El documento describe la preparación básica que debe tener un socorrista acuático. Explica que debe controlar la natación, y tener resistencia, velocidad, fuerza y coordinación. También debe poseer cualidades humanas como voluntad de servicio, seguridad en sí mismo, conocimiento de sus capacidades y responsabilidad. Detalla ejercicios para entrenar cada una de estas cualidades físicas y psicológicas necesarias para realizar rescates de manera efectiva.

1. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC La missió d'un socorrista aquàtic és d'una importància vital i com és lògic, en alguns casos, de la seva actuació depenen vides humanes, circumstància que li obliga èticament a mantenir el seu nivell de preparació, tant física com intel·lectual.

2. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC El socorrista no és socorrista només en el moment de realitzar els exàmens per a l'obtenció del títol, s'és socorrista sempre i com a conseqüència s'ha d'assumir la responsabilitat d'estar preparat.

3. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC Aquesta preparació es basa en els següents apartats: a) Habilitat fonamental que ha de controlar: * NATACIÓ b) Qualitats físiques que precisa: * RESISTÈNCIA * VELOCITAT * FORÇA * COORDINACIÓ c) Qualitats humanes que ha de posseir: * VOLUNTAT I SERVEI DE ENTREGA A ELS DEMÉS * SEGURETAT EN SI MATEIX * CONEIXEMENT I ACEPTACIÓ DE LES PRÒPIES CAPACITATS * RESPONSABILITAT

4. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC a) Habilitat fonamental que ha de controlar: Natació Està clar, i no necessita respatllers explicatius, que controlar perfectament les tècniques de natació és per al socorrista la base primera de tots els seus coneixements i qualitats, ja que sense ella difícilment podrà complir amb la seva missió.

5. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC a) Habilitat fonamental que ha de controlar: Natació El socorrista no només ha de saber nedar, sinó que ha de dominar la natació, ja que en la major part de les ocasions les seves intervencions succeiran en situacions anormals (sobrecàrrega davant un remolc, marees, corrents, immersions més o menys perllongades, etc.)

6. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC b) Qualitats físiques que precisa: (Els exemples que se citen no estan pensats per a nedadors experimentats, lògicament aquests haurien d'adequar els temps i les distàncies en funció de les seves marques. Són exemples que poden portar a terme persones normals que, encara que no competeixin, neden de forma habitual).

7. LA PREPARACIÓ BÀSICA DEL SOCORRISTA AQUÀTIC b) Qualitats físiques que precisa: Resistència Per al socorrista aquàtic es fan precisos dos tipus de resistència: 1. La resistència perllongada. 2. La resistència mitja.

8. LA RESISTÈNCIA PERLLONGADA (resistència aeròbica) és una capacitat importantíssima, ja que en molts salvaments es necessita cobrir distàncies llargues. A més, en ocasions, s'ha de portar a terme la reanimació de la persona accidentada immediatament després del seu rescat, el que obliga a posseir una resistència adequada.

9. LA RESISTÈNCIA PERLLONGADA Entrenament per a adquirir-la: * Entrenament continu -alt volum de treball, sense interrupció ja baixa intensitat. Per exemple 1x 2.000 m.

10. LA RESISTÈNCIA PERLLONGADA Entrenament per a adquirir-la: * Entrenament alternatiu - alt volum de treball, però variant la intensitat - velocitat i les distàncies o temps de treball. Per exemple: 1x (3x 200 a 3'30"/10")/30" + 1x (5x 100 a 1'30"/10")/30" + 1x (6x 50 a 45"/5").

11. LA RESISTÈNCIA PERLLONGADA Entrenament per a adquirir-la: * Entrenament intervàlic -alt volum de treball, però amb un nombre determinat de sèries i repeticions sobre distàncies i amb intensitats apropiades i amb descans curt entre aquells (10-30 segons). Per exemple: 2x(10x100 a 1'40"/10")/1'.

12. LA VELOCITAT Aquesta capacitat és sempre fonamental, ja que com més ràpid és el rescat menys danys i lesions sofrirà la persona accidentada. Entrenament per adquirir-la: * Entrenament intervals - Poc volum de treball, sobre distàncies curtes (màxim 20"25 metres) a la màxima velocitat i amb descans total entre les repeticions. Per exemple: 2 x (4x 25 a 15-18"/30")/2'.

13. LA VELOCITAT Entrenament per adquirir-la: * Velocitat assistida - natació amb aletes, gomes o ajuda de qualsevol tipus que incrementi la velocitat, en períodes de temps no perllongats (10-15 segons). Per exemple: 3x (5x 25 a 13-15"/20" amb aletes)/2'.

14. LA VELOCITAT Entrenament per adquirir-la: * Natació de potència contra resistència, oferta per mitjà de gomes, company o altres mètodes, en períodes de temps no perllongats (10-15 segons). Per exemple: 3x(3x20 a 15"/30" vestits)/2'.

15. LA FORÇA Aquesta qualitat permetrà al socorrista aquàtic desenvolupar normalment moltes de les accions que es veu obligat a realitzar davant un salvament, des de llançaments diversos (baló, salvavides), fins a arrossegar i empènyer (embarcacions, objectes), passant per carregar pesos (persona a la qual se socorre).

16. LA FORÇA Entrenament per a adquirir-la: * exercicis amb auto càrrega. * exercicis amb càrrega del company. * exercicis de peses. * exercicis de llançaments diversos amb baló medicinal o similar. * exercicis contra resistència (corrioles, gomes, oposició del company, etc.)

17. LA COORDINACIÓ En el socorrista és necessari un elevat nivell de coordinació, ja que constantment la precisarà per a l'acompliment de totes les tècniques que utilitza en la seva activitat.

18. LA COORDINACIÓ Les tècniques de natació i de salvament aquàtic requereixen alts índexs de coordinació dinàmica general, ja que les accions de braços i cames solen ser de bastant complexitat i han de ser coordinades amb la respiració.

19. LA COORDINACIÓ Per altra banda, una de les tècniques que ha de dominar el socorrista en major mesura, la puntada de braça, és la qual implica una major i més completa sincronització dels moviments.

20. LA COORDINACIÓ Entrenament per a adquirir-la: . * exercicis variats en els quals intervinguin simultàniament braços i cames. * tot tipus d'esports, principalment els d'equip.

21. LA COORDINACIÓ . Aquestes qualitats a les quals fem referència no es donen per separat, és inviable l'aparició de cada una de forma individual; en realitat, cada vegada que es practica un exercici o s'executa un moviment o tècnica esportiva, en funció del temps d'acció i d'altres factors com la resistència a vèncer, el que succeeix és que:

22. LA COORDINACIÓ -es precisa d'un determinat grau de força. -s'executa amb una determinada velocitat. -en l'acció es veu implicat un determinat nivell de coordinació.

23. LA COORDINACIÓ -i tot això precisa d'un determinat índex de resistència orgànica. Concloent, podríem dir que és totalment precisa una adequada preparació, obtinguda sobre la base d'un entrenament continuat, variat i adaptat al socorrista aquàtic.

24. QUALITATS PERSONALS Aquest grup de qualitats, de tipus més subjectiu i relacionades estretament amb factors psicològics, mai poden ser demostrades en circumstàncies normals, almenys pel que fa al salvament aquàtic. Salvo en situacions reals, aquestes qualitats no es manifesten completament.

25. QUALITATS PERSONALS En principi, tot el món pot ser socorrista aquàtic i manifestar, fins i tot, la seva capacitat per a seriós però no tot el món posseeix les qualitats humanes necessàries per a dur adequadament el treball que li correspon.

26. QUALITATS PERSONALS De poc o gens serveixen les qualitats físiques i les habilitats que posseeix una persona si les seves qualitats humanes o la seva personalitat li fallen; està clar que aquelles només arribaran a aplicar-se si aquestes es tenen i es manifesten. :

27. QUALITATS PERSONALS Les qualitats humanes no són fàcilment adquiribles, com pot succeir amb les físiques o les habilitats. Les qualitats humanes es posseeixen o no es posseeixen, però no és l'entrenament el qual les desenvolupa,

28. QUALITATS PERSONALS sinó altra sèrie de factors més complicats relacionats amb el desenvolupament i aprenentatge de la persona, amb la seva educació i cultura, amb la seva evolució personal, individual i col·lectiva. Aquestes qualitats a les quals ens referim són les següents:

29. QUALITATS PERSONALS a) VOLUNTAT I SERVEI DE LLIURAMENT ALS DEMÉS, que el socorrista haurà de demostrar en cadascun dels salvaments que realitzi.

30. QUALITATS PERSONALS b) SEGURETAT EN SI MATEIX, com qualitat psicològica imprescindible per al socorrista, ja que sempre seran les seves decisions les quals influeixin, de manera positiva o negativa, en la realització de qualsevol salvament.

31. QUALITATS PERSONALS b) SEGURETAT EN SI MATEIX, L'èxit, en molts casos, d'un salvament depèn de la seguretat manifestada pel socorrista, de la ràpida presa de decisió, en la qual les vacil·lacions i els temors no han de tenir presència. de forma immediata quina fer i com fer-la.

32. QUALITATS PERSONALS c) CONEIXEMENT I ACEPTACIÓ DE LES PRÒPIES CAPACITATS I, PER TANT, DE LES SEVES LIMITACIONS, ja que seran elles les quals influeixin directament en les seves accions. Aquest auto coneixement i acceptació de capacitats i limitacions és, potser,

33. QUALITATS PERSONALS c) CONEIXEMENT I ACEPTACIÓ DE LES PRÒPIES CAPACITATS I, PER TANT, DE LES SEVES LIMITACIONS, un dels aspectes més importants per a qualsevol persona; en el socorrista amb major motiu si tenim en compte que en ocasions d'aquest factor dependrà el rescat de la vida d'una persona, i en alguns casos, la conservació de la seva pròpia vida.

34. QUALITATS PERSONALS d) RESPONSABILITAT, pel que fa a la serietat i professionalitat en l'acompliment del treball que ha de realitzar. Sota el nostre punt de vista, la responsabilitat és una qualitat que hauria de distingir permanentment al socorrista, en totes les seves accions com a tal, ja siguin en l'entorn laboral o fora d’ell a nivell privat.

35. QUALITATS PERSONALS Si a totes aquestes qualitats mencionades, la persona en qüestió afegeix a la seva feïna una mica d’IMAGINACIÓ i CREATIVITAT tindrem ,al socorrista ideal. Encara que puguin semblar una mica sense excessiva importància o sense una relació directa amb el salvament aquàtic, tant imaginació com creativitat són fonamentals quan arriba l'ocasió d'intervenir en un rescat o atendre a un accidentat i decidir de forma immediata quina fer i com fer-la.