qual cosa sens dubte vivienda/20031229cdscdseco_4/cdseco/
tindrà una incidència en el desenvolupament personal i laboral dels i http://www.elmundo.es/sudinero/noticias/act­73­2.html
les_joves http://www.diagonalperiodico.net/aragon/Cuidado­con­la­ayuda­
trampa­para.html