1. TÍTULOS PUBLICADOS 1.- AGUA Y HUMO. Siete dibujos de Pelayo Ortega,
Poemas de HB. 2.- TWO HUNDRED DOVES, Hilario Barrero. II.- MES SEMBLA-
BLES, MES FRÈRES, Francisco Álvarez Velasco. 3.- MIRADOR, Marcos Mataca-
na Martín. 4.- DONDE ESTÁ EL FUEGO 1. 5.- DE PROSPECT PARK A ZOCODOVER,
Hilario Barrero. 6.- LA VIDA EN UN INSTANTE, Herme G. Donis. Prólogo de
José Luis Morante. 7.- ARRAS (Separata -a-), HB. 8.- VIEJO MANUAL DE UN
TUAREG, Gonzalo Almenara. Prólogo de Juan Ignacio de Mesa. 9.- CUENTOS
DIMINUTOS, José Luis Morante. 10.- DONDE ESTÁ EL FUEGO 2. 11.- DONDE
ESTÁ EL FUEGO 3. 12.- DE LAS RAMBLAS A BROOKLYN, HB. 13.- DONDE ESTÁ
EL FUEGO 4. 14.- CARRUSEL NAPOLITANO, José Muñoz Millanes. 15.- DONDE
ESTÁ EL FUEGO 5. 16.- SILVA DE VARIA ERECCIÓN, Marcos Matacana Martín.
17.- EN EL ABISMO DEL OLVIDO, Antonio Cruz Romero. 18.- DONDE ESTÁ EL
FUEGO 6. 19.- TIEMPO COMPARTIDO, Ángel Ballesteros. 20.- DONDE ESTÁ EL
FUEGO 7. 21.- HOMENAJE A ELÍAS L. RIVERS, José Muñoz Millanes. 22.- ÁMS-
TERDAM ES UNA CIUDAD MALDITA, Antonio Cruz Romero. 23.- DONDE ESTÁ
EL FUEGO 8. 24.- NI LO UNO NI LO OTRO. 25.- DONDE ESTÁ EL FUEGO 9.
26.- MUDANZA Y VUELO (A dos voces). Alfredo J. Ramos y Antonio del Camino.
27.- ADMIRACIONS, Marta Pessarrodona.
En preparación: DOS POETAS TRIESTINOS: GIOTTI Y SABA, José Muñoz Milla-
nes. NOTICIA DEL DIARIO DE JOSÉ MARÍA SOUVIRÓN, Javier La Beira.
ADMIRACIONS
(Tríptico)
MARTA PESSARRODONA
Traducción y presentación:
Alejandro Varderi
CUADERNOS DE HUMO. VEINTISIETE
2. Marta Pessarrodona
Poeta, narradora, ensayista y traductora. Entre su extensa obra se encuen-
tran los poemarios: Berlin Suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin
(1989), L’amor a Barcelona (1989), Poemes 1969-2007 (2010), Variacions
profanes (2019) y A favor nostre (antología poética) (2019). Sus ensayos
incluyen: Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), França 1939. La cultura
catalana exiliada (2010; 2012), L’exili violeta: escriptores i artistes catala-
nes exiliades el 1939 (2010), Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (2013)
y Jacint Verdaguer. Una biografia (2016). Ha sido galardonada con la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d’Honor de la
Ciutat de Terrassa (2013), el Premi Nacional de Literatura (2011) y el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes (2019). Actualmente vive en Mira-Sol (San
Cugat del Vallès); una de las bibliotecas de esta localidad lleva su nombre.
De Admiracions
se ha hecho una edición de 200 ejemplares
numerados y firmados por la autora.
Nueve de noviembre 2019.
Ejemplar número ______
3. ADMIRACIONS
Tríptico
MARTA PESSARRODONA
Traducción y presentación:
Alejandro Varderi
Con el patrocinio de
The City University of New York
CUADERNOS DE HUMO. VEINTISIETE
Editorial Cuadernos de Humo
Brooklyn, MMXIX
5. 44
Christmas 2017
Admiring so many preceding Catalan poets.
A bell by no means barefooted
is now hunting our fate.
Each of us returns to the soul
as if to an ancient homeland.
Caution has been shattered
and there is no room for cowardice.
In the interim, we long for the day-to-day,
the memories, the meals, the joy.
I myself have bartered
the ancient Egara for a modest San Cebrián.
The sea I saw for pines
and forests I don’t know if bountiful.
I want to repeat over and over again:
we have already eaten and drunk
6. 43
y gracias a Dios
que lo hemos tenido.
Un pensamiento, un sollozo, empero,
por las víctimas de causas justas.
Osamos si bien no sé
si podemos, quizás:
Hispánica ya no es la marca
aunque las reales piernas
sean más rollizas
y los trenes de huida más rápidos.
Nos congregamos, como cada año,
con una lágrima nada furtiva.
7. 42
Navidad 2017
Admirando a tantos poetas catalanes precedentes.
Una campana nada descalza
acecha ahora nuestra suerte.
Cada uno de nosotros vuelve
al alma como a una patria antigua.
La prudencia se ha quebrado
y ya no hay lugar para la cobardía.
Entretanto anhelamos el día a día,
los recuerdos, las comidas, la alegría.
Yo, a la antigua Egara la he trocado
por un modesto San Cebrián.
El mar que vislumbraba por pinos
y bosques no sé si espesos.
Quiero repetir una y otra vez:
ya hemos comido, ya hemos bebido
7
Poemes per a temps tèrbols
I’m lying here awake
Photographs flash through my head
If only I could get some rest
I toss and turn instead.
Barbra Streisand
El començament de la cançó “What’s On
My Mind” de Barbra Streisand—una de les
passions de Marta Pessarrodona—al seu
disc Walls, que l’autora ha estat escoltant
sovint durant aquests temps tan ombrívols
per a les llibertats i iniciatives democràti-
ques, condensa la seva intranquil•litat i pre-
ocupacions actuals pel que fa al futur del
País Català. De fet, els poemes inclosos en el
tríptic Admiracions responen a “what’s on her mind” pel que fa
al procés d’autodeterminació i expressen la seva solidaritat vers
els inculpats arrel del referèndum independentista de l’1
d’octubre del 2017.
Les al•lusions a W.B. Yeats, Goya i Rubens que puntegen
el primer poema de títol “Una bellesa terrible ha nascut”, emmi-
rallen la intolerància i la violència irracional que ens han llegat
la història i els mites des de les lluites de Yeats en pro de l’estat
lliure d’Irlanda fins a les representacions pictòriques de Saturn
8. 8
devorant els seus fills. Referències, doncs, gens optimistes, per-
què no hi pot haver confiança on sols hi ha sospita i ressentiment
esperonats per la intransigència i els fanatismes creats per des-
truir la convivència i harmonia entre els pobles.
D’altres referències a versos de J.V. Foix i Josep Carner
i a l’Ulisses de James Joyce hi reforcen el compromís de Pes-
sarrodona amb la defensa de les seves dues identitats: l’heretada
i l’adoptada. Perquè les cultures catalana i anglosaxona acaben
sent en ella complementàries i indissolubles, desdient els odis en-
tre germans i advocant per una pluralitat i una apertura de mires
difícils de trobar avui en dia, no sols pel que fa a la conjuntura
catalana, ans al destí de nacions tradicionalment liberals, ame-
naçades, però, per governs autocràtics, que busquen dividir i ene-
mistar, per tal de produir una ruptura interna, per tal d’imposar
les seves agendes tèrboles.
De fet, tant a l’Amèrica Llatina com als Estats Units i
a Europa els moviments ultradretans i d’esquerra extrema se-
gueixen anant amunt, emparats per caps d’Estat triats gràcies al
descontentament de les bases, manipulades mediàticament amb
notícies falses, fonamentalment des de Cuba, Rússia i Xina com
si fossin autocràcies de llarga i lúgubre existència, on els drets
humans no existeixen. La crisi catalana en certa manera pale-
sa aquesta tendència i materialitza la impossibilitat d’assolir un
acord quan és, justament, la negociació i el diàleg la millor ma-
nera de resoldre-la.
La conscienciació política, però, de Marta Pessarrodona
no és nova tal com ho va inscriure a “Rèquiem Berlinès”, inclòs
al seu Berlin Suite (1985): “T’havien enganyat miserablement:/
41
i gràcies a Déu
que n’ hi ha hagut.
Un pensament, un plor, però,
per les víctimes de causes justes.
Gosem encara que no sé
si podem, potser:
Hispànica ja no és la marca
encara que les cames reials
siguin més gruixudes
i els trens de fugida més ràpids.
Ens apleguem, com cada any,
amb una llàgrima no gens furtiva.
9. 40
Nadal 2017
Admirant tants poetes catalans precedents.
Una campana no gens descalça
ara sotja la nostra sort.
Cadascú de nosaltres torna
a l‘ànima com a una pàtria antiga.
La prudència s’ha esquerdat
i ja no hi ha lloc per la covardia.
Mentre, cobegem el cada dia,
els records, les menges, l’alegria.
Jo, la vella Ègara l’he baratada
per un modest Sant Cebrià.
El mar que veia per pins
i boscos no sé si espessos.
Vull repetir una i altra vegada:
Ja hem menjat, ja hem begut
9
la guerra no ha acabat,/ tot just ha començat ara./ No tinguis
gens de por/ si trobes els turcs lletjos:/ lluny de casa sempre
perds/ temors de racismes diversos,/ mentre veus la raó que te-
nies/ quan, fa molts anys,/ protestaves ja en forma de versos”.
Militància de llarga trajectòria, doncs, a favor i des del mot precís,
clar i a punt, perquè la denúncia de les injustícies no permet ni
eufemismes ni ambigüitats.
Tot plegat troba la seva expressió més encertada al se-
gon poema, “Samizdat”, que era la manera de distribuir la lite-
ratura clandestina durant la Guerra Freda. Un poema dedicat a la
memòria de Montserrat Roig, novel•lista i periodista associada als
moviments en pro dels drets humans i molt bona amiga de Pes-
sarrodona, qui també va patir les escomeses de la censura durant
el franquisme, forçada a actuar des de la clandestinitat per tal que
l’escoltessin.
Encrearunparal•lelismeentrel’intel•lectuald’aleshores
i el d’ara mateix, l’escriptora palesa com de poc ha avançat Espan-
ya pel que fa a la valoració del pensador i la importància de la
seva veu en l’esdevenir de la societat. De fet, el J’acusse d’Émile
Zola, que tanta força va tenir per fer bocins la veritat durant el
que en diem “l’affair Dreyfus” dos segles abans, cauria en oïdes
sordes avui en dia, perquè és la superficialitat i la ignorància allò
que és cabdal a l’hora de sospesar les injustícies.
Allò “criminal” d’una actitud d’aquesta faisó està ins-
crit al poema, no sense una certa ironia, una altra característi-
ca de Pessarrodona, recolzant-se sempre en l’erudició i en un
savoir faire on llueix una elegància que irradia des dels versos i
il•lumina l’opacitat d’aquells que controlen, graponegen i impo-
10. 10
sen mitjançant la coacció, el xantatge i la força. Com tan sàvia-
ment va apuntar Mahatma Gandhi “la força no ve de les capacitats
físiques, ans d’una voluntat infrangible”; per això la veu poètica
sempre es manté indomable i per damunt de les misèries i les
inequacions, no tan sols dels governants sinó també d’aquells
que “criden electrònicament” insultant i ensulsiant els ideals
col•lectius.
“Nadal 2017”, el poema que conclou el tríptic i, també,
un annus horribilis en la relació entre el Govern central i Catalun-
ya des de la fi de la dictadura franquista, abraça una reflexió al
voltant de l’ànima com a mirall on hauria de reflectir-se allò cab-
dal de la naturalesa humana, en el benentès que ja Gilles Deleuze
en un assaig a propòsit de Michel Foucault titulat “L’homme une
existence douteuse”, escrit durant els enfrontaments dels anys
seixanta entre la societat civil i l’Estat, dubtava de la possibilitat
d’organitzar formes d’existència en espais on irradiés una lliber-
tat plena, quan no es respectava la voluntat popular.
Aquí Marta Pessarrodona deixa apuntada aquesta mena
d’incertesa, mentre retorna a èpoques més felices per a la litera-
tura i la vida, encara que no pretengui capbussar-se en la nos-
tàlgia, ans buscant comparar-les amb les del present del poema,
on les derrotes que s’han patit no han d’ofegar la fe en un futur
millor. Perquè vivint un moment històric on “no hi ha lloc per a
la covardia”, cal que els fracassos s’entenguin com estratègies in-
herents al procés mitjançant el qual assolir la victòria definitiva.
Adherir-se a les “víctimes de causes justes” i aplegar-
se amb aquells que comparteixen idèntiques aspiracions en la fi
darrera de “Nadal 2017” i, podríem dir també, de l’escriptura en
11. 38
And they pay you homage
to pay homage to themselves.
Nothing releases the prisoner
by no means due to unjust causes.
Nothing pays the bill
of the new and energetic poor.
If it were not nearly criminal,
what boredom the new misery,
what déjà vu the bragging brats.
And you see, I must communicate
from the underground as, for sure,
you did countless times.
*Samizdat (Russian: samizdát, IPA: [ ]) was a
key form of dissident activity across the Soviet bloc in which
individuals reproduced censored and underground publications
by hand and passed the documents from reader to reader. This
grassroots practice to evade official Soviet censorship was fraught
with danger, as harsh punishments were meted out to people
caught possessing or copying censored materials. Wikipedia.
11
aquesta etapa de l’esdevenir de Marta Pessarrodona per a qui, com
la seva admirada intèrpret movaiorquesa, tampoc no hi haurà
treva mentre que les intimidacions, la repressió i el terrorisme
polític amenacin els destins de la terra que els va veure néixer.
A.V.
12. 12
Poemas para tiempos revueltos
I'm lying here awake
Photographs flash through my head
If only I could get some rest
I toss and turn instead.
Barbra Streisand
El comienzo de la canción “What’s On
My Mind”, de Barbra Streisand —una
de las pasiones de Marta Pessarrodo-
na— en su disco Walls, que la autora
ha estado escuchando frecuentemente
durante estos tiempos tan sombríos para
las libertades e iniciativas democráticas,
condensa su intranquilidad y preocupa-
ciones actuales en cuanto al futuro del
país catalán. De hecho, los poemas incluidos en el tríptico Ad-
miracions responden a “what’s on her mind”, en cuanto al
procés de autodeterminación y expresan su solidaridad con
los inculpados, a raíz del referéndum independentista del 1 de
octubre de 2017.
Las alusiones a W.B. Yeats, Goya y Rubens que puntean el
primero, titulado “Una bellesa terrible ha nascut”, espejean la in-
tolerancia y la violencia irracional que la historia y los mitos nos
37
Samizdat*
Remembering and longing for Montserrat Roig.
They say that art
is always eager
to turn heroes into enemies.
And how about politics?
Let me: you certainly knew it:
who yelled the most
wanted to choke you.
Never mind that your voice,
above all,
sought to be literary.
Right now the view is identical.
They bark electronically.
But pursue the same uproar.
They groan through Hertzian waves,
which you knew quite well.
Groundbreaker you were, they say.
13. 36
Y te homenajean
para homenajearse.
Nada libera al prisionero
de modo alguno por causas injustas.
Nada paga la factura
de los pobres, energéticos y nuevos.
Si no fuera medio criminal,
qué tedio la nueva miseria,
qué déjà vu los rebuznos del asno.
Y, mira, he de comunicarme
de modo clandestino como, de seguro,
tú lo hiciste un sinfín de veces.
*Samizdat(enrusosamizdatyenucranianosamvidav,
transliterado samvidav) fue la copia y distribución clandestina de
literatura prohibida por el régimen soviético y, por extensión,
también por los gobiernos comunistas de Europa Oriental (Blo-
que del Este) durante la denominada Guerra Fría. De esa manera,
muchas veces los disidentes lograban sortear la fuerte censura
política. Wikipedia.
13
han legado; desde las luchas de Yeats en pro del estado libre de Ir-
landa hasta las representaciones pictóricas de Saturno devorando
a sus hijos. Referencias entonces para nada optimistas, porque no
puede haber confianza donde solo hay sospecha y resentimiento,
azuzados por la intransigencia y los fanatismos puestos a destruir
la convivencia y armonía entre los pueblos.
Otras referencias a versos de J.V. Foix y Josep Carner
y al Ulysses de James Joyce refuerzan aquí el compromiso de
Pessarrodona en la defensa de sus dos identidades, la heredada y
la adoptada. Porque las culturas catalana y anglosajona resultan
ser en ella complementarias e indisolubles, desdiciendo los odios
entre hermanos y abogando por una pluralidad y una apertura de
miras, difíciles de encontrar hoy; no solo en lo que a la coyuntura
catalana respecta, sino en cuanto a los destinos de naciones tradi-
cionalmente liberales, pero amenazadas por gobiernos autocráti-
cos que buscan dividir y enemistar a fin de producir una ruptura
interna con la cual imponer sus turbias agendas.
De hecho, tanto en Latinoamérica como Estados Unidos
y Europa los movimientos ultraderechistas y de extrema izquier-
da siguen ascendiendo, amparados por jefes de Estado elegidos
gracias a las bases descontentas, manipuladas mediáticamente
con noticias falsas, fundamentalmente desde Cuba, Rusia y China
cual autocracias de larga y lúgubre existencia donde los derechos
humanos no existen. La crisis catalana, de cierto modo, mues-
tra dicha tendencia y materializa la imposibilidad de llegar a un
acuerdo siendo, justamente, la negociación y el diálogo el mejor
modo de resolverla.
14. 14
Pero la concientización política de Marta Pessarrodona
no es nueva, tal cual inscribió en “Réquiem Berlinés”, incluido
en su Berlín Suite (1985): “Te engañaron miserablemente:/ la
guerra no ha terminado,/ justo acaba de empezar./ No temas/ si
los turcos te parecen feos:/ lejos de tu patria siempre pierdes/
temores o racismos varios,/ al comprobar cuánta razón tenías/ al
ya protestar, hace muchos años,/ en forma de versos”. Militancia
de dilatada trayectoria, pues, a favor y desde la palabra precisa,
clara y al punto, porque la denuncia de las injusticias no permite
eufemismos ni ambigüedades.
Ello tiene su expresión más certera en el segundo
poema, “Samizdat”, que era el modo de distribuir la literatura
clandestina de la disidencia durante la Guerra Fría. Un poema
dedicado a la memoria de Montserrat Roig, autora y periodista
asociada con los movimientos a favor de los derechos humanos,
y entrañable amiga de Pessarrodona, quien también sufrió los
embates de la censura durante el franquismo, debiendo actuar
desde la clandestinidad para hacerse escuchar.
Al crear un paralelismo entre la situación del intelectual
entonces y ahora, la escritora demuestra lo poco que ha avanzado
España en cuanto a la valoración del pensador y la importancia de
su voz en el devenir de la sociedad. De hecho, el J’acusse de Émi-
le Zola, que tanta fuerza tuvo para desentrañar la verdad durante
el denominado “affair Dreyfus” dos siglos atrás, caería en oídos
sordos hoy, pues son la superficialidad e ignorancia lo que priva
a la hora de sopesar las injusticias.
Lo “criminal” de tal actitud queda inscrito en el poema,
no sin cierta ironía; otra característica del estilo de Pessarrodona,
35
Samizdat*
Recordando y añorando a Montserrat Roig.
Dicen que el arte
siempre está ávido
por hacer de los héroes enemigos.
¿Y la política?
Permíteme: tú ciertamente lo supiste:
quien más gritaba quería sofocarte.
No importaba que tu voz,
por encima de todo,
aspirara a ser literaria.
Ahora mismo, es idéntico el panorama.
Gritan electrónicamente.
Pero ansían el mismo escándalo.
Vociferan por ondas hertzianas,
que conociste muy bien:
adalid, dicen, que eras.
15. 34
I t’homenatgen
per homenatjar-se.
Res allibera cap empresonat
i no pas per causes injustes.
Res no paga la factura
dels pobres, nous i energètics.
Si no fos mig criminal,
quin tedi la misèria nova,
quin déjà vu els brams d’ase.
I, mira, m’he de comunicar
de forma clandestina com, segur,
tu ho vas fer mantes vegades.
*Samizdat(enrusosamizdatyenucranianosamvidav,
transliterado samvidav) fue la copia y distribución clandestina de
literatura prohibida por el régimen soviético y, por extensión,
también por los gobiernos comunistas de Europa Oriental (Blo-
que del Este) durante la denominada Guerra Fría. De esa manera,
muchas veces los disidentes lograban sortear la fuerte censura
política. Wikipedia.
15
apoyándose siempre en la erudición y un savoir faire donde brilla
una elegancia que irradia desde los versos e ilumina la opacidad
de quienes controlan, manejan e imponen mediante la coacción,
el chantaje y la fuerza. Pero, como muy sabiamente apuntó Ma-
hatma Gandhi, “la fuerza no proviene de las capacidades físicas
sino de una voluntad inquebrantable”; de ahí que la voz poética
se mantenga siempre indomeñable y por encima de las miserias e
inequidades, no solo de los gobernantes sino de quienes “gritan
electrónicamente”insultandoyembarrandolosidealescolectivos.
“Nadal 2017”, el poema que cierra el tríptico, y también
un annus horribilis en la relación entre el Gobierno central y
Catalunya desde el fin de la dictadura franquista, comprende una
reflexión en torno al alma como espejo donde debería reflejarse
lo mejor de la naturaleza humana; si bien ya Gilles Deleuze en un
ensayo sobre Michel Foucault titulado “L'homme, une existence
douteuse”, escrito durante los enfrentamientos de los años sesen-
ta entre la sociedad civil y el Estado, dudaba de la posibilidad de
organizar formas de existencia en espacios donde fulgurara una
libertad plena, mientras no se respetara la voluntad popular.
Marta Pessarrodona deja apuntada aquí tal incertidum-
bre, en tanto se devuelve a épocas más felices para la literatura
y la vida; aunque no pretendiendo sumergirse en la nostalgia,
sino buscando compararlas con las del presente del poema,
donde las derrotas sufridas no deben hundir la fe en un mejor
futuro. Porque viviendo un momento histórico en que “no hay
lugar para la cobardía”, los fracasos exigen ser entendidos como
estrategias inherentes al proceso mediante el cual alcanzar la
victoria definitiva.
16. 16
Adherirse a las “víctimas de causas justas” y reunir-
se con quienes comparten idénticas aspiraciones se constituyen
en el fin último de “Nadal 2017” y, podría decirse también, de
la escritura en esta etapa del acontecer de Marta Pessarrodona
para quien, como su admirada artista neoyorkina, tampoco habrá
descanso mientras la intimidación, la represión y el terrorismo
político amenacen los destinos de la tierra que le vio nacer.
A.V.
33
Samizdat*
Recordant i enyorant Montserrat Roig.
Diuen que l’art
sempre està famolenc
per fer dels herois enemics.
I la política?
Permet-me: tu ho vas saber prou bé:
qui més cridava volia ofegar-te.
No hi feia res que la teva veu,
per damunt de tot,
cobegés per ser literària.
Ara mateix és idèntic el panorama.
Criden, electrònicament, però.
Intentant el mateix escàndol.
Bramen per ones hertzianes,
que ja vas conèixer prou bé:
capdavantera, diuen, que n’eres.
17. 17
Poems for Troubled Times
I am lying here awake
Photographs flash through my head
If only I could get some rest
I toss and turn instead
Barbra Streisand
The opening of Barbra Streisand’s song in
her collection Walls, which Marta Pessarro-
dona —a great fan of Streisand— has
been listening to quite often in these bleak
times for freedom and democracy, expres-
ses her worries and anxieties concerning
Catalonia’s future. In fact, the poems
included in Admiracions resonate with
what’s on her mind regarding Catalonia’s
procés of self-determination, and reflect her solidarity with the
indicted for their involvement in the October 2017 Independence
Referendum.
The references to W.B. Yeats, Goya and Rubens, prece-
ding the first poem entitled “Una bellesa terrible ha nascut,”
mirror the intolerance and irrational violence underlining his-
tory and mythology; from Yeat’s struggle in the establishing of an
Irish Free State to pictorial representations of Saturn devouring
18. 18
his children. Such references aren’t indeed optimistic, since it
can’t be trust where there is only suspicion and resentment, fue-
led by intransigence and fanaticisms that shatter the coexistence
and harmony among people.
Allusions to J.V. Foix y Josep Carner’s verses and James
Joyce’s Ulysses emphasize Pesarrodonas’s commitment to her
Catalonian and Anglo-Saxon identities. The inherited and the
adopted one, so to speak, since for this author both are insepa-
rable and complementary. She rejects hatred between brothers
and sisters, and advocates pluralism and open-mindedness in
an age of intolerance, not only in terms of the Catalan impas-
se, but also in view of nations traditionally liberal but threate-
ned today by autocratic governments wanting to impose their
shady agendas.
In this sense, radical right and far left-wing movements
are growing in Latin America, the United States and Europe, bac-
ked up by heads of state elected with the vote of resentful people
that have been influenced by fake news; mainly from autocra-
cies of murky and long existence such as Cuba, Russia and China
where human rights don’t exist. The Catalan crisis echoes this
tendency and shows the impossibility of a dialogue, which would
be the best way to solve it.
However, political consciousness is not new for Mar-
ta Pessarrodona as “Berlin Requiem,” included in Berlin Suite
(1985), attests: “They dreadfully cheated you: / war is not over/
it just began. / Don’t be afraid/ if Turks seem ugly to you. / Far
from the homeland you always lose. / Fears and many types of
31
The grief would become dance
someday, also recited
another venerable master,
and, from faraway, the mantra:
A terrible beauty had been born,
and never, never would die.*
*Notes:
-The title comes from the poem “Eastern 1916” by G. W. Yeats.
-The snot tinted sea has been taken from Ulysses by James Joyce. It’s the
Atlantic.
-The prophecy derived from “Nadala VI” by J. V. Foix:
Everybody knows it, and it’s a prophecy…
My mother said once
When she padded me among flowing wheats
..................................................
there are news at the carpenter’s home
…
-The grief and the dance allude to the poem “Dedicació” by Josep Carner:
................
to nothing alive I will serve
only to the one that maybe
will come
when I did see nor grief nor dance.
19. 30
Yesterday, they, my own
did not go to the slaughterhouse;
their clothes denied it.
They did not even go to the graveyard.
Crawling the autumn
they peacefully when to the fight.
And from Ireland
the craved news arrived:
A terrible beauty had been born
and never, never would die,
nor among pots or bars
or Saturns or devoured children.
An inner voice told me
that the day would come
when I would also criticize my own.
Everybody knew it,
and it was like the prophecy,
that one of the masters repeated.
19
racisms/ assert/ how right you were/ when protesting/ in ver-
ses/ many years ago.” It’s a long combativeness, indeed, for an
author favoring words that must be clear and right to the point,
because denouncing injustices doesn’t consent euphemisms and
ambiguities.
Such assertiveness is expressed in the second poem, “Sa-
mizdat,” which was how dissidents circulated secret information
during the Cold War. This is a poem in remembrance of Montserrat
Roig, novelist and journalist associated with the human rights
movements, and an endearing friend of Marta Pessarrodona, who
also endured Francoist censorship and worked clandestinely to be
heard.
When Pessarrodona compares the intellectual’s situation
then and now, she ascertains how Spain fell short in acknowled-
ging the importance of the thinker’s voice towards the progress
of society. Hence, Émile Zola’s J’acusse, which was key in unco-
vering the real truth during the Dreyfus Affair, would fall on deaf
ears today, since superficiality and ignorance rule when pointing
up injustices.
Such “criminal” attitude is revealed in the poem with
subtle irony: a distinctive trait of Pessarrodona’s writing style.
The author always brings to her writings a great knowledge and
savoir faire that glow over the verses, lighting up the dullness
of those who manipulate and impose their views by force, coer-
cion and blackmailing. Nevertheless, as Mahatma Gandhi said:
“Strength does not come from physical capacity. It comes from
an indomitable will.” Thus, the poetic voice always remains indo-
mitable and above miseries and biases, not only from rulers, but
20. 20
also from those who “bark electronically” insulting and discredi-
ting the collective ideals.
“Nadal 2017,” the poem that closes the tryptic and an
annus horribilis in the relation among the Central Government
and Catalonia since the end of the Francoist dictatorship, is a
reflection on the soul as a mirror that ought to reflect the best of
human nature. Nonetheless, Gilles Deleuze, in an essay on Michel
Foucault entitled “L’homme, une existence douteuse,” written in
the sixties during the clashes between government and civil so-
ciety, had already questioned the feasibility of living freely where
there is not respect for the popular will.
Marta Pessarrodona outlines here such disbelief and, si-
multaneously, looks back at happier times in life and literature,
not to dwell into nostalgia, but to compare them with the poem’s
present, where reverses must be taken as trials and errors for a
better future. Because living in a historical present where “there
is no room for cowardice,” failure must be understood as another
strategy in pursuing the final victory.
To express its solidarity “for the victims of just cau-
ses” and to join those who share the same hopes, come to be
the ultimate goal of “Nadal 2017” and, it could be said, of Marta
Pessarrodona’s writing nowadays. Because this author, as her ad-
mired New York artist, will not get some rest, while intimidation,
repression and political terrorism continue threatening the desti-
nies of her homeland.
A.V.
29
A Terrible Beauty Has Been Born
Admiring W.B. Yeats
and remembering Goya’s
and Rubens’s Saturns at the Museo del Prado, Madrid.
Alas, it turns out they were cultured!
And, who would have said it, they
were hungry and eat it all.
In any case, they were dull Saturns.
They neither had the subtlety of a snot tinted sea
nor its Celtic zest.
Yesterday, I said and, perhaps, I repeated,
that neither hated the enemies
nor loved my own too much.
That was yesterday, I have said it.
Today, I love my own more than ever
and feel proud of belonging to the tribe.
21. 28
El duelo se haría danza,
algún día, también salmodiaba
otro muy venerado maestro,
y, de lejos, el mantra:
una belleza terrible había nacido,
y no, no moriría.*
*Notas:
-El título viene del poema de W. B. Yeats “Easter 1916”
-El mar color de mocos surge del Ulysses de James Joyce. Es el Atlántico
-La profecía proviene de la “Nadala VI” de J. V. Foix:
… todos lo saben, y es profecía…
Mi madre lo dijo un día
Cuando me acolchaba con gráciles trigos
..................................................
en casa del carpintero hay novedades
…
-El duelo y la danza aluden al poema de Josep Carner “Dedicació”:
................
…a nada viviente serviré
tan solo al que quizás
podrá venir
cuando yo no vea ni duelo ni danza.
22. 27
Ayer, ellos, los míos,
no iban al matadero;
sus ropas lo desmentían.
No iban ni al cementerio,
braceando el otoño:
pacíficos, iban a la lucha.
Y a mí me llegaba de Irlanda,
la esperada noticia:
una belleza terrible había nacido,
y no, no moriría
ni entre barrotes ni cacerolas
ni saturnos ni hijos devorados.
Una voz interior me decía
que ya volvería el día
que también a los míos criticaría.
Todos lo sabían,
y era como aquella profecía,
que uno de los maestros repetía.
23. 26
Una belleza terrible ha nacido
Admirando a W. B. Yeats
y recordando los Saturnos de Goya
y Rubens en el Museo del Prado, Madrid.
¡Helas, resulta que eran cultos!
y, mira por dónde,
tenían hambre y la aplacaban.
De cualquier modo, eran unos lerdos saturnos,
No tenían la finura del mar color de mocos,
ni su céltico brío.
Ayer, yo decía y, quizás, repetía,
que ni odiaba a los enemigos
ni quería demasiado a los míos.
Esto era ayer, ya lo he dicho.
Hoy, a los míos los quiero más que nunca
y me siento orgullosa de pertenecer a la tribu.
23
Una bellesa terrible ha nascut
Admirant W. B. Yeats
i recordant els Saturns de Goya
i Rubens al Museo del Prado, Madrid.
Ai las, resulta que eren cultes!
i, ves per on,
tenien gana i l’apaivagaven.
De tota manera eren uns saturns graponers,
No tenien la finesa del mar de color de mocs,
ni la seva cèltica embranzida.
Ahir, jo deia i, potser, repetia,
que ni odiava els enemics
ni m’estimava massa els meus.
Això era ahir, ja ho he dit.
Avui, als meus me’ls estimo més que mai
i sento l’orgull de ser de la tribu.
24. 24
Ahir, ells, els meus
no anaven a l’escorxador;
els seus vestits ho desmentien.
No anaven ni al cementiri,
reptant la tardor:
pacífics, anaven a la lluita.
I a mi m’arribava, d’Irlanda,
l’esperada notícia:
una bellesa terrible havia nascut,
i no, no moriria,
ni entre barrots ni casseroles,
ni saturns ni fills devorats.
Una veu interior em deia
que ja tornaria el dia
que també els meus criticaria.
Ho sabia tothom,
i era com aquella profecia,
que un dels mestres repetia.
25
El dol esdevindria dansa,
algun dia, també salmodiava
un altre molt venerat mestre,
i, de lluny, el mantra:
una bellesa terrible havia nascut,
i no, no moriria. *
*Notes
-El títol ve del poema de W. B. Yeats “Easter 1916”
-El mar color de mocs surt de l'Ulisses de James Joyce. És l'Atlàntic.
-La profecia ve de la “Nadala VI” de J. V. Foix:
Ho sap tothom, i és profecia..
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers
..................................................
a cal Fuster hi ha novetat
...
-El dol i dansa és un esment al poema de Josep Carner "Dedicació":
................
res de vivent no serviré,
sinó tan sols el que potser
podrà venir
quan jo no vegi dol ni dansa.