El término surgió para referirse a nuevos sitios web que se diferenciaban de los sitios web más tradicionales englobados bajo la denominación Web 2.0. La característica diferencial es la participación colaborativa de los usuarios
La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario geográfic...martoam
Aquest treball té com a finalitat investigar i oferir una visió general de la salut, les malalties, els recursos i l’assistència sanitària, que disposaven les poblacions rurals i els nuclis urbans valencians en la primera meitat del segle XIX, a través del testimoni d’una font històrica de gran importància, com és l’obra de Pascual Madoz: el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845-1850), complementat i contrastat amb les fonts de l’època. El treball pretén ser una aproximació sobre l’assistència sanitària que havia en els municipis valencians, en l’època de Madoz, una reflexió sobre els establiments benèfico-assistencials i hidrotermals. Ho volem analitzar a través de l’obra d’un liberal com és Pascual Madoz, perquè aporta una mirada amplia i reformista de l’Antic Règim que no sols es centra en els establiments sinó, a més a més, en altres factors que van a influir en els canvis que van a succeir-se a través del segle XIX. El fonament del canvi que hi ha en aquesta època, l’hem de buscar en la política decimonònica de caire liberal, resultat de la revolució burgesa que ocorre durant el nou-cents, i du com a resultat el canvi de l’assistència basada en la caritat individual, per a pal•liar les misèries i desgràcies d’una població paupèrrima, a una major intervenció estatal per controlar o intervenir en la greu problemàtica social que hi havia.
El treball s’insereix en el context de les línies de recerca que es duen a terme en el Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València, relacionades amb la història de la salut pública al País Valencià durant el període contemporani, sobretot el segle XIX i el primer terç del segle XX.
El mètode que hem seguit per a fer l’estudi adient al treball, és el mètode analític-descriptiu, de tal manera que a través de l’estudi i lectura crítica de les diverses fonts consultades, hem tret les conclusions del treball.
L’orientació inicial de la tesi era estudiar la sanitat valenciana a través de les institucions assistencials i la hidroteràpia, però a mesura que la investigació ha anat avançant front a la quantitat de dades, la informació i el treball addicional aconseguit, hem considerat important afegir els apartats d’epidemiologia, glossari i demografia. Així el treball l’hem dividit en diversos apartats o capítols:
• 1ª. Introducció
• 2ª. Pascual Madoz i el Diccionari
• 3ª. Institucions sanitàries
• 4ª. Balnearis i aigües medicinals
• 5ª. Malalties
• 6ª. Indicadors Demogràfics
• 7ª. Conclusions
El término surgió para referirse a nuevos sitios web que se diferenciaban de los sitios web más tradicionales englobados bajo la denominación Web 2.0. La característica diferencial es la participación colaborativa de los usuarios
La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario geográfic...martoam
Aquest treball té com a finalitat investigar i oferir una visió general de la salut, les malalties, els recursos i l’assistència sanitària, que disposaven les poblacions rurals i els nuclis urbans valencians en la primera meitat del segle XIX, a través del testimoni d’una font històrica de gran importància, com és l’obra de Pascual Madoz: el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845-1850), complementat i contrastat amb les fonts de l’època. El treball pretén ser una aproximació sobre l’assistència sanitària que havia en els municipis valencians, en l’època de Madoz, una reflexió sobre els establiments benèfico-assistencials i hidrotermals. Ho volem analitzar a través de l’obra d’un liberal com és Pascual Madoz, perquè aporta una mirada amplia i reformista de l’Antic Règim que no sols es centra en els establiments sinó, a més a més, en altres factors que van a influir en els canvis que van a succeir-se a través del segle XIX. El fonament del canvi que hi ha en aquesta època, l’hem de buscar en la política decimonònica de caire liberal, resultat de la revolució burgesa que ocorre durant el nou-cents, i du com a resultat el canvi de l’assistència basada en la caritat individual, per a pal•liar les misèries i desgràcies d’una població paupèrrima, a una major intervenció estatal per controlar o intervenir en la greu problemàtica social que hi havia.
El treball s’insereix en el context de les línies de recerca que es duen a terme en el Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València, relacionades amb la història de la salut pública al País Valencià durant el període contemporani, sobretot el segle XIX i el primer terç del segle XX.
El mètode que hem seguit per a fer l’estudi adient al treball, és el mètode analític-descriptiu, de tal manera que a través de l’estudi i lectura crítica de les diverses fonts consultades, hem tret les conclusions del treball.
L’orientació inicial de la tesi era estudiar la sanitat valenciana a través de les institucions assistencials i la hidroteràpia, però a mesura que la investigació ha anat avançant front a la quantitat de dades, la informació i el treball addicional aconseguit, hem considerat important afegir els apartats d’epidemiologia, glossari i demografia. Així el treball l’hem dividit en diversos apartats o capítols:
• 1ª. Introducció
• 2ª. Pascual Madoz i el Diccionari
• 3ª. Institucions sanitàries
• 4ª. Balnearis i aigües medicinals
• 5ª. Malalties
• 6ª. Indicadors Demogràfics
• 7ª. Conclusions
Plan de proceso de diseño y desarrollo del proyecto “Reciclando mejoro la vid...aljivi06
Bienvenidos queridos estudiantes a una travesía por el aprendizaje sobre el reciclaje como forma de contribuir a mejorar la vida de nuestro planeta. Disfrútalo, vívelo y diviértete.
Documento sobre las diferentes fuentes que han servido para transmitir la cultura griega, y que supone la primera parte del tema 4 de "Descubriendo nuestras raíces clásicas", optativa de bachillerato en la Comunitat Valenciana.
1. LAS TIC Y EL MEDIO AMBIENTE Proyecto educativo Para trabajar en redes sociales
2. PROBLEMA ¿Cómo optimizar las clases de tecnología y construcción ciudadana, implementando las TIC para promover acciones que fomenten la cultura ambiental.
3. OBJETIVOS Integrar criterios de solidaridad y respeto al medio ambiente en nuestros hábitos de consumo. Experimentar en las redes sociales un espacio para, el intercambio de conocimiento. Identificar e investigar los problemas ecológicos, sociales y tecnológicos de nuestra comunidad
4. APLICACIÓN EDUCATIVA DE LAS REDES SOCIALES Como apoyo a la actividad docente. Como punto de encuentro “natural” de los alumnos. Como extensión de la dinámica educativa.
5. JUSTIFICACIÓN Al observarse la cantidad de basura arrojada por los chicos. Se opto por crear esta propuesta que integra la falta de cultura ambiental a partir de la apropiación de las TIC.
6. DESTINADO: Alumnos de E G B III que cursan las áreas de tecnología y construcción de ciudadanía. Autor del proyecto: María Delia Bulacios. Coordinadores: Profesores de las respectivas áreas.
7. ACTIVIDADES Se pide a los alumnos que realicen un breve diagnostico ambiental de su comunidad. Cada 15 días se toca un tema diferente ( reciclar, tratamiento de la basura, cambios climáticos, etc.
8. ACTIVIDADES Los alumnos trabajan en grupo, profundizan en un determinado tema. En la red presentan por grupo una síntesis. En el foro debaten sobre los temas presentados por otros grupos.
9. ACTIVIDADES Como conclusión de cada tema realizarán una propuesta para la mejora del medio ambiente de su comunidad.
10. Evaluación Se hará a través de la participación de los grupos, en foros, debate, propuestas e investigaciones realizadas.
12. CONCLUCIÓNREDES SOCIALES EN EL ENTORNO EDUCATIVO Fácil comunicación con el alumno o con el grupo. Estimulan el aprendizaje (videos, imágenes, audio). Se fomenta el trabajo colaborativo y en equipo.
13. Aportar documentación electrónica o enlaces al instante. Estimula la participación, más preguntas, más interacción, más actividades. Posibilita que el alumno consulte la sección en cualquier horario.