SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 49
Epidemiologia i programes de
prevenció del càncer
Jaume Grau
Hospital Clínic Barcelona
Facultat de Medicina – UB
jgrau@clinic.ub.es
Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada
Curs 2016-17
Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment
il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull
a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial
d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les
diferents diapositives
Totes les imatges presentades s’inclouen com a cites necessàries
per il·lustrar les explicacions d’aquesta classe
• Definición
• Epidemiología: incidencia, mortalidad y supervivencia
• Causas del cáncer
• Prevención y control del cáncer
– Prevención primaria
– Prevención secundaria
Guión:
Enfermedad genética no heredada
1. Factores ambientales (84%)
Físicos, químicos, dieta, consumo tabaco y alcohol
2. Infecciones
Cáncer
• Segunda causa de mortalidad en países desarrollados.
• Factor de riesgo más importante es la edad
• La prevención radica en la identificación y control de las
causas ambientales
• Prevención podemos evitar el 40% de los cánceres
• Con tratamientos adecuado se curan más del 50%.
• La supervivencia media a los 5 años se ha
incrementado desde el 39% de 1960 al 61% en 1990.
Epidemiologia
Fuentes de datos
• International Agency for Research on Cancer (IARC)
http://gco.iarc.fr/
• Mortalidad: estadísticas oficiales de mortalidad de
cada país.
– En España se codifica la causa básica de defunción. Boletines
estadísticos de defunción (INE).
• Registro de cáncer: sistema de información sanitaria
en base poblacional
– En Europa 75 registros de población.
– Nueve son españoles: Albacete, Asturias, Granada, Mallorca,
Navarra, País Vasco, Tarragona y Zaragoza.
http://globocan.iarc.fr/Pages/Map.aspx
Estimación de incidencia y mortalidad en España.
Ambos sexos.
GLOBOCAN 2008 International Agency for Research on Cancer
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
Colorectal Próstata Pulmón Mama Vegiga
Incidencia 28551 25231 23211 22027 13008
Mortalidad 14303 6062 20327 6008 4820
Fuente: Centro Nacional de Epidemiología, «Vigilancia del cáncer y otras causas online», http://cancer.isciii.es
Supervivencia
Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et
al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5.
1990/1994 vs 1985/1989: aumento en mayoría de las localizaciones y incremento
de la supervivencia a los 5 años (de 40 a 44% en hombres, y de 52 a 57% en
mujeres).
Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et
al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5.
Costes del cáncer en España
Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et
al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5.
Causas de cáncer
• IARC: monografías de evaluación del riesgo cancerígeno en el
hombre http://monographs.iarc.fr/
• Revisiones críticas: datos epidemiológicos y experimentales de
carcinogenicidad para compuestos químicos, físicos, biológicos y
procesos industriales
• Evidencia de carcinogenicidad (epidemiológica o animal),
genotoxicidad, mutagenicidad, metabolismo o mecanismos de
actuación
• Clasificación carcinogenicidad:
– Group 1 Carcinogenic to humans (119 agents)
– Group 2A Probably carcinogenic to humans (81)
– Group 2B Possibly carcinogenic to humans (292)
– Group 3 Not classifiable as to its carcinogenicity to humans (505)
– Group 4 Probably not carcinogenic to humans (1)
http://monographs.iarc.fr/
Categoría de evidencia Ser humano Animales
Suficiente evidencia de
carcinogenicidad
Relación causal entre exposición y
cáncer.
Control del azar, sesgos y confusión
Relación causal entre agente y
incidencia de neoplasia en a)
dos o más especies b) dos o
más estudios independientes
Limitada evidencia de
carcinogenicidad
Asociación positiva entre exposición
y cáncer. No se puede asegurar el
control del azar, sesgos y confusión
Los datos sugieren efecto
carcinógeno, pero son limitados
para asegurar definitiva
Insuficiente evidencia de
carcinogenicidad
Insuficiente calidad, consistencia o
poder estadístico para concluir
asociación causal
Los estudios no pueden ser
interpretados como presencia o
ausencia de carcinogenicidad
Evidencia sugestiva de
ausencia de
carcinogenicidad
Existen estudios sobre rangos
exposición y no se muestra
asociación alguna entre agente y
cáncer
Estudios adecuados con al
menos dos especies animales
teniendo en cuenta la limitación
de los test y pruebas que
muestran que el agente no es
cancerígeno
Evidencia de carcinogenicidad
Grupo Descripción del grupo Evidencia epidemiológica Evidencia animal Otra evidencia
1 Cancerígeno para humanos
Suficiente
Menos que suficiente
Alguna
Suficiente
Alguna
Fuertemente positiva
2A
Probablemente cancerígeno
para el ser humano
Limitada
Inadecuada o inexistente
Suficiente
Suficiente
Menos que
fuertemente positiva
Fuertemente positiva
2B
Posiblemente cancerígeno
para el ser humano
Limitada
Inadecuada o no
existente
Menos que suficiente
Suficiente
Alguna
Menos que
fuertemente positiva
Fuertemente positiva
3
No clasificable para la
carcinogenicidad humana
Inadecuada o no
existente
Limitada
No clasificable
Menos que
fuertemente positiva
4
Probablemente no
cancerígeno
Sugestivo de falta de
carcinogenicida
Inadecuada o no
existente
Sugestivo de falta de
carcinogenicida
Sugestivo de falta de
carcinogenicida
Alguna
Fuertemente negativa
Clasificación de carcinogenicidad
http://monographs.iarc.fr/
Epidemiologia descriptiva
• Diferencias geográficas presentación cáncer:
– Diferencias medio ambientales vs diferencias raciales.
• Causas de las diferencias geográficas:
1. Factores de riesgo del tumor (cánceres gastrointestinales y
endocrino dependientes): edad primer embarazo, uso de terapia
hormonal, diferencias alimentarias.
2. Factores medio ambientales (todos los factores no genéticos):
dieta, estilos de vida, contaminación aire, agua, suelo, alimentos
+ hábitos personales.
3. Exposición a fármacos, radiación o factores genéticos y
hereditarios
Dictamen realizado por encargo del Defensor del Pueblo Andaluz sobre el exceso de mortalidad y morbilidad detectado en varias
investigaciones en La Ría de Huelva. Grupo de Trabajo de la Sociedad Española de Epidemiología. Marzo de 2014
• Se desconocen las razones concretas de la mayor mortalidad de la Ría de Huelva.
Esta zona ha padecido tradicionalmente una mayor pobreza y peores condiciones de
vida que el conjunto de España. Además, estos condicionantes sociales continúan
manifestándose a través de estilos de vida nocivos para la salud, como la alta
frecuencia de tabaquismo, la baja ingesta de frutas y verduras, y la elevada
prevalencia de obesidad, entre otros factores conductuales. Hay evidencia de que
estos condicionantes sociales siguen afectando a la mortalidad, al menos dentro de
la ciudad de Huelva, donde las secciones censales de mayor privación social
presentan mayor riesgo de muerte.
Prevención y control del cáncer
Estrategias de Prevención del Cáncer
1. Prevención primaria
• Eliminación o reducción de la exposición a factores de riesgo
(tabaco)
• Eliminación del efecto de la exposición utilizando factores de
protección (vacunas, dieta, medicamentos, etc.)
2. Prevención secundaria
• Detección y tratamiento de lesiones precancerosas (pólipos de
colon, displasia cervical, etc.)
3. Prevención terciaria
• Prevenir las discapacidades en paciente con enfermedad en
fase sintomática y rehabilitación de pacientes
• Marta Feliu: La prevenció primària és aquella que té l'objectiu d'evitar que es
produeixi un problema, en aquest cas la malaltia. Per tant és una estratègia de
prevenció que evita l'aparició de la malaltia, controlant factors de risc modificables.
Un exemple seria prevenir la dislipèmia o la obesitat fent tallers informatius a les
escoles, estimulant la bona alimentació i l'exercici físic ja des de molt joves.
• Teona Dumitru: Prevención primaria es evitar la aparición de una enfermedad en
la población, a diferencia de prevención secundaria que pretende hacer un
diagnóstico precoz cuando la enfermedad ya está instaurada. La prevención
primara más eficiente es la vacunación.
• Fernández Camins, Berta: Prevenció primària consisteix en prevenir l'aparició
d'una malaltia en un pacient no afectat. La intervenció es realitza abans de
l'aparició de la malaltia. Un programa de prevenció primària podria ser la
campanya de foment de la protecció solar en front al càncer de pell. Trobo que
serà efectiu, ja que es tracta d'una mesura a l'abast de tothom al oferir diferents
vies de protecció ja sigui amb la utilització de fotoprotectors o evitar la exposició al
sol el màxim possible, aquesta última opció amb un cost personal nul pel pacient.
A més de ser una mesura asequible, al tractar sobre un factor de risc tant
important com és la exposició solar, tindria gran impacte sobre la incidència
d'aquests tumors que tindrien una aparició tan condicionada pel dany actínic
Estrategias de prevención en las enf. crónicas
• Condiciones:
 Evidencia científica de la eficacia y efectividad
 Coste-efectiva: factibles en países con recursos
limitados.
• Estrategias de prevención(Geoffrey Rose):
1.Poblacional: controlar factores determinantes
2.Individual: individuos con mayor riesgo
Prevención Primaria del Cáncer
Razones para realizarla
– Tasas de incidencia crecientes. Por aumento del
riesgo y envejecimiento de la población.
– Costes diagnósticos y terapéuticos: a nivel
individual como social
– Largos periodos de latencia: entre el conocimiento
científico de una medida preventiva y su difusión y
aplicación a la comunidad.
Prevención Primaria del Cáncer
Reducir la incidencia de cáncer
– Conocimiento preciso de los factores de riesgo y la
magnitud del problema
– Legislación: controlar factores de riesgo y conductas
más saludables
– Educación y promoción de la salud: modificar
conductas en sentido saludable. Hábitos de vida y
entornos saludables
http://www.youtube.com/watch?v=4w9r7nbueEM&feature=youtu.be
Porcentaje de incidencia del cáncer atribuible a
factores de riesgo en Europa
Factors de risc
Tabac 29-38
Alcohol 5-8
Sobrepés 3
Activitat física 2
Dieta 30
Fruites i verdures 5-12
Infeccions 6
Exposició solar 6-10
Exposició ambiental/
ocupacional
5
Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya. Pla
Director d’Oncologia: Objectius 2010
Estimació basada en les poblacions
occidentals
Alimentación y cáncer
Tumores Prevención
Mama
Colon/Recto
Ovario
Endometrio
Vías Biliares
Próstata
• Dieta de vegetales (fruta, verduras,
cereales, fibra)
• Menos carnes rojas y grasas animales
• Preparación culinaria:
Cocción a bajas temperaturas vs altas
temperaturas
Evitar alimentos ahumados, salados,
adobados.
• Proceso de conservación: consumir
pronto alimentos perecederos
Font: Avaluació de l’estat nutricional de la població catalana (1992-1993). Barcelona: Departament de Sanitat i
Seguretat Social, 1996; ENCAT 2002-2003
Font: Examen salut de Catalunya 2006. Departament de Salut
Avaluació de l’estat nutricional de la població catalana
Índex de massa corporal (IMC) en la població de 18 a 74 anys per
sexe. Catalunya, 2002 i 2006
Tumores Prevención
Pulmón (90%)
Cavidad oral y nasales
Laringe
Faringe
Esófago
Estómago
Hígado
Riñón y Vejiga urinaria
Páncreas
Políticas:
precios
publicidad
puntos de venta, etc.
Jóvenes
Tabaco y cáncer
Font: Programa per a la prevenció i el control del tabaquisme. Enquesta de consum de tabac, alcohol i drogues
1990, 1998. Enquestes de salut de Catalunya 1994, 2002 i 2006. Departament de Salut
Prevalença de tabaquisme en població de 15 anys i més
per sexe. Catalunya, 1990-2006
Alcohol y cáncer
Tumores Prevención
Boca
Laringe
Faringe
Esófago
Colorrectal
Hígado
Mama
Políticas de acceso, publicidad y
precios
Información y educación públicas
Concienciación social
2012 IARC
Determinante: duración habito y dosis respuesta.
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2006. Departament de Salut
Població de 15 anys i més segons el consum de risc d’alcohol
per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2006
Tumores Prevención
Piel
Melanoma
Carcinoma basocelular
Carcinoma escamoso
Evitar exposición solar y a
radiaciones ultravioleta
Usar protectores (ropa, cremas)
Radiaciones ultravioletas
Tumores Prevención
Estomago (H. pylori)
Cérvix (VPH)
Hígado (VHB,VHC)
Linfomas (Epstein-Barr)
Leucemias (HTLV-1)
Sarcoma de Kaposi (VIH)
Prevención infecciones
Vacunas
Uso condón
Infecciones víricas
Enf biológica Enf clínica Muerte 1 Muerte 2
Screening
Prevención Secundaria del Cáncer
• Screening (cribado):
detección precoz para identificar casos de cáncer antes de que se
desarrollen signos o síntomas de enfermedad.
Càncer Proves de cribratge Evidencia disponible Benefici Estimat
Mama Mamografia dones 50-69 anys Suficient 20-35% reducció
de la mortalitat
Mamografia dones 40-49 anys Insuficient
Autoexplotació mamària No-evidencia benefici
Colorectal Sang oculta en femta 50-75 anys Suficient 15-25% reducción
de la mortalitat
Sigmoidoscòpia Insuficient (pendent assaig
clínic)
Colonoscòpia Insuficient
Coll d’úter Citologia Papanicolau dones 20/25-
65 anys
Suficient 80% reducció del
risc de càncer
Citologia liquida Insuficient
Inspecció visual Suficient (països en vies de
desenvolupament)
Detecció de VPH Insuficient
Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010
Proves de cribratge per als principals tumors
Càncer Proves de cribratge Evidencia disponible Benefici Estimat
Pulmó Radiologia Tòrax No-evidencia
CT Insuficient (pendent resultats finals
assaig clínic)
Pròstata PSA homes 50 anys y
més
Insuficient (pendent resultats finals
assaig clínic)
Tacte rectal No-evidencia
Oral Inspecció visual Insuficient
Ovari ECO i/o CA 125 Insuficient (pendent resultats finals
assaig clínic)
Melanoma Inspecció visual Insuficient
Neuroblastoma Prova sèrica No evidència
Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010
Proves de cribratge per als principals tumors
A. Si adopteu un estil de vida sa, podeu prevenir certs tipus de
càncer i millorar la vostra salut en general.
1. No fumeu. Si fumeu, deixeu-ho al més aviat millor. Si no podeu deixar de
fumar, mai fumeu em presència de no-fumadors.
2. Eviteu l’obesitat.
3. Feu alguna activitat física d’intensitat moderada cada dia.
4. Augmenteu el consum de fruites, verdures i hortalisses variades:
mengeu-ne almenys cinc racions al dia. Limiteu el consum d’aliments
que contenen greixos d’origen animal.
5. Si beveu alcohol, ja sigui vi, cervesa o begudes d’alta graduació,
modereu-ne el consum a un màxim de dues consumicions o unitats
diàries, si sou home o a una, si sou dona.
6. Eviteu l’exposició excessiva al sol. És especialment important protegir
els nens i els adolescents. Les persones que tenen tendència a sofrir
cremades han de protegir-se del sol tota la vida.
7. Apliqueu estrictament la legislació destinada a prevenir qualsevol
exposició a substàncies carcinogèniques. Seguiu els consells de
salut i de seguretat sobre l’ús d’aquestes substàncies. Respecteu les
normes de protecció radiològica.
Codi europeu contra el càncer
B. Existeixen programes de salut pública que poden prevenir el
càncer o augmentar la possibilitat de guarir un càncer que ja
hagi aparegut.
1. Les dones a partir dels vint-i-cinc anys haurien de sotmetre’s a proves
de detecció precoç del càncer de coll úter.
2. Les dones a partir dels cinquanta anys haurien de sotmetre’s a una
mamografia per a la detecció precoç de càncer de mama.
3. Els homes i les dones a partir dels cinquanta anys haurien de
sotmetre’s a proves de detecció precoç de càncer de còlon i recte.
4. Participeu en programes de vacunació contra l' hepatitis B.
Codi europeu contra el càncer
http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-de-La-Marato-2012
http://canalsalut.gencat.cat
• WEB International Agency for Research on Cancer
(IARC) World Health Organization:
http://www.iarc.fr/
http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/
http://globocan.iarc.fr/Default.aspx
•Medicina Preventiva y Salud Pública. Piédrola Gil 11ª
Edición. Elsevier España 2008
Bibliografia
Anna Martin: No!
Sainz, Lluís: Crec que la major part són deguts a la interacció entre
el genoma i l'ambient, que inclou molts hàbits i estils de vida
Josep Ferrer Arbaizar: No. Hi ha diferents factors de risc que hi
influeixen, com serien els factors genètics i ambientals. Tot i que no
hi estiguin tots ells demostrats és clar que són factors que hi
influeixen en la seva aparició.
David Pesqué: És complex. Hi ha un factor d'herència, un factor
d'hàbits i higiene i un factor d'atzar (entre d'altres factors)
F(x): 31 teixits cèl·lules mare quantitativamente estudiades
F(y): risc de càncer als EEUU
Suggereix que el 65 % ( 39 % a 81 % ; IC del 95% ) de les diferències en el risc de
càncer es poden explicar pel número total de divisions cel·lulars mare en aquets teixits.
Correlació de Pearson:0.804
Risk factors and random chances. Dominik Woda RZ & Ann G Zauber. Nature. 2015
Gener del 2015….
Fig. 2 Mutation etiology and cancer prevention in a hypothetical scenario and in real life.
Cristian Tomasetti et al. Science 2017;355:1330-1334
Published by AAAS

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados al Cáncer Cuello Uter...
Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados  al Cáncer Cuello Uter...Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados  al Cáncer Cuello Uter...
Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados al Cáncer Cuello Uter...Universidad Particular de Loja
 
T.2 Tabaquismo enf isquemica c-2002
T.2 Tabaquismo  enf isquemica c-2002T.2 Tabaquismo  enf isquemica c-2002
T.2 Tabaquismo enf isquemica c-2002Eduardo Sandoval
 
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap	Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap Cristobal Buñuel
 
Cancer cervi rev actual
Cancer cervi rev actualCancer cervi rev actual
Cancer cervi rev actualdhely
 
Presentacion costo economico del cancer
Presentacion costo economico del cancerPresentacion costo economico del cancer
Presentacion costo economico del cancerMiguel Zuñiga
 
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...AnaMoy1
 
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)Javier González de Dios
 
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y saludFIAB
 
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)Javier González de Dios
 
Cancer de mama voluntariado
Cancer de mama voluntariadoCancer de mama voluntariado
Cancer de mama voluntariadoLuis Basbus
 
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...SarahSalazar17
 
Epidemiologia del paludismo cis iii boyaca v presentacion
Epidemiologia del paludismo   cis iii boyaca v presentacionEpidemiologia del paludismo   cis iii boyaca v presentacion
Epidemiologia del paludismo cis iii boyaca v presentacionAnaMoy1
 

La actualidad más candente (17)

Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados al Cáncer Cuello Uter...
Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados  al Cáncer Cuello Uter...Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados  al Cáncer Cuello Uter...
Factores de riesgo biológicos y conductuales asociados al Cáncer Cuello Uter...
 
T.2 Tabaquismo enf isquemica c-2002
T.2 Tabaquismo  enf isquemica c-2002T.2 Tabaquismo  enf isquemica c-2002
T.2 Tabaquismo enf isquemica c-2002
 
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap	Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap
Grupo de Patología Infecciosa de la AEPap
 
Cancer cervi rev
Cancer cervi revCancer cervi rev
Cancer cervi rev
 
Cancer cervi rev actual
Cancer cervi rev actualCancer cervi rev actual
Cancer cervi rev actual
 
Presentacion costo economico del cancer
Presentacion costo economico del cancerPresentacion costo economico del cancer
Presentacion costo economico del cancer
 
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...
EPIDEMIOLOGÍA DEL PALUDISMO DIAGNOSTICADO EN EL CIS III BOYACÁ V, BARCELONA, ...
 
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director cribado espectrometria de masas (med clin2013)
 
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud
20131030 Manifiesto por una comunicación responsable en alimentación y salud
 
Ca mama 1 nivel
Ca mama 1 nivelCa mama 1 nivel
Ca mama 1 nivel
 
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)
Carta director(respuesta) cribado espectrometria de masas (med clin2013)
 
Cancer de mama voluntariado
Cancer de mama voluntariadoCancer de mama voluntariado
Cancer de mama voluntariado
 
Estado actual del cáncer en el perú y lambayeque. actualizado 2014
Estado actual del cáncer en el perú y lambayeque. actualizado 2014Estado actual del cáncer en el perú y lambayeque. actualizado 2014
Estado actual del cáncer en el perú y lambayeque. actualizado 2014
 
Perú Contra Cancer
Perú Contra CancerPerú Contra Cancer
Perú Contra Cancer
 
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...
ITU en gestantes que acuden a consulta de control prenatal en el Ambulatorio ...
 
Epidemiologia del paludismo cis iii boyaca v presentacion
Epidemiologia del paludismo   cis iii boyaca v presentacionEpidemiologia del paludismo   cis iii boyaca v presentacion
Epidemiologia del paludismo cis iii boyaca v presentacion
 
MuestreoEpVt
MuestreoEpVtMuestreoEpVt
MuestreoEpVt
 

Similar a Tema 61 programes de prevenció del càncer v2

Prevencion y control de la Tuberculosis en peru
Prevencion y control de la Tuberculosis en peruPrevencion y control de la Tuberculosis en peru
Prevencion y control de la Tuberculosis en peruAlberto Mendoza
 
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docx
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docxInvestigacion_Documental_mar-06-jun-23.docx
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docxAltamiranoAsuncion
 
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCER
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCERFACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCER
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCERAngel López Hernanz
 
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.Quico Soriano
 
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)UDMAFyC SECTOR ZARAGOZA II
 
COA_LMT_april27_SPA.ppt
COA_LMT_april27_SPA.pptCOA_LMT_april27_SPA.ppt
COA_LMT_april27_SPA.pptgreyjan
 
Artículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapia
Artículo Recomendaciones Cáncer. FisioterapiaArtículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapia
Artículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapiaclinicadefisioterapi2
 
Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa
 Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa  Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa
Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa semfycsemfyc
 
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterino
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterinoPrevención secundaria del cáncer cérvicouterino
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterinoJorge López
 
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdf
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdfCANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdf
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdfNathalyBarcia1
 
cancer de utero 1.pdf
cancer de utero 1.pdfcancer de utero 1.pdf
cancer de utero 1.pdfmargothcruz4
 
Pesquisa oncológica
Pesquisa oncológicaPesquisa oncológica
Pesquisa oncológicaClau Mc Clau
 
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...Fundación Mexicana para la Salud A.C.
 
Bioquimica y salud
Bioquimica y saludBioquimica y salud
Bioquimica y saluduniversity
 

Similar a Tema 61 programes de prevenció del càncer v2 (20)

Prevencion y control de la Tuberculosis en peru
Prevencion y control de la Tuberculosis en peruPrevencion y control de la Tuberculosis en peru
Prevencion y control de la Tuberculosis en peru
 
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docx
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docxInvestigacion_Documental_mar-06-jun-23.docx
Investigacion_Documental_mar-06-jun-23.docx
 
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCER
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCERFACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCER
FACTORES DE RIESGO CONOCIDOS PARA EL DESARROLLO DE CÁNCER
 
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.
Prevención del cáncer de cérvix. Jornada de actualización para Matronas.
 
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)
(2017-11-02) Atención al paciente oncológico (DOC)
 
COA_LMT_april27_SPA.ppt
COA_LMT_april27_SPA.pptCOA_LMT_april27_SPA.ppt
COA_LMT_april27_SPA.ppt
 
Artículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapia
Artículo Recomendaciones Cáncer. FisioterapiaArtículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapia
Artículo Recomendaciones Cáncer. Fisioterapia
 
Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa
 Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa  Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa
Atencion compartida del paciente oncologico. Raquel Correa
 
Epidemiología del Cáncer.pdf
Epidemiología del Cáncer.pdfEpidemiología del Cáncer.pdf
Epidemiología del Cáncer.pdf
 
cancer inen ppt - copia.pdf
cancer inen ppt - copia.pdfcancer inen ppt - copia.pdf
cancer inen ppt - copia.pdf
 
Tesis (1)
Tesis (1)Tesis (1)
Tesis (1)
 
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterino
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterinoPrevención secundaria del cáncer cérvicouterino
Prevención secundaria del cáncer cérvicouterino
 
EPIDEMIOLOGIA_DEL_CANCER.pdf
EPIDEMIOLOGIA_DEL_CANCER.pdfEPIDEMIOLOGIA_DEL_CANCER.pdf
EPIDEMIOLOGIA_DEL_CANCER.pdf
 
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdf
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdfCANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdf
CANCER CERVICOUTERINO CORRECCION.pdf
 
cancer de utero 1.pdf
cancer de utero 1.pdfcancer de utero 1.pdf
cancer de utero 1.pdf
 
Cáncer en el adulto mayor
Cáncer en el adulto mayorCáncer en el adulto mayor
Cáncer en el adulto mayor
 
Pesquisa oncológica
Pesquisa oncológicaPesquisa oncológica
Pesquisa oncológica
 
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...
Cerrando la brecha del cáncer: Oportunidades para ampliar la atención y contr...
 
REMEPA
REMEPAREMEPA
REMEPA
 
Bioquimica y salud
Bioquimica y saludBioquimica y salud
Bioquimica y salud
 

Más de JAUME GRAU CANO

Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musica
Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musicaSessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musica
Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musicaJAUME GRAU CANO
 
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17JAUME GRAU CANO
 
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/171er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17JAUME GRAU CANO
 
Com interactuar amb els alumnes al segle xxi
Com interactuar amb els alumnes al segle xxiCom interactuar amb els alumnes al segle xxi
Com interactuar amb els alumnes al segle xxiJAUME GRAU CANO
 
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17JAUME GRAU CANO
 
Sessio grau de medicina 20 02 2016
Sessio grau de medicina 20 02 2016Sessio grau de medicina 20 02 2016
Sessio grau de medicina 20 02 2016JAUME GRAU CANO
 
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXI
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXIPecha Kucha: com interactuar al segle XXI
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXIJAUME GRAU CANO
 
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17Confidencialitat i protecció de dades 2016 17
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17JAUME GRAU CANO
 

Más de JAUME GRAU CANO (9)

Kahoot
KahootKahoot
Kahoot
 
Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musica
Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musicaSessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musica
Sessió febrer 2017 podem motivar alumnes de grau 2 musica
 
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17
Tema 59 estratègies de control de les malalties cròniques 2016 17
 
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/171er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17
1er Congrès d'Enginyeria Clínica, Sistemes de Salut i Ètica 2016/17
 
Com interactuar amb els alumnes al segle xxi
Com interactuar amb els alumnes al segle xxiCom interactuar amb els alumnes al segle xxi
Com interactuar amb els alumnes al segle xxi
 
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17
Presentació mòdul "programes de prevenció comunitària" 2016/17
 
Sessio grau de medicina 20 02 2016
Sessio grau de medicina 20 02 2016Sessio grau de medicina 20 02 2016
Sessio grau de medicina 20 02 2016
 
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXI
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXIPecha Kucha: com interactuar al segle XXI
Pecha Kucha: com interactuar al segle XXI
 
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17Confidencialitat i protecció de dades 2016 17
Confidencialitat i protecció de dades 2016 17
 

Último

Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Ars Erótica
 
Código Civil de la República Bolivariana de Venezuela
Código Civil de la República Bolivariana de VenezuelaCódigo Civil de la República Bolivariana de Venezuela
Código Civil de la República Bolivariana de Venezuelabeltranponce75
 
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfPlan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfcarolinamartinezsev
 
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docx
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docxActividades para el 11 de Mayo día del himno.docx
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docxpaogar2178
 
Los avatares para el juego dramático en entornos virtuales
Los avatares para el juego dramático en entornos virtualesLos avatares para el juego dramático en entornos virtuales
Los avatares para el juego dramático en entornos virtualesMarisolMartinez707897
 
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptPINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptAlberto Rubio
 
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfFICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfRaulGomez822561
 
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Katherine Concepcion Gonzalez
 
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESO
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESOPrueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESO
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESOluismii249
 
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdfLa Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024IES Vicent Andres Estelles
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxlclcarmen
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfMercedes Gonzalez
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfJonathanCovena1
 
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPC
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPCTRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPC
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPCCarlosEduardoSosa2
 
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIASISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIAFabiolaGarcia751855
 

Último (20)

Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...Louis Jean François Lagrenée.  Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
Louis Jean François Lagrenée. Erotismo y sensualidad. El erotismo en la Hist...
 
Código Civil de la República Bolivariana de Venezuela
Código Civil de la República Bolivariana de VenezuelaCódigo Civil de la República Bolivariana de Venezuela
Código Civil de la República Bolivariana de Venezuela
 
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdfPlan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
Plan-de-la-Patria-2019-2025- TERCER PLAN SOCIALISTA DE LA NACIÓN.pdf
 
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docx
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docxActividades para el 11 de Mayo día del himno.docx
Actividades para el 11 de Mayo día del himno.docx
 
Los avatares para el juego dramático en entornos virtuales
Los avatares para el juego dramático en entornos virtualesLos avatares para el juego dramático en entornos virtuales
Los avatares para el juego dramático en entornos virtuales
 
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).pptPINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
PINTURA DEL RENACIMIENTO EN ESPAÑA (SIGLO XVI).ppt
 
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdfFICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
FICHA PROYECTO COIL- GLOBAL CLASSROOM.docx.pdf
 
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
 
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESO
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESOPrueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESO
Prueba de evaluación Geografía e Historia Comunidad de Madrid 2º de la ESO
 
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdfLa Evaluacion Formativa SM6  Ccesa007.pdf
La Evaluacion Formativa SM6 Ccesa007.pdf
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
 
Tema 11. Dinámica de la hidrosfera 2024
Tema 11.  Dinámica de la hidrosfera 2024Tema 11.  Dinámica de la hidrosfera 2024
Tema 11. Dinámica de la hidrosfera 2024
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
 
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPC
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPCTRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPC
TRABAJO FINAL TOPOGRAFÍA COMPLETO DE LA UPC
 
Supuestos_prácticos_funciones.docx
Supuestos_prácticos_funciones.docxSupuestos_prácticos_funciones.docx
Supuestos_prácticos_funciones.docx
 
PP_Comunicacion en Salud: Objetivación de signos y síntomas
PP_Comunicacion en Salud: Objetivación de signos y síntomasPP_Comunicacion en Salud: Objetivación de signos y síntomas
PP_Comunicacion en Salud: Objetivación de signos y síntomas
 
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIASISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
SISTEMA RESPIRATORIO PARA NIÑOS PRIMARIA
 
Usos y desusos de la inteligencia artificial en revistas científicas
Usos y desusos de la inteligencia artificial en revistas científicasUsos y desusos de la inteligencia artificial en revistas científicas
Usos y desusos de la inteligencia artificial en revistas científicas
 

Tema 61 programes de prevenció del càncer v2

  • 1. Epidemiologia i programes de prevenció del càncer Jaume Grau Hospital Clínic Barcelona Facultat de Medicina – UB jgrau@clinic.ub.es Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada Curs 2016-17
  • 2. Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives Totes les imatges presentades s’inclouen com a cites necessàries per il·lustrar les explicacions d’aquesta classe
  • 3. • Definición • Epidemiología: incidencia, mortalidad y supervivencia • Causas del cáncer • Prevención y control del cáncer – Prevención primaria – Prevención secundaria Guión:
  • 4. Enfermedad genética no heredada 1. Factores ambientales (84%) Físicos, químicos, dieta, consumo tabaco y alcohol 2. Infecciones
  • 5. Cáncer • Segunda causa de mortalidad en países desarrollados. • Factor de riesgo más importante es la edad • La prevención radica en la identificación y control de las causas ambientales • Prevención podemos evitar el 40% de los cánceres • Con tratamientos adecuado se curan más del 50%. • La supervivencia media a los 5 años se ha incrementado desde el 39% de 1960 al 61% en 1990.
  • 7. Fuentes de datos • International Agency for Research on Cancer (IARC) http://gco.iarc.fr/ • Mortalidad: estadísticas oficiales de mortalidad de cada país. – En España se codifica la causa básica de defunción. Boletines estadísticos de defunción (INE). • Registro de cáncer: sistema de información sanitaria en base poblacional – En Europa 75 registros de población. – Nueve son españoles: Albacete, Asturias, Granada, Mallorca, Navarra, País Vasco, Tarragona y Zaragoza.
  • 9. Estimación de incidencia y mortalidad en España. Ambos sexos. GLOBOCAN 2008 International Agency for Research on Cancer 0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 Colorectal Próstata Pulmón Mama Vegiga Incidencia 28551 25231 23211 22027 13008 Mortalidad 14303 6062 20327 6008 4820
  • 10. Fuente: Centro Nacional de Epidemiología, «Vigilancia del cáncer y otras causas online», http://cancer.isciii.es
  • 11. Supervivencia Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5. 1990/1994 vs 1985/1989: aumento en mayoría de las localizaciones y incremento de la supervivencia a los 5 años (de 40 a 44% en hombres, y de 52 a 57% en mujeres).
  • 12. Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5.
  • 13. Costes del cáncer en España Fuente: G. López-Abente et al., Situación del cáncer en España, Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, diciembre 2003. Elaborado a partir de Berrino et al., Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study, Annals of Oncology, volume 14, 2003, Supplement 5.
  • 15.
  • 16. • IARC: monografías de evaluación del riesgo cancerígeno en el hombre http://monographs.iarc.fr/ • Revisiones críticas: datos epidemiológicos y experimentales de carcinogenicidad para compuestos químicos, físicos, biológicos y procesos industriales • Evidencia de carcinogenicidad (epidemiológica o animal), genotoxicidad, mutagenicidad, metabolismo o mecanismos de actuación • Clasificación carcinogenicidad: – Group 1 Carcinogenic to humans (119 agents) – Group 2A Probably carcinogenic to humans (81) – Group 2B Possibly carcinogenic to humans (292) – Group 3 Not classifiable as to its carcinogenicity to humans (505) – Group 4 Probably not carcinogenic to humans (1) http://monographs.iarc.fr/
  • 17. Categoría de evidencia Ser humano Animales Suficiente evidencia de carcinogenicidad Relación causal entre exposición y cáncer. Control del azar, sesgos y confusión Relación causal entre agente y incidencia de neoplasia en a) dos o más especies b) dos o más estudios independientes Limitada evidencia de carcinogenicidad Asociación positiva entre exposición y cáncer. No se puede asegurar el control del azar, sesgos y confusión Los datos sugieren efecto carcinógeno, pero son limitados para asegurar definitiva Insuficiente evidencia de carcinogenicidad Insuficiente calidad, consistencia o poder estadístico para concluir asociación causal Los estudios no pueden ser interpretados como presencia o ausencia de carcinogenicidad Evidencia sugestiva de ausencia de carcinogenicidad Existen estudios sobre rangos exposición y no se muestra asociación alguna entre agente y cáncer Estudios adecuados con al menos dos especies animales teniendo en cuenta la limitación de los test y pruebas que muestran que el agente no es cancerígeno Evidencia de carcinogenicidad
  • 18. Grupo Descripción del grupo Evidencia epidemiológica Evidencia animal Otra evidencia 1 Cancerígeno para humanos Suficiente Menos que suficiente Alguna Suficiente Alguna Fuertemente positiva 2A Probablemente cancerígeno para el ser humano Limitada Inadecuada o inexistente Suficiente Suficiente Menos que fuertemente positiva Fuertemente positiva 2B Posiblemente cancerígeno para el ser humano Limitada Inadecuada o no existente Menos que suficiente Suficiente Alguna Menos que fuertemente positiva Fuertemente positiva 3 No clasificable para la carcinogenicidad humana Inadecuada o no existente Limitada No clasificable Menos que fuertemente positiva 4 Probablemente no cancerígeno Sugestivo de falta de carcinogenicida Inadecuada o no existente Sugestivo de falta de carcinogenicida Sugestivo de falta de carcinogenicida Alguna Fuertemente negativa Clasificación de carcinogenicidad http://monographs.iarc.fr/
  • 19. Epidemiologia descriptiva • Diferencias geográficas presentación cáncer: – Diferencias medio ambientales vs diferencias raciales. • Causas de las diferencias geográficas: 1. Factores de riesgo del tumor (cánceres gastrointestinales y endocrino dependientes): edad primer embarazo, uso de terapia hormonal, diferencias alimentarias. 2. Factores medio ambientales (todos los factores no genéticos): dieta, estilos de vida, contaminación aire, agua, suelo, alimentos + hábitos personales. 3. Exposición a fármacos, radiación o factores genéticos y hereditarios
  • 20. Dictamen realizado por encargo del Defensor del Pueblo Andaluz sobre el exceso de mortalidad y morbilidad detectado en varias investigaciones en La Ría de Huelva. Grupo de Trabajo de la Sociedad Española de Epidemiología. Marzo de 2014 • Se desconocen las razones concretas de la mayor mortalidad de la Ría de Huelva. Esta zona ha padecido tradicionalmente una mayor pobreza y peores condiciones de vida que el conjunto de España. Además, estos condicionantes sociales continúan manifestándose a través de estilos de vida nocivos para la salud, como la alta frecuencia de tabaquismo, la baja ingesta de frutas y verduras, y la elevada prevalencia de obesidad, entre otros factores conductuales. Hay evidencia de que estos condicionantes sociales siguen afectando a la mortalidad, al menos dentro de la ciudad de Huelva, donde las secciones censales de mayor privación social presentan mayor riesgo de muerte.
  • 21. Prevención y control del cáncer
  • 22. Estrategias de Prevención del Cáncer 1. Prevención primaria • Eliminación o reducción de la exposición a factores de riesgo (tabaco) • Eliminación del efecto de la exposición utilizando factores de protección (vacunas, dieta, medicamentos, etc.) 2. Prevención secundaria • Detección y tratamiento de lesiones precancerosas (pólipos de colon, displasia cervical, etc.) 3. Prevención terciaria • Prevenir las discapacidades en paciente con enfermedad en fase sintomática y rehabilitación de pacientes
  • 23.
  • 24. • Marta Feliu: La prevenció primària és aquella que té l'objectiu d'evitar que es produeixi un problema, en aquest cas la malaltia. Per tant és una estratègia de prevenció que evita l'aparició de la malaltia, controlant factors de risc modificables. Un exemple seria prevenir la dislipèmia o la obesitat fent tallers informatius a les escoles, estimulant la bona alimentació i l'exercici físic ja des de molt joves. • Teona Dumitru: Prevención primaria es evitar la aparición de una enfermedad en la población, a diferencia de prevención secundaria que pretende hacer un diagnóstico precoz cuando la enfermedad ya está instaurada. La prevención primara más eficiente es la vacunación. • Fernández Camins, Berta: Prevenció primària consisteix en prevenir l'aparició d'una malaltia en un pacient no afectat. La intervenció es realitza abans de l'aparició de la malaltia. Un programa de prevenció primària podria ser la campanya de foment de la protecció solar en front al càncer de pell. Trobo que serà efectiu, ja que es tracta d'una mesura a l'abast de tothom al oferir diferents vies de protecció ja sigui amb la utilització de fotoprotectors o evitar la exposició al sol el màxim possible, aquesta última opció amb un cost personal nul pel pacient. A més de ser una mesura asequible, al tractar sobre un factor de risc tant important com és la exposició solar, tindria gran impacte sobre la incidència d'aquests tumors que tindrien una aparició tan condicionada pel dany actínic
  • 25. Estrategias de prevención en las enf. crónicas • Condiciones:  Evidencia científica de la eficacia y efectividad  Coste-efectiva: factibles en países con recursos limitados. • Estrategias de prevención(Geoffrey Rose): 1.Poblacional: controlar factores determinantes 2.Individual: individuos con mayor riesgo
  • 26. Prevención Primaria del Cáncer Razones para realizarla – Tasas de incidencia crecientes. Por aumento del riesgo y envejecimiento de la población. – Costes diagnósticos y terapéuticos: a nivel individual como social – Largos periodos de latencia: entre el conocimiento científico de una medida preventiva y su difusión y aplicación a la comunidad.
  • 27. Prevención Primaria del Cáncer Reducir la incidencia de cáncer – Conocimiento preciso de los factores de riesgo y la magnitud del problema – Legislación: controlar factores de riesgo y conductas más saludables – Educación y promoción de la salud: modificar conductas en sentido saludable. Hábitos de vida y entornos saludables http://www.youtube.com/watch?v=4w9r7nbueEM&feature=youtu.be
  • 28. Porcentaje de incidencia del cáncer atribuible a factores de riesgo en Europa Factors de risc Tabac 29-38 Alcohol 5-8 Sobrepés 3 Activitat física 2 Dieta 30 Fruites i verdures 5-12 Infeccions 6 Exposició solar 6-10 Exposició ambiental/ ocupacional 5 Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya. Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010 Estimació basada en les poblacions occidentals
  • 29. Alimentación y cáncer Tumores Prevención Mama Colon/Recto Ovario Endometrio Vías Biliares Próstata • Dieta de vegetales (fruta, verduras, cereales, fibra) • Menos carnes rojas y grasas animales • Preparación culinaria: Cocción a bajas temperaturas vs altas temperaturas Evitar alimentos ahumados, salados, adobados. • Proceso de conservación: consumir pronto alimentos perecederos
  • 30. Font: Avaluació de l’estat nutricional de la població catalana (1992-1993). Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1996; ENCAT 2002-2003 Font: Examen salut de Catalunya 2006. Departament de Salut Avaluació de l’estat nutricional de la població catalana Índex de massa corporal (IMC) en la població de 18 a 74 anys per sexe. Catalunya, 2002 i 2006
  • 31. Tumores Prevención Pulmón (90%) Cavidad oral y nasales Laringe Faringe Esófago Estómago Hígado Riñón y Vejiga urinaria Páncreas Políticas: precios publicidad puntos de venta, etc. Jóvenes Tabaco y cáncer
  • 32. Font: Programa per a la prevenció i el control del tabaquisme. Enquesta de consum de tabac, alcohol i drogues 1990, 1998. Enquestes de salut de Catalunya 1994, 2002 i 2006. Departament de Salut Prevalença de tabaquisme en població de 15 anys i més per sexe. Catalunya, 1990-2006
  • 33. Alcohol y cáncer Tumores Prevención Boca Laringe Faringe Esófago Colorrectal Hígado Mama Políticas de acceso, publicidad y precios Información y educación públicas Concienciación social 2012 IARC Determinante: duración habito y dosis respuesta.
  • 34. Font: Enquesta de salut de Catalunya 2006. Departament de Salut Població de 15 anys i més segons el consum de risc d’alcohol per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2006
  • 35. Tumores Prevención Piel Melanoma Carcinoma basocelular Carcinoma escamoso Evitar exposición solar y a radiaciones ultravioleta Usar protectores (ropa, cremas) Radiaciones ultravioletas
  • 36. Tumores Prevención Estomago (H. pylori) Cérvix (VPH) Hígado (VHB,VHC) Linfomas (Epstein-Barr) Leucemias (HTLV-1) Sarcoma de Kaposi (VIH) Prevención infecciones Vacunas Uso condón Infecciones víricas
  • 37. Enf biológica Enf clínica Muerte 1 Muerte 2 Screening Prevención Secundaria del Cáncer • Screening (cribado): detección precoz para identificar casos de cáncer antes de que se desarrollen signos o síntomas de enfermedad.
  • 38. Càncer Proves de cribratge Evidencia disponible Benefici Estimat Mama Mamografia dones 50-69 anys Suficient 20-35% reducció de la mortalitat Mamografia dones 40-49 anys Insuficient Autoexplotació mamària No-evidencia benefici Colorectal Sang oculta en femta 50-75 anys Suficient 15-25% reducción de la mortalitat Sigmoidoscòpia Insuficient (pendent assaig clínic) Colonoscòpia Insuficient Coll d’úter Citologia Papanicolau dones 20/25- 65 anys Suficient 80% reducció del risc de càncer Citologia liquida Insuficient Inspecció visual Suficient (països en vies de desenvolupament) Detecció de VPH Insuficient Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010 Proves de cribratge per als principals tumors
  • 39. Càncer Proves de cribratge Evidencia disponible Benefici Estimat Pulmó Radiologia Tòrax No-evidencia CT Insuficient (pendent resultats finals assaig clínic) Pròstata PSA homes 50 anys y més Insuficient (pendent resultats finals assaig clínic) Tacte rectal No-evidencia Oral Inspecció visual Insuficient Ovari ECO i/o CA 125 Insuficient (pendent resultats finals assaig clínic) Melanoma Inspecció visual Insuficient Neuroblastoma Prova sèrica No evidència Estratègia i prioritats en el càncer a Catalunya Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010 Proves de cribratge per als principals tumors
  • 40. A. Si adopteu un estil de vida sa, podeu prevenir certs tipus de càncer i millorar la vostra salut en general. 1. No fumeu. Si fumeu, deixeu-ho al més aviat millor. Si no podeu deixar de fumar, mai fumeu em presència de no-fumadors. 2. Eviteu l’obesitat. 3. Feu alguna activitat física d’intensitat moderada cada dia. 4. Augmenteu el consum de fruites, verdures i hortalisses variades: mengeu-ne almenys cinc racions al dia. Limiteu el consum d’aliments que contenen greixos d’origen animal. 5. Si beveu alcohol, ja sigui vi, cervesa o begudes d’alta graduació, modereu-ne el consum a un màxim de dues consumicions o unitats diàries, si sou home o a una, si sou dona. 6. Eviteu l’exposició excessiva al sol. És especialment important protegir els nens i els adolescents. Les persones que tenen tendència a sofrir cremades han de protegir-se del sol tota la vida. 7. Apliqueu estrictament la legislació destinada a prevenir qualsevol exposició a substàncies carcinogèniques. Seguiu els consells de salut i de seguretat sobre l’ús d’aquestes substàncies. Respecteu les normes de protecció radiològica. Codi europeu contra el càncer
  • 41. B. Existeixen programes de salut pública que poden prevenir el càncer o augmentar la possibilitat de guarir un càncer que ja hagi aparegut. 1. Les dones a partir dels vint-i-cinc anys haurien de sotmetre’s a proves de detecció precoç del càncer de coll úter. 2. Les dones a partir dels cinquanta anys haurien de sotmetre’s a una mamografia per a la detecció precoç de càncer de mama. 3. Els homes i les dones a partir dels cinquanta anys haurien de sotmetre’s a proves de detecció precoç de càncer de còlon i recte. 4. Participeu en programes de vacunació contra l' hepatitis B. Codi europeu contra el càncer http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-de-La-Marato-2012
  • 43. • WEB International Agency for Research on Cancer (IARC) World Health Organization: http://www.iarc.fr/ http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/ http://globocan.iarc.fr/Default.aspx •Medicina Preventiva y Salud Pública. Piédrola Gil 11ª Edición. Elsevier España 2008 Bibliografia
  • 44.
  • 45. Anna Martin: No! Sainz, Lluís: Crec que la major part són deguts a la interacció entre el genoma i l'ambient, que inclou molts hàbits i estils de vida Josep Ferrer Arbaizar: No. Hi ha diferents factors de risc que hi influeixen, com serien els factors genètics i ambientals. Tot i que no hi estiguin tots ells demostrats és clar que són factors que hi influeixen en la seva aparició. David Pesqué: És complex. Hi ha un factor d'herència, un factor d'hàbits i higiene i un factor d'atzar (entre d'altres factors)
  • 46.
  • 47. F(x): 31 teixits cèl·lules mare quantitativamente estudiades F(y): risc de càncer als EEUU Suggereix que el 65 % ( 39 % a 81 % ; IC del 95% ) de les diferències en el risc de càncer es poden explicar pel número total de divisions cel·lulars mare en aquets teixits. Correlació de Pearson:0.804
  • 48. Risk factors and random chances. Dominik Woda RZ & Ann G Zauber. Nature. 2015 Gener del 2015….
  • 49. Fig. 2 Mutation etiology and cancer prevention in a hypothetical scenario and in real life. Cristian Tomasetti et al. Science 2017;355:1330-1334 Published by AAAS