5. PAPEL, PLUMAS Y TINTA. TRABAJOS EN EL ARCHIVO DE LA
CATEDRAL METROPOLITANA DE VALENCIA, 1701-1707
Instituto Valenciano de Conservación
y Restauración de Bienes Culturales
Generalitat Valenciana
Racions Comunspaper, plomes, tinta, ports de cartes, y altres, que ans pagava la Administració de Racions Comuns suprimida, y agregada a la
6. 244 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
caparros
, I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo de la villa de Xàtiva
En 28 de Juny de 1703 pagui 6L4s9 per lo recapte de la tinta, que se ha fet per al servici del Archiu, ço es: per 15LL.de Caparros a 8d.-10s=per 15LL de Gala a 3s9d=2L16s, per 3 cant. De vi a 13s, 1L19s, per altres 2 cant. De vi per a añadir a 9s=18s y Restaurator Restaurator
Homenaje a d. Jesús García Pastor, bibliotecario MayurqaFórmulas españolas de la tinta caligráfica negra de los siglos XIII a XIX y otras relacionadas con la tinta: para reavivar escritos, contra las manchas y para preparar la goma glasaBoletí de la Societat Arqueológica Luliana
Para hazer tinta, buena. En dos ollas una azumbre de vino blanco. Y en una olla se echan seis onzas de agallas partidas. En la otra quatro de caparrosa. En una taza dos + (no eches tanta goma si no es que sea para libros de coro) onzas de goma molida en vino blanco. Esto se está seis, ó ocho días en infusión. La goma menearla con el dedo hasta que se deshaga: y luego las agallas, y la caparrosa con un palo de higuera menearlo. Pasados ocho días, ó diez, juntarlo todo, y menearlo. Esta. Deus laudetur, mater eius benedicator. Dinus Andreas, veneretur, et Sancty. Dominicus venercatur. Amen jesus 1698. S. Jacintho de Madri de Jos. Fr. Andres Alvarez, Siruela, y Guerra.
Receta para hacer tinta. 4 qttos de vino blanco, se le hechan. ½ id de cascara de granada. ½ id de caparrosa. ½ id de goma.
7. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 245
caparros
I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo de la villa de Xàtiva
Las artes del libro en Al- Andalus y el Magreb
Discípulo: paréceme que os avéis olvidado de un requisito muy necesario para la buena tinta, que es la goma.
Maestro: no ha sido olvido, sino por no tenerle por ingrediente necessario, mayormente si es verano y si se le han echado las cáscaras de granadas que dixe. Pero si con la experiencia se reconociese que necesita la tinta de algún poco más de y esto, se le podrá echar la dicha cantidad tanta goma fina como dos avellanas.
Las artes del libro en Al- Andalus y el Magreb
8. 246 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
caparrosAigua de Murta de Mallorca per a refrescar los tinters del Archiu 21s per lo por 6s
.
Fórmulas españolas de la tinta caligráfica negra de los siglos XIII a XIX...
Q he pagat per 1C 1/g de vi per a añadir als materials de la tinta, y per a refrescar los tinters del Archiu, 11s 11d
Q he pagat per tres canters de Vi, y demes materials de Boletes de Gales, y Caparros, per a la tinta que se ha de fer per a servici de Archiu , 4L3s9d
Q 10s6 que he pagat per una canter, y una cuarta de Vi per a añadir a la tinta que se ha fet per a el servici del Archiu
P. vi per a refrescar los tinters del archiu, 1s 11d
He pagat per micha quarta de vi per a refrescar los tinters del Archiu, 1s 9d
En 25 de dits pagui per micha quarta de vi per a refrescar els tinters del Archiu, y port, 1s 9d
Que per una ampolla encordada per a portar vi per a refrescar dits tinters del Archiu, 2s 6d
Que per micha quarta de vi per a refrescar dits tinters del Archiu1s 9d
Q he pagat per un frasco de Aigua de Murta de Mallorca per a refrescar los tinters del Archiu 2L per lo por 6s y tot
Dynamis. acta hisp.med. sci. hist. illus
aigua aromàtica perquè és mesclada amb murta
9. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 247
canters i mig
canters i un quart
mig quarts
caparros23
3 canters
a 13s
15 lliures
a 3s 9d
15 lliures
a 8d24
1 canter
a 12s
4 lliures
a 3s 9d
4 lliures
a 11d25
1 canter
a 11s
5 lliures
a 3s 9d
5 lliures
a 4d26
Las artes del libro en Al- Andalus y el Magrebal-kundar almidd
Destonar lo archiu. Als fadrins que llevaren les estores del Archiu y de la librería per a refrescar
Recopilación sutilíssima
caparros
En 28 de Juny de 1703 pagui 6L4s9 per lo recapte de la tinta, que se ha fet per al servici del Archiu, ço es: per 15LL. de Caparros a 8d.-10s=per 15LL de Gala a 3s9d=2L16s, per 3 cant. De vi a 13s, 1L19s, per altres 2 cant. De vi per a añadir a 9s=18s y per ½ quarta de Vi per a refrescar los tinters 1s9 y tot
Q per la tinta que se ha de fer per a servici del Archiu, Ço es: un canter de vi 12s, 4 ll de gala 15s y 4ll de caparros 2s20 y tot 1L 9s 10d
En 11 de Juliol 1705 pagui per un canter de vi per a tinta, al Archiu 11s, y micha quarta de vi per a refrescar los tinters 1s9. 5ll de Gales a rao de 3s9 la Liura 18s9 y 5ll de caparros a rao de 4d la luira 1s8, y tot 11L5
10. 248 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
1 canter
a 9s
5 lluires
a 4s
5 lliures
a 4d27
1 canter
a 5s
2 lliures
a 4s
2 lliures
a 5d28
1 canter y mig
a 8s
6 lliures
a 4s 6d
6 lliures
a 5d
caparros
A 24 de abril 1706 pagui per un canter de vi per a fer tinta, per a el Archiu 9s per 5lliures de gala a rao de 4s la liura 1L, y per 5 lliures de caparros a rao de 4d la liura 1s 8d y tot 1L 20s 8d
En 8 de Juliol 1706 pagui 13s10 per lo recapte per a tinta al Archiu, ço es, 1 canter de vi 5s lliures de gala 8s, 2 lliures de Caparros 10din, 13s 10d
En Abril 1707 pagui 2L1s6 per lo recapte per a tinta al Archiu, ço es per canter y mig de vi 12s, per 6 lliures de gala a rao de 4s6 la Luira 1L5s, y per 6 lliures de caparros a rao de 5din la Luira 2s6 y tot, 2L 1s 6d
I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo de la villa de Xátiva Acta chim. slov.
canter de vi, lliura
Formulas españolas de la tinta caligráfica negra de los siglos XIII a XIX...
11. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 249
caparros
Arte Nuevo de EscribirPrimera parte del arte de escribir todas las formas de letrasArte nuevo de enseñar a leer, escribir y El maestro de escribir, la theórica, y la práctica para aprender, y para enseñar este utilísimo arte, con otros dos artes nuevospellería
Arte y ciencia, IV
Fórmulas españolas de la tinta caligráfica negra...
Per micha quarta de tinta de casa del que fa la oblea a la Pelleria Pellas en abril 1706
q. he pagat per un Regle de Nogal melis de 3 pams de llar per a el servici del Archiu
37 q. he pagat per adobar, compondre, y amolarles tisores despuntades del Archiu
Q he pagat per 6 peres de Veta de fil colorada a rº de 2s4 la pesa
12. 250 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
macet botiguer manollets macets
En 17 de Agost pagui per 3 peses de Veta vermella per e els lios del papers del Archiu a r(ao) de 2s6
Q he pagat per una bolsa y veta de fil, per a en lo dit, y portar los papers del Arrendam.ts dels Delmaris, 5s
Q he pagat per un cap de cordell de ligaments, y dos capdells de fil per a el servici del Archiu, 5s 4d
Que per 4 pesas de veta colorada a r(ao) de 1s9 per a servici del Archiu, 5s
En 25 de juny 1705 pagui, per 4 capdells de fil de boleig per a el servici del Archiu, 8s
Que per una ampolla encordada per a portar vi per a refrescar dits tinters del Archiu, 2s 6d
Q he pagat a Tomas Montes, per tres manollets de plomes de escriure per a el servici del Archiu , 4s 6d
42En 28 de mars 1702 pagui a Estupiña per 4 manollets de plomes de escriurep. Lo dit Archiu, 12s
Fas memoria que en 20 de Maig de 1702 pagui al Dn. Vt. Datos 20Ls valor de 2500 plomes de pes, que feu venir de Olanda, y fan 100 masets a 25 plomes cascu, que a r(ao) de 4s lo maset importen dites 20Ls dels quals he donat 35 masets als
Seminario de agricultura y artes dirigido a los párrocos por el Real Jardín Botánico de Madrid.
13. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 251
«Método que practican los holandeses para preparar los cañones de las plumas que sirven para escribir».
El ganso es la de que nos proporciona la mayor cantidad de plumas propias para escribir; pero sus cañones se hallan cubiertos de una materia grasa, es preciso quitar, para que queden limpios y transparentes, y en estado de poder servir. Los holandeses son los que se han dedicado hasta ahora más principalmente a este género de industria, hacen un comercio considerable con la venta de estas plumas. Siendo éste un asunto... expondrá el método que visto practicar en Holanda.
Luego arrancan las plumas de las alas de las aves se echan en agua hirviendo, y se dexan ablandar lo suficiente para poderlas comprimir un poco sus cañones, los que se raspan inmediatamente con la hoja de un cuchillo que no corte mucho. Se repite esta misma operación hasta que queda transparente el cañón de la pluma, y limpio de la membrana o telilla y grasa que la cubría. Y por último se vuelven a meter otra vez en el agua para dexar sus cañones perfectamente cilíndricos, lo que se executa fácilmente apretándolos, al tiempo de sacarlos, con los dedos índice y pulgar de la mano derecha; y después se ponen a secar en cualquier aposento.
En 20 de Maig pagui a Dn liures per lo valor de 65 masets de plomes a 25 plomes cascun, les quals ha fet venir de Olanda per a el servici del Archiu que a r(ao) de 4s lo maset importen dites , 13L
de 5 Templaplomes, que ha portat de Madrit per al servici del Archiu a rao de 5s1, y a mes 1s8 per afilarlos, y tot 1L 15s 1d
p. rebi del S.D. y Canonge D. Ramon Mascarell y Rubi, per lo valor de dos resmes de paper de Marquilla, que prengue del Archiu, 4s 8d
p. rebi del dit S.D. y Canonge D. Ramon Mascarell y Rubi, per lo valor de una resma de paper florete, que prehgue del Archiu, 1s 4d
p. rebi del dit S.D. y Canonge D. Antoni Pontons, per lo valor de una resma de Paper florete, que prengue del Archiu, 1s 4d
p. rebi del D. Bertomeu Lombert. Ayudant de archivers, per lo valor de una resma de paper florete, que de ordre del dit Don Ramon Mascarell Can. Archiver, prehgue del Archiu 1s 4d
14. 252 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
librer
de casa de don Vte Datos al Archiu
Paper
ports
librer
per picar y tallar
librer
per picar y tallar y lo port
librer
per picar y tallar y lo port
botiguer
Paper
2s per lo port
15. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 253
librer
paper que ha tallat
botiguer de salses
6s de lo port
botiguer de salses
librer
per picar y tallar
librer
per picar y tallar
botiguer de salses
1s lo port
librer
per picar y tallar y lo port
librer
librer
botiguer
especier
16. 254 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
botiguer de salses
botiguer de salses
mercader
botiguer de salses
q. he pagat per lo port de una Bala de Paper florete de Genova, que son 24 resmes desde casa Dn. Vte. Datos al Archiu, la qual bala costa 26L5s y esta la resma en ports, a r(ao) de 1L2s, 3s
Paper as a médium of cultural heritage. Archaeology and Conservation 26th Congress-International Association of Paper Hisotorians (Roma-Verona, 2002)
En 15 de dits pagui al trachiner 4s per lo port de un Balo de paper florete que conte 32 resmes, per preu de 35L del que se ha fet provisio y pagat per Sacristia d Dn. Vt. Datos del Castillo y pucharlo al Archiu, 4s
5L que en 2 de Juny, he pagat a pere Gil Dolz mercader, per lo valor de 4 resmes de paper florete per a el servici del Archiu a rao de 25s la resma
17. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 255
picarRacions Comunsbotiguerbotiguer, botiguer de salses o especier
Q he pagat a Tomas Montes librer 3s per a picar, y tallar 2 resmes de paper florete per a el Archiu, y al Acolitet per portarlo 4s
Pº en 15 de Maig 1702 he pagat a Tomas Montes librer, per picar, y tallar 3 resmes de paper, 1L 5s
En 2 de Abril de 1703 a Montes Librer, per picar y tallar una resma de paper florete per al Archiu, y port 1s 8d
p. al dit per picar, y tallar dos resmes de paper florete per a el Archiu 3s y ports 8d en 22 de set.
Q a Tomas Montes librer 14s ço es: 8s per dos mans de paper de Marca ma. A r. de 4s cascuna y 6s per 4 resmes de paper que ha tallat en lo dicuas del any per al servici del Archiu, 14s
2s que he pagat a Tomas Montes per picar y tallar una resma de paper florete per a el archiu
En 3 de Noh. 1706 a Tomas Montes Librer, per piar y tallar una resma de paper florete y port, 2s
2s que he pagat a Tomas Montes Librer per picar y tallar una resma de paper florete y port per a el servici del Archiu
En 25 de febrer a Tomas Montes Librer 8s per picar, y tallar 4 resmas de paper florete, per a el servici del Archiu
a=picar
He recibido del Sr. Mos en FrcoLuna presvítero Archivero de la Sta Metropolitana de Vtta, treinta y dos libras, ocho sueldos , digo 32L8s es a saber 15L per valor de seys resmas, sin costera, y diez y seys manos papel e marquilla florete, a 25 reales la resma y 15L8s valor de 14 resmas papel ordinario de florete a 11R la resma que se ha tomado para el Archivo y servicio, de dicha Santa iglesia y así lo firmo a 14 de julio de 1704.
Martin Estupiñá. Son 32L8s
En dit dia pagui al dit Estupiñá 15L8s pe lo valor de 14 resmes de paper ordinari de florete a r(ao) de 1L2s la resma per a el servici del Archiu y a mes 2s per lo por del dit paper i tot, 15L 8s
En lo primer de Abril he pagat a Miquel Segobia especier 2L8s per lo valor de dos resmes de paper florete per a el Archiu, 2s 8d
Q he pagat a Antoni Amar Botiguer 2L6s valor de dos Resmes de paper florete, per a servici del Archiu, 2s 6d .
18. 256 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
borrador de misses librerbotiguer de salses. librer botiguer de salses. costeres
4L8s6 que he pagat a Joan Sancho Botiguer de salses per lo valor de 4 resmas de paper florete per al el servici del Archiu a rao de 11R y a mes 6s de port, 3L 8s 8d
En lo primer de deheme 1705 pagui a Joan Sancho Botiguer 3L6s preu y valor de tres resmes de paper florete, per a servici del Archiu 3L 6s
En 16 de Dehem. 1706 pagui a Joan Sancho Botiguer de Salses 5L26s valor de 6 resmes de paper florete per a el servici del Archiu a rao de 13R la resma y a mes 1s per lo port
4 mans per al Borrador de misses, a Tomas Montes, Librer, a rao de 4s, 16s
4 mans per al Borrador de misses, a Tomas Montes, Librer, a rao de 4s, 16s 3 mans y un quart a Tomas Montes, librer 2 mans a Tomas Montes
20 mans a Miguel Amat, botiguer de salses, a rao de 4s que porta les dos partides
5 mans a Tomas Montes, librer per al llibre Racional de Misses, a rao de 3s 6 mans a Tomas Montes... - 6 mans a Tomas Montes...
6 resmes y 16 mans a Martí Estupiñá, 15L 6 resmes y 16 mans a Martí Estupiñá, 15L
15L ), 15L
q. he pagat per lo port de una Bala de Paper florete de Genova, que son 24 resmes desde casa Dn. Vte. Datos al Archiu, la qual bala costa 26L5s y esta la resma en ports, a r(ao) de 1L2s, 3s
19. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 257
safallibrells
ha impres y per la encuadernació y cubertes de paper pintat de 44 sermons impressio dels albaranets.
La contribución genovesa al desarrollo de la manufactura papelera española,
1s -
-
portarla y pucharla, 8s
de marca mayor per ocasio de aver entrat com ayudant de Archivers M. Joan Ferrer Bat
78
20. 258 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
sirvent.
Sirvent boletes de pastes contra les rates del Archiu
Dorador:
Guadamaciler
er una cuberta de Cordova negre per al Breviari, 6s
libre de sentencies Arrendament del escusado
A Adriá Gil A Dionis Cortes per escriure diferentes cartuna consulta Adionis Cortes per escriure les cartes de Pascua per ocupacio del ayudant de Archivers al escrivent per la copia de noticies y advertencias de la conservació del Orguens al escrivent del Archiu per les cartes de Pasques, 16s al escrivent del Archiu per les cartes de Pasques, 16s al escrivent del Archiu per les cartes de Pasques, 16s
... al agranador y sirvent del Archiu per treballs
... per bañar les veles del archiu y agranarlo ... a Josep Fuster, 4s per lo cost de les boletes de pastes contra les rates del Archiu
donar de negre als balcons de la librería
acabar de compondré lo target e la taula, 2s
21. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 259
Fuster
Estafeter
traginer y mañá
fusta, cera, y mans del encerat de micha finesra del ayudant de archivers
Destonar lo archiu. Als fadrins que llevaren les estores del Archiu y de la librería per a refrescar
Estafeta. Alguinaldo per lo cuidado de tot lo any en aportar, entregar amb puntualitat les cartes
Al cochero que porta el coche que anáen Canonge Archiver M. Jacinto Amoros, primer archiver, 6s al mañá per despañar lo escritori ahon estaven dits papers 1s6, y al traginer que els portá al Archiu 2s
22. 260 Gemma M.ª Contreras Zamorano Gonzalo Fernández Martínez
estafetertraginer mañá
Aigua de Murta
templaplomes (safa i librells)
Las artes del libro en Al-Andalus y el Magreb
Dynamis. acta hisp.med. sci. hist. illus
La contribución genovesa al desarrollo de la manufactura papelera española
Paper as a medium of cultural heritage. Archaeology and Conservation 26th Congress-International Association of Paper Hisotorians (Roma-Verona, 2002)
, I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo d la villa de Xàtiva
I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo de la villa de Xàtiva
23. Papel, plumas y tinta. Trabajos en el Archivo de la Catedral de Valencia... 261
Acta chim. slov.
Homenaje a D. Jesús García Pastor, bibliotecario
Mayurqa
Fórmulas españolas de la tinta caligráfica negra de los siglos XIII a XIX y otras relacionadas con la tinta: para reavivar escritos, contra las manchas y para preparar la goma glasa
Boletí de la Societat Arqueológica Luliana
Restaurator
Restaurator
Arte y Ciencia IV
I Congreso Internacional. El soporte escriptorio en la Edad Media. El protagonismo de la villa de Xàtiva