1. Antecedents històrics La paraula personalitat es deriva d’un terme llatí que significa Màscara Aquesta paraula feia referència a la màscara utilitzada en el teatre clàssic

2. Què és la personalitat? Organització més o menys estable i duradora del caràcter, del temperament, de l’intel.lecte i del físic d’una persona que determinen la seva adaptació singular a l’ambient Característiques centrals: característics, fonamentals i de llarga durada Característiques perifèriques: conductes subjectes a canvis

4. Teoria dels Quatre Temperaments El filòsofgrecHipòcrates, al segle V aC, va descriure 4 tipus de temperament i va plantejar que aquests eren causats pel funcionament de diferents substàncies biològiques anomenades Humors Aquesta idea va ser estesa posteriorment pel metge romà Galè (II dC) i, al segle XVIII, pel filòsof alemany Kant

5. Tipologia d’Hipòcrates-Galè-Kant La tipologia d’Hipòcrates-Galè-Kant proposa 4 tipus de temperamentcausats por quatre humors diferents: El temperament sanguini, alegre i ple d'entusiasme, és causat per la sang El melancòlic, caracteritzat per la tristesa, és causat per la bilis negra El colèric, irritable i emocionalment canviant, està causat pel predomini de la bilis groga El flegmàtic, caracteritzat per l'apatia, està influenciat per la flegma

6. Melancòlic La gent que tendeix a la melancolia dóna molta importància a tot allò que els afecta. En tot troben motiu d'ansietat i del que primer se n’adonen en una situacióés de les dificultats (…). El contacte amb els altres fa que estiguen preocupats, recelosos i pensatius; aquesta és la raó por la que se’ls escapa la felicitat. Inmanuel Kant, Anthropologie

7. Sanguini La persona sanguínia és despreocupada i plena d'esperances (…); es proposa complir les seves promeses però no ho aconsegueix, ja que mai considera amb anticipació i profunditat si serà capaç de realitzar-les. Ésmoltsociable, li agrada fer broma, alegre, no es pren res seriosament i té molts amics Inmanuel Kant, Anthropologie

8. Flegmàtic Flegma significa apatia (…). Li costa emocionar-se i és persistent. Actua per principis, no per instint (…). Ésraonable en el seu tracte amb els altres i normalment aconsegueix allò que vol, mantenint en els seus objectius mentre sembla cedir davant els altres Inmanuel Kant, Anthropologie

9. Colèric Se’l considera acalorat, ràpidament excitable, però es calma amb facilitat si el seu contrari cedeix. S’enfada sense odi (…); quanméspateixés davant la negativa dels altres a accedir a les seves pretensions Inmanuel Kant, Anthropologie

10. W.H. Sheldon (1898-1977) ENDOMORF Quan predomina la capa interna, la que dóna origen l’aparell digestiu desenvolupament de les vísceres digestives, obeses, formes rodones i toves

11. MESOMORF Si predomina la capa mitjana, la que dóna origen als ossos i els músculs. Predominidels ossos i músculs, constitucióforta i rectangular

12. ECTOMORF Si predomina la capa externa, la que dónaorigen a la pell i al sistema nerviós Aspecte fràgil i delicat i un cervell més desenvolupat

13. Dimensions temperamentals Tres dimensiones de temperament : Viscerotonia: Tendència a la comoditat, plaer del menjar, sociabilitat, expressions d’afecte Somatotonia: Tendència als riscos, al perill, agressivitat, competitivitat, necessitat d'activitat Cerebrotonia: Tendència a la vida privada, retraïment social, intensitat de funcionament mental, mal dormir

14. Perspectiva psicodinàmica La personalitat es conseqüència de la interacciódinàmica entre diferentsforcesinternes Autors rellevants: S. Freud, C.G. Jung, A. Adler, K. Horney o E. Erikson, entre altres

15. FREUD ALLÒl'inconscient instints més primitius JOprincipi de realitat SUPERJÒ conscient regles EROS (vida) THANATOS (mort)

18. ADLER Principi d’inferioritat (home incomplet, insatisfet, en situació social inferior) Principi de superioritat (hom lluita per ser superior dins de sí mateix) Principi de l’interès social (socialització)

19. ERICKSON Confiança vs desconfiança 0-1 Autonomia vs vergonya i dubte 1-3 Iniciativa vs culpa 4-5 Treball vs inferioritat 5-11 Identitat de l’ego vs confusió del rol 12-20 Intimitat vs aïllament joventut Fecunditat vs estancament maduresa Integritat vs desesperació vellesa

20. Perspectiva fenomenològica Parteix de la idea de que l’experiència subjectiva particular és important, valuosa, significativa i única Tendència a l’autoperfecció mitjançant la voluntat lliure La personalitat és única i idiosincràtica, depèn de la pròpia voluntat Autors: C. Rogers, A. Maslow

21. C. Rogers (1902-1987) La teoria es basa en dos principisbàsics: Tendència innata cap a la realització (“La tendència a desenvolupartoteslescapacitats i créixer com a personaúnica”) Necessitat de consideració positiva (aprovació social positiva, acceptació, respecte calidesa i amor)

22. Autoconcepte Autoconcepte (jo o self) Com les persones es veuen a elles mateixes Parts del jo: Jo real: com un és Jo ideal: com li agradaria ser La semblança entre el jo real i l’ideal és important en la satisfacció i estabilitat emocional

23. Perspectiva disposicional Suposa que existeixendisposicions o qualitats en les persones que causen tendències en la manera de comportar-se, sentir o pensar relativament estables Enfocament fonamentalment idiogràfic (disposicions úniques de cada persona): G. Allport Enfocament nomotètic (disposicions universals): W. Wundt, R.B. Cattell o el Model dels Cinc Factors

24. G. Allport (1897-1967) Els tretssón les unitatsbàsiques de la personalitat Tret: disposició a comportar-se d’una forma determinada Tipus de trets: Disposicions centrals Són un conjunt relativament reduït de disposicions (5-10) que descriuen a la majoria de las persones La manera que es manifestensón idiosincràtiques per cada persona Eg, Hamlet és introspectiu, obsessiu, melancòlic, venjatiu, dramàtic, indecís Disposicions personals Aquestessónúniques i particulars en cada persona Disposicions cardinals Són disposicions de comportament no molt comunes en la població, peròmoltimportants per a un individu, ja que es reflecteixen en pràcticament tota la conducta de la persona Trets comuns Trets compartits per les persones d’un determinat context sociocultural No sónnecessàriamentuniversals i poden ser distintes en diferents cultures

25. Cattell

26. Perspectiva biològica En la base de la personalitat existeixen estructures biològiques que la causen La major part de les teories biològiques són també de caràcter disposicional Eg., I. P. Pàvlov, W.H. Sheldon

27. Història d’aprenentatge (Staats) La personalitat està constituïda per repertoris bàsics de conducta (RBC) Els RBC són adquirits mitjançant aprenentatgeacumulatiu i jeràrquicdurant la vida Los RBC sónidiosincràtics, únics i particulars de cada persona

28. W. Mischel Mischel publica al 1968 el llibre “Personalitat i avaluació” on fa una revisió del situacionisme vs. el rasguisme (disposicional) Critica els trets de personalitat, considerant que els estudis empírics no aporten dades de la suposada estabilitat i consistència dels trets Mischelproposa que la conducta es dóna en funció de les situacions (SITUACIONISTA)

29. Perspectiva cognitiva Els processos cognitius són el elements centrals de la personalitat (estilscognitius, expectatives, actituds, valors...) L’ésserhumàés un sistema autoregulat que estableix metes i supervisa el progrésen assolir-les Eg, G. Kelly, A. Bandura

30. Bandura Considera que la personalitatésconseqüència de la interacció entre tres aspectes: l'ambient, la conducta i els processos psicològics (especialment de caràctercognitiu) Processos cognitius com l’aprenentatge per observació (vicari), l’autoeficcia o l’autoregulació són centrals per a la personalitat

31. Autoregulació Les persones som capaces d’autoregular la nostra conducta en absència de recompenses o càstigs externs Processoscognitiuscom la formació de models, la generaciód’expectatives o el rebrefeedbacksónimportants en l’autoregulació Elsmodels: a punts de referència (externs o interns) que guiencap a una determinada execució o conducta desitjada Les expectatives: previsions sobre les conseqüències de les conductes El feedback (o retroalimentació) d'informació: sobre la nostra pròpia execució és important a l’hora de guiar la conducta