SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
Descargar para leer sin conexión
El Fortí. Vinaròs Intercultural
EL FORTÍ INTERCULTURAL
Serie Premium, nº XXVII, febrero 2018. Año III
El Fortí. Vinaròs Intercultural
Sumario
1 ACTUALIDAD
. Los carnavales
. Datos para reflexionar
2 EDUCACIÓN
. La mediación escolar
3 CULTURA
. Tertulia literaria
4 ARTE
. Iglesia de san Salvador
de los Reyes (2)
5 HISTÓRIA
. Els noms dels carrers
6 ASTRONOMÍA
. Efemèrides Astronòmiques
6 DIA INTERNACIONAL
CONTRA LA MUTILACIÓN GENITAL FEMENNA
20 DÍA DE LA JUSTICIA SOCIAL
El Fortí. Vinaròs Intercultural
CARNAVALES:
ORIGEN Y
EVOLUCIÓN
Marian Fonellosa
LOS ORÍGENES
Los verdaderos orígenes del Carnaval
todavía son una incógnita. No hay
cómo comprobar científicamente
dónde y cuándo nacieron. Los estudios
estiman que los primeros cultos que
más tarde se denominarían Carnaval
fueron realizados años antes de Cristo,
entorno a la agricultura, cuando los
campesinos se reunían en verano con
los rostros enmascarados y los cuerpos
totalmente pintados, alrededor de una
hoguera, para celebrar la fertilidad y
productividad del suelo y alejar los
malos espíritus de la cosecha. La
primera concentración carnavalesca se
localiza en Egipto. La fiesta no era nada
más que danza y cánticos, los
participantes usaban máscaras y
disfraces como símbolo de la
inexistencia de clases sociales.
GRECIA Y ROMA
Después, la tradición llegó a Grecia.
Allá por el siglo VI a C. existía la
costumbre de pasear un barco con
ruedas donde la gente bailaba todo tipo
de danza.
En Roma el carro era dedicado a la
diosa egipcia Isis, propagando el culto a
los celtas y germanos. Posteriormente,
el Carnaval llega a Venecia y, de ahí, a
todo el mundo.
Los orígenes de esta fiesta se remontan
al pueblo sumerio hace cinco milenios.
Tuvieron continuidad mediante las
festividades romanas en honor al dios
Saturno (las saturnales) y al dios Pan
(las lupercales) y fueron afianzadas a lo
largo del tiempo por el cristianismo.
EDAD MEDIA
Sin la idea de la Cuaresma no existiría
en la forma en que ha existido desde
fechas oscuras de la Edad Media
Europea. Se lo relaciona también con
los ritmos del tiempo, con la
percepción cualitativa del tiempo. El
cristianismo establece «un orden
pasional del tiempo», en el que los
momentos de alegría y tristeza se
alternan cronológicamente, según sea
tiempo de prohibiciones o tolerancias.
El Carnaval es una consecuencia de la
concepción simple del tiempo que
adopta el cristianismo. Una concepción
ajustada a los ciclos vitales y de las
cosechas.
Su principal significación es que
autoriza la satisfacción de todos los
apetitos que la moral cristiana, por
medio de la Cuaresma, refrena acto
seguido. Pero al dejarlos expansionarse
durante un periodo más o menos largo,
la moral cristiana reconoce también los
derechos de la carne, la carnalidad. El
Carnaval encuentra así, además de su
significación social y psicológica, su
función equilibradora en todos los
aspectos.
Los días previos a la cuaresma, período
en el cual se dejaba de comer carne y
se abrazaba la abstinencia y la oración,
El Fortí. Vinaròs Intercultural
se realizaba esta gran celebración en la
que prácticamente todo estaba
permitido, de ahí el hecho de
disfrazarse para preservar el
anonimato.
EN VENECIA
En la ciudad de los canales comenzó
siendo una celebración en la que
las clases sociales tenían el mismo
nivel tras las máscaras durante unos
días, hasta convertirse en lo que es
ahora: una de las mayores fiestas en
Europa. Y en América , el más famoso
de Rio de Janeiro.
EL CARNAVAL EN ESPAÑA es una
antigua celebración festiva
documentada desde la Edad Media y
con una rica personalidad propia a
partir del Renacimiento que ha
quedado recogida en la literatura
española y otras artes localizadas en los
diferentes pueblos que componen el
Estado Español. Como en el resto de los
carnavales mundiales supone una suma
de diferentes fiestas paganas asociadas
a las celebraciones cristianas.
La festividad pagana concluye con el
Mardi Gras y, al día siguiente, miércoles
de ceniza, comienza la Cuaresma, el
período de 40 días que precede a la
Pascua. En esas casi siete semanas, en
la época medieval, tanto aquí como en
el resto de Europa, el ayuno era
riguroso, ya que la Iglesia instaba a
consumir únicamente legumbres y
pescados, y así surgió la palabra
carnaval, del genovés carnevalare, que
significaba quitar la carne.
Las celebraciones más destacadas en
España son: En Bielsa (Huesca), unos de
los más antiguos, Tenerife, Cádiz.
EL CARNAVAL EN VINARÒS
No hay datos exactos de los comienzos
de la fiesta en la ciudad. El documento
más antiguo que se conserva en el
El Fortí. Vinaròs Intercultural
Archivo municipal corresponde a la
realización de un baile de máscaras que
se celebró en el año 1871, en el cual se
recaudaron cincuenta reales que el Sr.
Nicolás Bas Rodríguez hizo entrega al
alcalde presidente del Ayuntamiento, el
Sr. Demetrio Ayguals de Izco, para la
beneficencia.
Posteriormente y en tiempos de la
segunda república española, ya hay
indicios de la celebración espontánea
del Carnaval, pasando a partir de 1939
a ser una fiesta prohibida, aunque
algunos vecinos se disfrazaban,
contando con un poco de manga ancha
por parte de las autoridades del
momento, lo cual hizo que esa iniciativa
continuara.
Con la llegada de la democracia, la
fiesta del Carnaval empezó a resurgir
con mayor fuerza, siendo para el año
1983 cuando las primeras comparsas y
libres empiezan a desfilar por las calles
de Vinaròs hasta llegar a la actualidad,
donde 33 son las comparsas que
desfilan acompañadas de un nutrido
grupo de libres.
En la actualidad los diversos actos que
se celebran con motivo de los
carnavales se extiende alrededor de 10
a 11 días.
Son muchos los actos multitudinarios,
como la imposición de corbatines a los
estandartes de las comparsas, la
proclamación de las reinas, dos grandes
desfiles que se celebran en el último fin
de semana, diferentes actos de tipo
deportivo, cultural, gastronómico, etc.
Todo ello llenará un amplio programa
de fiestas, elaborando y organizado por
la Comisión Organizadora del Carnaval
(C.O.C) y contando con el patrocinio y
colaboración del Magnífico
Ayuntamiento de Vinaròs.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
DATOS PARA LA
REFLEXIÓN
Datos del Padrón publicados por el
Instituto Nacional de Estadística (INE).
Castellón en 2017 tenía 79.454 ciudadanos de
origen extranjero, un 30% menos que
1
Banco de datos municipal. Generalitat Valenciana.
Portal de información ARGOS www.argos.gva.es.
Se pueden consultar y comparar datos de la
comarca, provincia y comunidad.
durante el 2010, cuando llegaron a ser 113.021.
En siete año la provincia ha perdido casi un
tercio de su población
extranjera y en estos momentos se sitúa a
niveles similares a los de 2005.
VINARÒS 1
POBLACIÓN
Municipio
Padrón - 2016 (personas) 28.290
Variación Padrón - 2015/2016 (%) 0,35
Densidad de población - 2016
(Hab./Km2)
296,35
Residentes en el Extranjero - 2017
(personas)
781
Menores de 16 años (%) 16,75
De 16 a 29 años (%) 13,93
De 30 a 64 años (%) 51,49
Mayores de 64 años (%) 17,83
Índice de dependencia (%) 52,85
Nacidos en la C. Valenciana
(personas)
15.058
Extranjeros (personas) 5.024
Nacidos en la CV (%) 53,23
Extranjeros (%) 17,76
Residentes en viviendas principales
(personas)
28.160
ESTUDIOS Municipio
Estudios primarios (Grado 1) (%) 15,60
Estudios medios (Grado 2) (%) 59,52
Estudios superiores (Grado 3) (%) 14,85
Analfabetos y sin estudios (%) 10,04
ALGUNOS DATOS
ECONÓMICOS
Municipio
Presupuesto medio por
habitante - 2017
(euros/habitante)
859,05
Gasto medio por habitante
(Liquidación Presupuesto)
(euros/habitante)
835,87
Deuda Viva del municipio -
2016 (euros/habitante)
209,85
Líneas telefónicas - 2012 (nº
líneas telefónicas x 100 hab)
47,45
Vehículos turismos - 2016
(nº vehículos turismos x 100
hab)
48,09
Entidades financieras - 2013
(nº entidades financieras x
1000 hab)
0,70
Valor catastral medio - 2016
(euros)
39.964,17
El Instituto Valenciano de Estadística
acaba de hacer público un estudio en
el que concluye que donde hay más
extranjeros es en el Baix Maestrat
(19,4%), seguido de la Plana Alta y la
Plana Baixa. La lista la cierra el Alto
Mijares, donde solo el 6,6% de su
población nació en otro país.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
TRABAJO / PARO 30/11/2017 Municipio
Paro registrado - (personas) 2.214
Paro registrado en menores de 25 años
- (%)
8,49
Paro registrado en Mujeres - (%) 58,76
Tasa - (%) 11,96
Contratación registrada - (Contratos) 611
POR SECTORES -%
Paro registrado en Agricultura 6,01
Paro registrado en Industria 8,58
Paro registrado en Construcción 7,23
Paro registrado en Servicios 75,34
Contratación registrada en Agricultura 28,97
Contratación registrada en Industria 4,58
Contratación registrada en
Construcción
3,60
Contratación registrada en Servicios 62,85
Total de afiliados - (personas) 8.116
Tasa de afiliación 43,85
Régimen General 68,03
Régimen General. Sistema Especial
Hogar
1,60
Régimen General. Sistema Especial
Agrario
4,04
Régimen Especial. Trabajadores
Autónomos
25,37
Régimen Especial. Mar 0,96
El Fortí. Vinaròs Intercultural
LA MEDIACIÓ
ESCOLAR: objectius i
característiques del
mediador(1)
Gemma Porcar
La violència als nostres centres i
comunitats ha arribat a uns nivells molt
preocupants. La responsabilitat
personal i del ben comú s'havist
relegats per la persecució dels drets
individuals, elsatacsfísics i els recursos
legals punitius.
En aquest context apareix la mediació i
l'arbitratge com a mètodes de resolució
de conflictes. Als nostres centres
escolars han proliferat els programes de
resolució de conflictes, i més
concretament, la MEDIACIÓ ENTRE
IGUALS, que el que busca és la
resolució de conflictes o solució dels
problemes a través de la cooperació i la
col·laboració que té com a base la
responsabilitat personal per les nostres
accions i el reconeixement de la
importància de la comunitat.
És important acceptar les diferències
que ens porten a millorar el clima de les
escoles. Cal fomentar una perspectiva
creativa del conflicte, on en si mateixos
no són un problema, sinó el principi
d'uncanvi, el motor del canvi. Cal veure
els conflictes com alguna cosa positiva,
és una oportunitat d'aprendre i millorar.
EL PROGRAMA DERESOLUCIÓ DE
CONFLICTES A TRAVÉS DE LA
MEDIACIÓ ENTRE IGUALS?
La mediació és un procés informal i
estructurat en fases flexibles. És
voluntari, confidencial i cooperatiu. La
mediació ajuda i ensenya a resoldre
conflictes, a cercar sortides
satisfactòries a través de la reflexió i la
posada en comú.
Però no tots els conflictes són
susceptibles de intervenir-se.
Són mediables si les parts ho desitgen,
si les relacions són importants, si no hi
ha desequilibris de capacitat
comunicativa, les parts tenen espais
compartits.
EN QUÈCONSISTEIX?
Consisteix que les dues parts
d'unconflicte trobin una solució amb
l'ajuda d'una o diverses persones
alienes al mateix, mediadors que creen
un clima de col·laboració bàsic per a
l'acostament de postures oposades.
Segons Carmen Boqué, “la mediació és
un procés estructurat de gestió de
conflictes en el qual les persones
enfrontades es reuneixen en presència
del mediador o mediadora i, per mitjà
del diàleg, busquen sortides al
problema conjuntament.”
El Fortí. Vinaròs Intercultural
OBJECTIUS:
- Desenvolupar una comunitat en la
qual els alumnes desitgen i siguen
capaços d'una comunicació oberta.
- Mostrar alternatives no violentes per
enfrontar-se als conflictes.
- Establir un ambient positiu dins del
centre escolar en la mesura del
possible.
- Ajudar a les parts del conflicte a
desenvolupar una solució justa i
realista, que siga acceptable per a amb
dues parts.
QUÈ COMPORTA SER MEDIADOR O
MEDIADORA?
1. Descartar la violència com a
instrument per solucionar els
problemes.
2. Acceptar els conflictes com a part
natural de la vida i entendre que no són
ni positius, ni negatius.
3. Totes les persones som diferents i
valuoses, la nostra diversitat de
sentiments, pensaments i cultures és
font d'enriquiment per a la humanitat.
4. Les sancions no són la millor solució:
és preferible mostrar-se responsable
davant les pròpies accions i reparar
voluntàriament les possibles
conseqüències negatives.
5. No quedar-se indiferents quan un
company o companya té algun
problema i ho passa malament.
6. Creure que en un conflicte tothom
pot sortir guanyant.
7. Aprendre estratègies de gestió
positiva de conflictes i ens posem al
servei de qualsevol persona del centre
que ens necessite.
El mediador escolar és un tipus de
persona que veu el conflicte com
alguna cosa natural, són aquelles
persones que veuen en el conflicte una
oportunitat per alfoment del diàleg, de
la pau i de la cultura de la no violència.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA
MEDIADORA:
1. Estableix les normes. És l'encarregat
d'establir les normes per al bon
funcionament d'una mediació. Tres
normes són les essencials: parlar i
escoltar per torns, parlar sense
interrompre, cooperar per canviar la
situació.
2. No jutja, no han d'exercir de jutge i
part en un conflicte, sinó que són una
peçamés per a la resolució del mateix.
3. Escolta activament, és a dir, escoltar i
ser capaç de comprendre a les persones
afectades per un conflicte, sense
emetre mai judicis de valor.
4. Respecta la confidencialitat, que és
un aspecte bàsic per a la generació de
confiança.
5. Transforma el conflicte, crea opcions
que ajuden a resoldre el conflicte.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
6. No sanciona.
7. No dóna solucions. Aquesta no és la
seva funció en una mediació. El
conflicte ha de ser resolt per les
persones afectades. En aquest sentit, el
mediador té com a objecte escoltar,
aclarir, crear opcions, però no ha de
donar la solució o solucions a cap
conflicte.
8. Estar disponible. Mai se sap en quin
moment de la jornada escolar tindrà
lloc un conflicte. No cal deixar passar el
temps, perquè els conflictes canvien
fàcilment de perspectiva. Un conflicte
que es perllonga en el temps és un
conflicte que corre el perill d'enquistar-
se i dificultar així la seva possible
resolució.
9. Saber parafrasejar. És molt important
fer vore a les persones que assisteixen a
una mediació escolar que en ocasions
hi ha diferències entre el que es diu, la
qual cosa es voldir i el que els altres han
entès. El valor de la paraulaés alguna
cosa essencial perquè d'ella depèn la
resolució de qualsevol conflicte.
10. Saber pactar. El correcte
compliment dels pactes així com el seu
seguiment són aspectes que
s'hand'asumir.
“Els conflictes existeixen
sempre, no tracteu
d'evitar-los sinó
d'entendre'ls”
Lin Yutang
http://www.juntadeandalucia.es/empl
eo/anexos/ccarl/7_5_0.pdfhttp://www.
terras.edu.ar/biblioteca/16/16TUT_Iun
gman_Unidad_3.pdf
http://justificaturespuesta.com/10-
cualidades-que-debe-tener-un-
mediador-escolar/
El Fortí. Vinaròs Intercultural
T E R T Ú L I A
L I T E R ÁR I A
ÀGORA
Club de lectura
DEL COLOR DE LA
LECHE es la tercera
novela de la
dramaturga inglesa
Nell Leyshon.
Cuenta la historia de una granjera
analfabeta , albina y coja de quince años ,
que aprende a leer y escribir usando la
Biblia. El libro intriga desde la primera frase
“este es mi libro y estoy escribiéndolo con
mi propia mano” y te lleva a habitar la piel
de la protagonista y a presenciar todo lo
que va escribiendo como si estuviéramos
sentados en un asiento de platea; contada
en primera persona con un lenguaje
aparentemente sencillo e
intencionadamente economicista que
evoluciona a la par que el relato, mantiene
un estilo de gran intensidad dramática que
te permite recrear fácilmente los
escenarios y dota de una profunda
veracidad a los personajes fuera de todo
adorno innecesario. Salpicado de manera
puntual de notas de la contemplación
incluso poética que posee Mary de la
naturaleza, por un rasgo inocente y alegre
de su carácter. La escritora es fiel a su
compromiso de convertir a los
desamparados en testigos de su propia
historia y ofrece a Mary la única
oportunidad que tendrá de ser escuchada:
contándolo de una manera posible, directa,
original y
creíble. Una
novela que
impacta el
corazón
que te deja
inmersa en ella al terminarla y que se
extiende más allá de la contraportada .
Marta Pérez
L'EDIFICI IAQUBIAN. Edicions de 1984,
2007. Butxaca 2014.
L'edifici Iaqubianés la novel•la més
coneguda de Alaa Al Aswuni. Es va publicar
per primera vegada al 2002 i com la
majoria del seus treballs
literaris ha sigut traduïda a
moltes llengües.
La novel•la fa referència a
l’Egipte modern, des del
govern del rei Farouk, al de
Hosni Mubarak, passant per la revolució
de Nasser i el mandat de Anwuar el –
Sadat.
És un llibre tendre i dramàtic alhora.
L'autor va donant a conèixer els diferents
personatges que viuen a l'edifici,
configurant així un mosaic representatiu de
les diferents classes socials que viuen a la
ciutat de El Caire. A través de les relacions
d'aquests personatges entre sí i les que
tenen amb la resta de la societat, es van
abordant diferents temes com la bellesa o
la maldat, però també altres considerats
tabú coml'homosexualitat, la hipocresia
religiosa, la corrupció , el fonamentalisme,
l'abús de poder, l'esclavitud sexual de la
dona, etc.
ALAA AL ASWANI. Escriptor egipci nascut
el 1957. Tot i ser odontòleg de professió ha
publicat varies novel•les, les més
conegudes L’edificiIacubian ,2002 i
Chicago, 2007. També és l’autor de contes
curts i setmanalment col•laboraamb
diversos diaris egipcis. Tan mateix es
publiquen articles seus en periòdics
coneguts internacionalment com ara The
New York Times, Le Monde, El País, o The
Guardian.
Al món àrabés molt conegut pel seu
compromís amb la causa Palestina. És
membre del moviment Kefaya, opositor al
règim de Hosni Mubarak i va participar
activament en la revolució de 2011 que el
va derrocar.
José Miguel Vicent Blasco
El Fortí. Vinaròs Intercultural
ARTE MEDIEVAL EN
ZAMORA
IGLESIA DE SAN
SALVADOR DE LOS
CABALLEROS, TORO.
(2)
Maxi Sandín Ferrero
3.- VISITA DEL INTERIOR
Nada más entrar, sorprenden sus
impresionantes arquerías, dobladas en
los ábsides y simples y algo apuntadas
en el presbiterio y el muro norte.
El templo tiene planta basilical de tres
naves, con los correspondientes
ábsides precedidos de unos largos
tramos rectos. En el interior de los
ábsides, el gran derrame de las
ventanas abocinadas forzó a organizar
sus alzados en dos órdenes de
arquerías separadas por un friso de
esquinillas.
En el caso del ábside central, en la
parte inferior podemos observar cinco
arcos ciegos doblados. En la parte de
arriba, la anchura de los tres vanos
motivó una reducción de los dos arcos
ciegos situados a los lados. Las pinturas
de la bóveda son barrocas. En ellas
aparecen el Padre Eterno y los símbolos
de los evangelistas y se realizaron al
temple tras unas reformas llevadas a
cabo en el siglo XVII. Las cubiertas son
de bóveda de horno para los
semicírculos y de cañón apuntado para
los tramos rectos.
De la misma manera que el central, el
interior de los ábsides laterales están
organizados en dos órdenes de
arquerías separadas por un friso de
esquinillas.
El primer piso consta de cuatro
arquillos ciegos doblados y otros tantos
sencillos en el piso superior, dos a cada
lado de la ventana central. Las
cubiertas son de bóveda de cuarto de
esfera para los ábsides y de cañón
apuntado para los tramos rectos
presbiteriales.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
Las naves son cortas y tienen tres
tramos desiguales. Como ya dijimos en
el número anterior, la torre ocupa dos
de los tres tramos de la nave
septentrional. La central y la sur fueron
unidas por medio de un gran arco
formero de medio punto, realizado por
Francisco Lázaro de Vega entre 1676 y
1684, que permite disponer de un
amplio espacio interior.
En el siglo XIV se conocía este templo
como "San Salvador el Pintado" porque
todos sus muros interiores estaban
pintados en estilo mudéjar con temas
de la época como lazos, losanges,
ladrillos pintados, etc. que aportaron
luminosidad y color al templo. En el
siglo XVI se modificaron gran parte de
las pinturas con las nuevas tendencias
renacentistas.
Sobre un lucillo de la nave central,
enmarcada por una arquería ciega que
juega con alternancias rojas y blancas,
mezclada con pinturas renacentistas,
aún se conserva parte de las pinturas
de estilo mudéjar. Esta pintura
recuerda el entramado de los paños de
sebka, decoración muy utilizada en la
arquitectura musulmana. Va coronada
por unos leones rampantes en torno a
un posible árbol de la vida, ya de época
renacentista.
En la capilla de la Epístola encontramos
más pinturas con representación de un
Pantócrator dentro de una mandorla y
los Tetramorfos, la representación de
los cuatro evangelistas. Diseminados
por lo muros del templo quedan restos
de decoraciones geométricas y
heráldicas.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
ELS NOMS DELS
CARRERS
Personatges vinarossencs
MESTRA FRANCISCA FERRER
Marian Fonellosa
(Vinaròs 1 de febrer de 1861- 20 de
juny de 1938)
Després d’aprovar les oposicions de
magisteri el seu primer destí va ser a
Peníscola. La seua tasca docent a
Vinaròs comença cap al 1910 i es
perllonga fins la jubilació el 1931.
Dirigia l’Escola de Xiquetes que estava
emplaçada a la Pl. Jovellar, on
actualment es troben les dependències
de la Policia Local.
Al llarg de la seua activitat com a
ensenyant va emprendre l’organització
de la Festa Escolar de l’arbre i la
Setmana Pedagògica. Al 1921 participa
en el Comitè de Mestres Oficials i
proposa apadrinar als soldats de la
guerra d’Àfrica.
Un dels testimonis més rellevants del
seu llarg magisteri docent, exercit
majoritàriament a Vinaròs, va ser el
anomenat Método Rápido de Lectura;
llibret de 64 pàgs. elaborat l’any 1914 i
publicat a Barcelona per l’editorial La
Hormiga de Oro, que es va difondre
també a nivell provincial i estatal.
Anava adreçat tant al públic infantil
com a l’adult illetrat i sobretot pretenia
combatre l’alt índex d’analfabetisme
existent de les dones respecte als dels
homes.
A més a més cal destacar la seua tasca
social i humanitària en la Creu Roja
local. A partir de 1924 presidirà amb el
mestre José Sánchiz l’agrupació mixta
de la Creu Roja de Vinaròs. El 1921 la
seua escola emprendrà una sèrie de
projectes per resoldre la situació dels
ancians de Vinaròs: assistència,
concessió de pensions vitalícies a dos
ancians.
S’ha de ressaltar la seua defensa dels
drets de la dona. Clamava per l’abolició
de la discriminació professional dins del
cos de mestres d’ensenyament primari.
Advocà constantment contra les
desigualtats imperants entre els homes
i les dones mestres.
Es va convertir en una de les portaveus
en defensa de la igualtat en l’àmbit
docent.
El Fortí. Vinaròs Intercultural
Mereix especial atenció:
- la campanya iniciada per Francisca
Ferrer com a membre del Comitè
organitzador de la primera Assemblea
del Feminisme magistral que va rebre el
suport dels mestre i historiador
vinarossenc J.M. Borràs Jarque, com
també dels mestre i gramàtic Carles
Salvador.
L’objectiu era aconseguir la
representació paritària dels dos sexes
en totes les juntes de l’organització del
magisteri des de les provincials fins a
les estatals.
-També va planificar un Congrés
Nacional a Vinaròs. Els seus objectius
paritaris van rebre a setembre de 1921
el total suport de 43 províncies
espanyoles.
La Corporació Municipal li dedica un
carrer el 22 de març de 2012, situat
perpendicular al carrer de Galícia i
paral·lel a l'avinguda de Madrid.
-----------
FONTS:
Haüptle-Barceló, M. Dª Francisca Ferrer.
Maestra vinarocense.
Ajuntament de Vinaròs: Nomenclàtor Viari
El Fortí. Vinaròs Intercultural
EFEMÈRIDES
ASTRONÒMIQUES
FEBRER-2018
El Fortí. Vinaròs Intercultural
ELS PLANETES
Mercuri passa per la seva conjunció
superior el 17 de febrer, per la qual cosa
únicament és visible en acabar el mes,
encara que amb dificultat a causa de
l'escassa altura sobre l'horitzó Oest i la
claredat crepuscular.
Venus s'observa durant el crepuscle
vespertí. Al començament de febrer només
és visible per un breu espai de temps
després de la posta del Sol, molt proper a
l'horitzó Oest-Sud-oest, però va guanyant
alçada a mesura que avança el mes.
Posseeix la magnitud -3,9 i es troba en
Aquari.
Mart surt per l'Est-Sud-est tres hores abans
de l'inici de l'alba, estant visible fins a la
matinada. La seva brillantor s'incrementa
lleugerament des de la magnitud 1,2 fins a
la 0,8 al llarg del mes. Es desplaça per les
constel•lacions de Escorpí i Ofiuco. Entre
els dies 9 i 15 Mart passa 5º al nord de la
també rogenca Antares, tots dos astres
amb idèntic brillantor en aquesta ocasió.
ECLIPSIS
El 15 de febrer es produeix un eclipsi solar
parcial, però la penombra de la Lluna
únicament arriba a tocar l'extrem sud del
nostre planeta, resultant que l'eclipsi és
només visible des del sud de Sud-Amèrica i
la major part de l'Antàrtida.
Júpiter s'observa de matinada, brillant amb
magnitud -2,1 en Lliura.
Saturn és visible a la part final de la nit;
surt per l'Est-Sud-est molt avançada la
matinada. Situat a Sagitari, mostra la
magnitud 0,6.
Urà és difícil de distingir a simple vista
(magnitud 5,9) i en canvi és perfectament
observable amb uns senzills prismàtics. El
20 de febrer, a l'inici de la nit, Urà es
localitza 6,2º a la dreta de la Lluna.
Mirant al Sud Sud-est entre els dies 7 i 11
de febrer pel matí, poc després de l’inici de
l’alba.

Más contenido relacionado

Similar a Forti febrer 2018

Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...
Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...
Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...Edgar Villarraga Amaya
 
Manifestacion cultura jesus mora
Manifestacion cultura jesus moraManifestacion cultura jesus mora
Manifestacion cultura jesus moraJesusMpineda
 
Carnaval De Barranquilla
Carnaval De BarranquillaCarnaval De Barranquilla
Carnaval De Barranquillaguesta8b1a71
 
Investigación antropológica del municipio de morocel1
Investigación antropológica del municipio de morocel1Investigación antropológica del municipio de morocel1
Investigación antropológica del municipio de morocel1Percy Lopez
 
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1marthabedoya77
 
Venezuela
VenezuelaVenezuela
Venezuelagarsabl
 
Historia del Municipio de Purulhá.docx
Historia del Municipio de Purulhá.docxHistoria del Municipio de Purulhá.docx
Historia del Municipio de Purulhá.docxHenryCaal2
 
dia de muertos
dia de muertosdia de muertos
dia de muertosshinee15
 
3.3 Festividades Españolas
3.3 Festividades Españolas3.3 Festividades Españolas
3.3 Festividades EspañolasJ Luque
 
Pioter pecentacion
Pioter pecentacionPioter pecentacion
Pioter pecentacionJesSy PuSda
 
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexico
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexicoCristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexico
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexicoCristianArrasola
 
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docx
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docxFICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docx
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docxlogrosambientales202
 

Similar a Forti febrer 2018 (20)

Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...
Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...
Inventario de las Manifestaciones del Patrimonio Inmaterial del municipio San...
 
Manifestacion cultura jesus mora
Manifestacion cultura jesus moraManifestacion cultura jesus mora
Manifestacion cultura jesus mora
 
Carnaval De Barranquilla
Carnaval De BarranquillaCarnaval De Barranquilla
Carnaval De Barranquilla
 
Investigación antropológica del municipio de morocel1
Investigación antropológica del municipio de morocel1Investigación antropológica del municipio de morocel1
Investigación antropológica del municipio de morocel1
 
Dia de muertos
Dia de muertosDia de muertos
Dia de muertos
 
Dia de muertos
Dia de muertosDia de muertos
Dia de muertos
 
Dia de muertos
Dia de muertosDia de muertos
Dia de muertos
 
Dia de muertos
Dia de muertosDia de muertos
Dia de muertos
 
7 eco sac_cul
7 eco sac_cul7 eco sac_cul
7 eco sac_cul
 
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1
Conviviencias y expresiones culturales martha b 207014_12_1
 
Turismo carnavalero
Turismo carnavaleroTurismo carnavalero
Turismo carnavalero
 
Venezuela
VenezuelaVenezuela
Venezuela
 
Historia del Municipio de Purulhá.docx
Historia del Municipio de Purulhá.docxHistoria del Municipio de Purulhá.docx
Historia del Municipio de Purulhá.docx
 
dia de muertos
dia de muertosdia de muertos
dia de muertos
 
3.3 Festividades Españolas
3.3 Festividades Españolas3.3 Festividades Españolas
3.3 Festividades Españolas
 
Pioter pecentacion
Pioter pecentacionPioter pecentacion
Pioter pecentacion
 
La costa rica
La costa ricaLa costa rica
La costa rica
 
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexico
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexicoCristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexico
Cristian arrasola destinos turisticos noroeste y centro mexico
 
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docx
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docxFICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docx
FICHA DE DIAGNÓSTICO 2023- IE. N°30342- HUANCHAR - OFICIAL.docx
 
ESPECIALES AIPIN: Agosto 31, 2013
ESPECIALES AIPIN: Agosto 31, 2013ESPECIALES AIPIN: Agosto 31, 2013
ESPECIALES AIPIN: Agosto 31, 2013
 

Más de El Fortí

FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURA
FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURAFORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURA
FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURAEl Fortí
 
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACION
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACIONFORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACION
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACIONEl Fortí
 
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdf
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdfFORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdf
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdfEl Fortí
 
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJER
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJERFORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJER
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJEREl Fortí
 
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACION
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACIONFORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACION
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACIONEl Fortí
 
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.El Fortí
 
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdf
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdfFORTI-DICIEMBRE.2023.pdf
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfFORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxFORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxEl Fortí
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxFORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxEl Fortí
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdf
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdfFORTI-NOVIEMBRE.2023.pdf
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfFORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdf
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdfFORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdf
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI JUL.AGO..2023.pdf
FORTI JUL.AGO..2023.pdfFORTI JUL.AGO..2023.pdf
FORTI JUL.AGO..2023.pdfEl Fortí
 
FORTI JUNIO.2023.pdf
FORTI JUNIO.2023.pdfFORTI JUNIO.2023.pdf
FORTI JUNIO.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI MAYO..2023.pdf
FORTI MAYO..2023.pdfFORTI MAYO..2023.pdf
FORTI MAYO..2023.pdfEl Fortí
 
FORTI ABRIL.2023.pdf
FORTI ABRIL.2023.pdfFORTI ABRIL.2023.pdf
FORTI ABRIL.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI MARZO.2023.pdf
FORTI MARZO.2023.pdfFORTI MARZO.2023.pdf
FORTI MARZO.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfFORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfEl Fortí
 
FORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfFORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfEl Fortí
 

Más de El Fortí (20)

FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURA
FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURAFORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURA
FORTI-MAYO 2024.pdf.CIENCIA,EDUCACION,CULTURA
 
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACION
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACIONFORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACION
FORTI-MAYO 2024-CIENCIA, CULTURA, EDUCACION
 
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdf
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdfFORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdf
FORTI-ABRIL 2024.CIENCIA,EDUCACION,CULTURApdf
 
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJER
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJERFORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJER
FORTI-MARZO 2024.pdf. CULTURA, EDUCACIÓN, DIA DE LA MUJER
 
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACION
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACIONFORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACION
FORTI-FEBRERO 2024.pdf CIENCIA,CULTURA, EDUCACION
 
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.
FORTI-ENERO 2024.pdf. CIENCIA,CULTURA,EDUCACION.
 
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdf
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdfFORTI-DICIEMBRE.2023.pdf
FORTI-DICIEMBRE.2023.pdf
 
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfFORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxFORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docxFORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
FORTI-NOVIEMBRE.2023.docx
 
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdf
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdfFORTI-NOVIEMBRE.2023.pdf
FORTI-NOVIEMBRE.2023.pdf
 
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdfFORTI-OCTUBRE.2023.pdf
FORTI-OCTUBRE.2023.pdf
 
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdf
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdfFORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdf
FORTI-SEPTIEMBRE.2023.pdf
 
FORTI JUL.AGO..2023.pdf
FORTI JUL.AGO..2023.pdfFORTI JUL.AGO..2023.pdf
FORTI JUL.AGO..2023.pdf
 
FORTI JUNIO.2023.pdf
FORTI JUNIO.2023.pdfFORTI JUNIO.2023.pdf
FORTI JUNIO.2023.pdf
 
FORTI MAYO..2023.pdf
FORTI MAYO..2023.pdfFORTI MAYO..2023.pdf
FORTI MAYO..2023.pdf
 
FORTI ABRIL.2023.pdf
FORTI ABRIL.2023.pdfFORTI ABRIL.2023.pdf
FORTI ABRIL.2023.pdf
 
FORTI MARZO.2023.pdf
FORTI MARZO.2023.pdfFORTI MARZO.2023.pdf
FORTI MARZO.2023.pdf
 
FORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfFORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdf
 
FORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdfFORTI FEBRRO.2023.pdf
FORTI FEBRRO.2023.pdf
 

Último

SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfSELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfAngélica Soledad Vega Ramírez
 
Neurociencias para Educadores NE24 Ccesa007.pdf
Neurociencias para Educadores  NE24  Ccesa007.pdfNeurociencias para Educadores  NE24  Ccesa007.pdf
Neurociencias para Educadores NE24 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
UNIDAD DPCC. 2DO. DE SECUNDARIA DEL 2024
UNIDAD DPCC. 2DO. DE  SECUNDARIA DEL 2024UNIDAD DPCC. 2DO. DE  SECUNDARIA DEL 2024
UNIDAD DPCC. 2DO. DE SECUNDARIA DEL 2024AndreRiva2
 
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxTIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxlclcarmen
 
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fisca
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fiscala unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fisca
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fiscaeliseo91
 
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Lourdes Feria
 
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.José Luis Palma
 
Historia y técnica del collage en el arte
Historia y técnica del collage en el arteHistoria y técnica del collage en el arte
Historia y técnica del collage en el arteRaquel Martín Contreras
 
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSTEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSjlorentemartos
 
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptx
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptxEXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptx
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptxPryhaSalam
 
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativo
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativoHeinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativo
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativoFundación YOD YOD
 
Identificación de componentes Hardware del PC
Identificación de componentes Hardware del PCIdentificación de componentes Hardware del PC
Identificación de componentes Hardware del PCCesarFernandez937857
 
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdfPlanificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
La triple Naturaleza del Hombre estudio.
La triple Naturaleza del Hombre estudio.La triple Naturaleza del Hombre estudio.
La triple Naturaleza del Hombre estudio.amayarogel
 
Registro Auxiliar - Primaria 2024 (1).pptx
Registro Auxiliar - Primaria  2024 (1).pptxRegistro Auxiliar - Primaria  2024 (1).pptx
Registro Auxiliar - Primaria 2024 (1).pptxFelicitasAsuncionDia
 
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDAD
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDADCALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDAD
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDADauxsoporte
 
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosInformatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosCesarFernandez937857
 

Último (20)

SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdfSELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
SELECCIÓN DE LA MUESTRA Y MUESTREO EN INVESTIGACIÓN CUALITATIVA.pdf
 
Neurociencias para Educadores NE24 Ccesa007.pdf
Neurociencias para Educadores  NE24  Ccesa007.pdfNeurociencias para Educadores  NE24  Ccesa007.pdf
Neurociencias para Educadores NE24 Ccesa007.pdf
 
Unidad 3 | Metodología de la Investigación
Unidad 3 | Metodología de la InvestigaciónUnidad 3 | Metodología de la Investigación
Unidad 3 | Metodología de la Investigación
 
UNIDAD DPCC. 2DO. DE SECUNDARIA DEL 2024
UNIDAD DPCC. 2DO. DE  SECUNDARIA DEL 2024UNIDAD DPCC. 2DO. DE  SECUNDARIA DEL 2024
UNIDAD DPCC. 2DO. DE SECUNDARIA DEL 2024
 
Power Point: "Defendamos la verdad".pptx
Power Point: "Defendamos la verdad".pptxPower Point: "Defendamos la verdad".pptx
Power Point: "Defendamos la verdad".pptx
 
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptxTIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
TIPOLOGÍA TEXTUAL- EXPOSICIÓN Y ARGUMENTACIÓN.pptx
 
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fisca
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fiscala unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fisca
la unidad de s sesion edussssssssssssssscacio fisca
 
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
Caja de herramientas de inteligencia artificial para la academia y la investi...
 
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
Clasificaciones, modalidades y tendencias de investigación educativa.
 
Historia y técnica del collage en el arte
Historia y técnica del collage en el arteHistoria y técnica del collage en el arte
Historia y técnica del collage en el arte
 
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOSTEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
TEMA 13 ESPAÑA EN DEMOCRACIA:DISTINTOS GOBIERNOS
 
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptx
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptxEXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptx
EXPANSIÓN ECONÓMICA DE OCCIDENTE LEÓN.pptx
 
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativo
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativoHeinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativo
Heinsohn Privacidad y Ciberseguridad para el sector educativo
 
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia GeneralRepaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
Repaso Pruebas CRECE PR 2024. Ciencia General
 
Identificación de componentes Hardware del PC
Identificación de componentes Hardware del PCIdentificación de componentes Hardware del PC
Identificación de componentes Hardware del PC
 
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdfPlanificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria   2024   Ccesa007.pdf
Planificacion Anual 2do Grado Educacion Primaria 2024 Ccesa007.pdf
 
La triple Naturaleza del Hombre estudio.
La triple Naturaleza del Hombre estudio.La triple Naturaleza del Hombre estudio.
La triple Naturaleza del Hombre estudio.
 
Registro Auxiliar - Primaria 2024 (1).pptx
Registro Auxiliar - Primaria  2024 (1).pptxRegistro Auxiliar - Primaria  2024 (1).pptx
Registro Auxiliar - Primaria 2024 (1).pptx
 
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDAD
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDADCALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDAD
CALENDARIZACION DE MAYO / RESPONSABILIDAD
 
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos BásicosInformatica Generalidades - Conceptos Básicos
Informatica Generalidades - Conceptos Básicos
 

Forti febrer 2018

  • 1. El Fortí. Vinaròs Intercultural EL FORTÍ INTERCULTURAL Serie Premium, nº XXVII, febrero 2018. Año III
  • 2. El Fortí. Vinaròs Intercultural Sumario 1 ACTUALIDAD . Los carnavales . Datos para reflexionar 2 EDUCACIÓN . La mediación escolar 3 CULTURA . Tertulia literaria 4 ARTE . Iglesia de san Salvador de los Reyes (2) 5 HISTÓRIA . Els noms dels carrers 6 ASTRONOMÍA . Efemèrides Astronòmiques 6 DIA INTERNACIONAL CONTRA LA MUTILACIÓN GENITAL FEMENNA 20 DÍA DE LA JUSTICIA SOCIAL
  • 3. El Fortí. Vinaròs Intercultural CARNAVALES: ORIGEN Y EVOLUCIÓN Marian Fonellosa LOS ORÍGENES Los verdaderos orígenes del Carnaval todavía son una incógnita. No hay cómo comprobar científicamente dónde y cuándo nacieron. Los estudios estiman que los primeros cultos que más tarde se denominarían Carnaval fueron realizados años antes de Cristo, entorno a la agricultura, cuando los campesinos se reunían en verano con los rostros enmascarados y los cuerpos totalmente pintados, alrededor de una hoguera, para celebrar la fertilidad y productividad del suelo y alejar los malos espíritus de la cosecha. La primera concentración carnavalesca se localiza en Egipto. La fiesta no era nada más que danza y cánticos, los participantes usaban máscaras y disfraces como símbolo de la inexistencia de clases sociales. GRECIA Y ROMA Después, la tradición llegó a Grecia. Allá por el siglo VI a C. existía la costumbre de pasear un barco con ruedas donde la gente bailaba todo tipo de danza. En Roma el carro era dedicado a la diosa egipcia Isis, propagando el culto a los celtas y germanos. Posteriormente, el Carnaval llega a Venecia y, de ahí, a todo el mundo. Los orígenes de esta fiesta se remontan al pueblo sumerio hace cinco milenios. Tuvieron continuidad mediante las festividades romanas en honor al dios Saturno (las saturnales) y al dios Pan (las lupercales) y fueron afianzadas a lo largo del tiempo por el cristianismo. EDAD MEDIA Sin la idea de la Cuaresma no existiría en la forma en que ha existido desde fechas oscuras de la Edad Media Europea. Se lo relaciona también con los ritmos del tiempo, con la percepción cualitativa del tiempo. El cristianismo establece «un orden pasional del tiempo», en el que los momentos de alegría y tristeza se alternan cronológicamente, según sea tiempo de prohibiciones o tolerancias. El Carnaval es una consecuencia de la concepción simple del tiempo que adopta el cristianismo. Una concepción ajustada a los ciclos vitales y de las cosechas. Su principal significación es que autoriza la satisfacción de todos los apetitos que la moral cristiana, por medio de la Cuaresma, refrena acto seguido. Pero al dejarlos expansionarse durante un periodo más o menos largo, la moral cristiana reconoce también los derechos de la carne, la carnalidad. El Carnaval encuentra así, además de su significación social y psicológica, su función equilibradora en todos los aspectos. Los días previos a la cuaresma, período en el cual se dejaba de comer carne y se abrazaba la abstinencia y la oración,
  • 4. El Fortí. Vinaròs Intercultural se realizaba esta gran celebración en la que prácticamente todo estaba permitido, de ahí el hecho de disfrazarse para preservar el anonimato. EN VENECIA En la ciudad de los canales comenzó siendo una celebración en la que las clases sociales tenían el mismo nivel tras las máscaras durante unos días, hasta convertirse en lo que es ahora: una de las mayores fiestas en Europa. Y en América , el más famoso de Rio de Janeiro. EL CARNAVAL EN ESPAÑA es una antigua celebración festiva documentada desde la Edad Media y con una rica personalidad propia a partir del Renacimiento que ha quedado recogida en la literatura española y otras artes localizadas en los diferentes pueblos que componen el Estado Español. Como en el resto de los carnavales mundiales supone una suma de diferentes fiestas paganas asociadas a las celebraciones cristianas. La festividad pagana concluye con el Mardi Gras y, al día siguiente, miércoles de ceniza, comienza la Cuaresma, el período de 40 días que precede a la Pascua. En esas casi siete semanas, en la época medieval, tanto aquí como en el resto de Europa, el ayuno era riguroso, ya que la Iglesia instaba a consumir únicamente legumbres y pescados, y así surgió la palabra carnaval, del genovés carnevalare, que significaba quitar la carne. Las celebraciones más destacadas en España son: En Bielsa (Huesca), unos de los más antiguos, Tenerife, Cádiz. EL CARNAVAL EN VINARÒS No hay datos exactos de los comienzos de la fiesta en la ciudad. El documento más antiguo que se conserva en el
  • 5. El Fortí. Vinaròs Intercultural Archivo municipal corresponde a la realización de un baile de máscaras que se celebró en el año 1871, en el cual se recaudaron cincuenta reales que el Sr. Nicolás Bas Rodríguez hizo entrega al alcalde presidente del Ayuntamiento, el Sr. Demetrio Ayguals de Izco, para la beneficencia. Posteriormente y en tiempos de la segunda república española, ya hay indicios de la celebración espontánea del Carnaval, pasando a partir de 1939 a ser una fiesta prohibida, aunque algunos vecinos se disfrazaban, contando con un poco de manga ancha por parte de las autoridades del momento, lo cual hizo que esa iniciativa continuara. Con la llegada de la democracia, la fiesta del Carnaval empezó a resurgir con mayor fuerza, siendo para el año 1983 cuando las primeras comparsas y libres empiezan a desfilar por las calles de Vinaròs hasta llegar a la actualidad, donde 33 son las comparsas que desfilan acompañadas de un nutrido grupo de libres. En la actualidad los diversos actos que se celebran con motivo de los carnavales se extiende alrededor de 10 a 11 días. Son muchos los actos multitudinarios, como la imposición de corbatines a los estandartes de las comparsas, la proclamación de las reinas, dos grandes desfiles que se celebran en el último fin de semana, diferentes actos de tipo deportivo, cultural, gastronómico, etc. Todo ello llenará un amplio programa de fiestas, elaborando y organizado por la Comisión Organizadora del Carnaval (C.O.C) y contando con el patrocinio y colaboración del Magnífico Ayuntamiento de Vinaròs.
  • 6. El Fortí. Vinaròs Intercultural DATOS PARA LA REFLEXIÓN Datos del Padrón publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Castellón en 2017 tenía 79.454 ciudadanos de origen extranjero, un 30% menos que 1 Banco de datos municipal. Generalitat Valenciana. Portal de información ARGOS www.argos.gva.es. Se pueden consultar y comparar datos de la comarca, provincia y comunidad. durante el 2010, cuando llegaron a ser 113.021. En siete año la provincia ha perdido casi un tercio de su población extranjera y en estos momentos se sitúa a niveles similares a los de 2005. VINARÒS 1 POBLACIÓN Municipio Padrón - 2016 (personas) 28.290 Variación Padrón - 2015/2016 (%) 0,35 Densidad de población - 2016 (Hab./Km2) 296,35 Residentes en el Extranjero - 2017 (personas) 781 Menores de 16 años (%) 16,75 De 16 a 29 años (%) 13,93 De 30 a 64 años (%) 51,49 Mayores de 64 años (%) 17,83 Índice de dependencia (%) 52,85 Nacidos en la C. Valenciana (personas) 15.058 Extranjeros (personas) 5.024 Nacidos en la CV (%) 53,23 Extranjeros (%) 17,76 Residentes en viviendas principales (personas) 28.160 ESTUDIOS Municipio Estudios primarios (Grado 1) (%) 15,60 Estudios medios (Grado 2) (%) 59,52 Estudios superiores (Grado 3) (%) 14,85 Analfabetos y sin estudios (%) 10,04 ALGUNOS DATOS ECONÓMICOS Municipio Presupuesto medio por habitante - 2017 (euros/habitante) 859,05 Gasto medio por habitante (Liquidación Presupuesto) (euros/habitante) 835,87 Deuda Viva del municipio - 2016 (euros/habitante) 209,85 Líneas telefónicas - 2012 (nº líneas telefónicas x 100 hab) 47,45 Vehículos turismos - 2016 (nº vehículos turismos x 100 hab) 48,09 Entidades financieras - 2013 (nº entidades financieras x 1000 hab) 0,70 Valor catastral medio - 2016 (euros) 39.964,17 El Instituto Valenciano de Estadística acaba de hacer público un estudio en el que concluye que donde hay más extranjeros es en el Baix Maestrat (19,4%), seguido de la Plana Alta y la Plana Baixa. La lista la cierra el Alto Mijares, donde solo el 6,6% de su población nació en otro país.
  • 7. El Fortí. Vinaròs Intercultural TRABAJO / PARO 30/11/2017 Municipio Paro registrado - (personas) 2.214 Paro registrado en menores de 25 años - (%) 8,49 Paro registrado en Mujeres - (%) 58,76 Tasa - (%) 11,96 Contratación registrada - (Contratos) 611 POR SECTORES -% Paro registrado en Agricultura 6,01 Paro registrado en Industria 8,58 Paro registrado en Construcción 7,23 Paro registrado en Servicios 75,34 Contratación registrada en Agricultura 28,97 Contratación registrada en Industria 4,58 Contratación registrada en Construcción 3,60 Contratación registrada en Servicios 62,85 Total de afiliados - (personas) 8.116 Tasa de afiliación 43,85 Régimen General 68,03 Régimen General. Sistema Especial Hogar 1,60 Régimen General. Sistema Especial Agrario 4,04 Régimen Especial. Trabajadores Autónomos 25,37 Régimen Especial. Mar 0,96
  • 8. El Fortí. Vinaròs Intercultural LA MEDIACIÓ ESCOLAR: objectius i característiques del mediador(1) Gemma Porcar La violència als nostres centres i comunitats ha arribat a uns nivells molt preocupants. La responsabilitat personal i del ben comú s'havist relegats per la persecució dels drets individuals, elsatacsfísics i els recursos legals punitius. En aquest context apareix la mediació i l'arbitratge com a mètodes de resolució de conflictes. Als nostres centres escolars han proliferat els programes de resolució de conflictes, i més concretament, la MEDIACIÓ ENTRE IGUALS, que el que busca és la resolució de conflictes o solució dels problemes a través de la cooperació i la col·laboració que té com a base la responsabilitat personal per les nostres accions i el reconeixement de la importància de la comunitat. És important acceptar les diferències que ens porten a millorar el clima de les escoles. Cal fomentar una perspectiva creativa del conflicte, on en si mateixos no són un problema, sinó el principi d'uncanvi, el motor del canvi. Cal veure els conflictes com alguna cosa positiva, és una oportunitat d'aprendre i millorar. EL PROGRAMA DERESOLUCIÓ DE CONFLICTES A TRAVÉS DE LA MEDIACIÓ ENTRE IGUALS? La mediació és un procés informal i estructurat en fases flexibles. És voluntari, confidencial i cooperatiu. La mediació ajuda i ensenya a resoldre conflictes, a cercar sortides satisfactòries a través de la reflexió i la posada en comú. Però no tots els conflictes són susceptibles de intervenir-se. Són mediables si les parts ho desitgen, si les relacions són importants, si no hi ha desequilibris de capacitat comunicativa, les parts tenen espais compartits. EN QUÈCONSISTEIX? Consisteix que les dues parts d'unconflicte trobin una solució amb l'ajuda d'una o diverses persones alienes al mateix, mediadors que creen un clima de col·laboració bàsic per a l'acostament de postures oposades. Segons Carmen Boqué, “la mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes en el qual les persones enfrontades es reuneixen en presència del mediador o mediadora i, per mitjà del diàleg, busquen sortides al problema conjuntament.”
  • 9. El Fortí. Vinaròs Intercultural OBJECTIUS: - Desenvolupar una comunitat en la qual els alumnes desitgen i siguen capaços d'una comunicació oberta. - Mostrar alternatives no violentes per enfrontar-se als conflictes. - Establir un ambient positiu dins del centre escolar en la mesura del possible. - Ajudar a les parts del conflicte a desenvolupar una solució justa i realista, que siga acceptable per a amb dues parts. QUÈ COMPORTA SER MEDIADOR O MEDIADORA? 1. Descartar la violència com a instrument per solucionar els problemes. 2. Acceptar els conflictes com a part natural de la vida i entendre que no són ni positius, ni negatius. 3. Totes les persones som diferents i valuoses, la nostra diversitat de sentiments, pensaments i cultures és font d'enriquiment per a la humanitat. 4. Les sancions no són la millor solució: és preferible mostrar-se responsable davant les pròpies accions i reparar voluntàriament les possibles conseqüències negatives. 5. No quedar-se indiferents quan un company o companya té algun problema i ho passa malament. 6. Creure que en un conflicte tothom pot sortir guanyant. 7. Aprendre estratègies de gestió positiva de conflictes i ens posem al servei de qualsevol persona del centre que ens necessite. El mediador escolar és un tipus de persona que veu el conflicte com alguna cosa natural, són aquelles persones que veuen en el conflicte una oportunitat per alfoment del diàleg, de la pau i de la cultura de la no violència. CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA MEDIADORA: 1. Estableix les normes. És l'encarregat d'establir les normes per al bon funcionament d'una mediació. Tres normes són les essencials: parlar i escoltar per torns, parlar sense interrompre, cooperar per canviar la situació. 2. No jutja, no han d'exercir de jutge i part en un conflicte, sinó que són una peçamés per a la resolució del mateix. 3. Escolta activament, és a dir, escoltar i ser capaç de comprendre a les persones afectades per un conflicte, sense emetre mai judicis de valor. 4. Respecta la confidencialitat, que és un aspecte bàsic per a la generació de confiança. 5. Transforma el conflicte, crea opcions que ajuden a resoldre el conflicte.
  • 10. El Fortí. Vinaròs Intercultural 6. No sanciona. 7. No dóna solucions. Aquesta no és la seva funció en una mediació. El conflicte ha de ser resolt per les persones afectades. En aquest sentit, el mediador té com a objecte escoltar, aclarir, crear opcions, però no ha de donar la solució o solucions a cap conflicte. 8. Estar disponible. Mai se sap en quin moment de la jornada escolar tindrà lloc un conflicte. No cal deixar passar el temps, perquè els conflictes canvien fàcilment de perspectiva. Un conflicte que es perllonga en el temps és un conflicte que corre el perill d'enquistar- se i dificultar així la seva possible resolució. 9. Saber parafrasejar. És molt important fer vore a les persones que assisteixen a una mediació escolar que en ocasions hi ha diferències entre el que es diu, la qual cosa es voldir i el que els altres han entès. El valor de la paraulaés alguna cosa essencial perquè d'ella depèn la resolució de qualsevol conflicte. 10. Saber pactar. El correcte compliment dels pactes així com el seu seguiment són aspectes que s'hand'asumir. “Els conflictes existeixen sempre, no tracteu d'evitar-los sinó d'entendre'ls” Lin Yutang http://www.juntadeandalucia.es/empl eo/anexos/ccarl/7_5_0.pdfhttp://www. terras.edu.ar/biblioteca/16/16TUT_Iun gman_Unidad_3.pdf http://justificaturespuesta.com/10- cualidades-que-debe-tener-un- mediador-escolar/
  • 11. El Fortí. Vinaròs Intercultural T E R T Ú L I A L I T E R ÁR I A ÀGORA Club de lectura DEL COLOR DE LA LECHE es la tercera novela de la dramaturga inglesa Nell Leyshon. Cuenta la historia de una granjera analfabeta , albina y coja de quince años , que aprende a leer y escribir usando la Biblia. El libro intriga desde la primera frase “este es mi libro y estoy escribiéndolo con mi propia mano” y te lleva a habitar la piel de la protagonista y a presenciar todo lo que va escribiendo como si estuviéramos sentados en un asiento de platea; contada en primera persona con un lenguaje aparentemente sencillo e intencionadamente economicista que evoluciona a la par que el relato, mantiene un estilo de gran intensidad dramática que te permite recrear fácilmente los escenarios y dota de una profunda veracidad a los personajes fuera de todo adorno innecesario. Salpicado de manera puntual de notas de la contemplación incluso poética que posee Mary de la naturaleza, por un rasgo inocente y alegre de su carácter. La escritora es fiel a su compromiso de convertir a los desamparados en testigos de su propia historia y ofrece a Mary la única oportunidad que tendrá de ser escuchada: contándolo de una manera posible, directa, original y creíble. Una novela que impacta el corazón que te deja inmersa en ella al terminarla y que se extiende más allá de la contraportada . Marta Pérez L'EDIFICI IAQUBIAN. Edicions de 1984, 2007. Butxaca 2014. L'edifici Iaqubianés la novel•la més coneguda de Alaa Al Aswuni. Es va publicar per primera vegada al 2002 i com la majoria del seus treballs literaris ha sigut traduïda a moltes llengües. La novel•la fa referència a l’Egipte modern, des del govern del rei Farouk, al de Hosni Mubarak, passant per la revolució de Nasser i el mandat de Anwuar el – Sadat. És un llibre tendre i dramàtic alhora. L'autor va donant a conèixer els diferents personatges que viuen a l'edifici, configurant així un mosaic representatiu de les diferents classes socials que viuen a la ciutat de El Caire. A través de les relacions d'aquests personatges entre sí i les que tenen amb la resta de la societat, es van abordant diferents temes com la bellesa o la maldat, però també altres considerats tabú coml'homosexualitat, la hipocresia religiosa, la corrupció , el fonamentalisme, l'abús de poder, l'esclavitud sexual de la dona, etc. ALAA AL ASWANI. Escriptor egipci nascut el 1957. Tot i ser odontòleg de professió ha publicat varies novel•les, les més conegudes L’edificiIacubian ,2002 i Chicago, 2007. També és l’autor de contes curts i setmanalment col•laboraamb diversos diaris egipcis. Tan mateix es publiquen articles seus en periòdics coneguts internacionalment com ara The New York Times, Le Monde, El País, o The Guardian. Al món àrabés molt conegut pel seu compromís amb la causa Palestina. És membre del moviment Kefaya, opositor al règim de Hosni Mubarak i va participar activament en la revolució de 2011 que el va derrocar. José Miguel Vicent Blasco
  • 12. El Fortí. Vinaròs Intercultural ARTE MEDIEVAL EN ZAMORA IGLESIA DE SAN SALVADOR DE LOS CABALLEROS, TORO. (2) Maxi Sandín Ferrero 3.- VISITA DEL INTERIOR Nada más entrar, sorprenden sus impresionantes arquerías, dobladas en los ábsides y simples y algo apuntadas en el presbiterio y el muro norte. El templo tiene planta basilical de tres naves, con los correspondientes ábsides precedidos de unos largos tramos rectos. En el interior de los ábsides, el gran derrame de las ventanas abocinadas forzó a organizar sus alzados en dos órdenes de arquerías separadas por un friso de esquinillas. En el caso del ábside central, en la parte inferior podemos observar cinco arcos ciegos doblados. En la parte de arriba, la anchura de los tres vanos motivó una reducción de los dos arcos ciegos situados a los lados. Las pinturas de la bóveda son barrocas. En ellas aparecen el Padre Eterno y los símbolos de los evangelistas y se realizaron al temple tras unas reformas llevadas a cabo en el siglo XVII. Las cubiertas son de bóveda de horno para los semicírculos y de cañón apuntado para los tramos rectos. De la misma manera que el central, el interior de los ábsides laterales están organizados en dos órdenes de arquerías separadas por un friso de esquinillas. El primer piso consta de cuatro arquillos ciegos doblados y otros tantos sencillos en el piso superior, dos a cada lado de la ventana central. Las cubiertas son de bóveda de cuarto de esfera para los ábsides y de cañón apuntado para los tramos rectos presbiteriales.
  • 13. El Fortí. Vinaròs Intercultural Las naves son cortas y tienen tres tramos desiguales. Como ya dijimos en el número anterior, la torre ocupa dos de los tres tramos de la nave septentrional. La central y la sur fueron unidas por medio de un gran arco formero de medio punto, realizado por Francisco Lázaro de Vega entre 1676 y 1684, que permite disponer de un amplio espacio interior. En el siglo XIV se conocía este templo como "San Salvador el Pintado" porque todos sus muros interiores estaban pintados en estilo mudéjar con temas de la época como lazos, losanges, ladrillos pintados, etc. que aportaron luminosidad y color al templo. En el siglo XVI se modificaron gran parte de las pinturas con las nuevas tendencias renacentistas. Sobre un lucillo de la nave central, enmarcada por una arquería ciega que juega con alternancias rojas y blancas, mezclada con pinturas renacentistas, aún se conserva parte de las pinturas de estilo mudéjar. Esta pintura recuerda el entramado de los paños de sebka, decoración muy utilizada en la arquitectura musulmana. Va coronada por unos leones rampantes en torno a un posible árbol de la vida, ya de época renacentista. En la capilla de la Epístola encontramos más pinturas con representación de un Pantócrator dentro de una mandorla y los Tetramorfos, la representación de los cuatro evangelistas. Diseminados por lo muros del templo quedan restos de decoraciones geométricas y heráldicas.
  • 14. El Fortí. Vinaròs Intercultural ELS NOMS DELS CARRERS Personatges vinarossencs MESTRA FRANCISCA FERRER Marian Fonellosa (Vinaròs 1 de febrer de 1861- 20 de juny de 1938) Després d’aprovar les oposicions de magisteri el seu primer destí va ser a Peníscola. La seua tasca docent a Vinaròs comença cap al 1910 i es perllonga fins la jubilació el 1931. Dirigia l’Escola de Xiquetes que estava emplaçada a la Pl. Jovellar, on actualment es troben les dependències de la Policia Local. Al llarg de la seua activitat com a ensenyant va emprendre l’organització de la Festa Escolar de l’arbre i la Setmana Pedagògica. Al 1921 participa en el Comitè de Mestres Oficials i proposa apadrinar als soldats de la guerra d’Àfrica. Un dels testimonis més rellevants del seu llarg magisteri docent, exercit majoritàriament a Vinaròs, va ser el anomenat Método Rápido de Lectura; llibret de 64 pàgs. elaborat l’any 1914 i publicat a Barcelona per l’editorial La Hormiga de Oro, que es va difondre també a nivell provincial i estatal. Anava adreçat tant al públic infantil com a l’adult illetrat i sobretot pretenia combatre l’alt índex d’analfabetisme existent de les dones respecte als dels homes. A més a més cal destacar la seua tasca social i humanitària en la Creu Roja local. A partir de 1924 presidirà amb el mestre José Sánchiz l’agrupació mixta de la Creu Roja de Vinaròs. El 1921 la seua escola emprendrà una sèrie de projectes per resoldre la situació dels ancians de Vinaròs: assistència, concessió de pensions vitalícies a dos ancians. S’ha de ressaltar la seua defensa dels drets de la dona. Clamava per l’abolició de la discriminació professional dins del cos de mestres d’ensenyament primari. Advocà constantment contra les desigualtats imperants entre els homes i les dones mestres. Es va convertir en una de les portaveus en defensa de la igualtat en l’àmbit docent.
  • 15. El Fortí. Vinaròs Intercultural Mereix especial atenció: - la campanya iniciada per Francisca Ferrer com a membre del Comitè organitzador de la primera Assemblea del Feminisme magistral que va rebre el suport dels mestre i historiador vinarossenc J.M. Borràs Jarque, com també dels mestre i gramàtic Carles Salvador. L’objectiu era aconseguir la representació paritària dels dos sexes en totes les juntes de l’organització del magisteri des de les provincials fins a les estatals. -També va planificar un Congrés Nacional a Vinaròs. Els seus objectius paritaris van rebre a setembre de 1921 el total suport de 43 províncies espanyoles. La Corporació Municipal li dedica un carrer el 22 de març de 2012, situat perpendicular al carrer de Galícia i paral·lel a l'avinguda de Madrid. ----------- FONTS: Haüptle-Barceló, M. Dª Francisca Ferrer. Maestra vinarocense. Ajuntament de Vinaròs: Nomenclàtor Viari
  • 16. El Fortí. Vinaròs Intercultural EFEMÈRIDES ASTRONÒMIQUES FEBRER-2018
  • 17. El Fortí. Vinaròs Intercultural ELS PLANETES Mercuri passa per la seva conjunció superior el 17 de febrer, per la qual cosa únicament és visible en acabar el mes, encara que amb dificultat a causa de l'escassa altura sobre l'horitzó Oest i la claredat crepuscular. Venus s'observa durant el crepuscle vespertí. Al començament de febrer només és visible per un breu espai de temps després de la posta del Sol, molt proper a l'horitzó Oest-Sud-oest, però va guanyant alçada a mesura que avança el mes. Posseeix la magnitud -3,9 i es troba en Aquari. Mart surt per l'Est-Sud-est tres hores abans de l'inici de l'alba, estant visible fins a la matinada. La seva brillantor s'incrementa lleugerament des de la magnitud 1,2 fins a la 0,8 al llarg del mes. Es desplaça per les constel•lacions de Escorpí i Ofiuco. Entre els dies 9 i 15 Mart passa 5º al nord de la també rogenca Antares, tots dos astres amb idèntic brillantor en aquesta ocasió. ECLIPSIS El 15 de febrer es produeix un eclipsi solar parcial, però la penombra de la Lluna únicament arriba a tocar l'extrem sud del nostre planeta, resultant que l'eclipsi és només visible des del sud de Sud-Amèrica i la major part de l'Antàrtida. Júpiter s'observa de matinada, brillant amb magnitud -2,1 en Lliura. Saturn és visible a la part final de la nit; surt per l'Est-Sud-est molt avançada la matinada. Situat a Sagitari, mostra la magnitud 0,6. Urà és difícil de distingir a simple vista (magnitud 5,9) i en canvi és perfectament observable amb uns senzills prismàtics. El 20 de febrer, a l'inici de la nit, Urà es localitza 6,2º a la dreta de la Lluna. Mirant al Sud Sud-est entre els dies 7 i 11 de febrer pel matí, poc després de l’inici de l’alba.