1. 16 / 08 /2010
LA PUJADA D’IMPOSTOS POSARIA EN PERILL LA
RECUPERACIÓ ECONÒMICA
• La pujada impositiva afogaria el creixement en un moment d’especial feblesa de
l’activitat econòmica
• La reducció del dèficit públic ha d’estar basada en una disminució de la despesa
corrent, i no en un increment de la pressió fiscal
La Cambra de Comerç de Barcelona vol posicionar-se totalment en contra de decisions futures
de pujades d’impostos. La Cambra és conscient de la necessitat d’una política de consolidació
fiscal, però la reducció del dèficit públic ha d’estar basada en una reducció de la despesa
corrent, i no en un increment de la pressió fiscal. Qualsevol alça d’impostos frenarà el
creixement econòmic i, per tant, disminuirà la recaptació tributària, per la qual cosa l’impacte
final sobre la correcció del dèficit serà reduït.
És a dir, mentre la pujada impositiva no solucionarà el problema del dèficit públic, generarà
nous problemes a l’economia espanyola perquè afogarà el creixement en un moment
d’especial feblesa de l’activitat.
La feblesa de l’economia espanyola contrasta amb la recuperació dels països
de la UEM
L’economia espanyola està en un moment clau per consolidar la seva sortida de la crisi.
Espanya és un dels països de la UEM on la recuperació econòmica està més endarrerida. Les
primeres estimacions conegudes de l’evolució del PIB el segon trimestre del 2010, mostren
Espanya és una de les poques economies de l’àrea de l’Euro que encara no creix respecte un
any anterior. La comparativa dels 10 països que han publicat dades del PIB del segon trimestre
és molt eloqüent: tan sols Grècia registra una caiguda interanual del PIB més intensa que
Espanya.
Gràfic 1. PIB als països de la UEM. Segon trimestre 2010
(Variació interanual, en %)
4,9
3,7
2,2 2,1 2 1,7 1,4 1,1
-0,2 -0,2
-3,5
Alemanya
França
Portugal
Eslovàquia
Bèlgica
Àustria
Espanya
Grècia
Baixos
Xipre
Itàlia
Països
Font: Avanç del PIB del 13/08/2010. EUROSTAT.
1

2. 16 / 08 /2010
La pujada de l’IVA el juliol frenarà el creixement el segon semestre del 2010
A més a més, cal tenir en compte que la recuperació de l’economia espanyola es veurà
ajornada per la pujada de l’IVA del juliol, que frenarà el creixement del PIB el segon semestre
de l’any. L’impacte negatiu d’aquesta pujada sobre el consum privat ha estat avançat per
l’Enquesta de conjuntura de la Cambra de Barcelona, que posa de manifest un empitjorament
de la marxa dels negocis del comerç minorista el tercer trimestre. Cal destacar que els primers
indicadors de consum privat del tercer trimestre confirmen la fort davallada de la despesa de
les llars. Així, la matriculació de turismes del juliol ha registrat una fort caiguda del -21,7 %
interanual.
Gràfic 2. Perspectives de la marxa dels negocis al comerç minorista
(Saldos, en %)
20
10
0
-10
-20
-30
III.08 III.09 III.10
*Percentatge d’empreses que assenyala que la marxa dels negocis “millorarà” menys el que assenyala que
“empitjorarà”
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i IDESCAT
La millor opció de consolidació fiscal és la reducció de la despesa
La Cambra defensa un procés de consolidació fiscal que minimitzi els costos per al
creixement econòmic i la competitivitat a mitjà i llarg termini, i que permeti aprimar
l’aparell administratiu i augmentar l’eficiència en la prestació dels serveis públics. I la
reducció de la despesa corrent és l’única opció que compleix ambdues condicions.
Cal tenir en compte que per complir amb l’ambiciós objectiu de dèficit fiscal que el Govern ha
fixat per als propers anys serà necessari que es donin dues condicions: la primera que
l’economia torni a créixer; la segona, que es redueixi l’elevat dèficit públic estructural acumulat
per les administracions públiques. I l’únic procés de consolidació fiscal que compleix amb
aquestes dues condicions és el que se centra en la reducció de la despesa pública.
Els ajustos pressupostaris per la via de la pujada d’impostos ofeguen el creixement i, per tant,
estan condemnats al fracàs. Així ho posa de manifest la literatura econòmica, amb dades de
l’OCDE que demostren que els processos de consolidació fiscal que han fracassat en el passat
1
són els que han descansat en pujades d’impostos . Les pujades d’impostos tenen efectes
negatius sobre l’estalvi nacional, la competitivitat exterior i la confiança dels agents econòmics
frenen el creixement i tenen un impacte recaptatori limitat. Al contrari, les retallades de la
despesa afavoreixen tipus d’interès més baixos, milloren les condicions de finançament i
incentiven l’estalvi, estimulant l’activitat econòmica.
1
Guichard, S., M. Kennedy, E. Wurzel and C. André (2007), “What Promotes Consolidation: OECD
Country Experiences”, OECD Economics Department Working Papers, No. 553.
2

3. 16 / 08 /2010
Un estudi encarregat per la Generalitat conclou que la pujada d’impostos és
l’opció més negativa per al creixement econòmic de Catalunya
A aquesta mateixa conclusió arriba un estudi del departament d’Economia i Finances de la
Generalitat de Catalunya publicat a l’abril del 2010 i elaborat pel grup de recerca AQR-IREA de
2
la Universitat de Barcelona . El document fa una estimació de l’impacte que tindrà el procés de
consolidació fiscal sobre l’economia catalana, depenent de si aquest es fa amb una reducció de
la despesa o mitjançant un augment dels ingressos impositius. Els resultats no deixen cap
mena de dubte: l’opció més negativa per al creixement és la pujada d’impostos.
Les simulacions de l’estudi mostren que un augment del tipus de l’impost sobre la renda
que aconsegueixi incrementar els ingressos públics en un 1% del PIB produirà una
reducció de quatre dècimes en el PIB a partir de l’any 2011, i a més, aquesta reducció es
mantindrà al llarg de l’horitzó temporal analitzat, de manera que l’any 2020 el PIB de l’economia
catalana seria un 1% inferior al de l’escenari de referència. Aquesta reducció es produiria com
a conseqüència de la davallada del consum i de la inversió, sent molt més intensa en el primer
3
cas, a la vegada que la taxa d’atur augmentaria en pràcticament un punt a llarg termini.
Segons diu textualment l’estudi, l’impacte a llarg termini de la política de reducció del dèficit a
través d’una reducció del consum públic o l’ocupació pública és clarament més favorable que
no pas per la via de l’increment d’impostos. Ara bé, si la consolidació fiscal es fa mitjançant
una reducció de la inversió pública, els resultats són molt similars als obtinguts amb la
4
pujada d’impostos .
Gràfic 3. Impacte en el PIB dels diferents escenaris d’ajustament fiscal
(En punts percentuals)
2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,0
0
-0,2 -0,1 -0,1 -0,1 -0,1 -0,1
-0,4
-0,4
-0,4 -0,4
-0,6 -0,5 -0,5
-0,6 -0,6 -0,6
-0,8 -0,7
-0,8
-1,0 Increment de l'impost sobre la renda de l'1% del PIB
Reducció del consum públic de l'1% del PIB
Reducció de la inversió pública de l'1% del PIB
Font: Papers de Treball núm. 5/2010 Abril. Departament d’Economia i Finances. “Quin impacte tindrà la consolidació
fiscal dels propers anys sobre l’economia catalana? Una simulació amb el model QUEST-CT”.
2
Departament d’Economia i Finances. “Quin impacte tindrà la consolidació fiscal dels propers anys sobre
l’economia catalana? Una simulació amb el model QUEST-CT”. Papers de Treball núm. 5/2010 Abril.
3
Pàg. 9 de Papers de Treball núm. 5/2010 Abril.
4
Altres estudis per a la zona euro i per a Espanya arriben a conclusions similars: Coenen, G (2008)
“fiscal consolidation in the euro area. Long-run benefits and short-run costs”. ECB Working Paper, 902. I
De Castro Fernández (2005) “Una evaluación macroeconométrica de la política fiscal en España”.
Estudios Económicos del Banco de España, 76.
3

4. 16 / 08 /2010
http://www.flickr.com/photos/cambra_barcelona
http://delicious.com/cambrabcn/
http://presscambrabcn.posterous.com
http://www.slideshare.net/Presscambrabcn/documents
http://twitter.com/Presscambrabcn
http://www.netvibes.com/presscambrabcn
4